El Síndic insta Igualtat a prendre mesures per a resoldre el col·lapse dels expedients de responsabilitat patrimonial de dependència

El Síndic ha demanat a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que elabore un informe amb les necessitats humanes i materials necessàries per a resoldre el col·lapse en la tramitació dels expedients de responsabilitat patrimonial de dependència. A més, l’insta que, sobre la base d’aquesta informació, s’adopten les mesures adequades perquè el servei funcione correctament.

Després d’iniciar una investigació d’ofici sobre aquest tema, a causa de l’elevat nombre de queixes que ens arribaven relacionades amb la demora en els pagaments, la resposta de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives a les peticions d’informació d’aquesta institució revela que, hui, 14.000 famílies continuen sense cobrar la prestació del seu parent difunt i moltes d’elles porten així des de l’any 2017. A això cal afegir 3.634 famílies que estan a l’espera que els siguen compensades les minoracions, i unes altres 7.510 els diners del copagament. En total, Igualtat té un embós de 25.073 reclamacions de responsabilitat patrimonial que, per llei, ja haurien s’haurien d’haver resolt.

Tant en l’Informe anual del Síndic de Greuges de 2019 com en el de 2018 ja es deixava constància de la tardança en els expedients per a reclamar la responsabilitat patrimonial. La tendència va continuar durant l’any 2020, fet que va portar aquesta institució a iniciar la investigació el 30 de desembre del passat 2020.

En xifres totals (reclamacions d’ofici i de part), des de l’any 2018 s’hi han presentat 11.966 queixes, però només se n’han resolt 19. I el col·lapse no té l’aparença de resoldre’s aviat, ja que, segons ha informat Igualtat al Síndic, els expedients que es troben en fase pròxima a ser resolts són 378.

Així mateix, el Síndic ha preguntat a la Conselleria d’Igualtat si incloïa el pagament dels interessos en les seues reclamacions, ja siga per demora o per danys i perjudicis després de perdre un familiar. Aquest organisme critica que ni en els formularis ni en la web s’esmenten els interessos que poden reclamar les famílies que demanen la responsabilitat patrimonial, ja que sols hi apareix el càlcul de l’inici de la prestació fins a la data de defunció, i el mateix ocorre en el cas dels afectats pel copagament o per les minoracions.

El Síndic de Greuges entén que la Conselleria hauria d’incloure una referència als interessos en les instruccions per a reclamar que té en la seua pàgina web, ja que el fet de no esmentar-ho limita la indemnització a què tenen dret els perjudicats.

Vegeu la resolució https://www.elsindic.com/resoluciones/11787218.pdf

10 de desembre. Dia Internacional dels Drets Humans

El 10 de desembre celebrem el Dia dels Drets Humans. Tal dia com avui, el 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Declaració Universal de Drets Humans.

La Declaració consta d’un preàmbul i de 30 articles que estableixen una àmplia gamma de drets i llibertats fonamentals a què totes les persones tenim dret, arreu del món.

Aquests drets són:

Universals: s’apliquen de la mateixa manera a totes les persones del món.
Irrenunciables i inalienables: aquests drets no es poden perdre ni s’hi pot renunciar, són inherents a totes les persones.
Indivisibles i interdependents: tots aquests drets estan relacionats i no es poden considerar de manera aïllada.

La dignitat humana i la igualtat són els principis bàsics de valors com ara la llibertat, el respecte a les altres persones, la no discriminació, la tolerància o la justícia que recull aquesta Declaració. Després de la seua aprovació, els estats i les regions del món van establir els seus propis sistemes de protecció dels drets humans, que conviuen amb el de les Nacions Unides.

A la Comunitat Valenciana, el Síndic de Greuges és l’alt comissionat de les Corts Valencianes designat per a vetlar per la defensa dels drets i les llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola, en l’Estatut d’Autonomia, com també en les normes i instruments internacionals, com és aquesta Declaració Universal.

És molt important conéixer els drets humans, ja que només així podrem fer-ne ús i defensar-los. Tal com va dir Kofi Annan: «Els drets humans són els vostres drets. Preneu-los. Defenseu-los. Promoveu-los. Enteneu-los i insistiu-hi. Nodriu-los i enriquiu-los… són el millor de nosaltres. Doneu-los vida.»

El Síndic insta Petrer a revisar la seua actuació per la denegació del permís de paternitat a un policia local

La intervenció d’aquesta institució s’inicià al setembre d’enguany, després de la queixa presentada per un policia local de l’Ajuntament de Petrer. En resum, hi denunciava la falta de resposta al recurs de reposició que va presentar contra la denegació del seu permís de paternitat. L’interessat havia gaudit d’una primera part del permís immediatament després del naixement del seu fill, i ara pretenia gaudir de la segona part en cicles setmanals, amb la finalitat de fer efectiva la conciliació de la vida professional i familiar.

Durant la tramitació de l’expedient, l’interessat comunicà al Síndic que el consistori havia donat resposta al seu recurs i li negava la possibilitat d’optar al permís de manera intermitent, tal com havia sol·licitat. L’Ajuntament, a través de la seua circular que regula aquest permís, va efectuar una interpretació restrictiva de la norma reguladora sobre el dret al gaudi del permís de paternitat, contrària als interessos del funcionari i a l’esperit i la finalitat de la norma.

Per la seua banda, el Síndic considera que, tenint en compte l’horari especial de la Policia Local, sotmés al sistema de torns 7/7 ─una setmana de treball i una setmana lliure─, aquest funcionariat ha de tenir el mateix dret que qualsevol altre personal municipal a gaudir del permís de paternitat en períodes setmanals, atés que ja s’havia definit la seua jornada anual (vacances, llicències, permisos, etc.) amb les equivalències corresponents.

Per al Síndic «plantejar que la llicència per paternitat s’ha de sol·licitar i gaudir les setmanes d’inactivitat implica desnaturalitzar el seu sentit». I conclou que l’actuació de l’Ajuntament, ni ha complit amb l’obligació de resoldre dins de termini el recurs, ni ha respectat el contingut essencial del dret a la conciliació de la vida professional i familiar, en obligar el personal subjecte a torns especials a gaudir de permisos en les setmanes de descans.

Per tot això, el defensor del poble valencià ha dirigit diverses recomanacions a l’Ajuntament de Petrer. En una d’aquestes recomanacions l’urgeix a revisar la circular en qüestió, a fi que no condicione el gaudi d’aquest tipus de llicències als períodes de descans. En una altra, li recomana revisar la seua actuació denegatòria del permís sol·licitat per la persona interessada.

Vegeu el contingut de la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

El Síndic obri una queixa d’ofici a Sanitat per a investigar la idoneïtat de la rescissió dels contractes COVID

El Síndic de Greuges ha obert hui una queixa d’ofici per a investigar la rescissió de 419 contractes de reforç COVID per part de la Conselleria de Sanitat en centres de salut i hospitals a partir de l’1 de gener de 2022, tal com han denunciat públicament sindicats del sector.

L’actual augment de la incidència acumulada dels casos COVID durant les últimes setmanes i l’aparició de la nova variant òmicron podrien significar més pressió sobre els serveis sanitaris, especialment els d’atenció primària, on ja vam detectar deficiències, tal com vam recollir en una queixa d’ofici anterior: https://www.elsindic.com/resoluciones/11391250.pdf.

Davant d’aquest panorama tan preocupant, el Síndic ha resolt obrir una investigació d’ofici per a conéixer els motius que justifiquen la idoneïtat de la decisió de Sanitat, l’abast exacte de la mesura si finalment s’executa, i com afectarà cada categoria professional (metges, infermeria, etc.) en els centres de salut, els centres d’especialitat i els hospitals dels diversos departaments de salut de la Comunitat Valenciana.

A aquest efecte, es concedeix el termini d’un mes a la Conselleria de Sanitat per a emetre l’informe.

Dia Internacional de les Persones amb Diversitat Funcional: instem a agilitar les valoracions del grau de discapacitat

En el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, volem recordar la Convenció Internacional de les Persones amb Discapacitat, que va entrar en vigor a Espanya al maig de 2008. El seu objectiu és promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i les llibertats fonamentals per part de les persones amb discapacitat, a banda d’impulsar el respecte a la seua dignitat inherent.

D’acord amb la nostra llei, el Síndic ha de prestar una atenció preferent i prioritària a aquells col·lectius que estiguen en una situació d’especial vulnerabilitat, entre els quals es troben les persones amb diversitat funcional. A més, aquesta norma estableix que el síndic ha de comptar amb un adjunt/a especialitzat en la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional, una labor que actualment exerceix l’adjunta primera, Concha Bru.

Durant l’any 2021, el Síndic ha tramitat 185 queixes que afecten els drets de les persones amb discapacitat. Els problemes més recurrents han sigut: la demora en la qualificació de grau; la falta d’accessibilitat i l’eliminació de barreres arquitectòniques; la inserció laboral; l’accés a recursos professionals i prestacions, o l’equiparació de la incapacitat de l’INSS.

De les diferents problemàtiques destaquem l’incompliment reiterat dels terminis per a resoldre els expedients de valoració del grau de discapacitat, que ha sigut objecte de múltiples recomanacions i suggeriments dictats per aquesta institució.

En el Síndic som conscients dels esforços efectuats per la Conselleria per a agilitar les valoracions de discapacitat. Tanmateix, les resolucions que adjuntem al final, que afecten menors de tres anys i en què la resolució de les sol·licituds de reconeixement de grau de discapacitat ha excedit el termini previst en la llei, són un clar exemple del fet que aquests esforços continuen sent insuficients.

No podem oblidar que aquestes demores comporten perjudicis per a les persones afectades, especialment en el cas de xiquets i xiquetes, ja que no poden accedir a teràpies que són clau en els primers anys de vida, ni tampoc a altres ajudes socioeconòmiques i prestacions que tenen com a objectiu la seua inclusió social.

En els dos casos que detallem els menors han sigut valorats finalment, encara que des del Síndic hem fet constar el nostre rebuig davant de les demores en la tramitació d’aquests expedients, atés que perjudiquen greument els drets reconeguts a les persones amb discapacitat.

11748645.pdf (elsindic.com)

11714747.pdf (elsindic.com)

El Síndic obri una queixa d’ofici per falta de professorat en l’IES Montserrat Roig d’Elx

El Síndic ha obert una queixa d’ofici per la falta de professorat en un dels grupos del cicle superior de Dietètica i Nutrició de l’IES Montserrat Roig d’Elx des de l’inici del curs escolar 2021-2022.

La Constitució Espanyola estableix en l’article 27 que tots els ciutadans tenen dret a l’educació. Aquest mandat exigeix a les administracions que garantisquen el servei públic a l’alumnat i que eliminen els obstacles que dificulten o impedisquen exercir aquest dret.

Així doncs, en el cas que ens ocupa les administracions públiques estan obligades a articular procediments ràpids i àgils per a dotar de professorat el centre i garantir el dret de l’estudiantat a l’educació.

Per això, hem sol·licitat a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport que ens remeta un informe detallat i raonat sobre els fets que motiven la falta de professorat en el segon curs del cicle de Dietètica i Nutrició de l’IES Montserrat Roig. En particular, ens ha d’informar sobre el següent:

Relació de les places vacants sense cobrir existents en l’actualitat.
Relació de les places sense cobrir per baixes o absències del personal titular d’aquestes.
Causes que han justificat el fet de no cobrir les places.
Relació de les places que es preveu crear, si s’escau, per a l’atenció acadèmica de l’alumnat.
Previsió temporal concreta per a cobrir les places ja existents, i crear-ne i adjudicar-ne en cas de noves places.
Mesures adoptades per a solucionar els obstacles que han impedit cobrir les places ja existents.
Mesures adoptades i previstes perquè l’alumnat recupere les classes que s’han deixat d’impartir des de l’inici del curs per falta de professorat.
Mesures adoptades i previstes perquè l’alumnat recupere les classes que s’han deixat d’impartir en iniciar-se el curs amb tres setmanes de retard

20 de novembre. Dia Universal de la Infància

El 20 de novembre és un dia important: se celebra el Dia Universal de la Infància i es commemora l’adopció de la Declaració Universal dels Drets del Xiquet (1959) i l’aprovació de la Convenció dels Drets del Xiquet (1989).

A la Comunitat Valenciana, la llei del Síndic de Greuges atribueix a aquesta institució la condició de defensora dels drets de la infància i l’adolescència. Això implica que les nostres actuacions han d’atendre especialment la protecció dels drets d’aquestes persones menors d’edat, reconeguts per la Convenció dels Drets del Xiquet i la legislació en vigor sobre infància i adolescència.

Com no pot ser d’una altra manera, hui i sempre, reiterem el nostre compromís amb la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, i recordem que les administracions públiques tenen l’obligació d’assegurar-los, sense cap distinció, a aquest col·lectiu especialment vulnerable.

Proposem un canvi normatiu que permeta la reserva de places per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals

L’actual llei educativa obliga les administracions a assegurar les mesures i els recursos necessaris per a estimular al màxim el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional d’alumnes que necessiten una atenció educativa diferent de l’ordinària.

L’esperit de la llei és atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials, com ara les causades per: trastorns de desenvolupament del llenguatge, d’atenció o d’aprenentatge; greu desconeixement de la llengua d’aprenentatge; haver-se incorporat tard al sistema educatiu; trobar-se en situació de vulnerabilitat socioeducativa; o bé a causa de les seues altes capacitats intel·lectuals.

Justament és aquest últim tipus d’alumnat qui presenta unes característiques diferencials associades al seu nivell d’intel·ligència, creativitat, personalitat i aptitud davant del fet acadèmic, les quals requereixen una atenció específica i especialitzada. En defecte d’això, aquests xiquets i xiquetes poden manifestar falta de motivació, problemes de conducta, inadaptació i fracàs escolar.

La nostra actuació sobre aquesta problemàtica es va originar després de la queixa que va presentar una mare per la no admissió de la seua filla en un institut d’Alacant. Si bé és cert que l’objecte de la queixa era la falta de resposta a un recurs, el motiu subjacent era la falta de reserva de places per a l’alumnat amb altes capacitats.

D’acord amb la informació facilitada per la Conselleria d’Educació, la reserva de plaça s’està aplicant exclusivament a l’alumnat amb necessitats educatives especials i necessitats de compensació educativa, però no a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.

No obstant això, el síndic manté que «el fet que alumnes amb altes capacitats intel·lectuals tinguen aptituds superiors no pot portar a la conclusió que no presenten cap necessitat específica de suport educatiu que condicione el seu procés d’aprenentatge». I, en aquest sentit, considera que aquest alumnat es pot beneficiar, igual que la resta d’estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu, de la reserva de plaça en els centres educatius. Per això, ha sol·licitat a la Conselleria que valore la modificació de la normativa vigent, a fi d’emparar aquesta reserva.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

La VI Jornada d’Infància i Adolescència del Síndic se centra en els joves en conflicte amb la llei

Aquesta setmana, com a acte commemoratiu del Dia Internacional del Xiquet, hem dut a terme la nostra VI Jornada d’Infància i Adolescència, que enguany s’ha centrat en els joves en conflicte amb la llei, des de la perspectiva de la justícia i l’educació i integració social.

La rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro Faure, i el síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, van inaugurar la jornada, que es va dur a terme a la sala d’actes de l’aulari II de la UA.

La professora de Criminologia de la Universitat de Castella-la Manxa, Esther Fernández Redondo, va pronunciar la conferència central, amb el títol “Análisis de la actual ley penal del menor. Retos de futuro”.

La segona part de la jornada constava de dues taules de col·loqui, concebudes per a analitzar la situació dels joves que tenen problemes amb la llei des de dues perspectives diferents: la mirada dels actors judicials que prenen mesures en resposta a les seues conductes i la dels educadors i psicòlegs responsables de la seua integració social.

En el primer col·loqui, coordinat per l’adjunt segon al Síndic, Carlos Castillo, van participar com a ponents Mª Amor Martínez, jutgessa de Jutjat de Menors núm. 3 d’Alacant; el fiscal coordinador de la Secció de Menors de l’Audiència Provincial d’Alacant, Carlos Ferreirós; César Chaves, advocat de la Secció de Menors del Col·legi d’Advocats de València i membre de l’Observatori d’Infància i Adolescència del Síndic de Greuges; Rosa Molero, directora general d’Infància i Adolescència de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives; i Ignacio del Olmo, comissari principal cap provincial del Cos de la Policia Nacional d’Alacant.

En la segona part, coordinada pel tècnic del Síndic José Conrado Moya, van participar Antonia Ramón, psicòloga de l’equip tècnic de la Fiscalia de Menors d’Alacant; Verónica Córcoles, coordinadora de Mesures Judicials de Medi Obert de la Fundació Diagrama; Consuelo Bruna, directora del Centre Socioeducatiu Pi i Margall d’internament terapèutic; Francisco Nieto, director del centre de convivència educativa Alacant Amigó; i Olivia Martínez, directora de la Secció de l’IES Figueras Pacheco.

A la jornada, hi assistiren de manera presencial unes 200 persones, sobretot professionals de l’àmbit del dret, treball social i educació; unes altres 250 persones s’hi connectaren en directe per a seguir l’esdeveniment en línia.

Pròximament publicarem les fotografies, ponències i vídeos en la nostra pàgina web per a totes aquelles persones que vulguen accedir a aquests continguts.

Reclamem a SUMA l’exempció de l’impost de circulació per a una persona amb discapacitat

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit a SUMA Gestió Tributària per a demanar-li que eximisca un ciutadà amb discapacitat acreditada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) del pagament de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (l’IVTM, més conegut com impost de circulació).

L’afectat va presentar una queixa en aquesta institució després que SUMA desestimara la seua sol·licitud d’exempció d’aquest impost perquè no considerava vàlida, ni la resolució de l’INSS, ni la targeta emesa per la Generalitat Valenciana com a persona amb diversitat funcional. En l’informe remés al Síndic SUMA es refereix a la llei reguladora de les hisendes locals i justifica que li va denegar l’exempció en no haver acreditat «mitjançant la preceptiva certificació de l’òrgan competent el fet de tenir una discapacitat en grau igual o superior al 33%».

No obstant això, el Síndic argumenta que, d’acord amb la legislació vigent (Reial decret 1414/2006 d’1 de desembre), l’INSS és un òrgan competent per a acreditar el grau de minusvalidesa igual o superior al 33% i que, per tant, la seua resolució hauria d’haver sigut admesa per SUMA.

Així mateix, Luna considera que les persones pensionistes no han de pagar les conseqüències dels importants retards de l’Administració autonòmica a l’hora de valorar el grau de discapacitat i expedir aquests certificats. En aquest sentit, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ─coneixedora dels perjudicis generats per aquestes demores─ va crear la targeta acreditativa de la condició de persona amb discapacitat per a pensionistes de la Seguretat Social que tinguen una pensió d’incapacitat permanent, com també per a pensionistes de classes passives que tinguen una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.

Per tot això, el Síndic conclou la seua resolució amb una recomanació a SUMA GESTIÓ TRIBUTÀRIA en el sentit que accepte la resolució de l’INSS, ratificada per la targeta acreditativa de la seua discapacitat emesa per la Generalitat Valenciana que aporta l’autor de la queixa, i que li concedisca l’exempció de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.