El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per a investigar l’actuació de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport en relació amb la situació dels menors estrangers que no poden participar en activitats esportives federades perquè no tenen fitxa.

L’actuació del defensor del poble de la Comunitat Valenciana es produeix després de conéixer, a través dels mitjans de comunicació, les denúncies d’alguns clubs esportius (de futbol i bàsquet) quant al bloqueig en l’expedició de fitxes federatives a menors d’origen estranger a causa dels requisits burocràtics.

La quantitat de documentació administrativa que se sol·licita als pares o tutors dels menors per part de les federacions esportives valencianes els impedeix gaudir del dret a practicar l’esport que els agrada, tal com fan la resta de xiquets/es, cosa que podria anar en contra del principi d’igualtat i no-discriminació.

Les activitats esportives a què fan referència les notícies estan gestionades per federacions esportives. Es tracta d’associacions privades, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar, declarades d’utilitat pública per la Llei estatal  10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport.

Pel que fa al paper que exerceix l’Administració Pública sobre aquestes federacions esportives, el Síndic al·ludeix al Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d’Educació, Investigació i Esport, que recull el deure de la Direcció General d’Esports “d’exercir la tutela de les federacions esportives de la Comunitat Valenciana, sense detriment de la seua activitat privada”

La Conselleria referida té també competències per a tramitar els expedients d’ajudes i subvencions a aquestes federacions esportives, dirigides a programes i activitats esportives (l’esport base, esdeveniments esportius especials, programes de tecnificació, etc.), com també per a atendre les despeses de gestió i funcionament de l’esport federat.

El Síndic també recomana comprovar l’estat de conservació del bloc d’habitatges Ruiz Jarabo i adoptar mesures perquè les condicions de seguretat i higienicosanitàries siguen les adequades

Més mesures contra l’assetjament escolar per a l’alumnat amb NEE i que es revisen els requisits necessaris perquè aquest col·lectiu puga obtindre els títols d’ESO i FP

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, acaba de publicar una resolució sobre l’atenció que rep l’alumnat amb necessitats educatives especials per causes psíquiques en l’etapa d’educació secundària obligatòria. El defensor valencià dicta nou recomanacions en la resolució, que van dirigides a la Conselleria d’Educació, la de Sanitat i la d’Igualtat, a fi de millorar l’atenció integral d’aquest col·lectiu d’alumnes i proporcionar-los els suports necessaris per a fer efectiu el principi d’igualtat d’oportunitats i el seu dret a una educació inclusiva de qualitat.

D’acord amb les dades facilitades per la Conselleria d’Educació (ÍTACA), durant el curs 2016/2017 en els instituts d’educació secundària de la Comunitat Valenciana es van comptabilitzar un total de 2.453 alumnes amb necessitats educatives per causes psíquiques (amb diagnòstic TDA-H, TGD, TEA, etc.). Es tracta de menors que es troben en aules ordinàries de secundària amb greus dificultats afectives, psicològiques i d’aprenentatge, i que sovint són considerats un col·lectiu “invisible”.

 

MAJORS ÍNDEXS D’ASSETJAMENT ESCOLAR

Una bona part d’aquests menors són víctimes d’alguna forma d’assetjament escolar. Es tracta d’un assumpte molt seriós que preocupa tant les seues famílies com les associacions de suport. I és que, si les xifres del bullying són ja habitualment prou elevades, quan parlem d’adolescents amb diversitat funcional aquestes xifres augmenten molt més encara.

El Síndic de Greuges fa seues les reivindicacions d’aquestes famílies que consideren prioritària una actuació preventiva i la supervisió del professorat i del personal no docent. Per a aquests professionals reclama més formació i sensibilització en l’atenció a la diversitat, a fi d’assolir competències necessàries per a identificar i actuar davant de comportaments abusius envers aquests menors, tant en classe, com en espais no estructurats com ara el pati, l’autobús escolar, el menjador, les excursions, etc. En aquest sentit, el Síndic demana a Educació més mesures per a lluitar contra l’assetjament escolar, una protecció suficient per a l’alumnat amb NEE i, alhora, el manteniment de la seua inclusió en el sistema educatiu general.

 

FACILITAR L’OBTENCIÓ DELS TÍTOLS D’ESO I FP

Un altre tema que preocupa les famílies que tenen adolescents amb necessitats educatives especials és el fet que no obtinguen el títol de l’ESO com a conseqüència de la seua adaptació curricular. El Síndic considera que quan es nega el títol d’ESO a aquests xiquets i xiquetes, se’ls estan tancant totes les portes per a continuar formant-se i sols els resta el centre d’adults com a via única. Justament per això, insta l’Administració educativa a revisar els requisits que proporcionen la titulació de l’alumnat amb NEE, tant en l’ESO com en la Formació Professional, amb l’única finalitat de facilitar la seua integració social i laboral. El defensor és partidari de realitzar ofertes adaptades als perfils d’aquest alumnat i respectar els principis d’inclusió i igualtat en l’atenció a la diversitat.

 

PROTOCOLS DE COORDINACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I SANITAT

Cholbi també al·ludeix a la necessitat d’invertir en la salut mental de la infància i de l’adolescència amb la col·laboració i participació de totes les administracions implicades, especialment Educació, Sanitat i Igualtat. La coordinació entre escola, servicis socials i atenció primària de salut mental ha d’estar ben sistematitzada per a intervindre de manera integral.

És per això que urgeix que es posen en funcionament els protocols de coordinació interdepartamental que l’Administració està elaborant per a atendre menors que cursen educació obligatòria i que poden presentar indicis de malaltia mental o símptomes importants d’aquesta, encara que no estiguen diagnosticats.  És una iniciativa que el Síndic considera molt positiva, al mateix temps que proposa més protagonisme de les famílies a l’hora de participar en tots els processos que afecten els seus fills i filles amb necessitats educatives especials.

I és que de les dades que s’aporten en l’Estratègia Autonòmica de Salut Mental es desprén  que abans dels 14 anys ja han aparegut la meitat dels problemes de salut mental i als 17 anys el 70 per cent. A més, els problemes de salut mental en la infància i l’adolescència tenen índexs molt elevats de problemes mentals en la vida adulta.

 

Vegeu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per a  investigar la situació actual dels punts de trobada familiar existents a la Comunitat Valenciana, com també el seu funcionament, la qualitat en la prestació del servici i l’adequació a la normativa que els regula (Llei 13/2008).

El defensor també reclama que s’hi elimine el magatzem de runes i que es duguen a terme totes les gestions possibles a fi d’assolir el soterrament de les vies

El defensor aborda el cas d’una mare custòdia de dos menors que no percep la pensió d’aliments

---

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha dictat una resolució dirigida a resoldre les traves burocràtiques per a obtindre el títol de família monoparental en un supòsit molt concret i alhora gens excepcional. Es tracta del cas de mares o pares que tenen la custòdia dels fills/es i que no perceben la pensió per aliments, per la qual cosa es troben immersos en un procés de reclamació judicial a l’espera d’una sentència ferma que acredite l’impagament d’aquesta pensió.

En no haver-hi sentència ferma, aquestes famílies monoparentals, no sols han de sol·licitar cada sis mesos la renovació del títol de família monoparental, sinó que, prèviament, han de presentar una nova demanda per reclamació de la pensió d’aliments, un tràmit que comporta un nou desembors econòmic i que situa aquestes persones amb menors a càrrec seu en una situació de més precarietat.

 

6 MESOS PER A RESOLDRE UN TÍTOL QUE TÉ UNA VALIDESA DE 6 MESOS DES QUE ÉS SOL·LICITAT

Aquest és el cas de la ciutadana que va presentar queixa al Síndic, mare de dos xiquets i que assumeix en solitari la responsabilitat principal de la seua atenció i educació. A l’agost de 2016 va presentar una sol·licitud per a obtindre el carnet de família monoparental, que va tardar cinc mesos i mig a resoldre’s. Irònicament, el carnet que li van donar caducava als nou dies. I és que el període de vigència del document en situacions com la de Tània  (a l’espera de sentència ferma sobre la reclamació de la pensió d’aliments) és de sis mesos, els quals comencen a comptar des de la presentació de la sol·licitud i no des de la seua resolució.

Tal com al·lega la Conselleria, la norma marca un termini legal de sis mesos per a resoldre la concessió de títol de família monoparental, per la qual cosa la sol·licitud de Tània es va resoldre dins del termini establit. No obstant això, el Síndic considera que, en esgotar tant aquest termini, les famílies a penes poden gaudir uns dies dels drets i prestacions reconeguts.

Encara que la Conselleria recorda que el decret que regula les famílies monoparentals estableix que els beneficis concedits a aquestes famílies produeixen efectes des de la data de la presentació de la sol·licitud o renovació del títol oficial, la realitat és que prou sovint resulta difícil, per no dir impossible, retrotraure drets o reclamar despeses suportades durant la tramitació del títol, amb els consegüents perjudicis econòmics per a aquestes famílies, moltes de les quals es troben immerses en conjuntures econòmiques complexes.

 

RECOMANACIONS DEL SÍNDIC

Així mateix, la Conselleria avançava en el seu informe al Síndic que actualment estan desenvolupant un nou decret amb l’objectiu d’ampliar la casuística i tipologia de les famílies que poden beneficiar-se d’aquest reconeixement. Tot partint d’aquest punt, el Síndic ha recomanat que, fins que aquesta nova norma entre en vigor, s’agilitze l’expedició del títol en els supòsits que ens ocupen i que es renove de manera automàtica i d’ofici.

Igualment, el Síndic ha proposat a la Conselleria que valore la possibilitat de sol·licitar una declaració jurada de la persona afectada en compte d’exigir una nova demanda per impagament cada vegada que s’haja de renovar el títol de família monoparental.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert hui una queixa d’ofici per a investigar i supervisar l’actuació de l’Administració davant de la situació d’insalubritat, denunciada pels mitjans de comunicació, al barri Miguel Hernández d’Alacant. Es tracta, segons sembla, de la proliferació de xinxes dins d’alguns habitatges, com també la falta de neteja i desinfecció de les zones comunes d’aquest barri.

Segons les notícies a què ha tingut accés el defensor, els dirigents veïnals havien denunciat fa uns mesos aquesta situació davant de l’Administració autonòmica i local però no havien obtingut una resposta satisfactòria.

Per tot això, el Síndic de Greuges es dirigirà en els pròxims dies tant a l’Ajuntament d’Alacant com a l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE) per a sol·licitar-los informació sobre les actuacions que tenen previst desenvolupar a fi d’aconseguir que es netegen i es desinfecten les zones afectades.

No és la primera vegada que el defensor del poble porta a terme actuacions en aquesta zona de la ciutat. Sense que calga anar més lluny, l’any 2016 va tramitar la queixa d’una veïna que denunciava el mal estat de conservació de les zones comunes del barri (voreres, arbratge, bancs i la resta de mobiliari urbà), a més de problemes d’inseguretat ciutadana i ocupació il·legal d’habitatges públics buits. Llavors el Síndic va recomanar a l’Ajuntament d’Alacant i a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori que, dins de les seues competències respectives, adoptaren totes les actuacions necessàries per a atendre les necessitats del que aleshores es denominava barri José Antonio d’Alacant, en matèria de rehabilitació, regeneració i renovació urbana de la zona.