TRANSPARÈNCIA- El Síndic recorda a Finestrat la seua obligació legal de donar resposta expressa a les sol·licituds i els recursos que se li formulen

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament de Finestrat i l’ha urgit a acatar i fer complir la legislació vigent en matèria de transparència i accés a la informació pública, com també a donar resposta expressa, de forma immediata, a les sol·licituds presentades.

L’actuació del defensor del poble autonòmic es va iniciar després de rebre la queixa d’un regidor de la Vila Joiosa que havia sol·licitat a l’Ajuntament de Finestrat l’emissió d’un certificat sobre un acord plenari i no havia obtingut resposta expressa per part del consistori.

Sobre aquest assumpte, l’Ajuntament de Finestrat va remetre informe aquesta institució en què concloïa que el Síndic no havia d’haver admés la queixa, ja que havia estat plantejada per una autoritat administrativa. Hi afegia que l’acord plenari en qüestió ─sessió de 22 de maig de 1967─ tenia relació amb la delimitació dels termes municipals de Finestrat i la Vila Joiosa, “assumpte en què hi ha importants discrepàncies entre ambdós ajuntaments”. Així, indicava que no era atribució del Síndic resoldre conflictes de competències plantejats per diferents entitats locals.

No obstant això, l’esmentat informe municipal no aportava cap informació sobre l’emissió o no del certificat sol·licitat, o la justificació, si escau, de les raons legals per a denegar-lo. Per aquesta raó, el Síndic va sol·licitar a l’Ajuntament una ampliació de dades el passat mes de maig, la qual va haver de ser reiterada dues vegades més, però mai ens va arribar la contestació, de manera que aquesta institució va haver de resoldre amb les dades de l’informe inicial.

Evidentment, l’actuació del Síndic en cap moment se centra a resoldre les desavinences entre ambdós municipis per la delimitació, sinó que, tal com apareix ben clar en “l’assumpte” de l’expedient, el tema en qüestió és “la falta de resposta a una sol·licitud”.

Arribats a aquest punt, Cholbi subratlla que “constitueix una competència essencial del Síndic vetlar perquè l’Administració resolga expressament, dins del termini i en la forma escaient, les peticions i els recursos que se li hagen formulat.”

Per tant, la investigació del Síndic és totalment aliena al contingut de fons de les discrepàncies entre ajuntaments, i solament té com a objecte que es complisca el deure de respondre expressament.

En la resolució dirigida a l’Ajuntament de Finestrat, Cholbi recorda a aquella administració municipal la seua obligació legal de col·laborar en les investigacions del Síndic de Greuges i li adverteix que la reiteració en la falta de col·laboració amb aquesta institució “mereixerà ser destacada en l’Informe anual del Síndic, i s’avaluarà la possible emissió d’un informe especial a les Corts Valencianes en el cas que l’actitud es repetisca i es mantinga en altres expedients”.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució. Http://www.elsindic.com/Resolucions/10976550.pdf

 

Urgim a donar informació ambiental sobre un projecte desenvolupat a l’Albufera

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural perquè facilite a l’associació Centre d’Aqüicultura Experimental tota la informació ambiental sol·licitada en relació amb un projecte de reintroducció del llobarro ecològic al parc natural de l’Albufera, “sempre que es trobe dins dels límits legals concurrents”.

Així, el defensor del poble valencià protegeix la reclamació d’aquesta associació que va acudir al Síndic perquè no havia rebut resposta a les seues sol·licituds d’informació. En concret, l’entitat sol·licitava còpia del projecte esmentat, l’informe favorable dels tècnics i la resolució emesa per la Direcció General de Medi Ambient en què aprovava aquest projecte.

La base legal del dictamen del Síndic és la  Llei 27/2006, de 18 de juliol, que regula els drets d’accés a la informació, de participació  pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. Aquesta norma reconeix el dret de totes les persones a accedir a la informació ambiental que es trobe en poder de les autoritats públiques, sense que per a això estiguen obligades a declarar un interés determinat. Així mateix, també adverteix que les excepcions a l’accés de la documentació ambiental han de ser interpretades restrictivament, és a dir, han de ser les mínimes possibles i només en els casos previstos en la llei. Arribat el cas, l’Administració ha de dictar i ha de notificar una resolució motivada, dins del termini d’un mes, en què explique les raons que impedeixen l’accés a la informació.

En la seua resolució, el Síndic també insisteix en la importància que l’Administració respecte aquest termini legal d’un mes a l’hora de respondre a les sol·licituds presentades, ja que, en cas contrari, la informació pública sol·licitada pot perdre interés o utilitat.

Des d’aquesta institució es continua insistint en el fet que “el dret d’accés a la informació ambiental exerceix un paper essencial en la conscienciació i educació ambiental de la societat. A més, constitueix un instrument indispensable per a poder intervindre amb coneixement de causa en els assumptes públics.”

Consulteu el contingut d’aquesta resolució en: Http://www.elsindic.com/Resolucions/10976126.pdf

El Síndic insta a mantindre la desembocadura del riu Girona en perfecte estat de neteja i conservació

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha demanat a l’Ajuntament de Dénia que continue treballant en coordinació amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el Servici Provincial de Costes d’Alacant per a aconseguir que s’adopten totes les mesures que siguen necessàries a fi de mantindre, en tot moment, la desembocadura del riu Girona en un òptim estat de neteja i conservació.

L’actuació del defensor valencià en aquest assumpte es va iniciar el passat mes de març, després de rebre la queixa d’una veïna que denunciava el pèssim estat del riu Girona a causa de la barrera de posidònia que taponava per complet la seua desembocadura.

En el transcurs de la tramitació de la queixa, l’Ajuntament de Dénia va remetre un informe al Síndic en què confirmava el problema i proposava una sèrie de mesures que caldria que les diverses administracions afectades adoptaren a fi de solucionar-lo.  Per la seua banda, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va comunicar a aquesta institució que a començaments del mes de juny es durien a terme els treballs de dragatge del riu a la seua desembocadura, i així ho van fer.

No obstant això, el Síndic comparteix amb la promotora de la queixa l’opinió que aquesta única mesura, adoptada de manera aïllada, resultaria ser més aviat un pegat que una solució a llarg termini. Per això l’informe municipal a què va tindre accés el Síndic considera oportú prendre mesures addicionals respecte d’això, com ara la construcció d’una barrera submergida i la modificació de l’espigó del sud de la zona per a evitar novament l’entrada d’algues al riu que provoquen estancaments.

El Síndic recorda en la seua resolució que no té competència legal per a dirigir recomanacions a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el Servici Provincial de Costes, ja que pertanyen a l’Administració General de l’Estat. Tanmateix, considera necessari que els tres departaments afectats -Ajuntament de Dénia, Confederació Hidrogràfica del Xúquer i Servici Provincial de Costes- continuen treballant eficaçment i de manera conjunta per a mantindre la desembocadura del riu Girona en un constant i adequat estat de neteja i conservació.

Consulteu la resolució del Síndic de Greuges sobre aquest assumpte: http://www.elsindic.com/Resoluciones/10960189.pdf.

Instem a la Conselleria perquè abone a una octogenària l’ajuda per a rehabilitar el seu habitatge reconeguda el 2011

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha dictat recentment una recomanació dirigida a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori perquè abone, al més aviat possible i de forma íntegra, l’ajuda per a rehabilitar l’habitatge (RHB) reconeguda a una octogenària d’Almoradí des de fa més de 7 anys.

La dona amb 88 anys i actualment malalta, percep com a únic ingrés la seua pensió de només 600 €. Segons l’escrit de queixa presentat al Síndic, l’afectada va sol·licitar un préstec vinculat a aquesta ajuda (RHB) per a poder cobrir la reforma del seu habitatge “pensant que rebria la subvenció concedida en un curt període de temps”. Ara es troba amb serioses dificultats per a afrontar les despeses de la seua malaltia i complir amb les seues obligacions de pagament del préstec. Tot açò sense haver percebut la subvenció que té reconeguda per l’Administració des de 2011.

La Conselleria ens informa que ha reconegut a un menor d’11 anys el grau de discapacitat del 36%, després que la seua mare reclamara la reducció del grau

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha acceptat la nostra recomanació perquè resolguera de manera urgent la reclamació prèvia administrativa presentada per una mare contra la resolució de reducció de grau de discapacitat del seu fill d’11 anys.

El menor va nàixer de forma prematura, cosa que li va provocar un retard neuromuscular i una hidrocefàlia, i raó per la qual en 2008 li van concedir una minusvalidesa del 33%. Tres anys més tard, en 2011, en haver sigut diagnosticat a més amb la síndrome d’Asperger, li van atorgar un grau de minusvalidesa del 37%.

Va ser a l’agost de 2017 quan van resoldre novament la minusvalidesa del seu fill i la van reduir al 10%. Segons la promotora de la queixa, es tracta d’una situació inexplicable, ja que van rebaixar el grau de discapacitat en contra dels informes mèdics i sense que cap professional de l’Administració vegera el seu fill.

A la fi d’agost de 2017 aquesta mare va presentar, dins del termini i en la forma escaient, la reclamació prèvia contra la resolució esmentada i al novembre d’aquell mateix any va presentar una queixa en el Síndic davant de la falta de contestació a la seua reclamació.

Veure la resolució del Síndic sobre aquest assumpte: http://www.elsindic.com/Resoluciones/10921372.pdf

Sanitat autoritza el tractament per a una xiqueta de 5 anys amb una malaltia rara degenerativa

A la fi del mes de maig d’enguany vam rebre la queixa d’una mare que tenia una filla de 5 anys afectada d’una malaltia rara, genètica i degenerativa. Després de ser derivada a l’Hospital de Barcelona Sant Joan de Déu per a ser diagnosticada, i una vegada que havien transcorregut sis llargs mesos d’espera per a determinar el seu diagnòstic, a la meitat del març de 2018 els el confirmaren i els indicaren el tractament amb Brineura.

Una setmana més tard, ja des del seu hospital de referència, sol·licitaren el pla de tractament esmentat per a la seua filla a l’Administració sanitària.

El 31 de maig, davant de la falta de resposta oficial per part de la Conselleria (verbalment els van comunicar que la Comissió de Farmàcia informaria negativament respecte d’això) i en veure que a mesura que passaven els dies la malaltia de la seua filla continuava avançant, la mare va sol·licitar empara al Síndic de Greuges.

Després de dirigir-nos dues vegades a la Conselleria, el 30 de juliol va entrar en el Síndic un escrit de la Direcció General de Farmàcia en què ens comunicava l’informe favorable per a iniciar el tractament de la xiqueta amb la medicació al·ludida més amunt.

Proposem un canvi normatiu per a agilitzar la substitució de professionals que atenen alumnes amb necessitats educatives especials

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a la Conselleria d’Educació per a demanar-li que valore la possibilitat de dur a terme una modificació legislativa que permeta agilitzar els processos de substitució i dotació de professionals que treballen en el camp de l’educació especial atenent xiquetes i xiquets amb necessitats educatives especials.

L’origen d’aquesta investigació es troba en la queixa presentada per diversos representants de l’AMPA del CEIP Jaume Balmes de València, en què denunciaven que els alumnes amb necessitats educatives especials d’aquest centre havien estat dos mesos en aula ordinària i quatre mesos en aula de Comunicació i Llenguatge sense educador. Segons els promotors de la queixa, aquesta circumstància va perjudicar seriosament els menors afectats, ja que no van poder assistir amb normalitat a les seues classes ni van poder dur a terme els programes d’autonomia, de manera que van perdre oportunitats d’aprenentatge.

Des de la institució del defensor del poble valencià s’insisteix a través de nombroses resolucions en la necessitat d’esmenar les deficiències detectades en l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials. D’acord amb les queixes que arriben al Síndic, els principals problemes que suporten els menors amb diversitat funcional o patologies greus i cròniques a l’hora d’accedir a l’escola estan causats per mancances relacionades amb la dotació de material i professionals de suport, sobretot de les especialitats següents: educadors, fisioterapeutes, logopedes, pedagogs, mestres d’Audició i Llenguatge o personal d’infermeria que faciliten la seua integració en l’aula i en el col·legi.

En aquest cas, el problema que subjau és el dels llargs processos administratius que transcorren a l’hora de dotar o substituir el personal que atén aquests alumnes i que generen situacions que impedeixen aplicar una vertadera educació inclusiva i de qualitat, la qual tenen dret a rebre.

El defensor aclareix que “no correspon a aquesta institució realitzar una suplantació de les responsabilitats que té atribuïdes l’Administració Pública Valenciana”, sinó que, en aquest cas, seria competència de la Conselleria d’Educació adoptar les mesures organitzatives que crega oportunes per a pal·liar les deficiències detectades i dotar els alumnes amb necessitats educatives especials del personal especialitzat que necessiten al llarg de tota la jornada lectiva i, en cas de produir-se una baixa, cobrir-la amb una substitució  immediata per a evitar situacions com la que es descriu en aquesta queixa.

La resolució del Síndic sobre aquest assumpte està publicada en la nostra web.

 

Preguntem per les mesures de protecció i conservació de la torre Ferrer d’Alacant, declarada bé d’interes cultural

Després de conéixer pels mitjans de comunicació el deficient estat de conservació de la torre Ferrer d’Alacant, declarada bé d’interés cultural, hem considerat oportú obrir una queixa d’ofici sobre aquesta qüestió i demanar informació a l’Ajuntament d’Alacant sobre les mesures adoptades o que es pretenen adoptar en relació amb la conservació i protecció d’aquest BIC.

Trobada entre el síndic i la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública

El síndic de greuges, José Cholbi, i els adjunts, Ángel Luna i Carlos Morenilla, han mantingut hui una reunió amb la nova consellera de Sanitat, Ana Barceló, que s’ha interessat per les queixes que la ciutadania presenta davant del Síndic en matèria sanitària i ha traslladat el seu ferm compromís d’atendre els requeriments d’aquesta institució.

El Síndic urgeix a prendre mesures contundents i efectives contra els sorolls i el botelló al centre tradicional d’Alacant

(10/07/2018)- El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Alacant per a sol·licitar-li que adopte totes les mesures necessàries a fi d’eliminar les greus molèsties acústiques que injustament estan suportant els veïns de la zona compresa entre Alfons X el Savi i l’Esplanada, i des de la Rambla fins al passeig de Soto. Es tracta de sorolls relacionats principalment amb l’oci nocturn, procedents de bars, terrasses, botellons, pubs, etc.

La investigació del defensor del poble valencià, que té el seu origen en la queixa presentada per l’Associació de Veïns Centre Tradicional d’Alacant, conclou amb quatre recomanacions, una de les quals és declarar la zona acústicament saturada i evitar concedir noves llicències o autoritzacions com també ampliacions de les que ja han estat atorgades. També exigeix que s’adopten mesures correctores en aquells establiments que siguen molestos a fi que es respecte el límit màxim de decibels permés.

El centre tradicional d’Alacant no és l’única zona que ha sigut objecte d’investigació per part del Síndic en els últims mesos. Els sorolls i el botelló també han sigut la causa d’actuació del defensor del poble valencià a la zona del Mercat central i al barri de Santa Creu. En els tres casos el Síndic ha demanat al consistori més contundència i implicació en la lluita contra el soroll, com també incrementar el control i la vigilància policial en aquestes zones a fi d’atallar la contaminació acústica, el botelló i l’incompliment dels horaris d’obertura i tancament dels establiments. Precisament, en cas de comprovar aquest incompliment, Cholbi urgeix que es denuncie davant de l’Agència Valenciana de Seguretat i Respostes a les Emergències.

El dictamen del Síndic està en total sintonia amb els pronunciaments dels tribunals de justícia espanyols i l’última sentència del Tribunal de Drets Humans de de 16 de gener de 2018. La contaminació acústica per damunt dels límits legals incideix perniciosament sobre el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili, a la protecció de la salut, a un medi ambient adequat i a un habitatge digne. Aquest soroll no desitjat i nociu, juntament amb les vibracions que provoca, pot arribar a pertorbar la qualitat de vida de les persones afectades i més encara quan el soroll envaeix el seu espai més íntim i privat, el domicili.

Una altra advertència que llança el defensor del poble valencià en la seua resolució és que la passivitat municipal davant dels efectes perjudicials per a la salut provocats per la contaminació acústica pot generar la responsabilitat patrimonial per funcionament anormal de l’Administració, amb la consegüent obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis (físics, psicològics i morals) que es poguera causar als veïns afectats.

Finalment, aquesta institució també considera imprescindible conscienciar la ciutadania del seu deure de respectar els drets de les altres persones, entre els quals es troba el dret al descans.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució: