El Síndic insta la Conselleria perquè pague a les famílies acollidores de menors puntualment i sense interrupcions

Luna revela que estes famílies estan patint retards en el pagament de tres mesos des de 2022

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha advertit a la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge que té l’obligació legal d’abonar a les famílies acollidores la prestació destinada a criança de menors d’edat acollits en els cinc primers dies del mes vençut. Per tant, li ha recomanat que establisca un procediment de pagament de la prestació més àgil i que no s’interrompa pels tràmits comptables de tancament d’exercici econòmic i obertura del nou.

La institució critica que, al començament de cada any, estos tràmits pressupostaris provoquen que totes les famílies que hi ha a la Comunitat Valenciana no cobren fins al mes de març. Una situació que es va originar arran de l’aprovació d’un decret que precisament intentava arreglar el problema. No obstant això, el que va provocar van ser més retards tant en el govern anterior com en l’actual Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge.

En el seu informe, el Síndic destaca, d’entrada, l’interés superior del menor, que establix que els diners públics han de prioritzar-se per a estes finalitats en les quals estan involucrats els xiquets i les xiquetes. A més, assenyala que «les persones menors d’edat acollides continuen generant despeses d’alimentació, vestit, etc. de manera continuada durant el temps que estan amb la família acollidora i, en conseqüència, la prestació no hauria d’interrompre’s, perquè fer-ho pot repercutir en l’adequada atenció a estos menors d’edat».

Per part seua, la Conselleria justifica els retards en els pagaments escudant-se en els errors d’una nova aplicació informàtica, feta per a agilitzar els terminis, però que no ha aconseguit el seu objectiu. També explica que els problemes que provoca l’aprovació dels pressupostos cada any fa que les famílies no cobren fins al mes de març.

La institució dirigida per Ángel Luna critica també que, tres anys després d’aprovar-se el decret que havia de solucionar el problema «sembla un temps més que raonable perquè s’hagueren resolt les possibles incidències derivades de la seua implantació inicial».

D’altra banda, en la seua resolució el Síndic recomana a la Conselleria de Serveis Socials que informe les famílies sobre el seu dret a reclamar interessos de demora pel retard dels pagaments, i anima els afectats a fer-ho, ja que pràcticament ningú coneix esta possibilitat.

Finalment, també reivindica la falta d’explicacions per part de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, sobretot en esta última queixa, i demana més transparència.

Consulta la nostra resolució sobre este assumpte.

 

El Síndic retrau a Chiva la seua passivitat i urgix a actuar davant de les denúncies per sorolls d’un circuit de Kart

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha instat l’Ajuntament de Chiva perquè done una resposta «motivada i expressa» als escrits presentats per un representant veïnal en relació amb les molèsties ocasionades pel funcionament d’una activitat de kart del municipi.

Així mateix, el defensor del poble valencià apressa el consistori, que fins ara no ha contestat ni als veïns ni tampoc al Síndic, a comprovar les molèsties acústiques denunciades. Si es constaten, esta institució urgix a prendre mesures amb rapidesa i determinació per a erradicar les molèsties i restablir el respecte dels drets dels veïns afectats.

Estes són dos de les recomanacions del Síndic a l’Ajuntament de Chiva després de la queixa presentada per un representant veïnal que denunciava la inactivitat municipal davant de les seues denúncies per la «greu contaminació acústica sistemàtica» que patixen diàriament, derivades del funcionament del circuit esmentat. Segons els veïns, l’activitat del “kartòdrom” estaria funcionant sense respectar les condicions imposades en la llicència que li va ser concedida.

La resolució del Síndic insistix en el fet que, encara que l’establiment dispose de la llicència corresponent, si es comprova que les condicions tècniques no funcionen correctament, o són insuficients, l’Ajuntament ha d’imposar les mesures correctores necessàries per a eliminar totalment les molèsties denunciades. «El titular de la llicència té el dret a exercir l’activitat. Però este dret no és absolut. L’exercici de l’activitat no ha de produir molèsties als veïns».

D’altra banda, i pel que fa a la vulneració del dret a una bona administració per part de l’Ajuntament de Chiva, Luna considera inacceptable que, “davant d’una petició formulada per la persona interessada, l’Administració no oferisca una resolució o l’emeta sense la justificació adequada que permeta al sol·licitant entendre els motius pels quals l’Administració ha adoptat la citada resolució”.  Així mateix, esta institució fa seu el que s’ha dit pel Tribunal Constitucional: «l’Administració no pot veure’s beneficiada per l’incompliment de la seua obligació de resoldre expressament dins de termini sol·licituds i recursos dels ciutadans».

Per a més informació, consulta la nostra resolució: 

 

Educació accepta la resolució del Síndic sobre la xarxa d’evacuacions d’aigua del col·legi Fernando Loaces d’Orihuela

El defensor del poble valencià retrau a l’Ajuntament d’Orihuela la seua falta de col·laboració

 

La Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació ha acceptat la petició del Síndic de solucionar, definitivament, als problemes de la xarxa horitzontal d’evacuacions d’aigua en el CEIP Fernando Loaces d’Orihuela. Així mateix, l’Administració autonòmica accepta la recomanació de Luna de mantindre informada la comunitat educativa del centre sobre l’evolució del projecte.

D’esta manera conclou la queixa presentada en esta institució per un representant de pares i mares del Consell Escolar de l’esmentat col·legi públic oriolà, que es va presentar a la fi de 2023. S’hi exposava que havien sol·licitat que començaren els tràmits per a aprovar un pla complet que donara solució de manera definitiva als problemes en la xarxa horitzontal d’evacuacions d’aigua del centre. No obstant això, no havien obtingut resposta per part de l’Administració.

Cal destacar la falta de col·laboració de l’Ajuntament d’Orihuela amb el defensor del poble valencià en este expedient de queixa, perquè no ha donat cap resposta a la nostra resolució de recomanacions.

Consulta la nostra actuació: 12124348.pdf (elsindic.com)

Finalitza el taller sobre la Labor de les defensories en la promoció de la bona administració, organitzat pel Síndic de la Comunitat Valenciana

Durant els dies 26 i 27 de juny s’ha celebrat a Alacant un taller titulat «La labor de les defensories en la promoció de la bona administració», organitzat pel Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, en què participen representants de totes les defensories autonòmiques i del Defensor del Poble d’Espanya. Les propostes arreplegades en estes jornades de treball es presentaran, per a la seua aprovació, en les XXXVII Jornades de Coordinació de Defensories del Poble, que enguany tindran lloc al País Basc.

La defensa del dret a una bona administració s’ha convertit en un dels eixos centrals de l’actuació del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana. Dret de nou encuny (reconegut als valencians i valencianes de manera expressa en els articles 8 i 9 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l’article 41 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea), ha adquirit la categoria de dret fonamental de nova generació, com ha assenyalat el Tribunal Suprem.

La decisió de dedicar les Jornades de Coordinació a esta qüestió naix de l’experiència diària que acumulen les defensories, com a receptores de les queixes dels ciutadans, i la creixent percepció de l’existència d’una mala administració sistèmica, que ha de ser corregida. “No tenim una bona administració”, assenyala Luna, i això “s’estén” a tots els territoris.

La preocupació per la qualitat institucional de la gestió pública i la crucial importància d’adoptar mesures que reforcen la confiança dels ciutadans en el funcionament correcte de les institucions públiques és una raó que explica este renovat interés per la bona administració, i les seues conseqüències.

I és que, en efecte, l’absència d’una bona administració i les actuacions de mala administració que la vulneren impliquen una trava al correcte gaudi dels drets que corresponen a les persones, i els imposa indegudament la càrrega de litigar (primer en via administrativa, més tard en seu judicial) per a obtindre allò a què tenen dret.

Això resulta particularment limitant per a aquells sectors de la població que són més vulnerables i desfavorits, on la falta de mitjans o coneixements per a reclamar i/o accedir a la Justícia acaba determinant la pèrdua de drets.

La bona administració no és només complir estrictament les normes i el procediment; sinó també satisfer les necessitats dels ciutadans i complir la funció de servir amb la màxima diligència, que és pròpia de l’Administració i de les persones que la integren.

Este concepte de bona administració eleva a la categoria de requisit central de l’activitat dels empleats públics la plena i constant empatia amb el problema que patix la persona; és a dir, la labor de posar-se constantment en el lloc de l’administrat a l’hora d’analitzar el que este planteja i oferir-li una solució. Es tracta, en definitiva, de maximitzar la vinculació ètica i la sensibilitat social. Uns servicis públics de qualitat suposen “una resposta eficaç a la ciutadania en un temps raonable”. Els funcionaris, “als quals paguen els ciutadans”, i amb ells els sindicats han d’implicar-se per a donar a la ciutadania “eixa resposta eficaç”, manifesta el síndic de Greuges.

El fet que les defensories, a través de les seues resolucions, posen de manifest l’existència d’un cas de mala administració, més enllà del fet que s’haja complit la literalitat de la llei, és un element decisiu per a crear, en el si de les administracions públiques, una cultura de bona administració que acabe impregnant l’actuació de totes i cada una de les persones que les integren.

 

 

 

El Síndic insta a la Conselleria a facilitar informació mediambiental sobre una planta de residus de la construcció a Finestrat

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, insta la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori a contestar a les sol·licituds d’informació presentades al juliol i setembre de 2023 per una associació d’afectats sobre si la planta de residus de construcció a Finestrat té llicència mediambiental.

En la resolució, Luna també recorda a la Conselleria que ha de complir amb la seua obligació legal de facilitar l’accés a la informació mediambiental. Un deure que a hores d’ara no consta que s’haja complit, davant de les peticions efectuades per l’associació promotora de la queixa.

En l’informe remés al Síndic, la Conselleria justifica la falta de resposta a l’associació perquè l’expedient està en fase d’actuacions. No obstant això, transcorreguts quasi deu mesos des que els afectats van formular la primera sol·licitud, Luna considera que se supera de llarg la diligència deguda amb què ha d’actuar l’Administració. “La Subdirecció General de la Inspecció Mediambiental no pot al·legar com a causa per a la falta de resposta l’existència d’unes actuacions prèvies que ni tan sols concreta”, assenyala en Síndic. I és que si els afectats desconeixen les raons per les quals els poders públics rebutgen les seues peticions, difícilment podran rebatre tals arguments; de manera que es veuria afectat el dret a la defensa jurídica dels seus interessos, cosa que provocaria una indubtable indefensió, conclou el defensor.

Consulta la resolució del Síndic sobre este assumpte.

El Síndic urgix a pagar a les famílies acollidores les prestacions per despeses de criança dels xiquets i adolescents acollits, dins del termini legal i sense interrupcions

La prestació per acolliment familiar es concedix a les famílies acollidores per a fer front a la manutenció per la criança dels xiquets i xiquetes acollits. Des del Síndic hem detectat que moltes famílies patixen, de manera reiterada, endarreriments en el seu abonament durant els primers mesos de cada any, cosa que repercutix en el benestar dels menors, dels quals l’Administració és tutora i/o guardadora.

Esta institució considera imprescindible que la Conselleria agilitze els tràmits comptables propis de cada principi d’exercici perquè no es produïsquen demores en este pagament. No és raonable ni justificable que les famílies acollidores, a més del seu temps i dedicació als xiquets acollits, hagen d’estalviar per a fer front a les despeses de la criança cada final d’any i principi del següent.

Adjuntem la resolució d’una queixa presentada per una família d’acolliment afectada.

Serveis Socials només es compromet davant del Síndic a agilitzar l’acreditació de víctima de violència de gènere

La Conselleria accepta parcialment les recomanacions del defensor per a evitar revictimitzar la dona maltractada

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha tancat la queixa d’ofici que investigava les demores a donar cita presencial en els Centres 24h a les víctimes de violència de gènere, la revictimització de les dones que hi acudixen, així com les dificultats per a obtindre l’acreditació.

La Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge ha acceptat parcialment les recomanacions del defensor, i s’ha compromés només a agilitzar i simplificar el procediment d’acreditació de víctima de violència de gènere.

No obstant això, l’administració competent ha rebutjat, sense argumentar-ho prou, la recomanació del defensor d’ampliar els organismes amb capacitat per a emetre informes per a aconseguir l’acreditació de víctima de violència de gènere. Fins ara, només tenen capacitat per a això els Centres Dona 24h, però Luna recomanava que també pogueren fer-ho els serveis socials municipals i les Oficines d’Atenció a Víctimes del Delicte (OAVD).

Cal assenyalar que la Conselleria no s’ha pronunciat expressament respecte a adscriure les OAVD com a centres competents per a emetre informes d’acreditació de víctima de violència de gènere, i deixa oberta eixa possibilitat per tractar-se d’organismes de l’Administració autonòmica.

Finalment, l’Administració tampoc s’ha manifestat sobre la petició que es trasllade a la Conferència Sectorial d’Igualtat de l’Estat la proposta d’avaluar el funcionament del sistema d’acreditació/informació d’este títol des de la seua implantació, en totes les comunitats autònomes.

Consulta la resolució completa 12104378.pdf (elsindic.com)

Luna urgix a Educació a evitar la segregació d’alumnes desfavorits i la formació de guetos

El Síndic considera necessari disposar de la dada dels estudiants en situació de vulnerabilitat, per a combatre la desigualtat en els centres docents 

El síndic de Greuges, Ángel Luna, insta la Conselleria d’Educació a dissenyar un model per a detectar preventivament l’alumnat en situació socioeconòmica desfavorida, amb el propòsit d’evitar el fracàs escolar. A més, demana que en el finançament dels centres docents es tinguen en compte les necessitats d’este perfil d’estudiants i la complexitat dels centres on estan matriculats.

Així mateix, el Síndic urgix, per al pròxim curs escolar, una planificació que evite concentrar l’alumnat en situació de vulnerabilitat, amb la finalitat de reduir els nivells de segregació i la formació de guetos en els centres amb una composició socialment més desfavorida. Per això, Luna sol·licita que s’establisquen criteris de distribució equitativa, acompanyats de mitjans i d’una millora de l’acolliment, que faciliten la inclusió social i cultural.

D’altra banda, el defensor considera fonamental reforçar les polítiques de suport a les famílies d’estos menors, que permeten previndre les situacions de risc i evitar que, quan apareguen, deriven en situacions més greus. Així doncs, esta institució recomana millorar la informació a les famílies en relació amb el dret a l’elecció de centre i amb les possibilitats d’accés a beques, recursos i ajudes a l’estudi. De la mateixa manera, el Síndic recomana fomentar l’oferta educativa extraescolar i d’oci educatiu, les accions d’acompanyament i la tutorització de l’alumnat que estiga en esta situació.

El Síndic de Greuges va obrir el mes de febrer passat esta queixa d’ofici amb la finalitat de supervisar les actuacions de l’Administració educativa valenciana destinades a compensar les desigualtats. Segons l’informe de l’Estat de la Pobresa 2024, la taxa de risc de pobresa ha crescut un 9% (dos punts percentuals) a la Comunitat Valenciana respecte a l’any 2023. A més, cal destacar que el nombre d’alumnes amb necessitats de compensació de desigualtats (NCD) ha augmentat en els anys posteriors a la pandèmia, sense que, a la vista del resultat de la investigació del Síndic, s’hagen adoptat mesures específiques sobre este tema.

Luna considera que “l’educació juga un rol fonamental en l’explicació de les desigualtats socials. En este sentit, les persones som titulars de dos drets fonamentals que no poden garantir-se l’un sense l’altre: el de la no-discriminació i igualtat, i el de l’accés i gaudi de l’educació, com a manera de garantir que tots tenim les mateixes oportunitats, independentment del nostre origen”.

No obstant això, si bé és cert que el dret a l’educació contempla l’accés en igualtat de condicions, no totes les persones partixen d’estes. Així, l’alumnat de nivell socioeconòmic baix té quasi quatre vegades més probabilitats de repetir curs que el seu equivalent de nivell alt, com es reconeix en els seus últims informes PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants).

L’Administració educativa ha posat de manifest, en els informes requerits per esta institució, que no disposa de l’índex d’escolarització per centres dels alumnes que tenen necessitats de compensació. Esta falta de dades impedix poder valorar el procés cap a escoles inclusives amb l’objectiu de reduir la segregació en el sistema educatiu.

“Un tret definitori i, per tant, irrenunciable del sistema educatiu d’una societat democràtica és l’aposta decidida per la superació de les desigualtats. L’Administració ha de liderar este procés i no sols arbitrar els recursos necessaris a tal fi, sinó, més encara, impulsar i vetlar perquè tota l’organització escolar siga coherent amb este objectiu central de l’educació”, manifesta el Síndic.

Consulta la nostra actuació.

El Síndic recomana a Torrent i a Catarroja oferir informació clara, correcta i completa sobre l’empadronament en situacions especials

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit als ajuntaments de Torrent i Catarroja per a recomanar-los que donen instruccions clares als serveis responsables de la gestió del padró d’habitants perquè siga transmesa correctament a la ciutadania. Així mateix, urgix a publicar en les seues respectives seus electròniques informació completa i correcta en relació amb el procediment d’empadronament en situacions especials.

Esta intervenció del defensor del poble valencià es va originar després de la queixa d’un ciutadà que denunciava que estos dos municipis rebutjaven realitzar empadronaments en estos casos (residència en infrahabitatges, persones sensesostre, etc.), llevat d’algun cas excepcional en què recorren a entitats socials per tal que se’ls empadrone en les seues seus.

Després de la fase d’investigació, el Síndic va considerar que l’actuació dels citats ajuntaments no havia sigut prou respectuosa amb el dret dels ciutadans a obtindre informació correcta i orientació sobre els requisits per a empadronar-se, ni tampoc amb el dret i deure de les persones a empadronar-se en el municipi de la seua residència efectiva per a aconseguir la condició de veïnatge i accedir a serveis públics.

En la resolució, Luna subratlla que la informació que l’Administració ha de donar a la ciutadania sobre els seus serveis no pot generar incertesa en les persones. Això té especial importància quan es tracta d’atendre col·lectius de persones en situacions de risc d’exclusió o especial vulnerabilitat i, en estos casos, és fonamental oferir informació i orientació clara perquè estes persones tinguen la possibilitat d’aconseguir el veïnatge en els municipis de residència efectiva.

Consulta la nostra actuació: 12081281.pdf (elsindic.com)

El Síndic demana set vegades a l’Ajuntament de València i a la Conselleria de Cultura que milloren la protecció del mur del Monestir de Sant Miquel dels Reis

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat tant a l’Ajuntament de València com a la Conselleria de Cultura que adopten totes les mesures que siguen necessàries per a millorar la protecció del mur històric del Monestir de Sant Miquel dels Reis a València. Entre elles cal destacar: la retirada d’un senyal de trànsit que està dins de l’entorn de protecció, evitar que els cotxes aparquen en el mur, identificar els responsables de les obres que s’hi han dut a terme i reconstruir-lo amb la mateixa tècnica constructiva original, així com agilitzar l’execució del “Projecte bàsic i d’execució d’obres de consolidació i restauració del mur de l’entorn BIC de Sant Miquel dels Reis”.

Luna recorda que la primera queixa presentada en el Síndic pel deficient estat de conservació d’este mur, considerat bé d’interés cultural (BIC), va ser a l’octubre de 2013. Des de llavors, esta institució ha emés un total de sis resolucions amb recomanacions que han sigut formalment acceptades per l’Ajuntament de València i la Conselleria competent en matèria de cultura, encara que no s’han implementat.

El defensor considera que ha transcorregut temps més que suficient (quasi onze anys) per a haver solucionat definitivament esta situació: la falta de recursos econòmics pot condicionar temporalment l’execució dels treballs necessaris per a mantindre en bon estat de conservació la totalitat dels béns que integren el patrimoni cultural valencià. No obstant això, eixa limitació econòmica no ha de convertir-se en una deficiència estructural que impossibilite, de manera indefinida, l’adequada protecció d’este patrimoni, conclou Luna en la seua resolució.

Finalment, el Síndic insistix que el patrimoni cultural valencià és un dels principals senyals d’identitat del poble valencià i el testimoniatge de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que l’integren constituïxen un llegat patrimonial d’inapreciable valor, la conservació i l’enriquiment del qual correspon a tots els valencians i, especialment, a les institucions i els poders públics que el representen, en este cas, a la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport i a l’Ajuntament de València.

Consulta la nostra actuació: 12094911.pdf (elsindic.com)