Archives: Noticias

Noticias de actualidad del Síndic de Greuges

El Síndic insta Servicis Socials a millorar la gestió de les llars d’emancipació i prioritzar la protecció i cura dels joves

Esta petició sorgix després d’una investigació d’ofici que ha revelat greus irregularitats comeses en el centre de Torrent

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna González, ha reclamat a la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda que millore la gestió de les llars d’emancipació. Esta resolució sorgix arran d’una queixa d’ofici oberta pel defensor per a investigar una sèrie d’incidències que es van detectar en la Llar d’Emancipació Ramón y Cajal de Torrent i que podrien haver vulnerat els drets dels joves i menors atesos.

El problema principal identificat pel Síndic era la gestió precipitada i sense complir el protocol corresponent dels trasllats de joves i menors en la Llar d’Emancipació. Segons la investigació, basada en la informació aportada per la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, els trasllats es van realitzar “per raons d’optimització de recursos” i no en funció de l’interés superior dels menors i joves. A més, es van detectar irregularitats en la documentació i en la comunicació dels motius dels trasllats als afectats.

Del resultat d’esta investigació, el Síndic ha conclòs una sèrie de recomanacions a la Conselleria. Entre les principals, hem de destacar prioritzar l’interés superior dels menors i joves en totes les decisions relacionades amb la seua protecció i cura, garantir la participació dels joves en el seu pla de protecció, assegurant que siguen informats i escoltats, i elaborar itineraris d’emancipació individualitzats per a cada jove atés en les llars d’emancipació.

A més, el Síndic també recomana realitzar informes motivats abans de qualsevol trasllat, fins i tot si els joves ja han arribat a la majoria d’edat; assegurar la seua continuïtat biogràfica, evitant ruptures innecessàries en el seu entorn i projectes vitals; i revisar i planificar adequadament el sistema d’acolliment residencial perquè cada menor, adolescent o jove reba l’atenció més adequada a les seues necessitats.

Consulta el contingut íntegre de la resolució.

 

El Síndic insta l’Ajuntament de Mutxamel a garantir l’accés electrònic complet als expedients administratius

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha emés una resolució en què retrau a l’Ajuntament de Mutxamel la vulneració de drets d’una ciutadana perquè no li va facilitar l’accés electrònic complet a un expedient administratiu en el qual està implicada.

Després de la investigació de la queixa, el Síndic conclou que l’Ajuntament ha vulnerat el dret a una bona administració i el dret a relacionar-se electrònicament amb l’Administració pública, els dos reconeguts en la legislació vigent. Tot i que part de la documentació estava disponible en línia, l’Ajuntament va exigir a la interessada la seua compareixença presencial per a consultar documents no digitalitzats i va plantejar el possible cobrament de taxes per fer-ne còpies.

El Síndic recorda que la Llei 39/2015 i el Reial decret 203/2021 obliguen les administracions a gestionar electrònicament els expedients i a posar-los a disposició dels interessats de manera immediata o, com a màxim, en un termini de deu dies hàbils. La compareixença presencial només pot exigir-se en casos legalment previstos.

Entre les mesures recomanades a l’Ajuntament, el Síndic insta a:

  • Implantar plenament l’administració electrònica, digitalitzant els expedients.
  • Facilitar l’accés electrònic complet als documents sol·licitats.
  • Evitar exigir compareixences presencials injustificades.
  • Abstindre’s de cobrar taxes per còpies si l’accés electrònic no ha sigut garantit.
  • Emetre instruccions internes per a protegir de manera efectiva els drets de les persones interessades.

Consulta la resolució completa del Síndic de Greuges.

El Síndic insta la Conselleria de Vivenda a revisar la denegació d’una ajuda al lloguer per canvis en el sistema de justificació de pagaments

Luna demana que les bases de les convocatòries es publiquen abans de l’inici del període subvencionat

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda que revise la denegació d’una ajuda al lloguer a una ciutadana, a causa dels canvis en el sistema de justificació de pagament que van ser implementats huit mesos després de l’inici de l’any subvencionat. Luna considera que esta modificació vulnera el principi de confiança legítima i el dret a una bona administració, per la qual cosa demana a l’Administració autonòmica que adopte les mesures necessàries per a revertir esta situació.

El defensor del poble valencià va iniciar la seua investigació després de la queixa presentada per una ciutadana a qui se li va desestimar la seua sol·licitud d’ajuda al lloguer de vivenda de la convocatòria 2024. Igual que en anys anteriors, la sol·licitant, membre d’una família monoparental i perceptora de l’ingrés mínim vital i la renda valenciana d’inclusió, pagava el lloguer en efectiu i presentava a l’Administració el justificant que l’arrendador li facilitava. No obstant això, en la convocatòria de 2024, i a diferència dels anys anteriors, els beneficiaris de l’ajuda únicament podien justificar-ne el pagament mitjançant transferència o rebut bancari. L’Administració va introduir este canvi després de la publicació de les bases en agost de 2024, quan ja havien transcorregut huit mesos de l’any subvencionat, i la sol·licitant ja havia pagat el seu lloguer en efectiu, tal com havia fet els anys anteriors en què va percebre l’ajuda.

El Síndic considera que este canvi de les regles de joc a mitjan partit vulnera el principi de confiança legítima, perquè va deixar la interessada sense marge de maniobra per a adaptar-se al nou sistema durant els mesos de gener a agost de 2024. Com que no va poder presentar la documentació exigida, se li va impedir l’accés a les ajudes, encara que havia complit amb els requisits materials.

Com assenyala la interessada, si haguera sabut abans del mes de gener de 2024 que l’únic sistema admés per a justificar el pagament de la mensualitat seria la documentació bancària, hauria realitzat els pagaments per mitjà de transferència i haguera pogut acreditar sense major problema el pagament d’acord amb el que es requeria.

En la seua resolució, Luna conclou que «si l’Administració va considerar necessari fer un canvi en un element tan rellevant com és el sistema d’acreditació dels pagaments de la renda mensual, les més elementals regles de justícia requerixen que estos siguen coneguts per la ciutadania amb caràcter previ al començament del període de temps en el qual ha de ser aplicat». En este sentit, ha recomanat a la Conselleria que garantisca la publicació de les convocatòries de les ajudes al lloguer de vivenda abans de l’inici de l’exercici a què es referixen, per tal que els possibles destinataris puguen conéixer-les i adaptar-se als nous requisits.

Consulta la resolución del Síndic.

El Síndic insta Sanitat a informar la ciutadania de les possibles vies de reclamació quan estiguen disconformes

El defensor reclama a la Conselleria que comunique als pacients els temps màxims d’espera per a l’atenció sanitària programada

 

La majoria de les reclamacions rebudes per esta institució en l’àmbit sanitari estan relacionades amb la demora en la prestació d’assistència mèdica o a la deficient atenció per part dels serveis sanitaris. Actualment, estes qüestions es canalitzen a través dels “fulls de queixa” regulats en l’Ordre 6/2018. No obstant això, el defensor considera que el procediment actual és insuficient per a garantir el ple dret de la ciutadania a reclamar, ja que no contempla la possibilitat de manifestar discrepància amb la resposta emesa per l’Administració.

Per això, el Síndic ha requerit a la Conselleria de Sanitat que informe els usuaris sobre les vies possibles de reclamació, quan no estiguen d’acord amb les respostes oferides pel Servei d’Atenció i Informació al pacient (SAIP). A més, ha instat l’Administració sanitària a revisar el procediment dels “fulls de queixa” del SAIP, per a assegurar que puguen reclamar adequadament en casos de demora. També ha recomanat establir temps màxims d’espera per a l’atenció sanitària programada i informar els pacients sobre estos temps, les alternatives disponibles i els seus drets si se superen els terminis establits.

El Síndic va obrir esta queixa d’ofici quan va detectar una preocupant falta d’informació proporcionada als usuaris/pacients que presenten una queixa a través del formulari “full de queixa” en els SAIP dels centres sanitaris.

Esta institució ressenya que els interessats no són informats de les alternatives disponibles en cas de discrepar de la reposada rebuda del SAIP. Encara més, cal destacar que, en situacions de demores en la prestació sanitària programada, els pacients tampoc són informats sobre els temps màxims d’accés a eixa atenció sanitària ni de les alternatives possibles si se superen estos temps.

Consulta la nostra actuació: https://acortar.link/MSI2oP

El Síndic demana a Protecció del Territori que prenga mesures urgents per a investigar totes les denúncies per infraccions urbanístiques

Luna mostra la seua  preocupació per la demora de l’Agència a reaccionar i destaca el risc de fer obres en sòls inundables

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, insta l’Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT) a adoptar mesures urgents per a investigar totes les denúncies rebudes i tramitar els expedients de restauració de la legalitat urbanística i sancionadors. A més, demana que l’Agència dispose dels mitjans necessaris per a iniciar d’ofici les inspeccions i restaurar la legalitat davant d’actes que vulneren greument la normativa urbanística.

Així consta en la Resolució de consideracions a l’Administració, emesa pel Síndic, sobre la queixa d’ofici iniciada per la demora en la tramitació de milers d’expedients de restauració de la legalitat urbanística. Demora que va ser assenyalada a esta institució per la mateixa Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT). Esta situació va generar en el Síndic una gran preocupació sobre l’organització, els recursos humans i materials, i el funcionament actual de l’AVPT. En particular, va qüestionar la seua capacitat per a servir als interessos generals i complir amb les competències que li assigna la legislació.

Luna expressa la seua inquietud pels importants retards de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT) a reaccionar davant de les denúncies ciutadanes. Esta preocupació se centra en el fet que l’adopció de mesures necessàries podria arribar massa tard i tindre greus conseqüències per a la salut pública o el medi ambient. El defensor destaca el risc de realitzar obres de construcció en sòls no urbanitzables, com ara zones inundables, que podrien causar problemes greus en cas de pluges torrencials o episodis de DANA, fenòmens habituals a la Comunitat Autònoma.

A més, els retards en la resposta a les denúncies per infraccions urbanístiques soscaven la confiança dels ciutadans en la democràcia. Així, es considera que l’Administració autonòmica ha d’actuar ràpidament i sense excuses per a garantir el funcionament adequat de l’AVPT, creada per a assegurar el respecte a la legalitat urbanística en sòls no urbanitzables i sancionar les infraccions greus o molt greus.

Per això, el Síndic entén que no resulta adequat assumir que les demores, mancances i deficiències detectades requerixen un període de temps més prolongat per a ser corregides, com apunta en el seu informe l’agència investigada que posa com a excusa que, encara que l’AVPT va nàixer en 2021, només es pot entendre completament dotada a partir de l’inici de l’any 2023, en què es van ampliar els llocs de treball.

En la resolució consta que “No sembla adequat crear un sistema que done a un organisme autonòmic tota la responsabilitat de gestionar i resoldre assumptes urbanístics, excloent els municipis, sense assegurar-se primer que este organisme té els recursos i la capacitat necessaris per a protegir i restaurar la legalitat urbanística de manera efectiva, especialment en casos greus”.

D’altra banda, el Síndic considera fonamental que l’AVPT no depenga exclusivament de les denúncies dels ajuntaments o ciutadans, sinó que tinga mecanismes propis per a detectar i actuar d’ofici sobre infraccions greus.

Així mateix, insistix que s’ha de garantir el compliment efectiu de les resolucions de restauració de la legalitat i reforçar els mecanismes d’execució subsidiària en cas d’incompliment, a fi d’evitar la consolidació d’obres il·legals. Per això, esta institució també recomana que l’Agència Valenciana de Protecció del Territori adopte totes les mesures necessàries per a assegurar el compliment real i efectiu de les obligacions assumides per les administracions locals adherides i les persones que la integren i que hi presten serveis.

Finalment, Luna recorda la importància que les administracions urbanístiques reaccionen amb promptitud i fermesa davant de les denúncies, investigant i adoptant les decisions necessàries per a restaurar la legalitat urbanística. Encara que no sempre és fàcil reaccionar ràpidament davant de tots els il·lícits urbanístics, les administracions públiques competents tenen l’obligació d’adoptar totes les mesures al seu abast per a restablir la legalitat amb rapidesa.

Consulta la resolució completa del Síndic sobre este assumpte.

El Defensor del Poble i el Síndic de Greuges demanen a les administracions col·laboració i coordinació entre elles en la reconstrucció després de la DANA

Gabilondo, acompanyat de Luna, anuncia una actuació d’ofici per a saber si es preveu una Comissió de Coordinació, tal com establix la normativa

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha mantingut hui una reunió de treball amb Ángel Gabilondo, defensor del Poble. La trobada s’ha centrat en la col·laboració i coordinació de les dos institucions en la supervisió de les actuacions de les administracions central i autonòmica en el procés de reconstrucció de la dana i en la defensa dels drets de la ciutadania afectada.

Durant la reunió, celebrada en el Síndic de Greuges a Alacant, Ángel Gabilondo ha destacat la col·laboració i coordinació que mantenen les dos institucions i ha apel·lat a les administracions estatal i autonòmica perquè treballen també coordinadament “en tota la seua dimensió”. “En l’estat de les autonomies és molt important que l’Administració general de l’Estat, el Govern d’Espanya, i la comunitat autònoma, la Generalitat Valenciana, impulsen tots els mecanismes de coordinació i cooperació que són necessaris i que això siga percebut per la societat”, ha afirmat.

Així mateix, Gabilondo ha assenyalat que “la nostra supervisió de la recuperació comença, en primer lloc, per dir que cal complir tots els mecanismes i tots els processos assenyalats per la llei”. Per això, ha anunciat que la institució que presidix iniciarà una actuació d’ofici “per a preguntar a les administracions estatal i autonòmica si hi ha alguna iniciativa al voltant de la creació d’una Comissió de Coordinació, tal com establix la normativa aprovada al respecte”.

Per part seua, Ángel Luna ha compartit amb el defensor les tres queixes d’ofici que va obrir sobre la dana a principis de gener en matèria de serveis socials, educació i habitatge.

INFORME ANUAL 2024. Luna: “La Dana ha posat de manifest el fracàs de l’Administració en la protecció del dret a la vida”

  • El Síndic critica la falta de cooperació i lleialtat institucional entre els responsables de les administracions públiques per a afrontar la catàstrofe
  • El defensor autonòmic presenta el seu Informe Anual 2024, amb un augment d’un 32,9% en les consultes i un 21,28% en les queixes rebudes respecte a l’any anterior
  • Les queixes referents a Serveis Socials ja suposen quasi la meitat de les que tramita la institució

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, acompanyat de l’adjunta primera, Concha Bru, i del segon, Carlos Castillo, ha presentat hui en les Corts el seu Informe Anual 2024 en què denuncia que «l’excepcional pèrdua de vides humanes que va provocar la Dana ha posat de manifest el fracàs de l’Administració en la protecció del dret a la vida». Ángel Luna també ha censurat la falta de solidaritat i lleial cooperació institucional entre els responsables de les diferents administracions per a afrontar la catàstrofe.

L’Informe del defensor autonòmic constata que durant 2024 va haver-hi un gran augment en el nombre de consultes i queixes de la ciutadania. Les consultes van créixer més del 30% i han arribat a 18.600, i les queixes rebudes van augmentar més del 20%, i han pujat a les 4.770. A més, el Síndic va obrir 15 queixes d’ofici en 2024, la majoria sobre Infància i Adolescència. Estes queixes s’enfoquen en les mesures i els recursos per a cuidar els xiquets que han de ser separats dels seus pares i són cuidats per famílies acollidores o en residències, sota la responsabilitat de l’Administració autonòmica.

Al llarg de l’any passat, les queixes sobre Serveis Socials i Transparència van ser les més nombroses, i s’han incrementat considerablement respecte a exercicis anteriors. Tant és  així que les queixes relatives a Serveis Socials que ha rebut el Síndic en 2024 ja suposen el 47, 91% del total.

Descoordinació i absència de prioritats en la resposta a la Dana

El defensor autonòmic, en l’exercici de les seues funcions, hauria investigat com es va gestionar l’emergència causada per la Dana, però la Llei del Síndic no permet que intervinga si ja hi ha accions judicials en curs sobre el tema. Així doncs, seran els jutjats i tribunals els encarregats de decidir l’abast de les presumptes responsabilitats de cada administració, i dels seus titulars, en la gestió de la catàstrofe.

No obstant això, queden actuacions i inactivitats administratives que han de ser analitzades per esta defensoria. De fet, en la reunió de l’Observatori de la Infància i Adolescència del Síndic, celebrada el 16 de desembre de 2024, alguns treballadors públics i professionals de diversos sectors assistents van manifestar que l’absència de regnes institucionals estava provocant que es funcionara en el «caos». Membres de l’Observatori van ser contundents quan assenyalaven que la falta d’ordenació de les prioritats d’intervenció, i de les més elementals mesures de coordinació entre administracions, estaven provocant la pèrdua d’eficàcia dels considerables esforços realitzats.

Luna ha assenyalat que «l’extrema polarització política que s’ha instal·lat en les nostres institucions resulta fatal en moments en què es necessiten esforços coordinats i generosos». La falta de coordinació entre administracions, juntament amb una espècie de carrera per visibilitzar les diferents ajudes, ha causat confusió i desassossec en la ciutadania i ha obligat els afectats a bregar amb tràmits innecessaris i contradictoris. «És inacceptable que, en moments de crisi, les administracions no treballen juntes de manera efectiva», afirma el defensor.

Quasi totes les deficiències que estan impedint satisfer el dret a una bona administració s’han fet presents en les actuacions posteriors a la catàstrofe. El Síndic entén que la millor resposta als danys provocats per la Dana exigix aplicar el dret a una bona administració en totes i cada una de les actuacions que han de portar a terme els ens públics.

L’impacte de la Dana no pot fer oblidar uns altres problemes que han afectat l’exercici dels drets i les llibertats a la Comunitat Valenciana al llarg de l’any 2024.

Una vegada més, el Síndic incidix en el dret a una bona administració, que està defenent des que va iniciar el seu mandat. «La bona administració és incompatible amb la falta de resposta, la motivació insuficient i la inacció administrativa, que no sols són exemples de mala administració, sinó que suposen un incompliment de les obligacions legals, cosa que pot generar situacions de greu indefensió a la ciutadania», declara Ángel Luna.

En la immensa majoria de les queixes que presenta la ciutadania, el primer que s’observa és la falta de resposta de l’Administració a les seues peticions. Este silenci crea inseguretat jurídica i indefensió moral, i obliga la persona afectada a recórrer als tribunals en desavantatge. Segons l’experiència d’esta institució, la falta de resposta directa a una persona és la principal manera de violar el seu dret a una bona administració.

Descomunal augment de les queixes sobre dependència

D’altra banda, cal destacar el descomunal augment de les queixes en matèria de Serveis Socials, més del 49% respecte a 2023, especialment en la gestió de la dependència, diversitat funcional i renda valenciana d’inclusió. El Síndic ha estat demanant en els últims anys que es revisen estos procediments, però no s’hi han fet canvis.

En concret, l’any 2024 esta institució va rebre 1.305 queixes derivades de la deficient tramitació de les prestacions de dependència, davant de les 697 de l’any anterior pel mateix assumpte. Este increment “resulta absolutament desmesurat”, declara Luna.

També la gestió de les valoracions de discapacitat o diversitat funcional està provocant retards en el reconeixement de drets, cosa que vulnera les lleis. D’acord amb les dades facilitades per la mateixa Conselleria de Servicis Socials, en el moment de redactar este Informe Anual els expedients pendents de resoldre que han excedit el termini legal per a fer-ho superen els 50.000, a tota la Comunitat Valenciana. “Una xifra escandalosa”, apunta Luna. Atesa la gravetat de la situació, el Síndic ha decidit obrir una queixa d’ofici sobre el tema, de què es donarà compte l’Informe Anual de 2025.

Estes tres matèries, dependència, discapacitat i renda valenciana d’inclusió, resulten ser el paradigma dels drets socials, la conquesta més important de l’Estat social i democràtic de dret, aconseguida durant les últimes dècades.

Sense adequada resposta en Habitatge

Així mateix, és forçós tornar de nou al problema de l’accés a un habitatge digne. L’accés a un habitatge digne és essencial per a garantir la majoria dels drets fonamentals, com esta institució ha repetit en nombroses ocasions en les seues resolucions. Sense habitatge, estos drets no són possibles.

A més, el Síndic censura el comportament de l’Administració autonòmica, perquè no està responent adequadament a les queixes de la ciutadania i està ignorant les seues obligacions en matèria d’habitatge. “No respon a les recomanacions que li formulem ni, el que és encara pitjor, a les persones afectades.”

Evolució deplorable en Transparència

Com ja hem assenyalat, la segona matèria per nombre de queixes rebudes és la de Transparència, que s’han incrementat per damunt del 43%.

La falta de transparència respon a comportaments injustificats i arbitraris que afecten negativament la democràcia i la ciutadania. La democràcia es deteriora perquè s’impedix la participació de tots els partits i s’evita retre comptes de les accions de govern. Per part seua, la ciutadania se sent decebuda quan veu que els partits estan més enfocats en les seues lluites polítiques que a resoldre els problemes de les persones. Això genera desafecció cap al sistema institucional i l’activitat política.

Per altra part, en els casos en què finalment les administracions responen, el dret d’accés a la informació pública perd valor i utilitat si es produïxen retards en el lliurament de la documentació sol·licitada.

Deficiències en residències de majors

D’altra banda, existixen altres problemes de la ciutadania que el Síndic ha abordat durant 2024. Entre ells, l’atenció residencial a què tenen dret les persones majors. No obstant això, quan hi ha deficiències en les infraestructures i els serveis, o quan l’Administració no actua adequadament, s’afecta el benestar i les necessitats d’estes persones. Moltes queixes assenyalen el deteriorament de les instal·lacions i l’incompliment dels contractes, la qual cosa deixa els majors en situació de vulnerabilitat i afecta la seua salut i seguretat.

Demores en l’assistència sanitària

Així mateix, cal assenyalar els retards en l’assistència sanitària -en la realització de proves i intervencions quirúrgiques i en l’aplicació de tractaments mèdics- entre les queixes rebudes pel Síndic al llarg de 2024 en matèria de Sanitat, igual que en anys anteriors.

 

ALGUNES DADES ESTADÍSTIQUES DE L’INFORME ANUAL 2024

En l’Informe Anual 2024 es poden consultar les dades estadístiques completes

Taula 2

Queixes de la ciutadania iniciades el 2024

2023 2024 Variació 2024-2023
Tipus Nre. % Nre. % Nre. %
Admeses 3.034 77,14 3.941 82,62 907 29,89
Inadmeses 742 18,87 720 15,09 -22 -2,96
Traslladades a altres defensories 157 3,99 109 2,29 -48 -30,57
Total 3.933 100,00 4.770 100,00 837 21,28

 

Taula 6

Lloc de residència de les persones que van presentar queixes el 2024

2023 2024 Variació 2024-2023
Província H. Nre. % Q/100 k h. H. Nre. % Q/100 k h. H. Nre. % Q/100 k h.
Alacant 1.950.357 1.735 44,11 88,96 1.991.259 2043 42,83 102,60 40.902 308 17,75 13,64
Castelló 603.952 290 7,37 48,02 615.849 395 8,28 64,14 11.897 105 36,21 16,12
València 2.656.291 1.849 47,01 69,61 2.709.433 2278 47,76 84,08 53.142 429 23,20 14,47
Comunitat Valenciana 5.210.600 3.874 98,50 74,35 5.316.541 4716 98,87 88,70 105.941 842 21,73 14,35
Altres / No especificat – 59 1,50 – – 54 1,13 – – -5 -8,47 –

S’utilitzen les següents abreviatures: H. (Habitants), Nre. (Nombre de queixes), % (Percentatge de queixes), Q/100 k h. (Queixes per 100.000 habitants)

Les dades de població són les que proporciona l’INE per als anys 2023 i 2024. La dada de queixes/100.000 habitants sols s’oferix per a la Comunitat Valenciana i les províncies que la integren, perquè no té sentit per a uns altres orígens

Taula 8

Matèries de les queixes de la ciutadania iniciades el 2024 i admeses a tràmit

2023 2024 Variació 2024-2023
Matèria Nre. % Nre. % Nre. %
Serveis socials 1.264 41,66 1.888 47,91 624 49,37
Sanitat 121 3,99 122 3,10 1 0,83
Educació 76 2,50 207 5,25 131 172,37
Habitatge 132 4,35 164 4,16 32 24,24
Ocupació 208 6,86 247 6,27 39 18,75
Transparència 301 9,92 432 10,96 131 43,52
Procediments administratius 259 8,54 200 5,07 -59 -22,78
Hisenda pública 74 2,44 80 2,03 6 8,11
Serveis públics i medi ambient 347 11,44 317 8,04 -30 -8,65
Urbanisme 113 3,72 128 3,25 15 13,27
Indústria, agricultura, comerç i turisme 27 0,89 19 0,48 -8 -29,63
Justícia i administració corporativa 22 0,73 27 0,69 5 22,73
Infància i adolescència 50 1,65 56 1,42 6 12,00
Esport i cultura 25 0,82 39 0,99 14 56,00
Drets lingüístics 15 0,49 15 0,38 0 0,00
Total 3.034 100,00 3.941 100,00 907 29,89

 

Taula 9

Tipus de tancament de queixes de la ciutadania finalitzades el 2024

2023 2024 Variació 2024-2023
Tipus de tancament Nre. % Nre. % Nre. %
Amb solució 1.153 39,36 1.489 41,42 336 29,14
Amb compromís de solució 555 18,95 597 16,61 42 7,57
Sense acceptació de consideracions 488 16,66 786 21,86 298 61,07
Sense resposta a consideracions 466 15,91 462 12,85 -4 -0,86
Altres 267 9,12 261 7,26 -6 -2,25
Total 2.929 100,00 3.595 100,00 666 22,74

El tipus de tancament Altres inclou tancaments per desistiment, per defunció, per judicialització de l’assumpte, per detectar que ja s’estava tramitant una altra queixa per eixe mateix motiu, etc.

 

Grau de col·laboració de les administracions investigades (Consell i ajuntaments) en queixes tancades el 2024

Per a totes les conselleries que hi ha hagut durant 2024 es dona la informació de col·laboració. En el cas de les conselleries que han canviat de nom (o que han guanyat o perdut alguna competència), en les taules següents s’indica el nom actual, per claredat.

Administració Total queixes Sí col·labora No col·labora % col·labora
Vicepresidència Primera i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda 1799 1528 271 84,94
Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació 192 161 31 83,85
Conselleria de Sanitat 142 136 6 95,77
Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori 46 25 21 54,35
Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública 37 29 8 78,38
Conselleria de Justícia i Interior 36 31 5 86,11
Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme 34 11 23 32,35
Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport 11 10 1 90,91
Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca 4 2 2 50,00
Conselleria de Justícia i Administració Pública 3 2 1 66,67
Conselleria d’Emergències i Interior 1 1 0 100,00
Presidència de la Generalitat Valenciana 3 3 0 100,00
Total Consell 2308 1939 369 84,01
Agència Tributària Valenciana 9 8 1 88,89
LABORA (Servei Valencià d’Ocupació i Formació) 4 3 1 75,00
Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl 1 0 1 0,00
Hospital Universitari La Fe 1 0 1 0,00
Institut Valencià de Finances 1 0 1 0,00
Total altres entitats autonòmiques 16 11 5 68,75
Ajuntaments de la província d’Alacant 651 415 236 63,75
Ajuntaments de la província de Castelló 179 119 60 66,48
Ajuntaments de la província de València 672 454 218 67,56
Total ajuntaments 1502 988 514 65,78

Ací pot consultar el contingut íntegre de l’Informe anual 2024.

Luna: «Les demores de valoració de la dependència es reduirien complint el contracte-programa i ampliant l’equip de la Conselleria»

El Síndic de Greuges considera que les demores en les valoracions dels expedients de dependència podrien reduir-se amb la plena contractació dels equips d’atenció primària bàsica previstos en el contracte-programa, i amb l’ampliació de l’equip de valoració de la Conselleria. Esta és la conclusió amb què el defensor tanca la queixa d’ofici que va obrir per a investigar les causes, els motius i les possibles solucions a la demora en la valoració de les persones, atés el temps que transcorre des de la sol·licitud fins a esta valoració, passant per la gravació i validació d’esta.

L’obertura d’esta queixa d’ofici és a causa del significatiu augment del nombre de municipis que, en les seues respostes a les peticions d’informació del Síndic, revelen greus deficiències en el funcionament dels serveis socials generals. Estes deficiències afecten directament la tramitació dels expedients de dependència, en què destaquen les demores en les valoracions de les persones a causa de la falta de personal, problemes informàtics, deficiències d’organització i uns altres factors.

Un dels municipis afectats és l’Ajuntament d’Ibi (Alacant), els expedients de queixa del qual han permés conéixer en major profunditat la dimensió del problema, comú a molts pobles i ciutats. Per això, esta institució va triar Ibi com a municipi de referència per a obrir una queixa d’ofici, a més de dirigir-se a la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda com a responsable final.

El Síndic de Greuges va recomanar a la Conselleria de Servicis Socials que simplifique el procés de valoració de les persones dependents per a evitar retards i que facilite els tràmits inicials per a reconéixer la situació de dependència. També va suggerir garantir un finançament adequat i continu a les administracions locals, així com crear borses de treball d’àmbit autonòmic, provincial i comarcal per a millorar la contractació de personal.

A més, el Síndic va demanar analitzar les dificultats que tenen els ajuntaments per a contractar professionals, incloure COSITAL en l’elaboració de convenis-programa i reforçar les plantilles dels serveis socials. Així mateix, va recomanar no demorar la validació de les sol·licituds de dependència i establir criteris clars i públics per a prioritzar les valoracions.

D’altra banda, el defensor va recomanar a l’Ajuntament d’Ibi demanar ajuda directa de l’equip de valoradors de la Conselleria temporalment; prosseguir amb la preparació del pròxim contracte-programa, evitant demores; agilitzar la gravació de les sol·licituds de reconeixement de dependència; sol·licitar una ampliació del personal de l’equip d’intervenció social i suport jurídic-administratiu, i preveure una plantilla ajustada a les seues necessitats en el pròxim contracte-programa.

Encara que tant la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda com l’Ajuntament d’Ibi han acceptat parcialment les recomanacions del Síndic de Greuges, el problema continua latent i depén de l’existència d’una consignació adequada i suficient en les corresponents lleis de pressupostos de la Generalitat.

Consulta les resolucions del Síndic sobre este assumpte:

La Conselleria accepta la recomanació del Síndic i resol l’ajuda a la dependència d’un xiquet de cinc anys, després de 20 mesos d’espera

Luna advertix de l’impacte negatiu d’estes demores en xiquets amb discapacitat

La Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda ha atés la recomanació del Síndic de resoldre amb urgència el grau de dependència i el corresponent programa individual d’atenció (PIA) d’un xiquet de cinc anys, amb un 42% de discapacitat i amb autisme. Una sol·licitud que la mare del menor havia presentat davant de l’Administració, en juliol de 2023.

Encara que, finalment, la queixa s’ha solucionat, el Síndic ha insistit que la demora de més de 20 mesos a resoldre sobre el grau de dependència ha vulnerat els drets del menor, perquè no s’ha valorat el seu interés superior com a primordial en les decisions que l’afecten. A més, la falta d’agilitat en les actuacions ha tingut un impacte negatiu i irreversible en el seu desenvolupament.

I és que, a pesar que la mare va presentar la sol·licitud en juliol de 2023 i va adjuntar tota la documentació pertinent, no va ser fins a març de 2024 quan els serveis socials van fer la visita domiciliària. En l’escrit al Síndic, la mare del menor denunciava que, com a mare monoparental i pertanyent a una família nombrosa de categoria especial, a penes podia costejar les necessitats del seu fill, la qual cosa feia que esta espera haguera sigut encara més perjudicial.

Són nombroses les queixes que tramita esta institució pels greus retards a resoldre les ajudes a la dependència. Quan les persones afectades són menors d’edat, estes demores sumen un major perjuí si és possible, perquè perjudica directament el seu desenvolupament immediat i futur.

Consulta el contingut íntegre de la resolució en este assumpte

El Síndic censura el retard a dictar un informe d’adaptació laboral a una persona amb discapacitat intel·lectual

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, retrau a la Conselleria de Servicis Socials i a la Conselleria de Justícia i Interior la seua falta de coordinació i diligència per a resoldre l’accés a l’ocupació pública d’una persona amb discapacitat intel·lectual.

A la fi de novembre de 2024, la mare de l’afectada es va dirigir al Síndic per la falta de resposta a l’escrit que va presentar a la conselleria competent en funció pública, en què sol·licitava un informe d’adaptació laboral per a poder activar la seua filla en la borsa de treball temporal d’ajudant de residència. Una borsa en la qual estava inscrita, però on  figurava com a “no disponible” perquè no tenia este informe.

Esta institució ja havia tramitat una queixa prèvia sobre este assumpte.

En la seua resolució, el Síndic conclou que l’Administració autonòmica ha incorregut en una «falta absoluta de coordinació» a l’hora d’emetre l’informe corresponent d’adaptació del lloc de treball per a persones amb diversitat funcional, en funció de la borsa de treball a què pertanguen. I li ha recordat que, pel que fa a les persones amb diversitat funcional, l’adaptació del lloc de treball és un requisit legal que les administracions públiques estan obligades a complir.

Luna també critica l’Administració perquè la mare de la persona afectada s’haja vist obligada a peregrinar per dos conselleries i presentar queixes en el Síndic per a obtindre els informes necessaris d’adaptació al lloc de treball que permeten l’accés a l’ocupació pública de la seua filla. De fet, transcorregut més d’un any, encara no s’ha produït la seua incorporació efectiva.

Finalment, el Síndic demana a l’Administració que considere la possibilitat que la treballadora realitze unes altres faenes dins de l’Agrupació Professional Funcionarial de Subaltern/a, tal com indicava l’informe de la Comissió d’Estudis de la Diversitat Funcional i de conformitat amb les adaptacions suggerides per l’INVASSAT.

Consulta la resolució del Síndic sobre este assumpte.