El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb molta satisfacció la resposta de la Conselleria de Sanitat en la qual accepta la recomanació del Síndic que, en la mesura que fóra possible, ampliara els horaris de les UCI pediàtriques dels hospitals públics valencians. I això amb la intenció de fer compatible el desig dels pares i mares d’acompanyar els seus fills en estes delicades circumstàncies hospitalàries, amb l’atenció mèdica i l’aplicació de tractaments al menor hospitalitzat.
D’acord amb l’escrit de la Conselleria de Sanitat, esta mesura, sens dubte contribuirà a millorar l’atenció sanitària que prestem a xiquets i xiquetes ingressats en les UCI pediàtriques dels nostres hospitals
. Avui dia, la Comunitat Valenciana disposa d’unitats de vigilància intensiva pediàtriques en l’Hospital La Fe, l’Hospital Clínic de València i l’Hospital General d’Alacant.
La intervenció del defensor valencià en esta matèria va estar originada per l’elevat nombre de queixes que van presentar en la institució mares i pares de xiquets, en les quals denunciaven un horari massa restringit de les UCI pediàtriques. Estes famílies demanaven que en estes unitats pediàtriques es poguera compatibilitzar l’atenció sanitària amb el fet que “una mare o un pare no deixara sol el seu fill en una situació tan terrible”. A més, en els escrits al·leguen que este protocol de “portes obertes” ja està sent aplicat en molts altres hospitals públics espanyols, alguns dels quals són considerats bastant prestigiosos, com ara el Niño Jesús de Madrid, l’Hospital Maternoinfantil Virgen del Rosario, l’Hospital 12 de Octubre, hospitals públics de Múrcia, etc.
En relació amb esta problemàtica, destaca el cas de la mare d’un xiquet de dos anys que, a causa de la seua greu malaltia, ha de passar moltes vegades per la UCI pediàtrica de l’Hospital la Fe de València. Esta dona està lluitant amb coratge i valentia perquè este protocol de “portes obertes” esdevinga una realitat.
En este sentit, el síndic, José Cholbi, ha al·ludit als avanços que al llarg dels anys s’han aconseguit en relació amb el dret dels xiquets a ser acompanyats per les seues mares i pares mentre es troben hospitalitzats. A tall d’exemple, Cholbi destaca l’adopció gradual de normes i pràctiques, tant en l’àmbit europeu com en el nacional i autonòmic, les quals apunten envers un plantejament cada vegada més oberturista i afectiu de les estades hospitalàries dels nens i les nenes. En definitiva, un model hospitalari més integral i humà que, sens dubte, tinga també en compte les necessitats afectives i emocionals del xiquet, i que l’ajude a superar una situació crítica.
