Luna retrau a les Corts la seua falta d’interés per escoltar el Síndic i advertix d’una deriva institucional perillosa

El defensor denuncia que 2025 marca un punt crític amb reformes que debiliten la posició del Síndic i amenacen l’autonomia de les institucions estatutàries.

L’Informe anual de 2025, amb més de 5.000 queixes i 23.100 consultes ciutadanes, confirma el creixement sostingut de l’activitat de la institució.

En quasi el 80% de les queixes rebudes s’ha vulnerat el dret a una bona administració, per falta de resposta a les sol·licituds o reclamacions de la ciutadania.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, acompanyat de l’adjunta primera, Concha Bru, i del segon, Carlos Castillo, ha presentat hui en les Corts el seu Informe anual 2025 en el qual alerta del greu deteriorament de la relació entre les dos institucions, així com del risc que suposen les reformes dutes a terme pel parlament autonòmic per a les institucions estatutàries.

Este és l’últim Informe anual que Luna presenta dins del període ordinari del seu mandat, que conclou en desembre d’este any 2026. Per això, el defensor ha incorporat al document un balanç de la deriva de la relació institucional amb les Corts durant els set anys que està en el càrrec, i de l’evolució dels principals problemes de la ciutadania en este mateix període de temps.

Pèrdua de presència en seu parlamentària

Des que va assumir el càrrec en 2019, Ángel Luna va oferir diàleg i cooperació a les Corts per a enfortir la defensa dels drets de la ciutadania, però esta disposició mai va obtindre resposta. Eixa desafecció prolongada s’ha agreujat notablement a partir de l’exercici de 2025, per la falta d’interlocució, la pèrdua de presència en seu parlamentària i l’aprovació de reformes que «reduïxen la visibilitat i el paper del Síndic com a defensor dels drets i les llibertats de la ciutadania valenciana». El defensor també ha assenyalat que estos canvis obrin la porta a intervindre els pressupostos de les institucions estatutàries, cosa que posa en qüestió el marc de garanties previst en l’Estatut per a estos organismes.

Resulta especialment rellevant que en 2025 el Síndic no poguera informar les Corts sobre les queixes i preocupacions de la ciutadania, com li exigix l’Estatut, perquè la cambra no el va convocar i el defensor necessita una cita per a poder comparéixer. Això demostra una evident falta d’interés institucional de la cambra per conéixer els problemes que els habitants de la nostra Comunitat van traslladar al defensor. «Tancar la porta a la presència del Síndic en les Corts suposa desdenyar els ciutadans», afirma Luna.

A més, el síndic sosté que un altre dels fets més significatius de 2025 ha sigut la modificació del Reglament de les Corts, «que carrega d’interrogants el futur de les institucions estatutàries amb el parlament valencià», ha declarat Luna.

Pel que fa al Síndic de Greuges, crida l’atenció que el nou Reglament de les Corts no s’adapte al que disposa la Llei del Síndic sobre l’exposició de continguts de l’Informe anual. La llei distingix entre la presentació formal de l’informe i la seua exposició pública, que és la que garantix que el ple de la cambra conega de manera directa els problemes que la ciutadania trasllada al Síndic. Suprimir la compareixença davant del ple, advertix Luna, suposaria una evident reducció del paper institucional del Síndic. «A ningú se li escapa que la compareixença del Síndic davant del ple dota el contingut del seu informe de més transcendència i repercussió pública, que si ho fera davant d’una comissió», ha sostingut el síndic.

Risc de pressió política en els organismes estatutaris

La reforma incorpora, a més, una disposició que obri la porta a intervindre les partides pressupostàries de les institucions estatutàries durant la tramitació dels pressupostos de la Generalitat. Encara que la redacció és ambigua, el Síndic assenyala que este canvi introduïx un risc de pressió política contrari a l’autonomia i independència que l’Estatut protegix mitjançant majories qualificades.

En l’informe, el Síndic també dona compte de l’episodi que va afectar en 2025 l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el pressupost de la qual va ser modificat durant la tramitació parlamentària fins a comprometre el seu funcionament i anul·lar en la pràctica la seua autonomia orgànica i pressupostària. Després de la sol·licitud de la presidenta de la institució, el Síndic va demanar al Defensor del Poble la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat. Encara que este no va arribar a materialitzar-se, sí que es va emetre una recomanació al Consell per a corregir la situació i salvaguardar la independència de l’entitat lingüística.

Per al Síndic, este episodi constituïx un senyal d’alarma, especialment quan coincidix amb una reforma reglamentària que permet precisament intervindre els pressupostos de les institucions estatutàries. El defensor advertix que decisions d’este tipus vulneren l’equilibri institucional previst en l’Estatut, que exigix majories reforçades per a protegir l’autonomia dels organismes que garantixen drets i llibertats.

Luna reivindica el paper del Síndic com a defensor independent i recorda que «la salut democràtica de la Comunitat Valenciana depén, en bona part, del respecte i l’estabilitat de les seues institucions estatutàries».

Una institució més activa que mai

L’Informe anual 2025 arreplega un increment molt significatiu de l’activitat del Síndic, amb més de 28.100 actuacions entre consultes i queixes. L’Oficina d’Atenció Ciutadana del Síndic va atendre 23.137 consultes, la qual cosa suposa un augment de quasi el 25% respecte de l’any anterior. A més, es van tramitar 5.006 queixes de la ciutadania, un 5% més que en 2024, i es van iniciar 12 investigacions d’ofici.

Cal destacar que tres de les queixes d’ofici es van obrir per a supervisar les actuacions de les administracions públiques posteriors a la DANA 2024 en matèria de Servicis Socials, Educació i Vivenda. Estes investigacions es van unir en un únic expedient que ha derivat en un Informe Especial, que oferix una visió global de l’impacte de la DANA 2024, analitza la resposta dels diferents sistemes públics i formula recomanacions per a millorar la preparació i capacitat de reacció davant de futures catàstrofes. En l’Informe anual s’inclou un resum d’este Informe Especial DANA.

Nul·la col·laboració entre Govern central i Consell en la reconstrucció

El problema de la falta de coordinació entre administracions a l’hora d’atendre la ciutadania afectada per la DANA va ser una constant durant 2025, sobretot entre la central i l’autonòmica. Esta absència de col·laboració entre el Govern central i la Generalitat va dificultar l’avanç dels treballs de reconstrucció, cosa que va perjudicar centenars de milers de persones damnificades. «Si alguna cosa ha demostrat de manera palmària el tràgic episodi de la DANA és que, en situacions de crisi, i sobretot en contextos de polarització extrema com els actuals, fallen els mecanismes de cooperació entre els diferents nivells de les administracions. No hi ha hagut ni una mínima interlocució, en clau col·laborativa, entre l’Administració estatal i la Generalitat», ha subratllat Luna.

Conscient de la gravetat d’esta situació, el síndic, Ángel Luna, va convocar en la seu del Síndic una reunió de treball amb el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo. La trobada va concloure amb la decisió d’obrir una queixa d’ofici per part del Defensor del Poble, dirigida tant al Govern central com al Consell, per a instar-los a posar en marxa la Comissió mixta de reconstrucció i recuperació, així com a impulsar eixa imprescindible cooperació institucional. Finalment, la Comissió mixta es va crear el 4 de febrer de 2026.

Congestió irresoluble dels Servicis Socials

Com en anys anteriors, els assumptes relacionats amb l’àrea de Servicis Socials van ser, amb enorme diferència, els més nombrosos i van arribar a un total de 1.900 queixes. D’elles, la majoria estaven relacionades amb el reconeixement i les ajudes de la dependència i les demores en la valoració de la discapacitat.

Tot i que durant 2025 les queixes sobre la dependència van experimentar un lleuger descens, continuen sent el principal focus de reclamacions del Síndic i representen prop del 65% del total de les presentades en esta matèria i un poc més del 30% de la totalitat de les admeses a tràmit en la institució.

L’actual equip del Síndic de Greuges ha advertit des del seu primer Informe anual en 2020 dels problemes derivats del disseny del funcionament dels servicis socials a la Comunitat, que obliguen a una doble valoració per part dels equips socials municipals i dels de la Conselleria. Luna ha lamentat que «no s’ha fet res rellevant per a simplificar els procediments que estan congestionant els servicis socials de manera irresoluble».

Així mateix, durant 2025 el Síndic va tornar a comprovar la problemàtica que es genera cada vegada que arriben a la seua fi els contractes-programa subscrits, ara per períodes quadriennals, entre la conselleria competent en Servicis Socials i els ajuntaments que participen en la gestió d’alguns servicis i programes. Això ocorre perquè les administracions locals no poden disposar de plantilles estables, ja que la contractació de personal està subjecta al fet de rebre la subvenció.

Ni transparència ni bona administració

Les queixes per falta de transparència i accés a la informació pública es consoliden com les segones més nombroses presentades per la ciutadania davant del Síndic, encara que en 2025 van registrar un lleuger descens, passant de 432 a 412; però la gravetat de la situació persistix.

El Síndic recorda que, amb els mitjans de què disposen hui les administracions, la falta de transparència no pot atribuir-se a problemes tècnics ni a limitacions derivades de la protecció de dades, sinó que respon a una falta de voluntat política que compromet la qualitat democràtica.

Els efectes de la falta de transparència són evidents: es deteriora la rendició de comptes, es dificulta la participació política i creix la desafecció ciutadana perquè es percep que els responsables públics prioritzen l’enfrontament partidista davant de la solució dels problemes reals. En este context, el Síndic alerta que, sense mecanismes clars de transparència i control, les administracions corren el risc d’actuar al servici d’interessos particulars, allunyant-se de l’interés general i afavorint un ús privilegiat dels recursos públics.

A més, Luna insistix que sense transparència no pot haver-hi bona administració i la vulneració del dret a una bona administració continua sent el principal motiu de queixa dels ciutadans. El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha fet de la defensa del dret a una bona administració un dels eixos de la seua actuació. Arreplegat per la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i per la jurisprudència del Tribunal Suprem d’Espanya, permet denunciar comportaments inapropiats de les administracions, quan estos s’emparen en l’opacitat o la falta de resposta.

De fet, el 90% de les queixes que la ciutadania presenta davant del Síndic denuncia, en primer lloc, la falta de resposta a les seues sol·licituds i reclamacions. Esta és una pràctica habitual, incompatible amb una administració que ha de situar les persones en el centre de la seua actuació. Esta falta d’informació no sols genera indefensió, sinó que obri la porta a l’arbitrarietat, els errors i els abusos de poder.

Ajudes a la vivenda eliminades en els pressupostos de la Generalitat

Finalment, cal esmentar la gravetat del creixent problema social de la vivenda que, encara que no en xifres absolutes, en percentatge de queixes s’ha duplicat amb escreix en els últims cinc anys. Si abans de la DANA de 2024 la situació de la vivenda ja era precària, «ara, les administracions públiques hauran de fer enormes esforços per a, més enllà de recompondre, millorar una situació dramàtica», ha manifestat el síndic.

Tal com ha reiterat el Síndic en moltes resolucions, la vivenda constituïx un element bàsic en la vida de les persones i si no se’n té és impossible accedir a uns altres drets fonamentals.

Per això, este Informe anual 2025 fa referència a la desagradable sorpresa que va suposar advertir que la Llei de pressupostos de la Generalitat corresponent a 2025 va eliminar el procediment per a concedir ajudes davant de la inexistència de vivendes disponibles per a adjudicar. Este procediment va estar vigent durant els exercicis 2023 i 2024, i es va eliminar de manera incomprensible.

Esta institució ha traslladat a la Conselleria de Vivenda que eixa mesura és un greu pas arrere i limita seriosament les possibilitats d’accés a una vivenda per a determinats col·lectius.

ALGUNES DADES ESTADÍSTIQUES DE L’INFORME ANUAL 2025

Taula 2. Queixes de la ciutadania iniciades en 2025

	2024		2025		Variació 2025-2024
Tipus	Nre.	%	Nre.	%	Nre.	%
Admeses	3.941	82,62	4.145	82,80	204	5,18
Inadmeses	720	15,09	775	15,48	55	7,64
Traslladades a altres defensories	109	2,29	86	1,72	-23	-21,10
Total	4.770	100,00	5.006	100,00	236	4,95

Taula 6. Lloc de residència de les persones que van presentar queixes en 2025

	2024				2025				Variació 2025-2024
Província	H.	Nre.	%	Q/100 k h.	H.	Nre.	%	Q/100 k h.	H.	Nre.	%	Q/100 k h.
Alacant	1.991.259	2.043	42,83	102,60	2.033.566	2.154	43,03	105,92	42.307	111	5,43	3,32
Castelló	615.849	395	8,28	64,14	627.620	354	7,07	56,40	11.771	-41	-10,38	-7,74
València	2.709.433	2.278	47,76	84,08	2.763.996	2.354	47,02	85,17	54.563	76	3,34	1,09
Comunitat Valenciana	5.316.541	4.716	98,87	88,70	5.425.182	4.862	97,12	89,62	108.641	146	3,10	0,92
Altres/No especificat	–	54	1,13	–	–	144	2,88	–	–	90	166,67	–

S’utilitzen les següents abreviatures: H. (Habitants), Nre. (Nombre de queixes), % (Percentatge de queixes), Q/100 k h. (Queixes per 100.000 habitants)

Les dades de població són les que proporciona l’INE per als anys 2024 i 2025.

La dada de queixes/100.000 habitants sols s’oferix per a la Comunitat Valenciana i les províncies que la integren, perquè no té sentit per a uns altres orígens.

Taula 8. Matèria de les queixes de la ciutadania iniciades en 2025 i admeses a tràmit

	2024		2025		Variació 2025-2024
Matèria	Nre.	%	Nre.	%	Nre.	%
Servicis socials	1.888	47,91	1.962	47,33	74	3,92
Sanitat	122	3,10	139	3,35	17	13,93
Educació	207	5,25	107	2,58	-100	-48,31
Vivenda	164	4,16	170	4,10	6	3,66
Ocupació	247	6,27	341	8,23	94	38,06
Transparència	432	10,96	412	9,94	-20	-4,63
Procediments administratius	200	5,07	239	5,77	39	19,50
Hisenda pública	80	2,03	107	2,58	27	33,75
Serveis públics i medi ambient	317	8,04	399	9,63	82	25,87
Urbanisme	128	3,25	141	3,40	13	10,16
Indústria, agricultura, comerç i turisme	19	0,48	19	0,46	0	0,00
Justícia i administració corporativa	27	0,69	33	0,80	6	22,22
Infància i adolescència	56	1,42	24	0,58	-32	-57,14
Esport i cultura	39	0,99	26	0,63	-13	-33,33
Drets lingüístics	15	0,38	26	0,63	11	73,33
Total	3.941	100,00	4.145	100,00	204	5,18

Taula 14. Nivell de col·laboració de les administracions investigades (Consell i ajuntaments) en queixes tancades en 2025

Administració	Total queixes	Sí col·labora	No col·labora	% col·labora
Vicepresidència Primera i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda	2298	1476	822	64,23
Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació	197	164	33	83,25
Conselleria de Sanitat	171	153	18	89,47
Conselleria de Servicis Socials, Família i Infància	131	131		100,00
Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana i de Medi Ambient, Infraestructures i Territori	66	34	32	51,52
Conselleria de Justícia i Administració Pública	52	46	6	88,46
Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç	25	22	3	88,00
Conselleria d’Hisenda i Economia	17	14	3	82,35
Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats	11	11		100,00
Conselleria d’Emergències i Interior	7	5	2	71,43
Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca	3	3		100,00
Conselleria d’Economia, Hisenda i Administració Pública	3	3		100,00
Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació	3		3	0,00
Conselleria de Justícia, Transparència i Participació	2	2		100,00
Vicepresidència Primera i Conselleria de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat	2	2		100,00
Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana	1	1		100,00
Presidència de la Generalitat Valenciana	7	7		100,00
Total Consell	2996	2074	922	69,23
LABORA (Servei Valencià d’Ocupació i Formació)	5	4	1	80,00
Universitat Jaume I	2	1	1	50,00
Universitat de València	2	1	1	50,00
Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl	1		1	0,00
Total altres entitats autonòmiques	10	6	4	60,00
Ajuntaments de la província d’Alacant	802	496	306	61,85
Ajuntaments de la província de Castelló	157	93	64	59,24
Ajuntaments de la província de València	751	480	271	63,91
Total ajuntaments	1710	1069	641	62,51

Taula 17. Evolució de les matèries de les queixes de la ciutadania iniciades cada any, de 2021 a 2025

Matèria	2021		2022		2023		2024		2025		Variació 2025-2024
Matèria	Nre.	%	Nre.	%	Nre.	%	Nre.	%	Nre.	%	Nre.	%
Servicis socials	1.040	36,34	1032	35,49	1264	41,66	1.888	47,91	1.962	47,33	74	3,92
Sanitat	172	6,01	147	5,06	121	3,99	122	3,10	139	3,35	17	13,93
Educació	96	3,35	125	4,30	76	2,50	207	5,25	107	2,58	-100	-48,31
Vivenda	78	2,73	87	2,99	132	4,35	164	4,16	170	4,10	6	3,66
Ocupació	241	8,42	288	9,90	208	6,86	247	6,27	341	8,23	94	38,06
Transparència	314	10,97	286	9,83	301	9,92	432	10,96	412	9,94	-20	-4,63
Procediments administratius	193	6,74	223	7,67	259	8,54	200	5,07	239	5,77	39	19,50
Hisenda pública	95	3,32	98	3,37	74	2,44	80	2,03	107	2,58	27	33,75
Serveis públics i medi ambient	363	12,68	350	12,04	347	11,44	317	8,04	399	9,63	82	25,87
Urbanisme	117	4,09	115	3,95	113	3,72	128	3,25	141	3,40	13	10,16
Indústria, agricultura, comerç i turisme	24	0,84	31	1,07	27	0,89	19	0,48	19	0,46	0	0,00
Justícia i administració corporativa	33	1,15	28	0,96	22	0,73	27	0,69	33	0,80	6	22,22
Infància i adolescència	37	1,29	34	1,17	50	1,65	56	1,42	24	0,58	-32	-57,14
Esport i cultura	36	1,26	34	1,17	25	0,82	39	0,99	26	0,63	-13	-33,33
Drets lingüístics	23	0,80	30	1,03	15	0,49	15	0,38	26	0,63	11	73,33
Total	2.862	100,00	2908	100,00	3034	100,00	3.941	100,00	4.145	100,00	204	5,18

En les columnes referides als anys:

significa nombre de queixes
% significa percentatge respecte del total de queixes d’eixe any.

En les columnes titulades variació

significa diferència entre el nombre de queixes en 2024 i en 2025

Nre. = nre. de queixes en 2025 – nre. de queixes en 2024

% significa percentatge de variació respecte del nombre de queixes de la matèria en 2024

% = (nre. queixes 2025 – nre. queixes 2024) / nre. queixes 2024.

Informe anual 2025 a la web del Síndic
Informe especial Dana a la web

El Síndic urgix l’Ajuntament de Gandia a actuar per les molèsties d’un xalet usat per a festes i lloguer turístic sense llicència

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha instat l’Ajuntament de Gandia a adoptar mesures per a posar fi a l’activitat d’una vivenda en el camp que presumptament s’utilitza per a la celebració de festes i esdeveniments sense disposar d’autorització administrativa.

L’actuació del Síndic es va iniciar després de la queixa presentada per una veïna, que denunciava les molèsties per soroll procedents d’una casa situada en una zona rural, on des de fa anys s’organitzen festes amb música amplificada en l’exterior i gran afluència de persones. Segons la reclamant, l’immoble es lloga per a esta mena d’esdeveniments, tot i que no figurar registrat com a vivenda turística.

Després de sol·licitar informació a l’Ajuntament, la institució ha constatat que la Policia Local ha intervingut diverses vegades per avisos relacionats amb música a alt volum. Així mateix, les comprovacions municipals han confirmat que la vivenda no té llicència d’activitat i que l’ús turístic és incompatible amb la normativa urbanística aplicable a la parcel·la.

L’Ajuntament ha traslladat els fets a diferents departaments municipals i a la Direcció General de Turisme de la Generalitat Valenciana per a determinar possibles infraccions administratives.

En la Resolució, el Síndic considera que l’Administració local ha realitzat actuacions d’investigació i control. No obstant això, advertix que no consta que s’hagen adoptat encara mesures concretes que garantisquen el cessament d’una activitat no autoritzada que genera molèsties als veïns.

Per això, la institució ha insistit a l’Ajuntament de Gandia sobre la necessitat d’actuar amb rapidesa i determinació per a restaurar la legalitat i protegir els drets dels veïns al descans, a la salut i al gaudi d’un habitatge i entorn adequats.

Consulta la nostra actuació sobre este assumpte.

Quasi cinc anys d’espera per a una vivenda: el Síndic exigix solucions reals

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, continua reiterant: el dret a la vivenda és un dret subjectiu reconegut per llei i, com a tal, obliga les administracions públiques a garantir una solució real i efectiva quan una persona acredita la seua necessitat.

La institució ha tramitat la queixa d’una família amb menors d’edat que feia quasi cinc anys que estava inscrita com a demandant de vivenda pública, després de presentar sol·licituds en 2020, 2021 i 2025, sense haver obtingut una resposta que resolguera de manera efectiva la seua situació.

En la resolució, el Síndic reitera la seua doctrina en matèria d’accés a la vivenda: a la Comunitat Valenciana este dret té caràcter subjectiu i obliga les administracions a actuar quan hi ha una necessitat acreditada. La mera permanència en una llista d’espera no satisfà el dret reconegut per la llei.

La resolució del defensor del poble valencià insistix que el sistema previst en la Llei de la funció social de l’habitatge exigix una actuació integral davant de situacions de necessitat residencial. No n’hi ha prou de mantindre la persona inscrita; ha d’oferir-se una resposta concreta que garantisca l’accés efectiu a una vivenda digna. La falta de disponibilitat immediata de vivenda pública no pot justificar l’absència de resposta. Quan no és possible adjudicar una vivenda del parc públic, han d’activar-se els mecanismes alternatius previstos en la normativa, incloses ajudes econòmiques o unes altres solucions residencials.

Així mateix, Luna subratlla que, quan existixen menors en la unitat familiar, el seu interés superior ha de ser prioritari en totes les decisions administratives relacionades amb l’accés a l’habitatge.

El Síndic va dirigir recomanacions tant a l’Ajuntament d’Alacant com a la conselleria competent en matèria de vivenda, i instava les dos administracions a oferir una solució efectiva i a no limitar-se a mantindre la família en llista d’espera.

A la Conselleria li va recordar l’obligació de dictar resolucions dins del termini corresponent, activar ajudes alternatives quan no hi haja vivenda disponible i adoptar mesures per a reforçar el parc públic. A l’Ajuntament li va exigir una actuació coordinada i una resposta concreta davant de la situació de necessitat plantejada.

En la Resolució de tancament, tant l’Ajuntament d’Alacant com la Conselleria van acceptar les recomanacions formulades i es van comprometre a adoptar les actuacions necessàries.

Consulta l’expedient:

El Síndic demana a Educació que resolga ja una sol·licitud de transport escolar en un cas de custòdia compartida

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats que resolga, dom més prompte millor, una sol·licitud d’autorització excepcional de transport escolar presentada pel pare d’una alumna d’ESO escolaritzada en un IES de Bétera, en règim de custòdia compartida.

La queixa es va presentar perquè la menor només podia utilitzar la parada d’autobús corresponent al domicili on està empadronada, encara que residix de manera alterna en dos domicilis. L’Administració educativa va informar que, segons la normativa vigent, cada alumne disposa únicament d’una plaça de transport escolar vinculada al domicili habitual declarat a l’efecte d’escolarització, per la qual cosa no es permeten dos rutes ni dos parades simultàniament.

No obstant això, la Resolució d’1 de juliol de 2025 preveu la possibilitat de demanar una autorització excepcional d’ús del transport escolar, especialment quan en una localitat no hi haja transport públic regular que permeta arribar al centre educatiu. La resolució d’estes peticions correspon a la Direcció General de Centres Docents.

El defensor del poble valencià recorda que, si un òrgan administratiu entén que no és competent per a resoldre una sol·licitud, té l’obligació d’enviar-la a l’òrgan que sí que puga decidir i comunicar-ho a la persona interessada. En este cas, considera que la Direcció Territorial havia d’haver traslladat la sol·licitud a l’òrgan competent perquè fora este qui la resolguera.

Per això, el Síndic ha recomanat a la Conselleria que, atés el temps transcorregut i que el curs està ja prou avançat, resolga, com més prompte millor, la nova petició presentada pel pare i que actue amb el màxim rigor quan una sol·licitud haja de ser enviada a l’òrgan competent.

El Síndic insta Sanitat a garantir una farmàcia de guàrdia a Picassent

Luna retrau la falta de resposta a una reclamació ciutadana i recorda que el municipi està obligat per llei a tindre este servici.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha emés una resolució en la qual retrau a la Conselleria de Sanitat no haver respost dins del termini legal a una reclamació ciutadana i reclama que el municipi de Picassent dispose d’una farmàcia de guàrdia, tal com establix la normativa vigent.

L’origen del cas se situa en una queixa presentada per un ciutadà davant de la Conselleria de Sanitat en desembre de 2024, en què denunciava l’absència d’una oficina de farmàcia de guàrdia en el municipi, malgrat que Picassent supera els 20.000 habitants i compta amb un centre de salut amb atenció continuada, circumstàncies que obliguen legalment a disposar d’este servici, essencial per a atendre urgències nocturnes i de caps de setmana.

El Síndic ha constatat que la Conselleria de Sanitat no va actuar ni va respondre dins de termini, tot i que es tracta d’un servici essencial, i recorda que esta falta d’actuació vulnera el dret de la ciutadania a una bona administració.

La resolució aclarix, a més, que la recent modificació de la normativa autonòmica sobre l’organització de les guàrdies farmacèutiques no elimina ni reduïx esta obligació, per la qual cosa no pot servir de justificació ni per a la falta de cobertura del servici ni per al retard administratiu.

Per tot això, el Síndic insta amb urgència la Conselleria de Sanitat a resoldre de manera expressa la reclamació presentada, a verificar mitjançant inspecció que Picassent disposa efectivament de farmàcia de guàrdia i a adoptar les mesures necessàries per a corregir qualsevol deficiència detectada, garantint així l’assistència farmacèutica permanent que exigix la llei.

Consulta la resolució del Síndic sobre este assumpte.

El Síndic reclama amb urgència a l’Ajuntament d’Alacant que resolga sobre una targeta d’estacionament per a un menor amb discapacitat

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a l’Ajuntament d’Alacant que resolga de manera immediata la sol·licitud d’una targeta d’estacionament per a persones amb discapacitat presentada per a un menor amb discapacitat i mobilitat reduïda, una vegada superat àmpliament el termini màxim previst en la normativa municipal.

El defensor del poble valencià subratlla que la targeta d’estacionament és un recurs essencial per a facilitar la mobilitat, l’autonomia personal i la participació social del menor. En este sentit, advertix que la demora de l’Ajuntament a resoldre la sol·licitud ha causat un perjuí real i efectiu en un cas especialment sensible, ja que afecta un menor. Una situació que no fa més que incrementar la incertesa i la càrrega que suporten les famílies amb persones amb diversitat funcional a càrrec seu, perquè es limita de manera directa l’accés a estos suports bàsics en la vida quotidiana.

D’altra banda, Luna ha recordat a l’Ajuntament d’Alacant el seu deure de col·laboració amb el Síndic, després de no atendre els requeriments d’informació formulats durant la tramitació de la queixa.

Consulteu la nostra resolució sobre este asumpte.

El Síndic insta a millorar l’atenció en el Registre Civil de Castelló

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a la Conselleria de Justícia i Administració Pública que adopte mesures per a millorar el funcionament del sistema de cita prèvia del Registre Civil de Castelló de la Plana i adaptar-lo a la demanda de la ciutadania.

L’actuació del defensor del poble valencià es va iniciar després de la queixa d’una ciutadana que, durant dos mesos, va intentar sense èxit obtindre una cita per a tramitar la nacionalitat del seu fill. Segons va exposar, el sistema telemàtic no oferia cites disponibles i, quan va anar presencialment al Registre Civil, se li va indicar que havia de continuar intentant-ho per via electrònica.

En el seu informe al Síndic, la Conselleria assenyalava que el Registre Civil disposa d’una plantilla de huit funcionaris i que s’han autoritzat tres llocs de reforç, si bé reconeixia que l’elevada demanda per als tràmits de nacionalitat provoca que les cites disponibles s’esgoten ràpidament.

Després d’analitzar el cas, Luna ha recordat que, encara que la gestió del sistema de cita prèvia correspon a cada oficina, la Generalitat ha de vetlar per una Administració de Justícia sense demores indegudes i pròxima a la ciutadania. La resolució ha conclòs que el sistema actual presenta mancances en matèria d’informació, transparència i agilitat.

Per això, el Síndic ha recomanat informar la ciutadania de manera expressa sobre les alternatives existents quan no es puga obtindre cita prèvia, inclosa la possibilitat d’atenció presencial i les condicions per a accedir-hi; informar també del dret a presentar reclamacions quan la impossibilitat d’obtindre cita no siga imputable a la persona interessada; i dotar dels recursos personals i materials adequats els registres civils que acrediten un augment de la demanda.

La Conselleria disposa d’un termini màxim d’un mes per a comunicar si accepta estes recomanacions i les mesures que adoptarà.
Consulta la resolució del Síndic sobre este assumpte

El Síndic recomana a Chóvar eliminar tarifes discriminatòries en la piscina municipal

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a l’Ajuntament de Chóvar que revise i modifique l’ordenança reguladora de les taxes de la piscina municipal per a garantir un tracte igualitari a totes les persones usuàries, amb independència que estiguen o no empadronades en el municipi.
La institució considera que establir preus diferenciats per raó d’empadronament vulnera el principi constitucional d’igualtat i no resulta conforme a la jurisprudència del Tribunal Suprem, que només admet diferències tarifàries quan hi ha raons objectives, proporcionades i degudament justificades, com ara criteris econòmics, i sempre amb suport normatiu adequat.
A més, el Síndic insta l’Ajuntament a respondre de manera clara i motivada a les reclamacions presentades per la ciutadania i li recorda que la falta de contestació vulnera el dret a una bona administració i el deure legal de resoldre dins de termini els escrits presentats davant de l’Administració.
Estes recomanacions es produïxen després de la tramitació d’una queixa presentada per un representant dels residents del municipi, en la qual es denunciava tant l’aplicació de bonificacions a favor de les persones empadronades com l’absència de resposta municipal a una reclamació prèvia.
Durant la investigació, l’Ajuntament no va remetre la informació sol·licitada pel Síndic ni va respondre als requeriments efectuats. Davant d’esta situació, el Síndic ha deixat constància de la falta de col·laboració del consistori i recorda que les administracions públiques estan obligades a col·laborar amb esta institució i a respondre justificadament sobre l’acceptació o el rebuig de les seues recomanacions.

El Síndic advertix del risc d’utilitzar i estigmatitzar els menors migrants en el debat polític valencià

La X Jornada sobre Infància i Adolescència, celebrada a Alacant, reunix experts que reivindiquen el respecte i els drets dels jóvens migrants i aborden la seua integració

En plena negociació política per a la investidura del nou president de la Generalitat Valenciana, el síndic de Greuges de la Comunitat, Ángel Luna, ha advertit sobre el risc de convertir els menors migrants en objecte de controvèrsia i estigmatització. Durant la X Jornada sobre Infància i Adolescència, celebrada en la Universitat d’Alacant, Luna ha subratllat que “no es pot negociar amb el respecte als drets dels xiquets” i ha recordat que la protecció dels més vulnerables ha de prevaldre sobre qualsevol interés partidista. El defensor va insistir que els menors migrants no representen una amenaça ni una càrrega per a la societat valenciana, sinó que busquen oportunitats i mereixen ser acollits i integrats amb dignitat.

La Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant va acollir ahir la X Jornada del Síndic de Greuges sobre Infància i Adolescència, centrada en l’acolliment i la integració de menors migrants sense referents familiars. La trobada va reunir destacats experts i professionals de l’àmbit social, que van analitzar els desafiaments i les bones pràctiques en l’atenció a estos jóvens.

La conferència inaugural va ser a càrrec d’Elena Arce, directora de l’Àrea de Migracions i Igualtat de Tracte del Defensor del Poble d’Espanya, qui va oferir dades actualitzades sobre menors migrants no acompanyats arreplegades en l’Informe del Defensor del Poble. Arce va subratllar la importància de garantir la protecció i l’acompanyament d’estos menors, i va destacar la necessitat de polítiques integrals i coordinades.

A continuació, va intervindre Violeta Quiroga, treballadora social i professora de la Universitat de Barcelona, qui va defendre la integració dels jóvens migrants en la societat espanyola: “Necessitem mà d’obra estrangera, la nostra societat està envellint, i què millor que els jóvens que van arribar quan eren molt jóvens perquè van créixer en les nostres cases.”

La taula redona va comptar amb la participació de Calixto Herrera Rodríguez, de la Direcció General de Protecció a la Infància i la Família del Govern de Canàries, i Juan Antonio Fuster Sánchez, director de la residència Buenavista de Gandia (Fundació Amigó), que van compartir experiències sobre l’acolliment i la intervenció amb menors migrants en diferents comunitats autònomes.

Ignacio Fariña Sarasqueta, director d’Acolliment i Integració de les Persones Immigrants del Govern Basc, va presentar l’experiència d’èxit d’un programa de suport a l’emancipació de jóvens migrants en situació de risc social i va destacar l’Estratègia TRAPEZISTAK.

Un dels moments més emotius de la jornada va ser el testimoniatge de Bader Hamdidi, jove marroquí de 18 anys que va arribar a Espanya amb 14, després d’una dura travessia en pastera. Bader va relatar la seua experiència en centres d’acolliment, la seua formació i integració laboral a la Comunitat Valenciana. “Vindre a Espanya està bé perquè hi ha més oportunitats, però no val la pena tirar-se a la mar”, va afirmar. La seua història va servir per a posar cara i veu a la realitat dels menors migrants, i per a reivindicar la importància de l’acolliment i l’acompanyament en el seu procés d’integració.

La jornada va concloure amb la intervenció institucional d’Ángel Luna, síndic de Greuges, que va reiterar la necessitat de defendre els drets de la infància i l’adolescència, i va recordar que la protecció dels menors migrants és una responsabilitat compartida que ha d’estar per damunt de qualsevol debat polític.

El Síndic investiga la cita prèvia en l’EVHA per obstaculitzar l’atenció presencial i l’accés a tràmits essencials

La institució obri una queixa d’ofici per a determinar si este sistema, implantat després de la pandèmia, vulnera els principis de proximitat i servici efectiu

De les quatre oficines de l’Entitat Valenciana de Vivenda i Sòl que hi ha a la Comunitat, només una de València i la d’Alacant permeten sol·licitar cita prèvia, mentre que l’altra de València no atén el públic i la de Castelló està tancada actualment

El síndic de Greuges, Ángel Luna, ha obert una investigació d’ofici després de rebre queixes ciutadanes que denuncien el sistema de cita prèvia imposat per l’Entitat Valenciana de Vivenda i Sòl (EVHA), per les dificultats que suposa per a accedir a tràmits essencials. La institució pretén aclarir si esta pràctica, estesa després de la pandèmia, vulnera els principis de proximitat i servici efectiu que les administracions han d’assegurar a la ciutadania, com a garantia del dret a una bona administració.

L’atenció a la ciutadania és un pilar fonamental en la relació entre l’Administració i la societat. Així ho arreplega el recent Decret 30/2025 del Consell, que subratlla la importància d’oferir canals accessibles i pròxims per a garantir la confiança i la satisfacció dels ciutadans. No obstant això, la generalització del sistema de cita prèvia en l’EVHA ha generat nombroses queixes, especialment després de la pandèmia, quan esta mesura, inicialment excepcional, s’ha mantingut com a requisit habitual per a accedir a servicis presencials, fins i tot per a tràmits senzills com ara la presentació de documents.

El Síndic ja va advertir en el seu Informe anual de 2022 que la cita prèvia, una vegada superades les restriccions sanitàries, pot suposar una barrera injustificada que infringix drets reconeguts per la Llei de procediment administratiu comú i la Llei de règim jurídic del sector públic. Segons la institució, esta pràctica respon més a una inèrcia administrativa que a una verdadera necessitat d’organització, i pot dificultar l’accés efectiu a servicis públics essencials, com el dret a la vivenda.

La investigació oberta pel Síndic se centra en la gestió de la cita prèvia en l’EVHA, entitat responsable de promoure i gestionar vivendes públiques a la Comunitat Valenciana. El defensor ha detectat que el sistema actual presenta importants limitacions perquè cada oficina de l’EVHA funciona amb horaris i procediments diferents. A la Comunitat Valenciana hi ha quatre oficines repartides en les tres capitals de província: dos a València, una a Alacant i una altra a Castelló. No obstant això, només es permet sol·licitar cita en dos d’elles: en una de les de València i en la d’Alacant. L’altra oficina de la ciutat de València no oferix atenció al públic i la de Castelló actualment està tancada. A més, la web de l’EVHA remet a uns altres punts d’atenció que no sempre estan disponibles per als sol·licitants de vivenda.

Davant d’esta situació, el Síndic ha sol·licitat a l’EVHA un informe en el termini d’un mes perquè justifique el sistema de cita prèvia, detalle els canals d’accés, explique les diferències entre les seus i quantifique la demanda real dels usuaris.

Així mateix, demana informació sobre els recursos humans disponibles, la col·laboració amb servicis socials i les raons de les restriccions actuals.

Amb esta actuació, el Síndic de Greuges reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets de la ciutadania valenciana i la millora de l’atenció pública, especialment en un àmbit tan sensible com l’accés a la vivenda.

Consulta la Resolució del Síndic sobre este assumpte.

Archives: Noticias