El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha iniciat una actuació d’ofici per a investigar el pla d’actuació per a la retirada de cobertes d’amiant de les instal·lacions docents de tota la Comunitat.
El defensor recorda que al febrer de 2017, com a resultat de la tramitació d’una altra queixa sobre aquesta problemàtica (201614063), va recomanar a la Conselleria d’Educació retirar amb urgència, i per part de personal especialitzat, les cobertes d’amiant dels centres educatius de la Comunitat Valenciana. Com que es tracta d’una substància potencialment perillosa, el defensor apressava a realitzar els treballs durant les vacances escolars, alhora que sol·licitava estar al corrent de les actuacions realitzades en cadascun dels centres detallats en la investigació.
La Conselleria d’Educació va acceptar aquestes recomanacions a l’abril de 2017. No obstant això, ha transcorregut any i mig des d’aquella acceptació i el síndic no ha rebut cap informació sobre les actuacions dutes a terme per a eradicar aquesta substància de tots els centres docents. I, no només això, sinó que aquesta institució ha continuat rebent noves queixes procedents de diversos municipis de la Comunitat en què continuen denunciant la presència d’amiant en els elements constructius de les instal·lacions educatives construïdes amb anterioritat a la prohibició del seu ús.
Per tot això, i a fi de tindre una visió global de la problemàtica, el síndic ha obert aquesta nova investigació i ha sol·licitat a la Conselleria d’Educació el llistat de centres docents públics en els quals s’ha detectat l’existència d’amiant i la situació en què aquests es troben actualment. És a dir, vol conéixer el llistat de centres en què ja s’ha actuat, i la planificació/programació d’actuacions per a eradicar aquesta substància de la resta d’infraestructures educatives
Ara fa uns mesos, vam rebre en el Síndic una queixa presentada per un dels candidats a defensor universitari de la Universitat Politècnica de València, en què manifestava que des de la Mesa de Claustre de la UPV se li havia denegat la possibilitat de nomenar un interventor durant el procés d’elecció de defensor universitari.
Després de la petició d’informació sol·licitada sobre aquesta qüestió, la Universitat contestava al Síndic que la proposta per al nomenament d’un interventor per cada mesa electoral solament està prevista, de forma expressa, per a les eleccions a rector i director o degà d’escola o de facultat. Així mateix, consideraven que el defensor universitari no és un òrgan de govern i que, a més, no és triat de manera universal directa per la comunitat universitària, sinó pel claustre; per aquestes raons entenien que no existia una situació substancialment idèntica que justificara l’analogia amb altres eleccions d’aquella Universitat.
D’acord amb el Síndic, el Reglament de Règim Electoral de la UPV no recull de forma expressa l’existència d’interventors en les eleccions a defensor universitari, però tampoc la prohibeix. Segons la seua opinió, no hi ha dubte que “la presència d’un interventor, proposat per cada candidatura, no causa cap perjudici a l’interés públic, sinó tot al contrari, el seu nomenament en qualsevol procés electoral és molt recomanable a fi de garantir-ne la transparència”. I encara més quan es tracta de triar la persona que vetlarà pel respecte dels drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària davant de les actuacions dels diversos òrgans i servicis universitaris.
Per tot això, Cholbi instava la Universitat a permetre la possibilitat que cada candidatura proposara el nomenament d’un interventor per cada taula electoral en les eleccions de defensor universitari. Aquesta recomanació fou acceptada i ja ha sigut recollida a través d’una modificació parcial del Reglament del Defensor Universitari.
El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a la Conselleria d’Educació per a demanar-li que valore la possibilitat de dur a terme una modificació legislativa que permeta agilitzar els processos de substitució i dotació de professionals que treballen en el camp de l’educació especial atenent xiquetes i xiquets amb necessitats educatives especials.
L’origen d’aquesta investigació es troba en la queixa presentada per diversos representants de l’AMPA del CEIP Jaume Balmes de València, en què denunciaven que els alumnes amb necessitats educatives especials d’aquest centre havien estat dos mesos en aula ordinària i quatre mesos en aula de Comunicació i Llenguatge sense educador. Segons els promotors de la queixa, aquesta circumstància va perjudicar seriosament els menors afectats, ja que no van poder assistir amb normalitat a les seues classes ni van poder dur a terme els programes d’autonomia, de manera que van perdre oportunitats d’aprenentatge.
Des de la institució del defensor del poble valencià s’insisteix a través de nombroses resolucions en la necessitat d’esmenar les deficiències detectades en l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials. D’acord amb les queixes que arriben al Síndic, els principals problemes que suporten els menors amb diversitat funcional o patologies greus i cròniques a l’hora d’accedir a l’escola estan causats per mancances relacionades amb la dotació de material i professionals de suport, sobretot de les especialitats següents: educadors, fisioterapeutes, logopedes, pedagogs, mestres d’Audició i Llenguatge o personal d’infermeria que faciliten la seua integració en l’aula i en el col·legi.
En aquest cas, el problema que subjau és el dels llargs processos administratius que transcorren a l’hora de dotar o substituir el personal que atén aquests alumnes i que generen situacions que impedeixen aplicar una vertadera educació inclusiva i de qualitat, la qual tenen dret a rebre.
El defensor aclareix que “no correspon a aquesta institució realitzar una suplantació de les responsabilitats que té atribuïdes l’Administració Pública Valenciana”, sinó que, en aquest cas, seria competència de la Conselleria d’Educació adoptar les mesures organitzatives que crega oportunes per a pal·liar les deficiències detectades i dotar els alumnes amb necessitats educatives especials del personal especialitzat que necessiten al llarg de tota la jornada lectiva i, en cas de produir-se una baixa, cobrir-la amb una substitució immediata per a evitar situacions com la que es descriu en aquesta queixa.
La resolució del Síndic sobre aquest assumpte està publicada en la nostra web.
Tenim dret a exigir als poders públics mesures per a garantir l’adequada protecció del medi ambient, a fi de poder gaudir del nostre dret a viure en un medi ambient sa. Així mateix, les persones també tenim l’obligació de contribuir a la protecció i defensa del nostre entorn. Per a aconseguir-ho, l’educació mediambiental és fonamental i indispensable.
Necessitem aquesta educació per a comprendre com les nostres accions repercuteixen directament en el nostre entorn, tindre en compte el caràcter finit dels recursos naturals, modificar les nostres conductes i optar, tant per pràctiques més responsables, com per un desenvolupament més sostenible que estiga en harmonia amb el medi ambient. Ha de ser una educació sobre qüestions ambientals dirigida, no sols a les generacions de joves, sinó també a les d’adults, a fi de sensibilitzar i capacitar les persones perquè desenvolupen una actitud compromesa i responsable en la defensa i protecció del medi ambient.
Amb la finalitat que les persones puguem complir amb el nostre deure de respectar i protegir el medi ambient, la llei ens habilita per a accedir a la informació mediambiental rellevant, participar en els processos de presa de decisions de caràcter ambiental i tindre accés a la justícia quan aquests drets ens siguen negats.
Des del Síndic tramitem nombroses queixes de ciutadanes i ciutadans relacionades amb la protecció del medi ambient i l’accés a la informació mediambiental. Si creus que aquests drets estan sent vulnerats, pots consultar-nos-ho i intentarem ajudar-te.
El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha fet pública una resolució dirigida a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport en la qual insta la Conselleria a promoure accions perquè els alumnes que cursen estudis d’ESO i Batxiller en el complex educatiu de Cheste siguen beneficiaris d’ajudes al transport escolar individuals o col·lectives. És per això que el defensor del poble proposa modificacions legislatives o acords amb els ajuntaments en els quals estiguen empadronats les persones afectades.
Així respon el defensor del poble valencià a la queixa presentada per un grup de famílies alacantines els fills de les quals estudien en l’esmentat complex educatiu de Cheste, per a esportistes d’alt rendiment, i que són beneficiaris d’una beca acadèmica i residencial, però no de transport.
En la seua resolució, el síndic considera que l’actuació de la Conselleria en aquest assumpte no vulnera la normativa vigent sobre transport escolar. No obstant això, Cholbi manifesta que aquestos estudiants, els domicilis familiars dels quals es troben a més de 200 km en molts casos, romanen de dilluns a divendres en “règim d’internat” en el complex de Cheste, i en ocasions no poden fer front a les despeses de desplaçament ni de material escolar i esportiu. “Les famílies no solament han de viure allunyades dels seus fills durant tota la setmana, sinó que també han de fer front a despeses, en ocasions inassumibles” conclou Cholbi.
Davant aquesta situació, el Síndic estima que l’administració pública valenciana hauria de trobar una fórmula legal la qual permeta atendre les necessitats específiques d’aquest alumnat i facilitar una ajuda de transport per a aquells la residència familiar dels quals es trobe a Alacant, Castelló o en zones allunyades de València.
Consulta la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.
