Archives: Noticias

Noticias de actualidad del Síndic de Greuges

El Síndic retrau a Educació que l’alumnat d’Infantil d’un col·legi d’Ontinyent estiguera mig curs sense educadora

Luna discrepa de la Conselleria, que va negar qualsevol vulneració de drets, i li exigix revisar els mecanismes per a evitar que vacants essencials tarden mesos a cobrir-se

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, considera que la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats va vulnerar el dret a l’educació de l’alumnat del CEIP Lluís Vives d’Ontinyent perquè va tardar més de quatre mesos a cobrir la baixa d’una educadora infantil, per la qual cosa es van deixar sense suport especialitzat durant mig curs xiquets i xiquetes d’Educació Infantil; entre ells, alumnat amb necessitats educatives especials.


La resolució té l’origen en una queixa presentada per un representant de l’AFA del centre en març de 2026. L’associació havia reclamat prèviament a la Conselleria, sense obtindre resposta, informació sobre les gestions realitzades per a cobrir la baixa, produïda el 8 d’octubre de 2025. Durant la tramitació de la queixa, la Conselleria va defendre que havia actuat segons el procediment previst: la plaça va ser creada el 23 de febrer de 2026, adjudicada el 27 de febrer i coberta el 9 de març mitjançant un procediment de difícil cobertura. L’Administració va sostindre que no s’havia vulnerat cap dret i que la cobertura s’havia fet en el menor temps possible dins del marc legal.


No obstant això, el Síndic no compartix en absolut eixa valoració i advertix que, si mig curs és el menor termini possible, és imprescindible revisar els mecanismes existents. Luna també recorda a l’Administració educativa que no sols ha de complir els tràmits previstos, sinó garantir la continuïtat efectiva del servici en els terminis més breus possibles, amb independència de les exigències procedimentals.


La institució considera, a més, que la Conselleria no va facilitar a les famílies la informació que tenien dret a conéixer: no consten les dates ni les actuacions de la Inspecció Educativa ni de la Direcció General d’Innovació i Inclusió Educativa durant el període en què es va acumular el retard més gran, entre octubre de 2025 i la segona quinzena de febrer de 2026.
Per tot això, el Síndic recomana a la Conselleria que responga de manera completa a les sol·licituds d’informació i que adopte les mesures necessàries perquè situacions semblants no tornen a produir-se. La resolució insta, a més, a respectar els drets lingüístics de la ciutadania i evitar la barreja de castellà i valencià en les comunicacions administratives.

Consulta la resolució del Síndic sobre este assumpte.

El Síndic demana al Campello mesures efectives per a erradicar els sorolls d’una vivenda turística

La institució recorda que l’Ajuntament pot imposar mesures correctores, suspendre l’activitat i fins i tot ordenar-ne el tancament si persistixen les molèsties acústiques


El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a l’Ajuntament del Campello que actue “amb rapidesa i determinació” per a posar fi als problemes de soroll i els comportaments incívics provocats per una vivenda turística situada al costat d’una família resident a Mutxavista, on viu un xiquet de dos anys.


La queixa va ser presentada per un veí que denunciava que, des de març de 2025, el xalet adjacent a sa casa es lloga a grups de fins a 18 persones que organitzen festes, posen música a gran volum i generen sorolls continus, també en horari nocturn. La família explicava que havia telefonat moltes vegades a la Policia Local i presentat escrits davant l’Ajuntament sense obtindre una solució efectiva.


Durant la investigació, l’informe policial remés al Síndic reconeixia que les molèsties “queden més que constatades” pel volum d’avisos registrats i les actuacions practicades. De fet, el consistori va obrir un expedient sancionador per pertorbar el descans veïnal amb música i sorolls nocturns entre les 23.00 i les 7.30 hores, amb una sanció de 200 euros.


No obstant això, Luna recorda en la seua resolució que les competències municipals davant de la contaminació acústica no es limiten a imposar sancions econòmiques puntuals. La legislació valenciana permet als ajuntaments exigir mesures correctores, ordenar la suspensió immediata de l’activitat i fins i tot decretar-ne la clausura quan persistisquen les molèsties.


El Síndic insistix també que els sorolls continuats poden afectar greument drets fonamentals com ara la salut, el descans, la inviolabilitat del domicili i el dret a una vivenda digna. A més, subratlla que, si hi ha menors afectats, l’interés superior del xiquet ha de prevaldre per damunt de qualsevol altre interés legítim concurrent.


Per això, la resolució insta l’Ajuntament a exercir totes les seues competències per a garantir la convivència i els drets dels veïns afectats.

Consulta la nostra resolució sobre este assumpte.

El Síndic reclama amb urgència a la Conselleria de Servicis Socials que resolga les sol·licituds de visites i acolliment d’una menor tutelada

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha instat la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda a resoldre amb caràcter urgent tant les sol·licituds de visites d’una àvia a la seua neta, una menor tutelada, com la seua petició d’acolliment familiar, presentada en març de 2025. Esta institució ha constatat una inactivitat administrativa prolongada i contrària a la legalitat.

L’actuació s’ha iniciat després de la queixa presentada per una ciutadana que, al llarg de 2025, ha formulat cinc peticions sense obtindre resposta. Entre elles, sol·licitava poder mantindre visites amb la seua neta —declarada en situació de desemparament i en acolliment residencial—, així com que se la valorara per a l’acolliment familiar de la menor.

Davant de la falta de resposta de la Conselleria de Servicis Socials al requeriment d’informació del Síndic, la institució ha resolt l’expedient amb la documentació aportada per la ciutadana i ha conclòs que s’han incomplit els terminis legals per a respondre tant a les sol·licituds de visites com a la d’acolliment familiar.

Luna conclou que s’han incomplit els terminis legals i aprecia que s’ha vulnerat el dret de la persona promotora de la queixa a una bona administració i el dret de la menor a mantindre relacions amb el seu entorn familiar. Així mateix, retrau la falta de col·laboració de la Conselleria, ja que no ha atés el requeriment d’informació d’esta institució.

L’Administració disposa d’un mes per a comunicar si accepta estes consideracions i les mesures que hi adoptarà.

Consulta la nostra resolució.

Mor Arturo Lizón, primer síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana

Arturo Lizón Giner, primer síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, va morir ahir a Mutxamel (Alacant) als 87 anys. Advocat de formació i referent de la vida política i institucional valenciana, va exercir un paper destacat durant la Transició democràtica i en la consolidació de les institucions.

Nascut a Sella, Arturo Lizón es va llicenciar en Dret per la Universitat de València en 1963 i va començar la seua trajectòria professional com a advocat. Molt prompte es va vincular a la vida pública i va desenvolupar una extensa carrera política i institucional marcada pel compromís amb els valors democràtics, el diàleg i la defensa de l’interés general.

Lizón va ser senador per Alacant durant quatre legislatures consecutives, entre 1979 i 1993, en un període clau per a la consolidació de la democràcia a Espanya. En el Senat va exercir responsabilitats de gran rellevància, com ara la Vicepresidència Primera de la Cambra en la segona legislatura i la Presidència de la Comissió de Constitució en la tercera i quarta legislatures, des d’on va contribuir amb solvència jurídica i sentit d’Estat a l’enfortiment del sistema parlamentari.

En 1993 va ser designat primer síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, càrrec que va exercir fins a 1998. El seu nomenament va suposar l’inici d’esta institució i va reflectir la confiança depositada en la seua trajectòria, el seu criteri i la seua ferma defensa dels drets de la ciutadania.

Les banderes de la institució onegen hui a mitja asta en senyal de dol per la seua pèrdua, una figura clau de la història institucional valenciana.

El Síndic demana que conste per escrit l’acceptació o la renúncia a una plaça residencial, per a evitar incidències

Luna alerta que oferir places per telèfon i donar-les per acceptades sense constància documental provoca inseguretat jurídica i pot causar perjuís econòmics

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Angel Luna, ha recomanat que qualsevol oferta, acceptació o renúncia a recursos del sistema de dependència quede documentada per escrit i degudament incorporada a l’expedient, després de detectar incidències en un cas en què una dona en situació de dependència ha estat més de nou mesos sense cobrar l’ajuda econòmica que li permetia rebre cures en el seu entorn familiar.

Segons la resolució, no consta en el seu expedient una acceptació expressa i formal de la plaça residencial —aspecte que la família nega— i sí que figura la renúncia presentada per escrit pocs dies després, sense que la dona arribara a ingressar en el centre. Per això, el Síndic sol·licita restablir la prestació amb efectes retroactius.

Tot i això, la Conselleria no va revisar la decisió ni va reactivar la prestació. El Síndic considera especialment rellevant que, una vegada rebuda la renúncia i sense haver-se produït l’ingrés, l’Administració no fera marxa arrere per a deixar sense efecte la resolució adoptada i restablir l’ajuda econòmica prèviament reconeguda. Esta situació va obligar la família a iniciar de nou els tràmits i a estar durant mesos sense percebre la prestació.

La resolució evidencia deficiències en un sistema que permet adoptar decisions rellevants sense suport documental suficient. En este sentit, el Síndic advertix que la pràctica d’oferir places per via telefònica i considerar acceptades estes ofertes sense confirmació escrita genera inseguretat jurídica i pot derivar en perjuís econòmics com el que analitzem.

Així mateix, el Síndic sol·licita la revisió del cas concret, la retroacció de les actuacions al moment de la renúncia i el reconeixement del dret a percebre la prestació des que va ser retirada.

Consulta la nostra resolució.

Luna retrau a les Corts la seua falta d’interés per escoltar el Síndic i advertix d’una deriva institucional perillosa

El defensor denuncia que 2025 marca un punt crític amb reformes que debiliten la posició del Síndic i amenacen l’autonomia de les institucions estatutàries.

L’Informe anual de 2025, amb més de 5.000 queixes i 23.100 consultes ciutadanes, confirma el creixement sostingut de l’activitat de la institució.

En quasi el 80% de les queixes rebudes s’ha vulnerat el dret a una bona administració, per falta de resposta a les sol·licituds o reclamacions de la ciutadania.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, acompanyat de l’adjunta primera, Concha Bru, i del segon, Carlos Castillo, ha presentat hui en les Corts el seu Informe anual 2025 en el qual alerta del greu deteriorament de la relació entre les dos institucions, així com del risc que suposen les reformes dutes a terme pel parlament autonòmic per a les institucions estatutàries.

Este és l’últim Informe anual que Luna presenta dins del període ordinari del seu mandat, que conclou en desembre d’este any 2026. Per això, el defensor ha incorporat al document un balanç de la deriva de la relació institucional amb les Corts durant els set anys que està en el càrrec, i de l’evolució dels principals problemes de la ciutadania en este mateix període de temps.

Pèrdua de presència en seu parlamentària

Des que va assumir el càrrec en 2019, Ángel Luna va oferir diàleg i cooperació a les Corts per a enfortir la defensa dels drets de la ciutadania, però esta disposició mai va obtindre resposta. Eixa desafecció prolongada s’ha agreujat notablement a partir de l’exercici de 2025, per la falta d’interlocució, la pèrdua de presència en seu parlamentària i l’aprovació de reformes que «reduïxen la visibilitat i el paper del Síndic com a defensor dels drets i les llibertats de la ciutadania valenciana». El defensor també ha assenyalat que estos canvis obrin la porta a intervindre els pressupostos de les institucions estatutàries, cosa que posa en qüestió el marc de garanties previst en l’Estatut per a estos organismes.

Resulta especialment rellevant que en 2025 el Síndic no poguera informar les Corts sobre les queixes i preocupacions de la ciutadania, com li exigix l’Estatut, perquè la cambra no el va convocar i el defensor necessita una cita per a poder comparéixer. Això demostra una evident falta d’interés institucional de la cambra per conéixer els problemes que els habitants de la nostra Comunitat van traslladar al defensor. «Tancar la porta a la presència del Síndic en les Corts suposa desdenyar els ciutadans», afirma Luna.

A més, el síndic sosté que un altre dels fets més significatius de 2025 ha sigut la modificació del Reglament de les Corts, «que carrega d’interrogants el futur de les institucions estatutàries amb el parlament valencià», ha declarat Luna.

Pel que fa al Síndic de Greuges, crida l’atenció que el nou Reglament de les Corts no s’adapte al que disposa la Llei del Síndic sobre l’exposició de continguts de l’Informe anual. La llei distingix entre la presentació formal de l’informe i la seua exposició pública, que és la que garantix que el ple de la cambra conega de manera directa els problemes que la ciutadania trasllada al Síndic. Suprimir la compareixença davant del ple, advertix Luna, suposaria una evident reducció del paper institucional del Síndic. «A ningú se li escapa que la compareixença del Síndic davant del ple dota el contingut del seu informe de més transcendència i repercussió pública, que si ho fera davant d’una comissió», ha sostingut el síndic.

Risc de pressió política en els organismes estatutaris

La reforma incorpora, a més, una disposició que obri la porta a intervindre les partides pressupostàries de les institucions estatutàries durant la tramitació dels pressupostos de la Generalitat. Encara que la redacció és ambigua, el Síndic assenyala que este canvi introduïx un risc de pressió política contrari a l’autonomia i independència que l’Estatut protegix mitjançant majories qualificades.

En l’informe, el Síndic també dona compte de l’episodi que va afectar en 2025 l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el pressupost de la qual va ser modificat durant la tramitació parlamentària fins a comprometre el seu funcionament i anul·lar en la pràctica la seua autonomia orgànica i pressupostària. Després de la sol·licitud de la presidenta de la institució, el Síndic va demanar al Defensor del Poble la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat. Encara que este no va arribar a materialitzar-se, sí que es va emetre una recomanació al Consell per a corregir la situació i salvaguardar la independència de l’entitat lingüística.

Per al Síndic, este episodi constituïx un senyal d’alarma, especialment quan coincidix amb una reforma reglamentària que permet precisament intervindre els pressupostos de les institucions estatutàries. El defensor advertix que decisions d’este tipus vulneren l’equilibri institucional previst en l’Estatut, que exigix majories reforçades per a protegir l’autonomia dels organismes que garantixen drets i llibertats.

Luna reivindica el paper del Síndic com a defensor independent i recorda que «la salut democràtica de la Comunitat Valenciana depén, en bona part, del respecte i l’estabilitat de les seues institucions estatutàries».

Una institució més activa que mai

L’Informe anual 2025 arreplega un increment molt significatiu de l’activitat del Síndic, amb més de 28.100 actuacions entre consultes i queixes. L’Oficina d’Atenció Ciutadana del Síndic va atendre 23.137 consultes, la qual cosa suposa un augment de quasi el 25% respecte de l’any anterior. A més, es van tramitar 5.006 queixes de la ciutadania, un 5% més que en 2024, i es van iniciar 12 investigacions d’ofici.

Cal destacar que tres de les queixes d’ofici es van obrir per a supervisar les actuacions de les administracions públiques posteriors a la DANA 2024 en matèria de Servicis Socials, Educació i Vivenda. Estes investigacions es van unir en un únic expedient que ha derivat en un Informe Especial, que oferix una visió global de l’impacte de la DANA 2024, analitza la resposta dels diferents sistemes públics i formula recomanacions per a millorar la preparació i capacitat de reacció davant de futures catàstrofes. En l’Informe anual s’inclou un resum d’este Informe Especial DANA.

Nul·la col·laboració entre Govern central i Consell en la reconstrucció

El problema de la falta de coordinació entre administracions a l’hora d’atendre la ciutadania afectada per la DANA va ser una constant durant 2025, sobretot entre la central i l’autonòmica. Esta absència de col·laboració entre el Govern central i la Generalitat va dificultar l’avanç dels treballs de reconstrucció, cosa que va perjudicar centenars de milers de persones damnificades. «Si alguna cosa ha demostrat de manera palmària el tràgic episodi de la DANA és que, en situacions de crisi, i sobretot en contextos de polarització extrema com els actuals, fallen els mecanismes de cooperació entre els diferents nivells de les administracions. No hi ha hagut ni una mínima interlocució, en clau col·laborativa, entre l’Administració estatal i la Generalitat», ha subratllat Luna.

Conscient de la gravetat d’esta situació, el síndic, Ángel Luna, va convocar en la seu del Síndic una reunió de treball amb el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo. La trobada va concloure amb la decisió d’obrir una queixa d’ofici per part del Defensor del Poble, dirigida tant al Govern central com al Consell, per a instar-los a posar en marxa la Comissió mixta de reconstrucció i recuperació, així com a impulsar eixa imprescindible cooperació institucional. Finalment, la Comissió mixta es va crear el 4 de febrer de 2026.

Congestió irresoluble dels Servicis Socials  

Com en anys anteriors, els assumptes relacionats amb l’àrea de Servicis Socials van ser, amb enorme diferència, els més nombrosos i van arribar a un total de 1.900 queixes. D’elles, la majoria estaven relacionades amb el reconeixement i les ajudes de la dependència i les demores en la valoració de la discapacitat.

Tot i que durant 2025 les queixes sobre la dependència van experimentar un lleuger descens, continuen sent el principal focus de reclamacions del Síndic i representen prop del 65% del total de les presentades en esta matèria i un poc més del 30% de la totalitat de les admeses a tràmit en la institució.

L’actual equip del Síndic de Greuges ha advertit des del seu primer Informe anual en 2020 dels problemes derivats del disseny del funcionament dels servicis socials a la Comunitat, que obliguen a una doble valoració per part dels equips socials municipals i dels de la Conselleria. Luna ha lamentat que «no s’ha fet res rellevant per a simplificar els procediments que estan congestionant els servicis socials de manera irresoluble».

Així mateix, durant 2025 el Síndic va tornar a comprovar la problemàtica que es genera cada vegada que arriben a la seua fi els contractes-programa subscrits, ara per períodes quadriennals, entre la conselleria competent en Servicis Socials i els ajuntaments que participen en la gestió d’alguns servicis i programes. Això ocorre perquè les administracions locals no poden disposar de plantilles estables, ja que la contractació de personal està subjecta al fet de rebre la subvenció.

Ni transparència ni bona administració

Les queixes per falta de transparència i accés a la informació pública es consoliden com les segones més nombroses presentades per la ciutadania davant del Síndic, encara que en 2025 van registrar un lleuger descens, passant de 432 a 412; però la gravetat de la situació persistix.

El Síndic recorda que, amb els mitjans de què disposen hui les administracions, la falta de transparència no pot atribuir-se a problemes tècnics ni a limitacions derivades de la protecció de dades, sinó que respon a una falta de voluntat política que compromet la qualitat democràtica.

Els efectes de la falta de transparència són evidents: es deteriora la rendició de comptes, es dificulta la participació política i creix la desafecció ciutadana perquè es percep que els responsables públics prioritzen l’enfrontament partidista davant de la solució dels problemes reals. En este context, el Síndic alerta que, sense mecanismes clars de transparència i control, les administracions corren el risc d’actuar al servici d’interessos particulars, allunyant-se de l’interés general i afavorint un ús privilegiat dels recursos públics.

A més, Luna insistix que sense transparència no pot haver-hi bona administració i la vulneració del dret a una bona administració continua sent el principal motiu de queixa dels ciutadans. El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha fet de la defensa del dret a una bona administració un dels eixos de la seua actuació. Arreplegat per la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i per la jurisprudència del Tribunal Suprem d’Espanya, permet denunciar comportaments inapropiats de les administracions, quan estos s’emparen en l’opacitat o la falta de resposta.

De fet, el 90% de les queixes que la ciutadania presenta davant del Síndic denuncia, en primer lloc, la falta de resposta a les seues sol·licituds i reclamacions. Esta és una pràctica habitual, incompatible amb una administració que ha de situar les persones en el centre de la seua actuació. Esta falta d’informació no sols genera indefensió, sinó que obri la porta a l’arbitrarietat, els errors i els abusos de poder.

Ajudes a la vivenda eliminades en els pressupostos de la Generalitat

Finalment, cal esmentar la gravetat del creixent problema social de la vivenda que, encara que no en xifres absolutes, en percentatge de queixes s’ha duplicat amb escreix en els últims cinc anys. Si abans de la DANA de 2024 la situació de la vivenda ja era precària, «ara, les administracions públiques hauran de fer enormes esforços per a, més enllà de recompondre, millorar una situació dramàtica», ha manifestat el síndic.

Tal com ha reiterat el Síndic en moltes resolucions, la vivenda constituïx un element bàsic en la vida de les persones i si no se’n té és impossible accedir a uns altres drets fonamentals.

Per això, este Informe anual 2025 fa referència a la desagradable sorpresa que va suposar advertir que la Llei de pressupostos de la Generalitat corresponent a 2025 va eliminar el procediment per a concedir ajudes davant de la inexistència de vivendes disponibles per a adjudicar. Este procediment va estar vigent durant els exercicis 2023 i 2024, i es va eliminar de manera incomprensible.

Esta institució ha traslladat a la Conselleria de Vivenda que eixa mesura és un greu pas arrere i limita seriosament les possibilitats d’accés a una vivenda per a determinats col·lectius.

 

ALGUNES DADES ESTADÍSTIQUES DE L’INFORME ANUAL 2025

 

Taula 2.            Queixes de la ciutadania iniciades en 2025

 

2024 2025 Variació 2025-2024
Tipus Nre. % Nre. % Nre. %
Admeses 3.941 82,62 4.145 82,80 204 5,18
Inadmeses 720 15,09 775 15,48 55 7,64
Traslladades a altres defensories 109 2,29 86 1,72 -23 -21,10
Total 4.770 100,00 5.006 100,00 236 4,95

 

Taula 6.            Lloc de residència de les persones que van presentar queixes en 2025

 

2024 2025 Variació 2025-2024
Província H. Nre. % Q/100 k h. H. Nre. % Q/100 k h. H. Nre. % Q/100 k h.
Alacant 1.991.259 2.043 42,83 102,60 2.033.566 2.154 43,03 105,92 42.307 111 5,43 3,32
Castelló 615.849 395 8,28 64,14 627.620 354 7,07 56,40 11.771 -41 -10,38 -7,74
València 2.709.433 2.278 47,76 84,08 2.763.996 2.354 47,02 85,17 54.563 76 3,34 1,09
Comunitat Valenciana 5.316.541 4.716 98,87 88,70 5.425.182 4.862 97,12 89,62 108.641 146 3,10 0,92
Altres/No especificat – 54 1,13 – – 144 2,88 – – 90 166,67 –

 

S’utilitzen les següents abreviatures: H. (Habitants), Nre. (Nombre de queixes), % (Percentatge de queixes), Q/100 k h. (Queixes per 100.000 habitants)

Les dades de població són les que proporciona l’INE per als anys 2024 i 2025.

La dada de queixes/100.000 habitants sols s’oferix per a la Comunitat Valenciana i les províncies que la integren, perquè no té sentit per a uns altres orígens.

Taula 8.            Matèria de les queixes de la ciutadania iniciades en 2025 i admeses a tràmit

 

2024 2025 Variació 2025-2024
Matèria Nre. % Nre. % Nre. %
Servicis socials 1.888 47,91 1.962 47,33 74 3,92
Sanitat 122 3,10 139 3,35 17 13,93
Educació 207 5,25 107 2,58 -100 -48,31
Vivenda 164 4,16 170 4,10 6 3,66
Ocupació 247 6,27 341 8,23 94 38,06
Transparència 432 10,96 412 9,94 -20 -4,63
Procediments administratius 200 5,07 239 5,77 39 19,50
Hisenda pública 80 2,03 107 2,58 27 33,75
Serveis públics i medi ambient 317 8,04 399 9,63 82 25,87
Urbanisme 128 3,25 141 3,40 13 10,16
Indústria, agricultura, comerç i turisme 19 0,48 19 0,46 0 0,00
Justícia i administració corporativa 27 0,69 33 0,80 6 22,22
Infància i adolescència 56 1,42 24 0,58 -32 -57,14
Esport i cultura 39 0,99 26 0,63 -13 -33,33
Drets lingüístics 15 0,38 26 0,63 11 73,33
Total 3.941 100,00 4.145 100,00 204 5,18

 

Taula 14.         Nivell de col·laboració de les administracions investigades (Consell i ajuntaments) en queixes tancades en 2025

Administració Total queixes Sí col·labora No col·labora % col·labora
Vicepresidència Primera i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda 2298 1476 822 64,23
Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació 197 164 33 83,25
Conselleria de Sanitat 171 153 18 89,47
Conselleria de Servicis Socials, Família i Infància 131 131   100,00
Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana i de Medi Ambient, Infraestructures i Territori 66 34 32 51,52
Conselleria de Justícia i Administració Pública 52 46 6 88,46
Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç 25 22 3 88,00
Conselleria d’Hisenda i Economia 17 14 3 82,35
Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats 11 11   100,00
Conselleria d’Emergències i Interior 7 5 2 71,43
Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca 3 3   100,00
Conselleria d’Economia, Hisenda i Administració Pública 3 3   100,00
Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació 3   3 0,00
Conselleria de Justícia, Transparència i Participació 2 2   100,00
Vicepresidència Primera i Conselleria de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat 2 2   100,00
Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana 1 1   100,00
Presidència de la Generalitat Valenciana 7 7   100,00
Total Consell 2996 2074 922 69,23
LABORA (Servei Valencià d’Ocupació i Formació) 5 4 1 80,00
Universitat Jaume I 2 1 1 50,00
Universitat de València 2 1 1 50,00
Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl 1   1 0,00
Total altres entitats autonòmiques 10 6 4 60,00
Ajuntaments de la província d’Alacant 802 496 306 61,85
Ajuntaments de la província de Castelló 157 93 64 59,24
Ajuntaments de la província de València 751 480 271 63,91
Total ajuntaments 1710 1069 641 62,51

 

Taula 17.          Evolució de les matèries de les queixes de la ciutadania iniciades cada any, de 2021 a 2025

Matèria 2021 2022 2023 2024 2025 Variació 2025-2024
Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. %
Servicis socials 1.040 36,34 1032 35,49 1264 41,66 1.888 47,91 1.962 47,33 74 3,92
Sanitat 172 6,01 147 5,06 121 3,99 122 3,10 139 3,35 17 13,93
Educació 96 3,35 125 4,30 76 2,50 207 5,25 107 2,58 -100 -48,31
Vivenda 78 2,73 87 2,99 132 4,35 164 4,16 170 4,10 6 3,66
Ocupació 241 8,42 288 9,90 208 6,86 247 6,27 341 8,23 94 38,06
Transparència 314 10,97 286 9,83 301 9,92 432 10,96 412 9,94 -20 -4,63
Procediments administratius 193 6,74 223 7,67 259 8,54 200 5,07 239 5,77 39 19,50
Hisenda pública 95 3,32 98 3,37 74 2,44 80 2,03 107 2,58 27 33,75
Serveis públics i medi ambient 363 12,68 350 12,04 347 11,44 317 8,04 399 9,63 82 25,87
Urbanisme 117 4,09 115 3,95 113 3,72 128 3,25 141 3,40 13 10,16
Indústria, agricultura, comerç i turisme 24 0,84 31 1,07 27 0,89 19 0,48 19 0,46 0 0,00
Justícia i administració corporativa 33 1,15 28 0,96 22 0,73 27 0,69 33 0,80 6 22,22
Infància i adolescència 37 1,29 34 1,17 50 1,65 56 1,42 24 0,58 -32 -57,14
Esport i cultura 36 1,26 34 1,17 25 0,82 39 0,99 26 0,63 -13 -33,33
Drets lingüístics 23 0,80 30 1,03 15 0,49 15 0,38 26 0,63 11 73,33
Total 2.862 100,00 2908 100,00 3034 100,00 3.941 100,00 4.145 100,00 204 5,18

En les columnes referides als anys:

  • significa nombre de queixes
  • % significa percentatge respecte del total de queixes d’eixe any.

 

En les columnes titulades variació

  • significa diferència entre el nombre de queixes en 2024 i en 2025

Nre. = nre. de queixes en 2025 – nre. de queixes en 2024

  • % significa percentatge de variació respecte del nombre de queixes de la matèria en 2024

% = (nre. queixes 2025 – nre. queixes 2024) / nre. queixes 2024.

 

El Síndic urgix l’Ajuntament de Gandia a actuar per les molèsties d’un xalet usat per a festes i lloguer turístic sense llicència

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha instat l’Ajuntament de Gandia a adoptar mesures per a posar fi a l’activitat d’una vivenda en el camp que presumptament s’utilitza per a la celebració de festes i esdeveniments sense disposar d’autorització administrativa.

L’actuació del Síndic es va iniciar després de la queixa presentada per una veïna, que denunciava les molèsties per soroll procedents d’una casa situada en una zona rural, on des de fa anys s’organitzen festes amb música amplificada en l’exterior i gran afluència de persones. Segons la reclamant, l’immoble es lloga per a esta mena d’esdeveniments, tot i que no figurar registrat com a vivenda turística.

Després de sol·licitar informació a l’Ajuntament, la institució ha constatat que la Policia Local ha intervingut diverses vegades per avisos relacionats amb música a alt volum. Així mateix, les comprovacions municipals han confirmat que la vivenda no té llicència d’activitat i que l’ús turístic és incompatible amb la normativa urbanística aplicable a la parcel·la.

L’Ajuntament ha traslladat els fets a diferents departaments municipals i a la Direcció General de Turisme de la Generalitat Valenciana per a determinar possibles infraccions administratives.

En la Resolució, el Síndic considera que l’Administració local ha realitzat actuacions d’investigació i control. No obstant això, advertix que no consta que s’hagen adoptat encara mesures concretes que garantisquen el cessament d’una activitat no autoritzada que genera molèsties als veïns.

Per això, la institució ha insistit a l’Ajuntament de Gandia sobre la necessitat d’actuar amb rapidesa i determinació per a restaurar la legalitat i protegir els drets dels veïns al descans, a la salut i al gaudi d’un habitatge i entorn adequats.

Consulta la nostra actuació sobre este assumpte.

Quasi cinc anys d’espera per a una vivenda: el Síndic exigix solucions reals

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, continua reiterant: el dret a la vivenda és un dret subjectiu reconegut per llei i, com a tal, obliga les administracions públiques a garantir una solució real i efectiva quan una persona acredita la seua necessitat.

La institució ha tramitat la queixa d’una família amb menors d’edat que feia quasi cinc anys que estava inscrita com a demandant de vivenda pública, després de presentar sol·licituds en 2020, 2021 i 2025, sense haver obtingut una resposta que resolguera de manera efectiva la seua situació.

En la resolució, el Síndic reitera la seua doctrina en matèria d’accés a la vivenda: a la Comunitat Valenciana este dret té caràcter subjectiu i obliga les administracions a actuar quan hi ha una necessitat acreditada. La mera permanència en una llista d’espera no satisfà el dret reconegut per la llei.

La resolució del defensor del poble valencià insistix que el sistema previst en la Llei de la funció social de l’habitatge exigix una actuació integral davant de situacions de necessitat residencial. No n’hi ha prou de mantindre la persona inscrita; ha d’oferir-se una resposta concreta que garantisca l’accés efectiu a una vivenda digna. La falta de disponibilitat immediata de vivenda pública no pot justificar l’absència de resposta. Quan no és possible adjudicar una vivenda del parc públic, han d’activar-se els mecanismes alternatius previstos en la normativa, incloses ajudes econòmiques o unes altres solucions residencials.

Així mateix, Luna subratlla que, quan existixen menors en la unitat familiar, el seu interés superior ha de ser prioritari en totes les decisions administratives relacionades amb l’accés a l’habitatge.

El Síndic va dirigir recomanacions tant a l’Ajuntament d’Alacant com a la conselleria competent en matèria de vivenda, i instava les dos administracions a oferir una solució efectiva i a no limitar-se a mantindre la família en llista d’espera.

A la Conselleria li va recordar l’obligació de dictar resolucions dins del termini corresponent, activar ajudes alternatives quan no hi haja vivenda disponible i adoptar mesures per a reforçar el parc públic. A l’Ajuntament li va exigir una actuació coordinada i una resposta concreta davant de la situació de necessitat plantejada.

En la Resolució de tancament, tant l’Ajuntament d’Alacant com la Conselleria van acceptar les recomanacions formulades i es van comprometre a adoptar les actuacions necessàries.

Consulta l’expedient:

El Síndic demana a Educació que resolga ja una sol·licitud de transport escolar en un cas de custòdia compartida

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats que resolga, dom més prompte millor, una sol·licitud d’autorització excepcional de transport escolar presentada pel pare d’una alumna d’ESO escolaritzada en un IES de Bétera, en règim de custòdia compartida.

La queixa es va presentar perquè la menor només podia utilitzar la parada d’autobús corresponent al domicili on està empadronada, encara que residix de manera alterna en dos domicilis. L’Administració educativa va informar que, segons la normativa vigent, cada alumne disposa únicament d’una plaça de transport escolar vinculada al domicili habitual declarat a l’efecte d’escolarització, per la qual cosa no es permeten dos rutes ni dos parades simultàniament.

No obstant això, la Resolució d’1 de juliol de 2025 preveu la possibilitat de demanar una autorització excepcional d’ús del transport escolar, especialment quan en una localitat no hi haja transport públic regular que permeta arribar al centre educatiu. La resolució d’estes peticions correspon a la Direcció General de Centres Docents.

El defensor del poble valencià recorda que, si un òrgan administratiu entén que no és competent per a resoldre una sol·licitud, té l’obligació d’enviar-la a l’òrgan que sí que puga decidir i comunicar-ho a la persona interessada. En este cas, considera que la Direcció Territorial havia d’haver traslladat la sol·licitud a l’òrgan competent perquè fora este qui la resolguera.

Per això, el Síndic ha recomanat a la Conselleria que, atés el temps transcorregut i que el curs està ja prou avançat, resolga, com més prompte millor, la nova petició presentada pel pare i que actue amb el màxim rigor quan una sol·licitud haja de ser enviada a l’òrgan competent.

El Síndic insta Sanitat a garantir una farmàcia de guàrdia a Picassent

Luna retrau la falta de resposta a una reclamació ciutadana i recorda que el municipi està obligat per llei a tindre este servici.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha emés una resolució en la qual retrau a la Conselleria de Sanitat no haver respost dins del termini legal a una reclamació ciutadana i reclama que el municipi de Picassent dispose d’una farmàcia de guàrdia, tal com establix la normativa vigent.

L’origen del cas se situa en una queixa presentada per un ciutadà davant de la Conselleria de Sanitat en desembre de 2024, en què denunciava l’absència d’una oficina de farmàcia de guàrdia en el municipi, malgrat que Picassent supera els 20.000 habitants i compta amb un centre de salut amb atenció continuada, circumstàncies que obliguen legalment a disposar d’este servici, essencial per a atendre urgències nocturnes i de caps de setmana.

El Síndic ha constatat que la Conselleria de Sanitat no va actuar ni va respondre dins de termini, tot i que es tracta d’un servici essencial, i recorda que esta falta d’actuació vulnera el dret de la ciutadania a una bona administració.

La resolució aclarix, a més, que la recent modificació de la normativa autonòmica sobre l’organització de les guàrdies farmacèutiques no elimina ni reduïx esta obligació, per la qual cosa no pot servir de justificació ni per a la falta de cobertura del servici ni per al retard administratiu.

Per tot això, el Síndic insta amb urgència la Conselleria de Sanitat a resoldre de manera expressa la reclamació presentada, a verificar mitjançant inspecció que Picassent disposa efectivament de farmàcia de guàrdia i a adoptar les mesures necessàries per a corregir qualsevol deficiència detectada, garantint així l’assistència farmacèutica permanent que exigix la llei.

Consulta la resolució del Síndic sobre este assumpte.