El Síndic demana a Protecció del Territori que prenga mesures urgents per a investigar totes les denúncies per infraccions urbanístiques

Luna mostra la seua  preocupació per la demora de l’Agència a reaccionar i destaca el risc de fer obres en sòls inundables

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, insta l’Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT) a adoptar mesures urgents per a investigar totes les denúncies rebudes i tramitar els expedients de restauració de la legalitat urbanística i sancionadors. A més, demana que l’Agència dispose dels mitjans necessaris per a iniciar d’ofici les inspeccions i restaurar la legalitat davant d’actes que vulneren greument la normativa urbanística.

Així consta en la Resolució de consideracions a l’Administració, emesa pel Síndic, sobre la queixa d’ofici iniciada per la demora en la tramitació de milers d’expedients de restauració de la legalitat urbanística. Demora que va ser assenyalada a esta institució per la mateixa Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT). Esta situació va generar en el Síndic una gran preocupació sobre l’organització, els recursos humans i materials, i el funcionament actual de l’AVPT. En particular, va qüestionar la seua capacitat per a servir als interessos generals i complir amb les competències que li assigna la legislació.

Luna expressa la seua inquietud pels importants retards de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT) a reaccionar davant de les denúncies ciutadanes. Esta preocupació se centra en el fet que l’adopció de mesures necessàries podria arribar massa tard i tindre greus conseqüències per a la salut pública o el medi ambient. El defensor destaca el risc de realitzar obres de construcció en sòls no urbanitzables, com ara zones inundables, que podrien causar problemes greus en cas de pluges torrencials o episodis de DANA, fenòmens habituals a la Comunitat Autònoma.

A més, els retards en la resposta a les denúncies per infraccions urbanístiques soscaven la confiança dels ciutadans en la democràcia. Així, es considera que l’Administració autonòmica ha d’actuar ràpidament i sense excuses per a garantir el funcionament adequat de l’AVPT, creada per a assegurar el respecte a la legalitat urbanística en sòls no urbanitzables i sancionar les infraccions greus o molt greus.

Per això, el Síndic entén que no resulta adequat assumir que les demores, mancances i deficiències detectades requerixen un període de temps més prolongat per a ser corregides, com apunta en el seu informe l’agència investigada que posa com a excusa que, encara que l’AVPT va nàixer en 2021, només es pot entendre completament dotada a partir de l’inici de l’any 2023, en què es van ampliar els llocs de treball.

En la resolució consta que “No sembla adequat crear un sistema que done a un organisme autonòmic tota la responsabilitat de gestionar i resoldre assumptes urbanístics, excloent els municipis, sense assegurar-se primer que este organisme té els recursos i la capacitat necessaris per a protegir i restaurar la legalitat urbanística de manera efectiva, especialment en casos greus”.

D’altra banda, el Síndic considera fonamental que l’AVPT no depenga exclusivament de les denúncies dels ajuntaments o ciutadans, sinó que tinga mecanismes propis per a detectar i actuar d’ofici sobre infraccions greus.

Així mateix, insistix que s’ha de garantir el compliment efectiu de les resolucions de restauració de la legalitat i reforçar els mecanismes d’execució subsidiària en cas d’incompliment, a fi d’evitar la consolidació d’obres il·legals. Per això, esta institució també recomana que l’Agència Valenciana de Protecció del Territori adopte totes les mesures necessàries per a assegurar el compliment real i efectiu de les obligacions assumides per les administracions locals adherides i les persones que la integren i que hi presten serveis.

Finalment, Luna recorda la importància que les administracions urbanístiques reaccionen amb promptitud i fermesa davant de les denúncies, investigant i adoptant les decisions necessàries per a restaurar la legalitat urbanística. Encara que no sempre és fàcil reaccionar ràpidament davant de tots els il·lícits urbanístics, les administracions públiques competents tenen l’obligació d’adoptar totes les mesures al seu abast per a restablir la legalitat amb rapidesa.

Consulta la resolució completa del Síndic sobre este assumpte.

El Defensor del Poble i el Síndic de Greuges demanen a les administracions col·laboració i coordinació entre elles en la reconstrucció després de la DANA

Gabilondo, acompanyat de Luna, anuncia una actuació d’ofici per a saber si es preveu una Comissió de Coordinació, tal com establix la normativa

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha mantingut hui una reunió de treball amb Ángel Gabilondo, defensor del Poble. La trobada s’ha centrat en la col·laboració i coordinació de les dos institucions en la supervisió de les actuacions de les administracions central i autonòmica en el procés de reconstrucció de la dana i en la defensa dels drets de la ciutadania afectada.

Durant la reunió, celebrada en el Síndic de Greuges a Alacant, Ángel Gabilondo ha destacat la col·laboració i coordinació que mantenen les dos institucions i ha apel·lat a les administracions estatal i autonòmica perquè treballen també coordinadament “en tota la seua dimensió”. “En l’estat de les autonomies és molt important que l’Administració general de l’Estat, el Govern d’Espanya, i la comunitat autònoma, la Generalitat Valenciana, impulsen tots els mecanismes de coordinació i cooperació que són necessaris i que això siga percebut per la societat”, ha afirmat.

Així mateix, Gabilondo ha assenyalat que “la nostra supervisió de la recuperació comença, en primer lloc, per dir que cal complir tots els mecanismes i tots els processos assenyalats per la llei”. Per això, ha anunciat que la institució que presidix iniciarà una actuació d’ofici “per a preguntar a les administracions estatal i autonòmica si hi ha alguna iniciativa al voltant de la creació d’una Comissió de Coordinació, tal com establix la normativa aprovada al respecte”.

Per part seua, Ángel Luna ha compartit amb el defensor les tres queixes d’ofici que va obrir sobre la dana a principis de gener en matèria de serveis socials, educació i habitatge.

INFORME ANUAL 2024. Luna: “La Dana ha posat de manifest el fracàs de l’Administració en la protecció del dret a la vida”

  • El Síndic critica la falta de cooperació i lleialtat institucional entre els responsables de les administracions públiques per a afrontar la catàstrofe
  • El defensor autonòmic presenta el seu Informe Anual 2024, amb un augment d’un 32,9% en les consultes i un 21,28% en les queixes rebudes respecte a l’any anterior
  • Les queixes referents a Serveis Socials ja suposen quasi la meitat de les que tramita la institució

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, acompanyat de l’adjunta primera, Concha Bru, i del segon, Carlos Castillo, ha presentat hui en les Corts el seu Informe Anual 2024 en què denuncia que «l’excepcional pèrdua de vides humanes que va provocar la Dana ha posat de manifest el fracàs de l’Administració en la protecció del dret a la vida». Ángel Luna també ha censurat la falta de solidaritat i lleial cooperació institucional entre els responsables de les diferents administracions per a afrontar la catàstrofe.

L’Informe del defensor autonòmic constata que durant 2024 va haver-hi un gran augment en el nombre de consultes i queixes de la ciutadania. Les consultes van créixer més del 30% i han arribat a 18.600, i les queixes rebudes van augmentar més del 20%, i han pujat a les 4.770. A més, el Síndic va obrir 15 queixes d’ofici en 2024, la majoria sobre Infància i Adolescència. Estes queixes s’enfoquen en les mesures i els recursos per a cuidar els xiquets que han de ser separats dels seus pares i són cuidats per famílies acollidores o en residències, sota la responsabilitat de l’Administració autonòmica.

Al llarg de l’any passat, les queixes sobre Serveis Socials i Transparència van ser les més nombroses, i s’han incrementat considerablement respecte a exercicis anteriors. Tant és  així que les queixes relatives a Serveis Socials que ha rebut el Síndic en 2024 ja suposen el 47, 91% del total.

Descoordinació i absència de prioritats en la resposta a la Dana

El defensor autonòmic, en l’exercici de les seues funcions, hauria investigat com es va gestionar l’emergència causada per la Dana, però la Llei del Síndic no permet que intervinga si ja hi ha accions judicials en curs sobre el tema. Així doncs, seran els jutjats i tribunals els encarregats de decidir l’abast de les presumptes responsabilitats de cada administració, i dels seus titulars, en la gestió de la catàstrofe.

No obstant això, queden actuacions i inactivitats administratives que han de ser analitzades per esta defensoria. De fet, en la reunió de l’Observatori de la Infància i Adolescència del Síndic, celebrada el 16 de desembre de 2024, alguns treballadors públics i professionals de diversos sectors assistents van manifestar que l’absència de regnes institucionals estava provocant que es funcionara en el «caos». Membres de l’Observatori van ser contundents quan assenyalaven que la falta d’ordenació de les prioritats d’intervenció, i de les més elementals mesures de coordinació entre administracions, estaven provocant la pèrdua d’eficàcia dels considerables esforços realitzats.

Luna ha assenyalat que «l’extrema polarització política que s’ha instal·lat en les nostres institucions resulta fatal en moments en què es necessiten esforços coordinats i generosos». La falta de coordinació entre administracions, juntament amb una espècie de carrera per visibilitzar les diferents ajudes, ha causat confusió i desassossec en la ciutadania i ha obligat els afectats a bregar amb tràmits innecessaris i contradictoris. «És inacceptable que, en moments de crisi, les administracions no treballen juntes de manera efectiva», afirma el defensor.

Quasi totes les deficiències que estan impedint satisfer el dret a una bona administració s’han fet presents en les actuacions posteriors a la catàstrofe. El Síndic entén que la millor resposta als danys provocats per la Dana exigix aplicar el dret a una bona administració en totes i cada una de les actuacions que han de portar a terme els ens públics.

L’impacte de la Dana no pot fer oblidar uns altres problemes que han afectat l’exercici dels drets i les llibertats a la Comunitat Valenciana al llarg de l’any 2024.

Una vegada més, el Síndic incidix en el dret a una bona administració, que està defenent des que va iniciar el seu mandat. «La bona administració és incompatible amb la falta de resposta, la motivació insuficient i la inacció administrativa, que no sols són exemples de mala administració, sinó que suposen un incompliment de les obligacions legals, cosa que pot generar situacions de greu indefensió a la ciutadania», declara Ángel Luna.

En la immensa majoria de les queixes que presenta la ciutadania, el primer que s’observa és la falta de resposta de l’Administració a les seues peticions. Este silenci crea inseguretat jurídica i indefensió moral, i obliga la persona afectada a recórrer als tribunals en desavantatge. Segons l’experiència d’esta institució, la falta de resposta directa a una persona és la principal manera de violar el seu dret a una bona administració.

Descomunal augment de les queixes sobre dependència

D’altra banda, cal destacar el descomunal augment de les queixes en matèria de Serveis Socials, més del 49% respecte a 2023, especialment en la gestió de la dependència, diversitat funcional i renda valenciana d’inclusió. El Síndic ha estat demanant en els últims anys que es revisen estos procediments, però no s’hi han fet canvis.

En concret, l’any 2024 esta institució va rebre 1.305 queixes derivades de la deficient tramitació de les prestacions de dependència, davant de les 697 de l’any anterior pel mateix assumpte. Este increment “resulta absolutament desmesurat”, declara Luna.

També la gestió de les valoracions de discapacitat o diversitat funcional està provocant retards en el reconeixement de drets, cosa que vulnera les lleis. D’acord amb les dades facilitades per la mateixa Conselleria de Servicis Socials, en el moment de redactar este Informe Anual els expedients pendents de resoldre que han excedit el termini legal per a fer-ho superen els 50.000, a tota la Comunitat Valenciana. “Una xifra escandalosa”, apunta Luna. Atesa la gravetat de la situació, el Síndic ha decidit obrir una queixa d’ofici sobre el tema, de què es donarà compte l’Informe Anual de 2025.

Estes tres matèries, dependència, discapacitat i renda valenciana d’inclusió, resulten ser el paradigma dels drets socials, la conquesta més important de l’Estat social i democràtic de dret, aconseguida durant les últimes dècades.

Sense adequada resposta en Habitatge

Així mateix, és forçós tornar de nou al problema de l’accés a un habitatge digne. L’accés a un habitatge digne és essencial per a garantir la majoria dels drets fonamentals, com esta institució ha repetit en nombroses ocasions en les seues resolucions. Sense habitatge, estos drets no són possibles.

A més, el Síndic censura el comportament de l’Administració autonòmica, perquè no està responent adequadament a les queixes de la ciutadania i està ignorant les seues obligacions en matèria d’habitatge. “No respon a les recomanacions que li formulem ni, el que és encara pitjor, a les persones afectades.”

Evolució deplorable en Transparència

Com ja hem assenyalat, la segona matèria per nombre de queixes rebudes és la de Transparència, que s’han incrementat per damunt del 43%.

La falta de transparència respon a comportaments injustificats i arbitraris que afecten negativament la democràcia i la ciutadania. La democràcia es deteriora perquè s’impedix la participació de tots els partits i s’evita retre comptes de les accions de govern. Per part seua, la ciutadania se sent decebuda quan veu que els partits estan més enfocats en les seues lluites polítiques que a resoldre els problemes de les persones. Això genera desafecció cap al sistema institucional i l’activitat política.

Per altra part, en els casos en què finalment les administracions responen, el dret d’accés a la informació pública perd valor i utilitat si es produïxen retards en el lliurament de la documentació sol·licitada.

Deficiències en residències de majors

D’altra banda, existixen altres problemes de la ciutadania que el Síndic ha abordat durant 2024. Entre ells, l’atenció residencial a què tenen dret les persones majors. No obstant això, quan hi ha deficiències en les infraestructures i els serveis, o quan l’Administració no actua adequadament, s’afecta el benestar i les necessitats d’estes persones. Moltes queixes assenyalen el deteriorament de les instal·lacions i l’incompliment dels contractes, la qual cosa deixa els majors en situació de vulnerabilitat i afecta la seua salut i seguretat.

Demores en l’assistència sanitària

Així mateix, cal assenyalar els retards en l’assistència sanitària -en la realització de proves i intervencions quirúrgiques i en l’aplicació de tractaments mèdics- entre les queixes rebudes pel Síndic al llarg de 2024 en matèria de Sanitat, igual que en anys anteriors.

 

ALGUNES DADES ESTADÍSTIQUES DE L’INFORME ANUAL 2024

En l’Informe Anual 2024 es poden consultar les dades estadístiques completes

Taula 2

Queixes de la ciutadania iniciades el 2024

2023 2024 Variació 2024-2023
Tipus Nre. % Nre. % Nre. %
Admeses 3.034 77,14 3.941 82,62 907 29,89
Inadmeses 742 18,87 720 15,09 -22 -2,96
Traslladades a altres defensories 157 3,99 109 2,29 -48 -30,57
Total 3.933 100,00 4.770 100,00 837 21,28

 

Taula 6

Lloc de residència de les persones que van presentar queixes el 2024

2023 2024 Variació 2024-2023
Província H. Nre. % Q/100 k h. H. Nre. % Q/100 k h. H. Nre. % Q/100 k h.
Alacant 1.950.357 1.735 44,11 88,96 1.991.259 2043 42,83 102,60 40.902 308 17,75 13,64
Castelló 603.952 290 7,37 48,02 615.849 395 8,28 64,14 11.897 105 36,21 16,12
València 2.656.291 1.849 47,01 69,61 2.709.433 2278 47,76 84,08 53.142 429 23,20 14,47
Comunitat Valenciana 5.210.600 3.874 98,50 74,35 5.316.541 4716 98,87 88,70 105.941 842 21,73 14,35
Altres / No especificat 59 1,50 54 1,13 -5 -8,47

S’utilitzen les següents abreviatures: H. (Habitants), Nre. (Nombre de queixes), % (Percentatge de queixes), Q/100 k h. (Queixes per 100.000 habitants)

Les dades de població són les que proporciona l’INE per als anys 2023 i 2024. La dada de queixes/100.000 habitants sols s’oferix per a la Comunitat Valenciana i les províncies que la integren, perquè no té sentit per a uns altres orígens

Taula 8

Matèries de les queixes de la ciutadania iniciades el 2024 i admeses a tràmit

2023 2024 Variació 2024-2023
Matèria Nre. % Nre. % Nre. %
Serveis socials 1.264 41,66 1.888 47,91 624 49,37
Sanitat 121 3,99 122 3,10 1 0,83
Educació 76 2,50 207 5,25 131 172,37
Habitatge 132 4,35 164 4,16 32 24,24
Ocupació 208 6,86 247 6,27 39 18,75
Transparència 301 9,92 432 10,96 131 43,52
Procediments administratius 259 8,54 200 5,07 -59 -22,78
Hisenda pública 74 2,44 80 2,03 6 8,11
Serveis públics i medi ambient 347 11,44 317 8,04 -30 -8,65
Urbanisme 113 3,72 128 3,25 15 13,27
Indústria, agricultura, comerç i turisme 27 0,89 19 0,48 -8 -29,63
Justícia i administració corporativa 22 0,73 27 0,69 5 22,73
Infància i adolescència 50 1,65 56 1,42 6 12,00
Esport i cultura 25 0,82 39 0,99 14 56,00
Drets lingüístics 15 0,49 15 0,38 0 0,00
Total 3.034 100,00 3.941 100,00 907 29,89

 

Taula 9

Tipus de tancament de queixes de la ciutadania finalitzades el 2024

2023 2024 Variació 2024-2023
Tipus de tancament Nre. % Nre. % Nre. %
Amb solució 1.153 39,36 1.489 41,42 336 29,14
Amb compromís de solució 555 18,95 597 16,61 42 7,57
Sense acceptació de consideracions 488 16,66 786 21,86 298 61,07
Sense resposta a consideracions 466 15,91 462 12,85 -4 -0,86
Altres 267 9,12 261 7,26 -6 -2,25
Total 2.929 100,00 3.595 100,00 666 22,74

El tipus de tancament Altres inclou tancaments per desistiment, per defunció, per judicialització de l’assumpte, per detectar que ja s’estava tramitant una altra queixa per eixe mateix motiu, etc.

 

Grau de col·laboració de les administracions investigades (Consell i ajuntaments) en queixes tancades el 2024

Per a totes les conselleries que hi ha hagut durant 2024 es dona la informació de col·laboració. En el cas de les conselleries que han canviat de nom (o que han guanyat o perdut alguna competència), en les taules següents s’indica el nom actual, per claredat.

Administració Total queixes Sí col·labora No col·labora % col·labora
Vicepresidència Primera i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda 1799 1528 271 84,94
Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació 192 161 31 83,85
Conselleria de Sanitat 142 136 6 95,77
Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori 46 25 21 54,35
Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública 37 29 8 78,38
Conselleria de Justícia i Interior 36 31 5 86,11
Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme 34 11 23 32,35
Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport 11 10 1 90,91
Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca 4 2 2 50,00
Conselleria de Justícia i Administració Pública 3 2 1 66,67
Conselleria d’Emergències i Interior 1 1 0 100,00
Presidència de la Generalitat Valenciana 3 3 0 100,00
Total Consell 2308 1939 369 84,01
Agència Tributària Valenciana 9 8 1 88,89
LABORA (Servei Valencià d’Ocupació i Formació) 4 3 1 75,00
Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl 1 0 1 0,00
Hospital Universitari La Fe 1 0 1 0,00
Institut Valencià de Finances 1 0 1 0,00
Total altres entitats autonòmiques 16 11 5 68,75
Ajuntaments de la província d’Alacant 651 415 236 63,75
Ajuntaments de la província de Castelló 179 119 60 66,48
Ajuntaments de la província de València 672 454 218 67,56
Total ajuntaments 1502 988 514 65,78

Ací pot consultar el contingut íntegre de l’Informe anual 2024.

Luna: «Les demores de valoració de la dependència es reduirien complint el contracte-programa i ampliant l’equip de la Conselleria»

El Síndic de Greuges considera que les demores en les valoracions dels expedients de dependència podrien reduir-se amb la plena contractació dels equips d’atenció primària bàsica previstos en el contracte-programa, i amb l’ampliació de l’equip de valoració de la Conselleria. Esta és la conclusió amb què el defensor tanca la queixa d’ofici que va obrir per a investigar les causes, els motius i les possibles solucions a la demora en la valoració de les persones, atés el temps que transcorre des de la sol·licitud fins a esta valoració, passant per la gravació i validació d’esta.

L’obertura d’esta queixa d’ofici és a causa del significatiu augment del nombre de municipis que, en les seues respostes a les peticions d’informació del Síndic, revelen greus deficiències en el funcionament dels serveis socials generals. Estes deficiències afecten directament la tramitació dels expedients de dependència, en què destaquen les demores en les valoracions de les persones a causa de la falta de personal, problemes informàtics, deficiències d’organització i uns altres factors.

Un dels municipis afectats és l’Ajuntament d’Ibi (Alacant), els expedients de queixa del qual han permés conéixer en major profunditat la dimensió del problema, comú a molts pobles i ciutats. Per això, esta institució va triar Ibi com a municipi de referència per a obrir una queixa d’ofici, a més de dirigir-se a la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda com a responsable final.

El Síndic de Greuges va recomanar a la Conselleria de Servicis Socials que simplifique el procés de valoració de les persones dependents per a evitar retards i que facilite els tràmits inicials per a reconéixer la situació de dependència. També va suggerir garantir un finançament adequat i continu a les administracions locals, així com crear borses de treball d’àmbit autonòmic, provincial i comarcal per a millorar la contractació de personal.

A més, el Síndic va demanar analitzar les dificultats que tenen els ajuntaments per a contractar professionals, incloure COSITAL en l’elaboració de convenis-programa i reforçar les plantilles dels serveis socials. Així mateix, va recomanar no demorar la validació de les sol·licituds de dependència i establir criteris clars i públics per a prioritzar les valoracions.

D’altra banda, el defensor va recomanar a l’Ajuntament d’Ibi demanar ajuda directa de l’equip de valoradors de la Conselleria temporalment; prosseguir amb la preparació del pròxim contracte-programa, evitant demores; agilitzar la gravació de les sol·licituds de reconeixement de dependència; sol·licitar una ampliació del personal de l’equip d’intervenció social i suport jurídic-administratiu, i preveure una plantilla ajustada a les seues necessitats en el pròxim contracte-programa.

Encara que tant la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda com l’Ajuntament d’Ibi han acceptat parcialment les recomanacions del Síndic de Greuges, el problema continua latent i depén de l’existència d’una consignació adequada i suficient en les corresponents lleis de pressupostos de la Generalitat.

Consulta les resolucions del Síndic sobre este assumpte:

La Conselleria accepta la recomanació del Síndic i resol l’ajuda a la dependència d’un xiquet de cinc anys, després de 20 mesos d’espera

Luna advertix de l’impacte negatiu d’estes demores en xiquets amb discapacitat

La Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda ha atés la recomanació del Síndic de resoldre amb urgència el grau de dependència i el corresponent programa individual d’atenció (PIA) d’un xiquet de cinc anys, amb un 42% de discapacitat i amb autisme. Una sol·licitud que la mare del menor havia presentat davant de l’Administració, en juliol de 2023.

Encara que, finalment, la queixa s’ha solucionat, el Síndic ha insistit que la demora de més de 20 mesos a resoldre sobre el grau de dependència ha vulnerat els drets del menor, perquè no s’ha valorat el seu interés superior com a primordial en les decisions que l’afecten. A més, la falta d’agilitat en les actuacions ha tingut un impacte negatiu i irreversible en el seu desenvolupament.

I és que, a pesar que la mare va presentar la sol·licitud en juliol de 2023 i va adjuntar tota la documentació pertinent, no va ser fins a març de 2024 quan els serveis socials van fer la visita domiciliària. En l’escrit al Síndic, la mare del menor denunciava que, com a mare monoparental i pertanyent a una família nombrosa de categoria especial, a penes podia costejar les necessitats del seu fill, la qual cosa feia que esta espera haguera sigut encara més perjudicial.

Són nombroses les queixes que tramita esta institució pels greus retards a resoldre les ajudes a la dependència. Quan les persones afectades són menors d’edat, estes demores sumen un major perjuí si és possible, perquè perjudica directament el seu desenvolupament immediat i futur.

Consulta el contingut íntegre de la resolució en este assumpte

El Síndic censura el retard a dictar un informe d’adaptació laboral a una persona amb discapacitat intel·lectual

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, retrau a la Conselleria de Servicis Socials i a la Conselleria de Justícia i Interior la seua falta de coordinació i diligència per a resoldre l’accés a l’ocupació pública d’una persona amb discapacitat intel·lectual.

A la fi de novembre de 2024, la mare de l’afectada es va dirigir al Síndic per la falta de resposta a l’escrit que va presentar a la conselleria competent en funció pública, en què sol·licitava un informe d’adaptació laboral per a poder activar la seua filla en la borsa de treball temporal d’ajudant de residència. Una borsa en la qual estava inscrita, però on  figurava com a “no disponible” perquè no tenia este informe.

Esta institució ja havia tramitat una queixa prèvia sobre este assumpte.

En la seua resolució, el Síndic conclou que l’Administració autonòmica ha incorregut en una «falta absoluta de coordinació» a l’hora d’emetre l’informe corresponent d’adaptació del lloc de treball per a persones amb diversitat funcional, en funció de la borsa de treball a què pertanguen. I li ha recordat que, pel que fa a les persones amb diversitat funcional, l’adaptació del lloc de treball és un requisit legal que les administracions públiques estan obligades a complir.

Luna també critica l’Administració perquè la mare de la persona afectada s’haja vist obligada a peregrinar per dos conselleries i presentar queixes en el Síndic per a obtindre els informes necessaris d’adaptació al lloc de treball que permeten l’accés a l’ocupació pública de la seua filla. De fet, transcorregut més d’un any, encara no s’ha produït la seua incorporació efectiva.

Finalment, el Síndic demana a l’Administració que considere la possibilitat que la treballadora realitze unes altres faenes dins de l’Agrupació Professional Funcionarial de Subaltern/a, tal com indicava l’informe de la Comissió d’Estudis de la Diversitat Funcional i de conformitat amb les adaptacions suggerides per l’INVASSAT.

Consulta la resolució del Síndic sobre este assumpte.

El Síndic demana que es puga accedir a la història clínica des de qualsevol centre del Sistema Valencià de Salut

Luna insta amb urgència a reduir la llista d’espera en el Servei de Traumatologia de l’Hospital d’Ontinyent

Ángel Luna, síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, ha recomanat a la Conselleria de Sanitat que garantisca l’accés a les històries clíniques electròniques (HCE) entre els centres sanitaris del Sistema Valencià de Salut, una mesura crucial per a agilitzar els diagnòstics i tractaments. Concretament, en el cas que ens ocupa, Luna ha demanat que l’Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva remeta directament un informe de traumatologia a l’Hospital General d’Ontinyent, perquè els facultatius d’eixe centre puguen tindre un coneixement ple de la situació clínica del pacient.

L’actuació del defensor del poble valencià sorgix arran de la queixa d’una ciutadana, que va denunciar la demora d’un any per a ser citada en el Servei de Traumatologia de l’Hospital d’Ontinyent. Este retard, que l’afectava tant en la seua salut com en la renovació del seu certificat de discapacitat, li causava perjuís significatius.

La Conselleria de Sanitat va comunicar al Síndic que en este servei de l’Hospital d’Ontinyent s’havien vist obligats a prioritzar la llista d’espera a causa de la gran demanda de consultes, alhora que informaven que finalment havien citat la persona afectada.

Efectivament, la interessada va confirmar la visita al traumatòleg en l’Hospital d’Ontinyent, però es lamentava que un dels motius de la seua cita, la renovació de la valoració de discapacitat, continuava sense resoldre’s, ja que el facultatiu que la va atendre va afirmar no tindre accés a l’informe de traumatologia de l’Hospital de Xàtiva Lluís Alcanyís, que era fonamental per a esta renovació. D’acord amb la persona afectada, se li va aconsellar acudir al centre hospitalari de Xàtiva per a obtindre l’informe i lliurar-lo personalment al metge de l’altre hospital.

En la seua resolució, el Síndic fa referència a eixa falta de coordinació d’hospitals del mateix Departament de Salut. En este sentit, Luna destaca la importància de la Història Clínica Electrònica en eixa coordinació assistencial, per tal que des de qualsevol centre del Sistema Valencià de Salut es puga accedir a les dades d’un pacient i facilitar les decisions dels professionals sanitaris, amb un coneixement complet de la situació clínica actualitzada del pacient. D’esta manera, es reduirien els temps d’espera per a establir un diagnòstic i el seu tractament, així com evitar la repetició de proves mèdiques.

Finalment, Luna també recorda en la seua resolució que les dades contingudes en la història clínica del pacient tenen un alt component d’intimitat. «Es tracta d’unes dades sensibles, per la qual cosa mereixen una protecció reforçada i només es podran tractar sota unes certes condicions i límits, i amb determinades garanties», ha matisat el defensor.

Consulta la nostra actuació en este assumpte.

El Síndic insta a garantir la transparència en l’assignació de places residencials i centres de dia per a persones majors no dependents

La Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda continua sense assignar una plaça residencial a una dona de 88 anys després de més de 7 anys d’espera

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha demanat a la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda que resolga de manera urgent la sol·licitud d’una plaça per a persones autònomes en la Residència de Persones Majors Pintor Emilio Sala d’Alcoi, que va ser sol·licitada al març de 2017.

En la seua resolució, i després de l’estudi dels informes remesos per la Conselleria, Luna titlla “d’absoluta falta de transparència” la gestió d’un recurs públic dirigit a les persones majors. I és que, la interessada, més enllà del requeriment rebut en 2024 per a actualitzar la seua sol·licitud, no havia tingut més informació en relació amb la seua sol·licitud de març de 2017. Només després de la intervenció del Síndic, va ser quan la Conselleria va comunicar a esta institució que, en eixe moment, esta persona ocupava la posició 17 en la llista d’espera.

La Comissió Tècnica de Valoració (constituïda des de la direcció territorial corresponent) és l’encarregada d’estudiar i valorar les sol·licituds i elaborar una llista de reserva amb aquelles que queden pendents d’ingrés per ordre de prelació. Esta comissió tècnica es reunix quinzenalment i està obligada a estendre acta de cada sessió celebrada. D’acord amb la informació facilitada per l’Administració, els criteris de prioritat són els següents: 1 Emergència social, 2 Exclusió social, 3 Urgència sociosanitària, 4 Agrupament familiar, 5 Persones majors autònomes.

En l’informe que la Conselleria va remetre al Síndic, esta no va facilitar dades concretes ni contrastables sobre els ingressos en la residència alcoiana després de la sol·licitud de la interessada o sobre els motius que hagueren pogut alterar la llista d’espera. Tampoc va aportar les preceptives actes que havien d’acreditar les decisions adoptades per la Comissió Tècnica de Valoració, perquè, segons la Conselleria, només constaven actes a partir de juny de 2023.

Va ser precisament esta falta d’informació la que va impedir que la interessada poguera exercir els seus drets i prendre decisions informades sobre la seua situació: des de la possibilitat de recórrer altres assignacions de places que podien haver alterat la llista d’espera al llarg d’estos set anys, a l’opció d’optar per uns altres recursos.

Per tot això, Luna urgix l’Administració autonòmica a garantir la transparència en l’assignació de places residencials i centres de dia per a persones majors no dependents, així com en les decisions que adopten els òrgans competents. Concretament, insta que els sol·licitants tinguen accés permanent a la informació relativa a la seua petició, especialment a la posició que ocupen en la llista d’espera i a les causes que motiven les variacions en el seu ordre.

En el cas concret que va donar origen a esta queixa, es tracta d’una persona major que, encara que en el moment de presentar la queixa podia valdre’s per si mateixa, complia tots els requisits per a accedir a un recurs contemplat per la mateixa Administració. Un recurs, el de residència per a persones majors no dependents, que oferix una atenció professional permanent mitjançant els serveis d’allotjament i manutenció, rehabilitació menor, teràpia ocupacional i altres serveis de caràcter cultural i recreatiu l’objectiu final del qual és mantindre i afavorir el benestar de les persones majors residents.

Per tot això, el Síndic conclou que l’Administració ha de garantir els drets dels ciutadans, especialment quan es tracta de persones vulnerables com els majors, per a assegurar que puguen accedir als recursos i serveis que necessiten de manera justa i transparent.

Consulta la resolució del Síndic sobre este assumpte.

 

El Síndic retrau al Consell la greu demora del centre de valoració de discapacitat d’Alacant

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha requerit a la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda que resolga amb caràcter urgent la sol·licitud de revisió del grau d’una persona amb una discapacitat del 68% reconeguda l’any 2020. Atés l’agreujament de la seua situació, va sol·licitar fa més de deu mesos una revisió i el reconeixement de necessitat d’ajuda de tercera persona.


En el transcurs de la investigació, la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda va informar el Síndic que en el centre base d’Alacant s’estaven resolent, en eixe moment, sol·licituds d’abril de 2023. Una dada que posa de manifest la greu demora a donar resposta a les sol·licituds de valoració de grau de discapacitat. I és que, situacions com la descrita, no sols afecten el ciutadà que va presentar esta queixa, sinó moltes altres persones amb discapacitat que esperen la resolució dels seus expedients per a poder accedir als drets, les prestacions i els recursos essencials que els corresponen per a millorar les seues condicions de vida i aconseguir la seua inclusió sociolaboral. Així es desprén de les nombroses queixes tramitades en el Síndic sobre esta problemàtica en les quals l’Administració demora la resolució més d’un any.


La Conselleria, per part seua, justificava esta tardança en la «creciente afluencia de solicitudes, motivo por el cual se sigue un orden riguroso». Un argument que no és compartit pel Síndic, que considera que l’Administració autonòmica ha incorregut en un greu incompliment de les seues obligacions legals en demorar significativament la resolució de sol·licituds de revisió de grau de discapacitat. Per això, Luna li recomana que implemente un pla de xoc que resolga estos expedients en el termini de tres mesos establit per llei.


Consulta la nostra actuació.

El Síndic insta a solucionar les molèsties veïnals per males olors procedents d’una activitat industrial a Albaida

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat tant a l’Ajuntament d’Albaida com a la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori que, dins de les seues respectives competències inspectores, investiguen les molèsties per olors intenses i desagradables que estan patint els veïns de la zona, especialment a la nit. Concretament, esta institució urgix a comprovar els fets denunciats i, en cas de verificar-los, a adoptar les mesures necessàries per a erradicar estes molèsties.

El síndic va iniciar la seua investigació després de la queixa presentada per una de les persones afectades en què denunciava les molèsties que patia per olors intenses i desagradables, procedents d’una empresa situada en el polígon La Pedrera del municipi d’Albaida. Uns fets que, a principis de 2024, havien sigut comunicats tant a l’Ajuntament d’Albaida com a la Conselleria, i per als quals se sol·licitava una solució.

L’Administració local, per part seua, va informar els ciutadans que, com que l’activitat comptava amb una autorització ambiental integrada, les tasques de control i inspecció corresponien a l’Administració autonòmica; motiu pel qual es va proposar remetre l’expedient a la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori.

En la seua resolució, el Síndic aclarix que, encara que la indústria en qüestió tinga la llicència ambiental corresponent, esta autorització pot ser revisada i suspesa si es comprova que no complix amb les condicions tècniques detallades o que estes són insuficients per a evitar les molèsties als veïns. És a dir, si l’activitat està causant molèsties, l’Administració ha d’actuar per a solucionar-ho. El titular de l’activitat industrial té dret a operar, però eixe dret no és il·limitat i no pot causar molèsties als veïns.

A esta institució li preocupa no sols la demora en la resposta a les denúncies dels ciutadans afectats, sinó, sobretot, que s’adopten mesures quan ja siga massa tard, cosa que podria empitjorar la situació i causar danys greus a la salut dels veïns o al medi ambient.

Consulta la resolució del Síndic sobre este assumpte.