El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, acaba de fer públic el resultat de la primera investigació realitzada per aquesta institució per a diagnosticar la realitat social i administrativa sobre les situacions de risc en la infància i adolescència en la Comunitat Valenciana, i com ho aborden els serveis socials, tant en l’àmbit autonòmic com des de les entitats locals.

Entre les conclusions d’aquesta queixa d’ofici, que es va obrir a juny de 2022, cal destacar que no existeix un protocol d’actuació comú ni consens o coordinació tècnica sobre com cal procedir en cada pas de la intervenció de menors en risc, per la qual cosa a hores d’ara el treball dels serveis socials municipals és poc homogeni i existeix varietat de maneres de definir i abordar la declaració de situació de risc.

Segons el defensor del poble valencià, la conselleria competent en matèria d’infància i adolescència té l’obligació legal de posar a disposició de les entitats locals un protocol per a la detecció, valoració i intervenció en situacions de risc amb la finalitat de garantir la unitat de criteri en l’exercici de l’acció protectora de menors en tot el territori. I així ho recomana en la seua resolució.

A la Comunitat Valenciana, la competència per a detectar, valorar, intervindre, declarar i determinar el cessament de la situació de risc correspon als ajuntaments. No obstant això, la Conselleria hauria de disposar de dades que permeten el disseny de polítiques integrals de prevenció i atenció a situacions de risc.

L’informe remés per l’antiga Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives assenyala que només compta amb les dades aportades des dels Equips Específics d’Atenció a la Intervenció amb Infància i Adolescència (EEIIA), però no amb els dels equips d’atenció bàsica municipals. Així doncs, també desconeix el grau d’eficàcia d’aquestes intervencions i si hi ha necessitats que no estan cobertes per les entitats locals i que, pot ser, impedisquen millorar la seua eficàcia.

El Síndic considera que la Conselleria no pot eludir la responsabilitat d’obtindre les dades necessàries per a avançar en el disseny unificat d’accions per a previndre i atendre els xiquets, xiquetes i adolescents (NNA) que puguen trobar-se en situació de risc, tot argumentant que la competència en aquesta intervenció correspon a les entitats locals. Per això, Luna recomana a la Conselleria que assumisca la responsabilitat d’aconseguir també les dades de les intervencions dels serveis socials municipals.

D’acord amb les xifres aportades per la aleshores Conselleria d’Igualtat, el número de total de NNA atesos pels EEIIA (Equip Específic d’Atenció a la Intervenció amb Infància i Adolescència) en la Comunitat Valenciana (2021) ascendeix a 12.885 (6.607 són homes i 6.278 dones). Per províncies, 1.916 a Castelló; 3.550 a Alacant i 7.419 a València. Dels 12.885 NNA valorats en situació de risc i derivats als EEIIA, 616 menors d’edat havien sigut declarats en situació de risc, de les quals 328 són homes i 288 dones. Per províncies, 86 a Castelló; 134 a Alacant; i 396 a València.

El Síndic també demana a la Conselleria que implante programes de formació de manera que s’assegure l’accés dels professionals dels diferents àmbits (serveis socials municipals i autonòmics, sanitat, educació, etc.) i es desenvolupe la formació especialitzada. A més, que es reduïsca la interinitat i la mobilitat en les plantilles dels EAPB (Equips Atenció Primària Bàsica) municipal.

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives si que indica en el seu informe que els principals motius d’intervenció en els EEIIA en 2021 van ser els següents:

• Negligència: 3.673 casos.
• Separació/divorci: 3.609 casos.
• Salut mental/addiccions: 3.076 casos.
• Maltractament emocional: 1.938 casos.
• Violència de gènere: 1.518 casos.

En aquesta investigació ha participat el Departament de Sociologia I de la Universitat d’Alacant; 109 Ajuntaments i 11 Mancomunitats que representen a altres 87 Ajuntaments contestant qüestionaris. A més, també van respondre als informes sol·licitats per aquesta institució les conselleries d’Educació, Cultura i Esport, Igualtat i Polítiques Inclusives i Sanitat Pública i Salut Universal.

Taula elaborada a partir de les dades recopilades per la Universitat d’Alacant sobre la base dels qüestionaris que han contestat els serveis d’atenció primària bàsica.

Motius principals de la intervenció en situacions de risc

 

Consulta la resolució de consideracions completa: 11983208.pdf (elsindic.com)