Actualitat

El defensor denuncia que 2025 marca un punt crític amb reformes que debiliten la posició del Síndic i amenacen l’autonomia de les institucions estatutàries.

L’Informe anual de 2025, amb més de 5.000 queixes i 23.100 consultes ciutadanes, confirma el creixement sostingut de l’activitat de la institució.

En quasi el 80% de les queixes rebudes s’ha vulnerat el dret a una bona administració, per falta de resposta a les sol·licituds o reclamacions de la ciutadania.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, acompanyat de l’adjunta primera, Concha Bru, i del segon, Carlos Castillo, ha presentat hui en les Corts el seu Informe anual 2025 en el qual alerta del greu deteriorament de la relació entre les dos institucions, així com del risc que suposen les reformes dutes a terme pel parlament autonòmic per a les institucions estatutàries.

Este és l’últim Informe anual que Luna presenta dins del període ordinari del seu mandat, que conclou en desembre d’este any 2026. Per això, el defensor ha incorporat al document un balanç de la deriva de la relació institucional amb les Corts durant els set anys que està en el càrrec, i de l’evolució dels principals problemes de la ciutadania en este mateix període de temps.

Pèrdua de presència en seu parlamentària

Des que va assumir el càrrec en 2019, Ángel Luna va oferir diàleg i cooperació a les Corts per a enfortir la defensa dels drets de la ciutadania, però esta disposició mai va obtindre resposta. Eixa desafecció prolongada s’ha agreujat notablement a partir de l’exercici de 2025, per la falta d’interlocució, la pèrdua de presència en seu parlamentària i l’aprovació de reformes que «reduïxen la visibilitat i el paper del Síndic com a defensor dels drets i les llibertats de la ciutadania valenciana». El defensor també ha assenyalat que estos canvis obrin la porta a intervindre els pressupostos de les institucions estatutàries, cosa que posa en qüestió el marc de garanties previst en l’Estatut per a estos organismes.

Resulta especialment rellevant que en 2025 el Síndic no poguera informar les Corts sobre les queixes i preocupacions de la ciutadania, com li exigix l’Estatut, perquè la cambra no el va convocar i el defensor necessita una cita per a poder comparéixer. Això demostra una evident falta d’interés institucional de la cambra per conéixer els problemes que els habitants de la nostra Comunitat van traslladar al defensor. «Tancar la porta a la presència del Síndic en les Corts suposa desdenyar els ciutadans», afirma Luna.

A més, el síndic sosté que un altre dels fets més significatius de 2025 ha sigut la modificació del Reglament de les Corts, «que carrega d’interrogants el futur de les institucions estatutàries amb el parlament valencià», ha declarat Luna.

Pel que fa al Síndic de Greuges, crida l’atenció que el nou Reglament de les Corts no s’adapte al que disposa la Llei del Síndic sobre l’exposició de continguts de l’Informe anual. La llei distingix entre la presentació formal de l’informe i la seua exposició pública, que és la que garantix que el ple de la cambra conega de manera directa els problemes que la ciutadania trasllada al Síndic. Suprimir la compareixença davant del ple, advertix Luna, suposaria una evident reducció del paper institucional del Síndic. «A ningú se li escapa que la compareixença del Síndic davant del ple dota el contingut del seu informe de més transcendència i repercussió pública, que si ho fera davant d’una comissió», ha sostingut el síndic.

Risc de pressió política en els organismes estatutaris

La reforma incorpora, a més, una disposició que obri la porta a intervindre les partides pressupostàries de les institucions estatutàries durant la tramitació dels pressupostos de la Generalitat. Encara que la redacció és ambigua, el Síndic assenyala que este canvi introduïx un risc de pressió política contrari a l’autonomia i independència que l’Estatut protegix mitjançant majories qualificades.

En l’informe, el Síndic també dona compte de l’episodi que va afectar en 2025 l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el pressupost de la qual va ser modificat durant la tramitació parlamentària fins a comprometre el seu funcionament i anul·lar en la pràctica la seua autonomia orgànica i pressupostària. Després de la sol·licitud de la presidenta de la institució, el Síndic va demanar al Defensor del Poble la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat. Encara que este no va arribar a materialitzar-se, sí que es va emetre una recomanació al Consell per a corregir la situació i salvaguardar la independència de l’entitat lingüística.

Per al Síndic, este episodi constituïx un senyal d’alarma, especialment quan coincidix amb una reforma reglamentària que permet precisament intervindre els pressupostos de les institucions estatutàries. El defensor advertix que decisions d’este tipus vulneren l’equilibri institucional previst en l’Estatut, que exigix majories reforçades per a protegir l’autonomia dels organismes que garantixen drets i llibertats.

Luna reivindica el paper del Síndic com a defensor independent i recorda que «la salut democràtica de la Comunitat Valenciana depén, en bona part, del respecte i l’estabilitat de les seues institucions estatutàries».

Una institució més activa que mai

L’Informe anual 2025 arreplega un increment molt significatiu de l’activitat del Síndic, amb més de 28.100 actuacions entre consultes i queixes. L’Oficina d’Atenció Ciutadana del Síndic va atendre 23.137 consultes, la qual cosa suposa un augment de quasi el 25% respecte de l’any anterior. A més, es van tramitar 5.006 queixes de la ciutadania, un 5% més que en 2024, i es van iniciar 12 investigacions d’ofici.

Cal destacar que tres de les queixes d’ofici es van obrir per a supervisar les actuacions de les administracions públiques posteriors a la DANA 2024 en matèria de Servicis Socials, Educació i Vivenda. Estes investigacions es van unir en un únic expedient que ha derivat en un Informe Especial, que oferix una visió global de l’impacte de la DANA 2024, analitza la resposta dels diferents sistemes públics i formula recomanacions per a millorar la preparació i capacitat de reacció davant de futures catàstrofes. En l’Informe anual s’inclou un resum d’este Informe Especial DANA.

Nul·la col·laboració entre Govern central i Consell en la reconstrucció

El problema de la falta de coordinació entre administracions a l’hora d’atendre la ciutadania afectada per la DANA va ser una constant durant 2025, sobretot entre la central i l’autonòmica. Esta absència de col·laboració entre el Govern central i la Generalitat va dificultar l’avanç dels treballs de reconstrucció, cosa que va perjudicar centenars de milers de persones damnificades. «Si alguna cosa ha demostrat de manera palmària el tràgic episodi de la DANA és que, en situacions de crisi, i sobretot en contextos de polarització extrema com els actuals, fallen els mecanismes de cooperació entre els diferents nivells de les administracions. No hi ha hagut ni una mínima interlocució, en clau col·laborativa, entre l’Administració estatal i la Generalitat», ha subratllat Luna.

Conscient de la gravetat d’esta situació, el síndic, Ángel Luna, va convocar en la seu del Síndic una reunió de treball amb el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo. La trobada va concloure amb la decisió d’obrir una queixa d’ofici per part del Defensor del Poble, dirigida tant al Govern central com al Consell, per a instar-los a posar en marxa la Comissió mixta de reconstrucció i recuperació, així com a impulsar eixa imprescindible cooperació institucional. Finalment, la Comissió mixta es va crear el 4 de febrer de 2026.

Congestió irresoluble dels Servicis Socials  

Com en anys anteriors, els assumptes relacionats amb l’àrea de Servicis Socials van ser, amb enorme diferència, els més nombrosos i van arribar a un total de 1.900 queixes. D’elles, la majoria estaven relacionades amb el reconeixement i les ajudes de la dependència i les demores en la valoració de la discapacitat.

Tot i que durant 2025 les queixes sobre la dependència van experimentar un lleuger descens, continuen sent el principal focus de reclamacions del Síndic i representen prop del 65% del total de les presentades en esta matèria i un poc més del 30% de la totalitat de les admeses a tràmit en la institució.

L’actual equip del Síndic de Greuges ha advertit des del seu primer Informe anual en 2020 dels problemes derivats del disseny del funcionament dels servicis socials a la Comunitat, que obliguen a una doble valoració per part dels equips socials municipals i dels de la Conselleria. Luna ha lamentat que «no s’ha fet res rellevant per a simplificar els procediments que estan congestionant els servicis socials de manera irresoluble».

Així mateix, durant 2025 el Síndic va tornar a comprovar la problemàtica que es genera cada vegada que arriben a la seua fi els contractes-programa subscrits, ara per períodes quadriennals, entre la conselleria competent en Servicis Socials i els ajuntaments que participen en la gestió d’alguns servicis i programes. Això ocorre perquè les administracions locals no poden disposar de plantilles estables, ja que la contractació de personal està subjecta al fet de rebre la subvenció.

Ni transparència ni bona administració

Les queixes per falta de transparència i accés a la informació pública es consoliden com les segones més nombroses presentades per la ciutadania davant del Síndic, encara que en 2025 van registrar un lleuger descens, passant de 432 a 412; però la gravetat de la situació persistix.

El Síndic recorda que, amb els mitjans de què disposen hui les administracions, la falta de transparència no pot atribuir-se a problemes tècnics ni a limitacions derivades de la protecció de dades, sinó que respon a una falta de voluntat política que compromet la qualitat democràtica.

Els efectes de la falta de transparència són evidents: es deteriora la rendició de comptes, es dificulta la participació política i creix la desafecció ciutadana perquè es percep que els responsables públics prioritzen l’enfrontament partidista davant de la solució dels problemes reals. En este context, el Síndic alerta que, sense mecanismes clars de transparència i control, les administracions corren el risc d’actuar al servici d’interessos particulars, allunyant-se de l’interés general i afavorint un ús privilegiat dels recursos públics.

A més, Luna insistix que sense transparència no pot haver-hi bona administració i la vulneració del dret a una bona administració continua sent el principal motiu de queixa dels ciutadans. El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha fet de la defensa del dret a una bona administració un dels eixos de la seua actuació. Arreplegat per la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i per la jurisprudència del Tribunal Suprem d’Espanya, permet denunciar comportaments inapropiats de les administracions, quan estos s’emparen en l’opacitat o la falta de resposta.

De fet, el 90% de les queixes que la ciutadania presenta davant del Síndic denuncia, en primer lloc, la falta de resposta a les seues sol·licituds i reclamacions. Esta és una pràctica habitual, incompatible amb una administració que ha de situar les persones en el centre de la seua actuació. Esta falta d’informació no sols genera indefensió, sinó que obri la porta a l’arbitrarietat, els errors i els abusos de poder.

Ajudes a la vivenda eliminades en els pressupostos de la Generalitat

Finalment, cal esmentar la gravetat del creixent problema social de la vivenda que, encara que no en xifres absolutes, en percentatge de queixes s’ha duplicat amb escreix en els últims cinc anys. Si abans de la DANA de 2024 la situació de la vivenda ja era precària, «ara, les administracions públiques hauran de fer enormes esforços per a, més enllà de recompondre, millorar una situació dramàtica», ha manifestat el síndic.

Tal com ha reiterat el Síndic en moltes resolucions, la vivenda constituïx un element bàsic en la vida de les persones i si no se’n té és impossible accedir a uns altres drets fonamentals.

Per això, este Informe anual 2025 fa referència a la desagradable sorpresa que va suposar advertir que la Llei de pressupostos de la Generalitat corresponent a 2025 va eliminar el procediment per a concedir ajudes davant de la inexistència de vivendes disponibles per a adjudicar. Este procediment va estar vigent durant els exercicis 2023 i 2024, i es va eliminar de manera incomprensible.

Esta institució ha traslladat a la Conselleria de Vivenda que eixa mesura és un greu pas arrere i limita seriosament les possibilitats d’accés a una vivenda per a determinats col·lectius.

ALGUNES DADES ESTADÍSTIQUES DE L’INFORME ANUAL 2025

Taula 2.            Queixes de la ciutadania iniciades en 2025

Taula 6.            Lloc de residència de les persones que van presentar queixes en 2025

S’utilitzen les següents abreviatures: H. (Habitants), Nre. (Nombre de queixes), % (Percentatge de queixes), Q/100 k h. (Queixes per 100.000 habitants)

Les dades de població són les que proporciona l’INE per als anys 2024 i 2025.

La dada de queixes/100.000 habitants sols s’oferix per a la Comunitat Valenciana i les províncies que la integren, perquè no té sentit per a uns altres orígens.

Taula 8.            Matèria de les queixes de la ciutadania iniciades en 2025 i admeses a tràmit

Taula 14.         Nivell de col·laboració de les administracions investigades (Consell i ajuntaments) en queixes tancades en 2025

Taula 17.          Evolució de les matèries de les queixes de la ciutadania iniciades cada any, de 2021 a 2025

En les columnes referides als anys:

• significa nombre de queixes
• % significa percentatge respecte del total de queixes d’eixe any.

En les columnes titulades variació

• significa diferència entre el nombre de queixes en 2024 i en 2025

Nre. = nre. de queixes en 2025 – nre. de queixes en 2024

• % significa percentatge de variació respecte del nombre de queixes de la matèria en 2024

% = (nre. queixes 2025 – nre. queixes 2024) / nre. queixes 2024.

• Informe anual 2025 a la web del Síndic
• Informe especial Dana a la web