La decisió del síndic de Greuges, Ángel Luna, de portar a la fiscalia les autoritats que entrebanquen la seua labor d’investigació en defensa dels drets dels ciutadans per culpa de la falta de resposta a les seues peticions d’informació està fent efecte. De moment, ja han contestat els alcaldes a qui s’ha advertit formalment que si no atenen els requeriments del Síndic seran denunciats per un delicte de desobediència.

Luna està decidit a fer respectar la institució que dirigeix i aplicarà aquesta mesura sempre que calga per a complir amb la seua labor en defensa dels drets de la ciutadania.

L’article 502.02 del Codi Penal assenyala que es castigarà com a “reu del delicte de desobediència” l’autoritat que obstaculitze la investigació del Defensor del Poble, Tribunal de Comptes o òrgans equivalents de les comunitats autònomes, amb la seua negació o dilació indeguda a l’hora d’enviar els informes que aquests li sol·liciten.

 

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha obert una queixa d’ofici davant de les nombroses queixes que ha rebut en què es denuncien les demores en l’assistència sanitària i, particularment, en els temps d’espera per a les intervencions quirúrgiques.

Així doncs, com a primera actuació la institució ha sol·licitat un informe a la Conselleria de Sanitat perquè li comunique la dotació de quiròfans disponibles a la Comunitat i el nombre d’aquells que estan en funcionament, amb la dada de la població a la qual atén; la xifra d’intervencions quirúrgiques practicades durant 2018 i 2019; el nombre de pacients actualment en llista d’espera quirúrgica; i el temps mitjà de demora per a ser operat en les diverses especialitats, com també la quantitat de professionals per a cadascuna de les especialitats.

En la petició s’especifica a Sanitat que, per a facilitar l’estudi de les qüestions plantejades en la queixa, separe la informació requerida per departaments de salut.

El Síndic considera que la salut és un element fonamental en la qualitat de vida de la ciutadania, i el denominat bloc quirúrgic és un dels recursos sanitaris amb més complexitat i en el qual, dins del procés assistencial, es concentren més recursos humans (equips multidisciplinaris), físics (quiròfans) i tecnològics. Les llistes d’espera són un dels indicadors que cal tenir en compte per a determinar si el sistema sanitari assoleix estàndards de qualitat.

S’ha avançat molt en el reconeixement legal dels drets ciutadans però sense dotació de recursos materials i humans

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha lliurat l’Informe anual de 2018 a les Corts. El document, que també conté les taules amb l’activitat de la institució en xifres (p. 17 a 28), està disponible en la web www.elsindic.com.

Tal com s’exposa en l’Informe, l’any 2018 el Síndic va dur a terme 23.165 actuacions en defensa dels drets de la ciutadania, 3.165 de les qual corresponen a queixes tramitades per la institució (12.162 presentades per ciutadans i 40 d’ofici) i 10.963 a consultes ateses per la seua Oficina d’Atenció Ciutadana.

Així mateix, al llarg de 2018 el Síndic va dictar 6.861 resolucions per a millorar les actuacions i el servei oferit per l’Administració local i autonòmica.

Aquesta memòria anual posa en relleu que en els últims anys s’ha avançat molt en el reconeixement legal de drets ciutadans, el qual, però, no ha estat acompanyat de dotació econòmica per a recursos materials i humans. I és per això que hi ha nombroses queixes derivades dels retards en la resolució d’expedients administratius que demanaven prestacions o ajudes previstes per llei.

 

De fet, les demores en la tramitació dels expedients administratius de dependència, habitatge, serveis sanitaris o ajudes continuen sent el principal motiu de queixa de la ciutadania. (p. 39-41).

L’Informe del Síndic també destaca la inoperativitat de la Llei de regulació dels procediments d’emergència ciutadana, aprovada per la Generalitat en 2016, com ja va fer l’any anterior. Una prova d’això és que quan la institució tramita una queixa per a requerir a l’Administració que atorgue al ciutadà la prestació que ha sol·licitat ─ja siga una ajuda, habitatge, subsidi, etc.─ i li demana que ho faça dins del termini legal previst, la resposta és un escrit en què s’accepta la resolució però s’indica de forma generalitzada que resoldran el problema en el futur. Respecte de la solució concreta per a la demanda plantejada en la queixa no s’hi explicita res.

Augmenten un 45% les queixes derivades de la Llei de transparència

D’altra banda, cal ressaltar que les queixes derivades de l’aplicació de la Llei de transparència han augmentat un 45%, i han passat de 253, en l’any 2017, a 369 en el període de què ara donem compte. La major part d’aquestes queixes corresponen als apartats de participació pública i transparència (p. 85 a 87).

L’entrada en vigor de la Llei de transparència esmentada més amunt va estimular la presentació de queixes dels ciutadans per la falta de resposta de les administracions a les seues sol·licituds d’accés a la informació pública. Un altre vessant de les queixes relatives a la falta de transparència són aquelles que radiquen en la patrimonialització de la informació per part dels equips de govern en detriment dels representants de l’oposició.

 

Falta de recursos i problemes de gestió en els centres de menors

Pel que fa a la protecció dels drets de la infància i l’adolescència, el Síndic de Greuges ha insistit a través de les seues recomanacions i en l’Informe a les Corts corresponent a l’any 2017 en la necessitat d’elaborar una planificació estratègica del sector. Finalment, en 2018 es va aprovar la llei que preveu l’elaboració d’aquesta estratègia valenciana, tot i que no estableix un termini per a la seua elaboració.

La falta general de recursos i els problemes en la gestió dels centres de menors; els xiquets i adolescents en situació de guarda o tutela i, per tant, separats de la seua família biològica ─4.123 xiquets separats del seu àmbit familiar; la situació dels adolescents que arriben a la majoria d’edat tutelats per l’Administració autonòmica; i l’atenció a menors estrangers no acompanyats són unes altres preocupacions que el Síndic fa constar en la memòria que acaba de lliurar a les Corts.

A començaments de 2018 va concloure una queixa d’ofici impulsada per l’Observatori del Menor del Síndic, per a aprofundir sobre l’atenció que reben els xiquets i adolescents ingressats en centres específics per a menors amb problemes de conducta. La investigació va donar lloc a la publicació d’un informe que pot ser consultat en l’apartat “Publicacions” de la nostra pàgina web: Centres de protecció específics de menors amb problemes de conducta.

La situació de l’habitatge públic a la Comunitat Valenciana és el títol d’un altre informe especial que el Síndic va presentar a les Corts, a l’abril de 2018. Es tracta d’un estudi monogràfic que analitza de manera aprofundida el panorama actual de l’habitatge públic ─principalment per la nova Entitat Valenciana de l’Habitatge i Sòl) i els ajuntaments─ per a finalitats socials a fi d’atendre els col·lectius més vulnerables i desfavorits. (pág. 69). L’estudi evidenciava la falta d’habitatge públic per a aquest ús a la Comunitat.

 

En l’àmbit de la salut el motiu més recurrent de les queixes són els retards a rebre assistència sanitària, tant en proves diagnòstiques com en atenció. La memòria també contempla els obstacles per a fer real el dret a la salut de les persones estrangeres. (pág. 43-45)

El Síndic de Greuges ha obert una queixa d’ofici per a conéixer les actuacions previstes per la Conselleria d’Educació al col·legi Amanecer, de Torrevieja, que funciona en barracons des de la seua creació en 2004 i ara no té coberta en les zones comunes.

 

La Generalitat es va comprometre abans de festes a substituir amb doble sostre tota la coberta dels espais comuns, perquè estava molt deteriorada. Tanmateix, en reiniciar les classes la comunitat educativa s’ha trobat amb l’antiga teulada retirada, però sense que s’hi haja instal·lat la nova.

 

L’AMPA de l’Amanecer denuncia que el centre no presenta les mínimes condicions per a desenvolupar-hi la seua activitat amb normalitat, reinvindica la construcció d’un nou col·legi i recomana no acudir a classe. De fet, la Conselleria d’Educació ha suspés hui les activitats escolars fins que acaben les obres entre el 14 i el 17 de gener.

 

En la seua investigació, el Síndic demana a Educació que l’informe dels terminis d’execució de les millores previstes, com també de si es repararà el centre Amanecer o es construirà un nou col·legi, i del consegüent cronograma d’accions.

 

De quina manera pot afectar la suspensió de l’activitat en l’alumnat, les seues activitats i el calendari acadèmic és una altra de les qüestions plantejada en la queixa.

 

L’última reunió plenària de l’Observatori del Menor del Síndic de Greuges s’ha centrat en l’atenció a menors amb trastorns d’espectre autista (TEA) a la Comunitat Valenciana. L’informe presentat per Auxi Javaloyes, psiquiatre infantil de la USMIA del Centre de Salut de Benalua (Alacant), ha sigut el punt de partida d’un debat que ha posat de manifest la falta de coordinació entre les conselleries de Sanitat, Educació i Benestar Social, per a abordar les necessitats d’aquestes persones.

L’informe revela que en els últims anys la prevalença de casos d’espectre autista ha passat d’1 en 50.000 a 1 en 50, a causa d’un major reconeixement i del diagnòstic primerenc. Aquest augment de casos implica també més problemes per a oferir les intervencions necessàries, tant des de l’àmbit sanitari, com des de l’educatiu i el social. Així mateix, la manca de recursos disponibles per a atendre la demanda existent és una altra de les qüestions exposades.

El Síndic està tramitant actualment una queixa presentada per la plataforma TEA de la Comunitat Valenciana i ja ha sol·licitat informes a les tres conselleries implicades.

 

 

 

 

 

 

 

Concha Bru i Carlos Castillo han pres possessió com a adjunta primera i adjunt segon al síndic de greuges de la Comunitat Valenciana en les Corts Valencianes, davant del president de la cambra autonòmica, Enric Morera, els membres de la Mesa i els portaveus dels grups polítics amb representació parlamentària.

En la seua intervenció durant el transcurs de l’acte, Ángel Luna va advocar per una estreta col·laboració entre les Corts i el Síndic per a facilitar a la cambra un coneixement més exhaustiu dels problemes que afecten els habitants de la Comunitat Valenciana i, al seu torn, rebre el ressò que permeta fer més eficaç la labor de la institució.

Doctora en Geografia en Història i amb una àmplia trajectòria en la planificació territorial i l’educació permanent, Concha Bru ha exercit diverses responsabilitats locals i nacionals en aquestes matèries. 

Carlos Castillo és advocat, té una dilatada experiència en associacionisme i ha ostentat responsabilitats públiques en l’àmbit de l’Administració local.

 

València, 3/12/2019. Ángel Luna ha jurat aquest matí el càrrec de síndic de greuges de la Comunitat Valenciana en les Corts Valencianes, en un acte en què ha destacat el seu compromís amb la independència i imparcialitat “que és fonamental per a la funció del Síndic”.

L’alt comissionat de les Corts, encarregat de vetlar pel compliment i respecte dels drets i les llibertats dels ciutadans, ha recordat la tasca ingent que té la institució amb els escassos mitjans de què disposa. Atés que el Síndic no pot prendre mesures coercitives, Luna ha sol·licitat la col·laboració de les Corts perquè es facen ressò del retret a les administracions públiques, i també la dels mitjans de comunicació a fi que contribuïsquen a amplificar-lo, amb l’objectiu d’assolir el dret a una bona administració.

Ángel Luna ha sigut adjunt primer al Síndic de Greuges des del 2014 i exerceix com a defensor del poble valencià en funcions des que el passat 18 de juliol es declarara oficialment la vacant de síndic de greuges a causa de la finalització del segon mandat de Cholbi.

Luna serà el cinqué síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, darrere d’Arturo Lizón (qui posà en marxa la institució l’any 1993 i hi va romandre fins al 1998), Luis Fernando Saura (del 1998 al 2000, quan va morir), Bernardo del Rosal (2001 a 2006) i José Cholbi (2009-2019).

 

 

Amb el repte de fer la institució més eficient i accessible, Ángel Luna prendrà possessió com a síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana dimarts pròxim, 5 de desembre.

Luna, que des del passat mes de juliol ocupava el càrrec en funcions, serà el cinqué síndic de Greuges de la Comunitat, després d’Arturo Lizón (qui va posar en marxa la institució l’any 1993 i hi va romandre fins al 1998), Luis Fernando Saura (de 1998 a 2000, data en què va morir), Bernardo del Rosal (2001 a 2006) i José Cholbi (2009-2019).
En la història de la institució també han exercit com a defensors, però de forma interina, Emilia Caballero i Carlos Morenilla, que com a adjunta primera i adjunt segon van exercir un temps aquestes funcions.

El Ple de les Corts Valencianes va triar ahir Ángel Luna com a alt comissionat encarregat de vetlar pel compliment i respecte dels drets i les llibertats dels ciutadans, amb el suport de més de dos terços dels parlamentaris de la cambra autonòmica. Luna ha sigut adjunt primer al Síndic de Greuges des de 2014.

La llei del Síndic de Greuges estableix que correspon a aquest anomenar, amb el previ dictamen favorable de la Comissió de Peticions de les Corts, dues sindicatures adjuntes, primera i segona, que han de respondre al mèrit, la capacitat i la igualtat entre dones i homes.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha recomanat a l’Ajuntament de València que, en l’exercici de la seua autonomia local, revise immediatament les seues tarifes públiques I que fixe preus més avantatjosos per als membres de famílies nombroses i persones amb discapacitat acreditada.

Aquesta resolució parteix de dues queixes presentades per una mare de tres fills de 7, 5 i 3 anys d’edat, el menor dels quals té una discapacitat reconeguda del 67%, que ja en 2018 va denunciar la falta d’ajudes a les famílies nombroses o amb fills amb discapacitat per a realitzar activitats esportives en recintes municipals de València.

Aleshores, tot recollint la voluntat de Protecció a les Famílies Nombroses expressada en la legislació nacional i autonòmica, el Síndic va recomanar l’Ajuntament de València que implantara en els seues ordenances una perspectiva familiar al fixar els preus públics, amb l’objectiu que resulten més beneficiosos per a les famílies nombroses. L’Ajuntament va acceptar al febrer de 2019 modificar la regulació dels preus públics municipals corresponents a l’ús de les instal·lacions esportives, per tal d’incorporar les esmentades bonificacions.

No obstant això, I malgrat el compromís adquirit per l’Ajuntament de València, la persona promotora de la queixa hi va presentar una nova queixa al mes de juny passat, i va manifestar que no s’havia produït cap modificació de tarifes del poliesportiu municipal del seu barri on els seus tres fills hi acudeixen a fer natació, un d’ells per prescripció mèdica per tindre una discapacitat.

El Consistori valencià argumenta que en breu s’iniciarà el procés de modificació de l’ordenança de preus públics d’aplicació en les instal·lacions esportives municipals, i indica que està previst l’entrada en vigor per a 2020. Davant aquesta resposta, el Síndic li recomana que revise immediatament les tarifes aplicades sense necessitat de demorar la seua entrada en vigor fins al pròxim curs escolar 2020-21, i que reintegre, si s’escau, a les famílies i persones beneficiades els imports pagats.

Com a contestació als requeriments efectuats pel Síndic de Greuges, l’Ajuntament de Xàbia ha acceptat concedir les llicències d’ocupació als 30 habitatges de l’edifici, zones comunes i aparcaments de la comunitat de propietaris Casas del Montanar, sol·licitades fa 20 anys.

La comunitat de propietaris es va dirigir al setembre de 2018 al Síndic i assenyalava que al setembre de 2008 havien demanat les llicències de primera ocupació dels habitatges, les quals, al seu torn, ja havien estat sol·licitades per la promotora de l’immoble a l’abril de 1999. El motiu de la seua queixa era que, tot i el temps transcorregut, no s’havien concedit les llicències ni tampoc s’havia donat cap informació per part de l’Ajuntament de Xàbia sobre les possibles deficiències per a obtindre els permisos d’ocupació.

Després de la intervenció del Síndic, l’Ajuntament de Xàbia ha conclòs que resulta injustificat dilatar encara més la concessió de les llicències d’ocupació de l’edifici.