El Síndic insta Educació a pagar triennis i sexennis als funcionaris docents en pràctiques

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha suggerit a la Conselleria d’Educació que adopte sense dilació les mesures necessàries per a fer efectiu el dret reconegut al personal docent en pràctiques a percebre els triennis que tinguera reconeguts fins al moment del seu nomenament com a funcionariat en pràctiques.

Així resol el defensor del poble valencià la queixa presentada per una professora de secundària que, després d’aprovar les oposicions, va passar a ser nomenada funcionària en pràctiques. Com a conseqüència de la nova situació administrativa, va deixar de cobrar els triennis i el sexenni que estava percebent com a funcionària interina.

La Conselleria d’Educació justificava davant del Síndic la denegació d’aquests complements retributius per la falta de desenvolupament reglamentari de la norma vigent per a funcionariat en pràctiques. Aquest plantejament no és compartit pel defensor, qui, a més, atribueix la situació actual a la inactivitat de l’Administració autonòmica a l’hora de desenvolupar aquest reglament.

Així mateix, Luna destaca en la seua resolució la sentència d’un jutjat d’Alacant sobre un supòsit idèntic a l’analitzat, en què es reconeix el dret de l’interessat a percebre les retribucions que estava rebent com a funcionari interí, durant el període que ha sigut funcionari en pràctiques.

Consulteu la nostra resolució.

El defensor valencià investiga les llistes d’espera en els tractaments de reproducció assistida

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha obert una queixa d’ofici per a investigar i supervisar les demores existents a l’hora d’accedir a les tècniques de reproducció assistida en la sanitat pública valenciana. I és que, durant els últims anys, aquesta institució ha vist com s’ha incrementat el nombre de queixes relacionades amb aquesta problemàtica. Aquestes queixes són un reflex de l’actual taxa de natalitat a la Comunitat Valenciana, on es continua retardant l’edat de la maternitat i creix el nombre de dones de més de 35 anys que volen concebre el seu primer fill.

D’acord amb la normativa estatal sanitària, tant el diagnòstic com el tractament de la infertilitat es troben inclosos en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut. Actualment, per a accedir a aquesta prestació l’Administració exigeix una sèrie de requisits, un dels quals és l’edat. En el cas de la dona, l’edat límit per a sotmetre’s a aquests tractaments és de 40 anys. Per tant, aquestes demores poden arribar a comportar l’exclusió de la pacient del seu dret a rebre el tractament.

Per part seua, Luna ha requerit a la Conselleria de Sanitat que l’informe sobre el nombre d’unitats de reproducció assistida de què disposa la xarxa pública valenciana i que detalle els departaments de salut i la població a la qual atenen. També vol conéixer l’organització d’aquestes unitats: el nombre de personal sanitari que hi treballa i la seua categoria professional. Així mateix, ha preguntat pel volum de les llistes d’espera en aquestes unitats, les mesures dutes a terme per a reduir-les o la possibilitat de derivar casos a la sanitat privada.

Ara, la Conselleria disposa d’un mes per a remetre la informació. Aquest termini es podria ampliar un altre mes si l’Administració sanitària ho sol·licita i ho justifica.

22 de febrer. Dia Europeu de la Igualtat Salarial

El 22 de febrer commemorem el Dia Europeu de la Igualtat Salarial. Un dia per a visibilitzar que la bretxa salarial continua existint en la nostra societat i conscienciar que hem de continuar treballant per a erradicar-la. La no implementació d’aquest dret fonamental afecta la independència econòmica de les dones, no sols durant la seua vida laboral, sinó també en la jubilació.

Fins aquest moment, la falta de transparència salarial ha impedit a treballadors i treballadores conéixer les diferències retributives per la realització del mateix treball i, per tant, resultava més difícil per a les possibles víctimes acudir a la justícia. L’any 2019, el Comité Europeu de Drets Socials va identificar la falta de transparència salarial com un dels principals obstacles per a l’aplicació del principi d’igualtat salarial.

Afortunadament, sembla que les coses comencen a canviar. Al març de 2021, la Comissió Europa va proposar una directiva per a reforçar l’aplicació del principi d’igualtat retributiva entre homes i dones. El document inclou una sèrie de mecanismes de transparència retributiva en els centres de treball, preveu sancions per a qui els incomplisquen i millora l’accés a la justícia per a les víctimes de discriminació salarial.

A Espanya, a l’abril de 2021 va entrar en vigor el Reial decret 902/2020 d’igualtat retributiva entre homes i dones, i obligà a totes les empreses a tenir un registre salarial de tota la seua plantilla, inclòs el personal directiu i els alts càrrecs. L’objectiu: garantir la transparència i el dret a la igualtat de tracte i no discriminació entre homes i dones en matèria retributiva.

Sens dubte, falta molt de camí per recórrer. La igualtat de gènere, i concretament la igualtat salarial, continua sent, hui dia, un desafiament ineludible a què es van comprometre els estats membres de Nacions Unides quan van aprovar el 2015 els Objectius de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. L’objectiu 5 és assolir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i xiquetes.

El Síndic investiga la implantació de l’«assistent personal» en el sistema de la dependència 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha obert una queixa d’ofici per a conéixer la situació real de la figura de l’«assistent personal» en el sistema de la dependència a la Comunitat Valenciana, com també la perspectiva de futur d’aquest recurs davant de la pròxima reforma del Decret 62/2017, del Consell, que estableix el procediment per a reconéixer el grau de dependència a les persones i l’accés al sistema de serveis i prestacions.

La prestació econòmica destinada a la contractació d’un assistent personal ha sigut, sens dubte, la de menor implantació d’aquelles que preveu el sistema de la dependència. Segons dades facilitades pel CERMI CV, encara que aquesta prestació ha millorat quantitativament en els dos últims anys, continua sent residual perquè implica solament el 0,07% de les prestacions i recursos oferits a la Comunitat Valenciana, de manera que és sensiblement inferior a la mitjana a Espanya (0,54%).

Al síndic, li preocupa que el desconeixement de la figura d’«assistent personal» per part de la població i fins i tot per part dels professionals dels serveis socials puga ser la causa de la seua mínima demanda o oferiment.  Així mateix, les dades evidencien que la demanda d’aquesta figura és mínima, atesa la complexitat burocràtica de la tramitació i la seua tardança a concretar-se, mentre existeixen recursos més instaurats com ara el centre de dia ocupacional, més visibles i tangibles. Luna recorda que per a la prestació d’«assistent personal» cal contractar una persona de manera privada i aportar la documentació pertinent o recórrer a una empresa acreditada, i que s’ha d’avançar una quantia elevada de diners durant uns mesos mentre no es reconega la prestació, una situació que no és fàcil de suportar per a moltes persones.

Per això, el síndic s’ha dirigit a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a requerir-li informació. Una de les dades que sol·licita és el nombre d’assistents personals que hi ha dins del sistema de dependència a cada província de la Comunitat (amb distinció d’aquells que són personal d’assistència terapèutica infantil). Igualment, s’ha interessat per la quantitat de sol·licituds d’aquesta prestació sense atendre i si hi ha sol·licituds de canvi des d’altres prestacions cap a la d’«assistent personal».

Quant al perfil de l’«assistent personal», aquesta institució ha demanat informació sobre la seua formació, edat, sexe i relació laboral. També li interessa el càlcul de la prestació econòmica (imports per a Grau II i Grau III de dependència) i la previsió del règim de compatibilitats d’aquesta figura d’«assistent personal» amb altres prestacions o recursos.

A partir d’ara, la Conselleria ha de contestar al síndic en el termini d’un mes, que podria ser ampliat un altre mes, amb caràcter excepcional i a instàncies de l’Administració.

El Síndic demana que es faça accessible la cita prèvia electrònica per a les persones en situació irregular

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha instat la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic que flexibilitzen l’actual sistema de cita prèvia per a tota la ciutadania en general i per a les persones immigrants en particular, de manera que no siga requisit obligatori la identificació única mitjançant DNI/NIE.

Així respon el defensor del poble valencià a la queixa presentada per València Acull, que manifestava la seua disconformitat amb el servei de cita prèvia telemàtic de la Generalitat Valenciana perquè exigeix la identificació de les persones amb DNI/NIE. Des de l’ONG entenien que aquest requisit era «discriminatori» per a aquelles persones que es troben en situació irregular o que només tenen el passaport, perquè amb aquest document no poden obtenir cites prèvies per via electrònica amb la Generalitat.

Per la seua banda, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica va justificar davant del Síndic que aquestes vies de sol·licitud ─amb identificació de DNI/NIE─ es basen en la identificació de les persones mitjançant un mecanisme automatitzat de verificació que s’empra tant per motius de seguretat informàtica, com de prevenció d’usos fraudulents. No obstant això, reconeixia «la problemàtica que implica l’accés als serveis i l’heterogeneïtat de les situacions de les persones que necessiten relacionar-se amb l’Administració» i mostrava la seua disposició a estudiar les possibles vies per a donar una atenció tan inclusiva com fora possible.

En la seua resolució Luna considera que aquestes limitacions estarien afectant el dret de les persones en general i dels immigrants en particular a relacionar-se per mitjans electrònics amb les administracions públiques valencianes. Així mateix, recorda que, a Espanya, les persones estrangeres tenen dret, entre altres coses, a relacionar-se per mitjans electrònics amb l’Administració, a obtenir i utilitzar els mitjans d’identificació i signatura electrònica, i al fet que les autoritats i empleats públics els faciliten l’exercici d’aquests drets.

El defensor del poble valencià també destaca en la seua resolució la seua funció de prestar una «una atenció preferent i prioritària a aquells supòsits en els quals puga detectar-se l’existència de persones o col·lectius en situacions de risc d’exclusió o d’especial vulnerabilitat», tal com seria la situació descrita.

Per això, tot i compartir la preocupació de la Generalitat quant a establir sistemes segurs, considera oportú estudiar mesures que, sota els principis de simplicitat i proximitat a la ciutadania, tinguen el menor impacte possible en l’exercici dels seus drets, tenint present que, en sentit estricte, la reserva de cita prèvia no forma part del procediment administratiu, sinó que és un acte previ i preparatori que pot donar lloc a aquest procediment o no fer-ho.

El Síndic insta a retornar una taxa i pagar els interessos de demora

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat per a recomanar-li que retorne a una veïna de València la taxa indegudament pagada més els interessos de demora reportats pels tres mesos d’inactivitat administrativa.

La intervenció del defensor del poble valencià es va iniciar després de la queixa presentada per una ciutadana el mes d’octubre passat. Uns mesos abans, al juny, l’afectada havia presentat una sol·licitud per a renovar la targeta identificativa de conductor de taxi i va pagar una taxa, que no li corresponia. Així ho va reconéixer la mateixa Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat al mes de juliol, en manifestar a la interessada que se li retornaria la taxa al més prompte possible. Tres mesos després, no havia rebut resposta de l’Administració, ni l’abonament de la taxa.

El Síndic, per la seua banda, va demanar informe a la Conselleria sobre el que havia ocorregut. L’Administració autonòmica detallava en la seua resposta que aquesta ciutadana havia utilitzat un «tràmit inapropiat» per a sol·licitar la devolució dels ingressos indeguts i que el 22 d’octubre (després de la petició d’informe del defensor) va requerir la ciutadana perquè esmenara el defecte i utilitzara el model específic.

En la seua resolució Luna qüestiona l’actuació de l’Administració, que va deixar transcórrer més de tres mesos sense fer res i va tornar a col·locar la ciutadana en el punt de partida, cosa que li va generar un perjudici que no ha d’assumir. D’acord amb el seu parer, la Conselleria hauria hagut de requerir-la immediatament per a esmenar l’error del model utilitzat. Conseqüentment, considera que l’Administració autonòmica, a més d’abonar-li la devolució d’ingressos indeguts, hauria d’assumir els interessos de demora.

Consulteu la nostra actuació.

Després de la nostra intervenció, esmenen un error, reprenen l’ingrés de la renda valenciana i li abonen els retards d’un any

Una ciutadana va acudir al Síndic perquè portava des del desembre de 2020 sense percebre els 955€ mensuals de la renda valenciana d’inclusió (RVI). Al juliol d’aquell any havia sol·licitat als serveis socials municipals una modificació de la quantia de la RVI, perquè els ingressos de la unitat familiar havien variat. No obstant això, l’Ajuntament va iniciar, per error, el tràmit d’EXTINCIÓ de la prestació en lloc del de MODIFICACIÓ.

Al mes de novembre passat, el defensor del poble valencià va dictar una resolució en la qual indicava que aquest «error» no es podia atribuir, en cap cas, a la persona interessada, qui va sol·licitar la modificació de condicions de la RVI fa més de 16 mesos i continuava sense percebre la seua RVI. En aquest sentit, Luna urgia a resoldre la modificació de la RVI al més prompte possible.

Des d’aquesta institució insistim que les demores en la tramitació i resolució dels expedients de renda valenciana d’inclusió agreugen la situació de pobresa i exclusió social dels sol·licitants, màximament en el moment actual de pandèmia. I en aquesta situació de necessitat i desesperació es trobava la dona afectada per aquest error administratiu.

A la fi del mes de gener, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques inclusives va comunicar al Síndic que per fi s’havia resolt la modificació de la seua RVI, se li reconeixia una prestació mensual de 955 € i li abonaven aquests diners a més dels endarreriments corresponents per un import de 17.652 €. Una informació que ens va corroborar la ciutadana que va presentar la queixa, cosa que va posar fi a la nostra actuació.

Consulteu la nostra actuació d’aquest expedient.

El Síndic demana accelerar la substitució de professionals que atenen alumnes amb necessitats especials

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit a la Conselleria d’Educació i a la d’Administració Pública per plantejar-los una sèrie de millores quant a la manca de recursos de suport a l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Entre altres coses, el defensor valencià els ha recomanat que, coordinadament,  establisquen un procediment més àgil i flexible per a la substitució, creació i dotació de personal tant docent com de suport que atén alumnes amb discapacitat o patologies greus i cròniques, en els centres sostinguts, totalment o parcialment, amb fons públics. L’objectiu: cobrir les baixes, vacants i noves places en el menor temps possible perquè l’atenció a aquest alumnat no hi resulte afectada.

Des del Síndic seguim amb preocupació la situació en què es troben aquests menors a l’hora d’accedir a l’escola. Malauradament, sovint hi manca la imprescindible dotació d’educadors i professionals de suport (fisioterapeutes, logopedes, pedagogs terapeutes, mestres d’audició i llenguatge, personal d’infermeria, etc.) que faciliten la seua integració. Una situació que s’ha agreujat com a conseqüència de la pandèmia de la Covid.

Luna subratlla que aquesta atenció ha de ser prestada conformement als principis de no discriminació i normalització educativa. Així doncs, correspon a l’Administració dotar amb personal especialitzat els centres que atenen aquest alumnat i proveir-los amb els recursos materials i les ajudes necessàries, a fi d’eliminar qualsevol barrera que impedisca la seua normalització educativa.

Consulteu la resolució d’aquest expedient.

El Síndic de Greuges insta Godella a millorar l’accessibilitat del municipi per a les persones amb discapacitat

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit a l’Ajuntament de Godella perquè realitze les obres necessàries a fi de garantir que el carrer Vila Blanca siga accessible i transitable per a les persones amb mobilitat reduïda. Igualment, recrimina la conducta de l’Ajuntament pel fet de no facilitar informació al Síndic i li recorda el seu deure legal de col·laborar amb aquesta institució.

El defensor valencià va iniciar aquesta investigació arran de la queixa presentada per una veïna d’aquesta localitat a la fi del mes d’octubre passat. Uns mesos abans, la seua mare ─una persona d’edat avançada que necessita cadira de rodes per als seus desplaçaments─ havia sol·licitat a l’Ajuntament poder disposar de passos de vianants i rebaixos de vorera en aquesta via per a poder transitar-hi. No obstant això, fins aquest moment l’Administració no havia realitzat cap actuació ni li havia contestat.

Per part seua, el Síndic va sol·licitar al consistori informe sobre aquest expedient, però tampoc se li va facilitar, cosa que va obligar la institució a resoldre amb les dades proporcionades per la ciutadana i donar-los veracitat.

En la seua resolució el defensor del poble valencià subratlla l’obligació legal dels poders públics, en aquest cas de l’Ajuntament, d’adoptar les mesures pertinents per a assegurar l’accés de les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres, a l’entorn físic i als espais públics. Sens dubte, la falta d’accessibilitat a aquests espais públics constitueix una forma subtil alhora que indubtable de discriminació, ja que es limita l’autonomia d’aquestes persones i també la seua capacitat de participar en tots els aspectes de la vida en igualtat de condicions.

Així mateix, el defensor valencià també recorda al consistori el seu deure de donar resposta als escrits presentats pels ciutadans, amb celeritat, agilitat i eficàcia.  A més l’adverteix que «l’absència de resposta implica un funcionament anormal d’aquesta Administració».

Consulteu la nostra resolució sobre aquest assumpte.

El Síndic demana a Sanitat que atenga la demanda actual de tractaments de reproducció assistida

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha instat la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública a dotar dels mitjans personals i materials necessaris per a atendre la demanda existent de tractaments de reproducció assistida.

L’actuació del defensor valencià es va iniciar fa uns mesos, després de la queixa presentada per una ciutadana preocupada per la demora a l’hora d’iniciar un tractament de fecundació in vitro a l’Hospital Clínic Universitari de València. L’afectada, amb baixa reserva ovàrica, havia plantejat el seu problema davant del SAIP i sol·licitava un avançament en la llista d’espera, atenent a les seues circumstàncies personals, però continuava a l’espera d’una contestació.

Després de sol·licitar informació sobre aquest assumpte, la Conselleria va comunicar al Síndic que ja havia traslladat resposta a la persona interessada, en què manifestaven que “prioritzar persones amb baixa reserva és difícil, alhora que constitueix un greuge comparatiu per a altres usuàries inscrites en la llista d’espera i que també es troben en el mateix supòsit”.  Així mateix, hi afegia que la llista d’espera d’aquest Hospital per a iniciar el cicle ─de 12 mesos─ era la més baixa de la Comunitat Valenciana.

No obstant això, per al Síndic, l’Administració sanitària ha de donar resposta a les necessitats de la societat valenciana en el context social actual, en què hi ha un evident increment de parelles i dones amb problemes per a concebre i on el retard de la maternitat per raons econòmiques, laborals i que escapen moltes vegades a la voluntat de les afectades és una realitat indiscutible, amb el conseqüent descens de la natalitat i l’envelliment de la població. “El dret legítim de les persones a veure satisfeta la seua il·lusió d’una maternitat/paternitat responsable i desitjada no es pot trobar limitat pels problemes de falta d’infraestructures o, en altres paraules, de desajustos entre la demanda i l’oferta de la prestació”, raona el defensor en la seua resolució.

En aquest cas concret, el Síndic també ha suggerit a l’Administració sanitària que el Servei de Ginecologia de l’Hospital Clínic cite la interessada, com més prompte millor.

Consulteu la nostra resolució sobre aquest assumpte.