L’Informe anual 2020 del Síndic de Greuges destaca les queixes de les persones que no han pogut accedir a l’Administració per a obtenir serveis bàsics i ajudes d’emergència

 

La impossibilitat d’accedir a les administracions per a obtenir serveis bàsics socials o sanitaris i les greus limitacions d’aquestes per a respondre  a les demandes de la ciutadania, en el duríssim context de la pandèmia de la COVID-19, han concentrat les queixes que s’han presentat al Síndic al llarg de l’any 2020. Així es reflecteix en l’Informe anual 2020 del Síndic de Greuges que ha lliurat aquest matí a les Corts Valencianes el defensor autonòmic, Ángel Luna, en què consta que s’han tramitat 4.065 noves queixes, 30 d’ofici, i s’han efectuat 16.052 consultes ciutadanes.

“La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest la importància de l’Administració pública com a proveïdora, no sols de serveis públics essencials, sinó també d’impuls a l’economia i de suport en situacions límit. A més, també ha demostrat les greus limitacions de les administracions per a ser eficaces”, afirma Luna en l’Informe, qui lamenta que es dissenyen procediments administratius amb tramitacions complicades, carregades de requisits que, més que res, són impediments que la ciutadania ha d’esquivar. Per exemple, a l’hora de sol·licitar ajudes s’incompleix el dret legal de les persones a no haver d’aportar documents que ja es troben en poder de les administracions, com ara el DNI, les dades tributàries o els certificats d’empadronament.

El resultat de tot això és que les ajudes no sempre arriben a qui més les necessita, sinó a qui sap com trobar-les. I és que, sovint, a les necessitats dels ciutadans se suma la seua falta de capacitat per a relacionar-se amb l’Administració o manejar les noves tecnologies. La bretxa tecnològica s’ha deixat sentir en perjudici dels més febles i, especialment, dels més majors.

Atés que un efecte col·lateral de la crisi de la COVID-19 està sent el creixement de les desigualtats i l’aparició i la consolidació de noves borses de pobresa i exclusió, per a aquells més colpejats no quedarà un altre recurs que dependre de les administracions públiques, sempre que aquestes funcionen i que la bretxa tecnològica no els allunye, encara més, de les seues ajudes i serveis. Així doncs, abordar la modernització de les administracions, dels seus procediments, les seues pràctiques i la seua capacitat de comunicar-se amb la ciutadania “és una imperiosa necessitat i el repte de futur que hem d’afrontar”, assenyala el defensor.

Impossibilitat de contactar amb els centres de salut

D’altra banda, d’acord amb les queixes rebudes, s’ha constatat que el funcionament de l’Administració sanitària ha provocat un elevat grau d’insatisfacció entre amplis sectors de població. Aquestes queixes tenen més relació amb problemes organitzatius que d’assistència o pràctica sanitària pròpiament dita. La ciutadania ha comprés la sobrecàrrega dels hospitals i els problemes dels centres de salut, davant de la virulència de la malaltia. També ha entés el dany que el virus ha causat entre els treballadors sanitaris i que ha minvat la capacitat del sistema, però allò que no ha pogut entendre és que no funcionaren serveis tan bàsics com ara l’atenció telefònica. S’ha perdut la immediatesa i proximitat en l’atenció primària, cosa que ha augmentat la sensació d’inseguretat en la població.

A més a més, la disparitat de criteris en les diferents demarcacions sanitàries per a fer proves i obtenir resultats, els nombrosos canvis de protocols sobre el funcionament dels centres de salut, i la falta d’informació clara i senzilla a la ciutadania han generat situacions de desemparament, especialment en la població més vulnerable com són les persones majors i/o amb malalties cròniques.

Aquesta institució va tramitar una queixa d’ofici sobre la situació de l’atenció primària a la Comunitat Valenciana, en la qual es destacava la necessitat de prioritzar l’atenció presencial per a la població més fràgil, sense oblidar l’exigència de coordinar l’actuació sanitària en centres de serveis socials de caràcter residencial, que és on es concentra la major part de la població especialment vulnerable al virus. També hi hagué una recomanació específica que demanava que es reforçaren els mitjans telefònics i telemàtics, els quals s’havien mostrat clarament insuficients per a satisfer les necessitats col·lectives al llarg de la pandèmia.

Quant a l’atenció especialitzada, moltes mancances i febleses del sistema públic sanitari ─que ja coneixíem i de les quals hem donat compte anualment en els nostres informes davant de les Corts  Valencianes─ s’han agreujat considerablement per la pandèmia.

Davant de les reiterades queixes de la ciutadania, el Síndic va obrir al febrer del 2020 una investigació d’ofici sobre les llistes d’espera  quirúrgiques. Una vegada iniciat el tràmit, la COVID-19 va adquirir la dimensió de pandèmia i es va reconduir el plantejament inicial  de la queixa d’ofici per a integrar en la seua anàlisi les noves circumstàncies condicionants de l’atenció especialitzada.

La investigació va concloure amb la recomanació a l’Administració sanitària que implementara mesures de reforç, sobretot quant a la disponibilitat de professionals per a garantir la celeritat i eficàcia en l’assistència al pacient. De la mateixa manera, s’hi va insistir en la necessitat de mantenir en tot moment un grau d’informació suficient perquè la ciutadania poguera conéixer la seua situació en les llistes d’espera i les possibles opcions quirúrgiques o d’atenció a les seues malalties.

Augmenta el col·lapse en serveis socials

L’estat d’alarma i les seues conseqüències sanitàries, econòmiques i socials ha intensificat la situació de pobresa i exclusió que vivien un nombre important de persones, alhora que ha augmentat el nombre de persones que necessiten l’atenció dels serveis socials.

Per a atendre aquestes situacions d’emergència, moltes administracions públiques han desplegat diverses ajudes dirigides a cobrir les necessitats bàsiques de les persones (alimentació, productes d’higiene, serveis com ara llum, aigua, gas, pagament de lloguer, etc.). La gestió d’aquestes prestacions s’ha de fer a través dels serveis socials municipals d’atenció primària, els quals, tot i que s’han considerat com a serveis essencials, han tingut grans dificultats per a funcionar de manera àgil i efectiva. Tal com hem remarcat en informes anteriors, els serveis socials municipals fa temps que es troben a la vora del col·lapse, i els retards en l’atenció a les necessitats socials més urgents eren ací abans de l’arribada de la COVID-19.

Les demores en les cites per a rebre una primera atenció en centres municipals de serveis socials han sigut bastant generalitzades. El Síndic de Greuges va plantejar queixes d’ofici sobre aquest problema a l’Ajuntament de València i al d’Alacant, en què els retards per a obtenir una primera cita arribaven als deu mesos. Malgrat que tots dos ajuntaments van establir procediments de xoc per a poder filtrar les urgències, en situacions com les viscudes durant la pandèmia aquestes mesures van ser clarament insuficients.

Durant molts mesos, la saturació de les línies telefòniques o la falta de resposta de l’Administració només deixava com a alternativa la comunicació digital, la qual cosa no està a l’abast d’una part important de la societat i, especialment, de les persones més vulnerables, ja siga per falta de coneixements o de mitjans. Aquestes circumstàncies han provocat gran preocupació i desesperança en les persones que requerien ajudes immediatament i que no podien retardar mesos el seu contacte atesa la falta d’ingressos o estalvis.

Així mateix, s’han aguditzat els retards en la tramitació i resolució dels expedients de dependència, de renda valenciana d’inclusió i en l’obtenció de certificats de grau de discapacitat. L’acumulació de treball i les contingències en matèria de personal que han hagut d’afrontar els serveis socials municipals, com també la impossibilitat de realitzar la valoració domiciliària a causa del confinament (valoració de grau i informe social d’entorn), han empitjorat les demores ja existents en la gestió d’aquests expedients.

Durant el període de confinament, després de la primera declaració d’estat d’alarma, la Conselleria va sol·licitar als ajuntaments llistats prioritzats d’aquelles sol·licituds que es trobaren en una situació d’especial vulnerabilitat. El Síndic de Greuges ha tramitat queixes en les quals s’han comprovat demores de fins a 14 mesos en la resolució d’expedients que havien sigut inclosos en aquests llistats de priorització, una prova manifesta de la seua escassa utilitat.

D’altra banda, el Síndic ha rebut moltes queixes a causa de les dificultats en la gestió de la renda valenciana d’inclusió. Entre aquests expedients destaca, perquè no s’ha solucionat malgrat els múltiples advertiments que hem efectuat, la impossibilitat d’introduir noves situacions (modificacions) previstes en la llei, atés que no ho permetia l’aplicació informàtica. En les seues resolucions el Síndic de Greuges recomanava a la Conselleria que adaptara l’aplicació informàtica a tots els supòsits previstos en la llei, després de més de tres anys en vigor.

Problemes en les ajudes a autònoms

També les noves ajudes d’emergència, creades per a fer front als danys provocats en diferents sectors econòmics, han tornat a posar en relleu, tant el voluntarisme dels poders públics, com el seu desconeixement sobre les aptituds del seu aparell administratiu per a portar-les a efecte.

Una prova d’això són les queixes que han presentat al Síndic diversos ciutadans amb motiu de la convocatòria d’ajudes urgents per a treballadors autònoms a través del Decret 44/2020, de 3 d’abril, de la Generalitat. La incidència més greu es va produir amb la introducció d’un criteri d’última hora no previst en les bases de la convocatòria. El mateix dia que s’iniciava el termini de presentació de sol·licituds es va dictar una resolució amb noves instruccions per a determinar la data de realització d’aqueixa presentació. La resolució es va publicar aquell mateix dia en la pàgina web de LABORA, i s’hi produí la circumstància que el crèdit pressupostari es va esgotar a les 9.36 hores. Quan l’endemà es va publicar la resolució en el diari oficial, la seua eficàcia era nul·la per falta de pressupost per a aplicar-hi. És a dir, només els qui van tenir l’oportunitat de conéixer de manera immediata el canvi en el procediment van poder accedir a les ajudes, les quals es van exhaurir.

Greus deficiències en residències de majors

En un altre sentit, els efectes de la COVID-19 s’han deixat notar de forma molt especial i dramàtica en les persones majors i, especialment, entre aquelles que viuen en residències. Pel que fa a les residències de persones majors, el Síndic de Greuges ha denunciat des de fa anys que no estan adequades a la normativa vigent (regulació de condicions per a l’autorització i acreditació de residències), que data de 2005 i no ha sigut revisada malgrat que el Decret 59/2019, de 12 d’abril, del Consell, d’ordenació del sistema públic valencià de serveis socials, publicat el 13/05/2019, preveia la seua actualització.

El cas més greu que ha investigat el Síndic es troba recollit en una queixa d’ofici sobre l’atenció que reben els residents a la Residència de Persones Majors Dependents (RPMD) Altabix d’Elx (residència de titularitat pública de gestió integral). Les greus deficiències trobades en la dotació material, de personal i en el funcionament del centre, que van ser informades pel propi servei d’inspecció de la Conselleria, van portar al Síndic a recomanar, tant a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública com a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que s’adoptaren mesures urgents per a solucionar-les. El dictamen del Síndic es va traslladar al Ministeri Fiscal.

Cal assenyalar que altres situacions greus en residències s’han judicialitzat, per la qual cosa ja no esqueia la intervenció del defensor.

El Síndic també ha tramitat queixes presentades per familiars de persones majors ateses en residències, relatives a la regulació del règim de visites, a causa del gran impacte que l’aïllament i el distanciament ha tingut en les persones majors.

Bretxa digital i desigualtats en educació

En matèria d’educació, el Síndic ha rebut nombroses queixes de famílies d’alumnat amb necessitats educatives especials. Fonamentalment, les denúncies exposaven que aquest alumnat va veure agreujada la seua situació a causa que se suspenguera l’activitat escolar presencial al març del 2019, fet que va implicar que no reberen els suports que necessiten per la tardança a cobrir les vacants i baixes del personal d’atenció educativa (educadors d’educació especial, logopedes, fisioterapeutes, docents d’audició i llenguatge, de pedagogia terapèutica).

La necessitat d’impartir classes a distància, després del tancament dels centres educatius, també va posar de manifest  la dificultat per a garantir el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats a una part de l’alumnat que no disposa a la seua llar dels recursos tecnològics necessaris per a desenvolupar l’activitat lectiva de manera virtual, en part per efecte de la bretxa digital. Una circumstància que és especialment rellevant en l’alumnat més desfavorit.

Habitatge públic, un procés laberíntic

Al llarg de l’any 2020 el Síndic ha continuat tramitant las  queixes de persones que relataven la demora que s’estava produint per a veure atesa la seua sol·licitud d’adjudicació d’un habitatge públic.

A través dels expedients de queixa tramitats, el defensor ha percebut que el procediment dissenyat perquè les valencianes i els valencians sol·liciten i obtinguen un habitatge públic no presenta la senzillesa i claredat que resulta necessària i desitjable en aquesta mena de procediments.

L’estudi de les reclamacions ciutadanes ha permés comprovar que el procediment de sol·licitud establit sotmet l’interessat a realitzar successius tràmits, que converteixen la petició d’habitatge en un procés complex, laberíntic i excessivament burocratitzat.

En els expedients tramitats sobre aquesta qüestió, la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica utilitza l’argument recurrent que la persona que demana habitatge únicament ha formalitzat la seua inscripció en el denominat «Registre de Demandants d’habitatge», que és un registre amb finalitat purament estadística, i per això inscriure-s’hi no implica la formalització d’una sol·licitud d’habitatge, la qual ha de ser realitzada per la persona interessada en un segon moment. Després d’aquest segon pas, les persones sol·licitants d’habitatge encara han de fer-ne un tercer perquè l’Administració no vincula la sol·licitud d’adjudicació d’habitatge públic amb la concessió d’una ajuda econòmica per a lloguer, en cas de no disposar d’un habitatge públic per a assignar al sol·licitant.

Tal com hem recordat una vegada darrere l’altra en les nostres resolucions a la Conselleria d’Habitatge, quan una persona manifesta amb claredat la seua necessitat d’habitatge a través de la sol·licitud formulada, la concessió d’una ajuda al lloguer constitueix un mecanisme alternatiu i subsidiari a l’adjudicació d’un allotjament al qual la Generalitat ha de recórrer, a causa de la insuficiència del parc públic d’habitatges per a garantir el seu dret a un sostre digne.

La falta de transparència es cronifica

Finalment, cal  tornar a destacar la falta d’avanços en matèria de transparència de les administracions públiques. De manera persistent s’ignoren les peticions d’informació presentades per la ciutadania als diversos organismes, com també les queixes dels representants polítics en labors d’oposició, per falta d’accés a informació pública que consideren necessària per a l’exercici de la seua funció constitucional.

Cal recordar, una vegada i una altra, que la informació de què disposen les administracions no és propietat exclusiva dels qui les governen a cada moment. Lamentablement, aquest problema s’ha cronificat i s’observa en innombrables institucions dirigides per equips de tot l’espectre polític. Aquesta institució contempla amb preocupació como s’ignoren els advertiments i les recomanacions que efectua en les seues resolucions, ja siguen aquests ciutadans o càrrecs electes. Amb aquestes actituds, la nostra salut democràtica també s’afebleix.

Davant del repunt de contagis i morts, Luna investiga si s’han disposat i aplicat els mitjans personals i materials necessaris

 

Davant de les notícies publicades sobre l’existència d’un brot d’infeccions per la covid-19 en les residències públiques de majors dependents d’Alcoi (RPMD Mariola i RPMD Pintor Sala), que xifren en 107 el nombre de persones contagiades i 10 morts, el síndic de Greuges, Ángel Luna, ha obert una queixa d’ofici per a saber quines mesures ha adoptat el Consell en aquests centres sociosanitaris per a la prevenció, control i atenció de la pandèmia.

Igualment, atesa la gravetat de la situació, el Síndic investiga si les conselleries competents han disposat els mitjans personals i necessaris per a garantir el compliment de la normativa vigent pel que fa a la covid-19. Així mateix, Luna vol conéixer: la pràctica, el sistemes de control i el seguiment que han dut a terme, tant la Conselleria de Sanitat com la d’Igualtat, de les resolucions, instruccions i protocols establits en les residències públiques de majors dependents d’Alcoi  per a la prevenció i l’assistència de les persones afectades per la covid-19.

 

 

 

 

 

Luna exigeix a la Conselleria que facilite a la ciutadania informació clara, veraç, coherent i senzilla sobre el funcionament i l’organització dels centres de salut per a evitar confusió

 

El síndic de Greuges, Ángel Luna, alerta que  l’atenció primària sanitària ha perdut la seua condició de proximitat i propinqüitat amb els pacients, qui, a més, no disposen de suficient informació sobre el funcionament dels centres de salut, cosa que els fa sentir desatesos i abandonats. Així consta en la resolució de la queixa d’ofici sobre la situació de l’atenció primària a la Comunitat Valenciana, que s’acaba d’emetre.

Després d’analitzar l’informe enviat per la Conselleria de Sanitat i contrastar les opinions i informacions amb altres fonts, sobretot entre professionals de l’atenció primària, el Síndic insta Sanitat a implementar els plans específics que permeten utilitzar, de manera intensiva, tots els recursos del sistema sanitari públic, per a garantir l’accessibilitat telefònica i telemàtica dels ciutadans als centres d’atenció primària, com també utilitzar l’atenció presencial com a primera opció d’assistència, especialment en la població més fràgil.

En aquest sentit, en la resolució es destaca que “la millora en les eines tecnològiques de comunicació no ha de privar els pacients d’altres patologies diferents de la COVID-19 de l’atenció presencial, ja que l’ús abusiu d’aquestes eines podria atemptar contra la nota de proximitat i propinqüitat que ha de presidir la relació metge-pacient”.

Luna recorda a la Conselleria de Sanitat que les necessitats d’altres patologies diferents de la COVID-19 no poden quedar desateses, especialment en els casos de persones majors amb malalties cròniques i altres col·lectius vulnerables, com ara les persones amb malaltia mental o diversitat funcional,  que són les grans víctimes d’un sistema sociosanitari que té davant seu el desafiament de donar resposta a tots els malalts els tractaments dels quals s’han vist afectats per la pandèmia.

Sens dubte, els condicionants forçats per la pandèmia han obligat a una reorganització de l’atenció primària que la ciutadania titlla «d’inaccessible o inoperativa» en nombroses queixes al Síndic, per les greus dificultats que diuen que troben a l’hora d’obtenir una cita mèdica via telèfon o aplicació informàtica, els problemes per a rebre atenció presencial, accedir a una prova mèdica, o els criteris  per a practicar una PCR. Aquestes situacions comporten la paradoxa d’obligar les persones a acudir presencialment als centres de salut per a realitzar algun d’aquests tràmits, però en canvi no poden rebre atenció sanitària personal.

Cal afegir que des de l’inici de la crisi sanitària ha existit desconeixement respecte de l’accés a l’atenció sanitària, fet que ha provocat confusió i angoixa en bona part de la població. Per això, el Síndic exigeix a Sanitat que facilite als ciutadans una informació clara, coherent, veraç i senzilla pel que fa a les regles de funcionament i organització dels centres sanitaris d’atenció primària i de salut pública col·lectiva, a fi d’evitar que se senten desatesos o no escoltats per l’Administració sanitària. Així mateix, la resolució assenyala que seria desitjable, per a evitar dubtes, que sense perjudici de la seua realitat concreta, els protocols dels departaments de salut foren tan concrets i uniformes com siga possible.

D’altra banda, la resolució d’aquesta queixa d’ofici també fa referència al desgast i l’estrés que experimenten els professionals de l’atenció primària davant d’una nova modalitat d’atenció no presencial, que han de compaginar amb la tasca derivada dels brots del coronavirus: rastreig, control domiciliari i l’atenció als centres socials de caràcter residencial.

El Síndic valora de manera positiva l’increment i el reforç de la plantilla que esmenta en el seu informe l’Administració sanitària, si bé aquest increment és qüestionat per les fonts del sector consultades. D’acord amb la informació que han transmés al Síndic professionals de l’atenció primària, diuen que es troben saturats en la seua labor diària i al·leguen una gran pressió per la càrrega de treball. Així doncs, Luna recomana a la Conselleria de Sanitat que, per a evitar l’esgotament dels professionals i el col·lapse del sistema sanitari, “implemente les mesures de reforç de les plantilles de les diferents categories professionals, tot garantint el dret a la seguretat i salut dels treballadors”.

Finalment, atés l’impacte que la pandèmia està tenint en els majors en general, i en els de les residències sociosanitàries especialment, el Síndic demana a la Conselleria que es reforcen i s’extremen les actuacions per a la prevenció i control de la COVID-19 en centres socials de caràcter residencial, i que es done prioritat urgent a la coordinació entre les diverses unitats competents: atenció primària, salut pública, unitat hospitalària a domicili i d’altres que escaiguen.

 

Luna exigeix que es facilite la tramitació de les ajudes a les persones

 

El síndic de Greuges, Ángel Luna, ha detectat que una bona part dels problemes que denuncia la ciutadania té a veure amb les greus dificultats que sorgeixen per a obtenir documents que els exigeix una administració per a tramitar un servei, ajuda o prestació, atés que és una obligació legal que les administracions actuen de manera coordinada i que aprofiten la informació de la qual disposen per a evitar, així, que les persones hagen d’aportar documentació que ja està disponible en el sistema.

L’actual situació sociosanitària provocada per la Covid-19 ha complicat més l’obtenció de documents a causa de la reducció dels serveis oferits presencialment. Així, moltes vegades cal demanar una cita prèvia que pot arribar a concedir-se amb prou de retard. Tot això empitjora encara més la situació d’aquelles persones més vulnerables i que més ajuda necessiten. Per si no fos prou, no sembla molt recomanable en aquests moments de pandèmia exposar-se a fer cua, ni tensar l’atenció en persona per a fer tràmits innecessaris.

Així mateix, són moltes les persones que no poden o no saben utilitzar internet per a relacionar-se amb l’Administració quan han de tramitar la renda valenciana d’inclusió, un habitatge o una ajuda d’emergència, per exemple. De fet, sovint una administració requereix el certificat d’empadronament, quan és un document que pot obtenir a través d’una altra administració.

Així les coses, en nom d’una millor governança i de més eficàcia, el Síndic reclama a les administracions que es coordinen i que solament requerisquen els documents i les dades d’acord amb el que es disposa en les lleis, a fi de garantir el dret de les persones a no aportar aquella documentació que:

1. a) ja té l’administració que està tramitant la sol·licitud,
2. b) ja ha sigut elaborada per qualsevol altra administració,
3. c) ja ha sigut aportada prèviament davant de qualsevol administració. En aquest cas, si bé la persona ha d’indicar quan la va presentar i davant de quina administració concreta ho va fer, únicament se li pot exigir que aporte documentació quan es justifique que és impossible per a l’Administració obtenir-la a través dels seus propis mitjans.

D’altra banda, el Síndic també assenyala que l’Administració ha d’incloure, en tots els procediments, models que faciliten a les persones el dret esmentat.

De la mateixa manera, per a facilitar els tràmits administratius, l’Administració únicament ha d’exigir a les persones que corregisquen els defectes de les seues sol·licituds quan siga realment necessari, tenint en compte que:

1. a) No tots els defectes tenen la mateixa importància. Cal tindre en compte la forma més fàcil de corregir-los des del punt de vista de la persona interessada, i facilitar-li aquesta labor.
2. b) Els defectes poden ser corregits mentre l’Administració no declare de manera expressa el desistiment de la persona; és a dir, que ja no té un interés real a continuar amb la seua petició.
3. c) Els escrits que exigisquen a les persones l’aportació de dades o documents hauran de ser comunicats de manera directa i resultar clars: no ha de haver-hi dubte sobre què es demana, per a què es demana i en quina normativa es basa l’Administració per a fer-ho. Això és especialment important en els procediments que tenen com a finalitat facilitar ajudes per a atendre persones en situacions de necessitat. Cal evitar que esdevinguen obstacles que eliminen la seua possibilitat d’obtenir aquestes ajudes.

 

El defensor va dictar una resolució fa un any en la qual advertia de les greus deficiències de les instal·lacions i instava la Conselleria a esmenar els incompliments

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha obert una investigació d’ofici per a conéixer les mesures adoptades per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en el centre d’acolliment de menors “Las Virtudes”, de Villena, per a prevenir més contagis de Covid-19 i atendre els casos positius ja detectats. A més, com que al setembre de 2019 el Síndic ja va resoldre una altra queixa d’ofici en què instava la Conselleria a esmenar les greus deficiències d’aquest centre, li demana informació sobre les actuacions concretes que ha dut a terme per a complir amb les seues recomanacions.
En la resolució https://www.elsindic.com/resoluciones/11046704.pdf es destacava l’incompliment de la normativa vigent en matèria d’autorització de centres d’atenció a menors, i molt especialment respecte de la capacitat total del centre, la qual legalment hauria de ser d’un màxim de 30 places amb grups educatius de 6 places i, no obstant això, en aquell moment comptaven amb 96 places (44 d’acolliment i 52 d’emergència). Així mateix, segons la normativa la capacitat màxima dels dormitoris havia de ser de dues persones i en el centre els dormitoris eren comuns amb 24 places cadascun.
Referent a això, el Síndic va recomanar desenvolupar l’Ordre d’autorització i acreditació de centres d’acolliment d’infància i adolescència, en la qual s’establisquen, entre d’altres, les condicions materials, de personal i funcionament que han de complir els centres amb places d’emergència.
D’igual manera, va instar a promoure una nova regulació de l’organització i el funcionament dels centres de protecció de menors i l’acolliment residencial, en la qual s’incloguen les modificacions previstes en el nou model d’atenció residencial de menors de la Comunitat Valenciana (2017) i les noves modalitats de centres, inclosos els d’emergència.
La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives va indicar en la seua resposta que es trobava treballant en el desenvolupament reglamentari corresponent a aquesta norma legal, però a aquesta institució no li consta que, fins avui, s’haja elaborat i s’haja aprovat aquest desenvolupament reglamentari.

El síndic de Greuges, Ángel Luna, ha dictat una resolució en què recorda a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública el seu deure legal, com a ocupadora, de protegir el personal laboral que estiga al seu servei. A més, insta Sanitat a garantir el dret a la salut dels treballadors de tots els centres sanitaris, sociosanitaris o socials ─públics i concertats─ i dotar-los amb equips de protecció individual adequats per a l’exposició al virus i el risc de contagi de la Covid-19.

Així s’ha pronunciat el Síndic després de tancar la investigació d’una queixa presentada a la fi de març pel president autonòmic del sector sanitat de la Comunitat Valenciana del sindicat CSIF, qui denunciava que des del passat 31 de gener havia dirigit diversos escrits a la Conselleria de Sanitat en què sol·licitava mesures de protecció per als treballadors d’institucions sanitàries en relació amb la pandèmia Covid-19, com ara mampares envidrades separadores i EPI, com també informació dels passos que calia seguir i protocols. El sindicat també manifestava que havia informat de la manca de guants, màscares quirúrgiques, FPP2 i FPP3, i desinfectant, i que no havia rebut resposta expressa de l’Administració sanitària a cap dels seus escrits.

El Síndic conclou que és un fet notori que va existir una situació de desproveïment des dels primers instants de la pandèmia, però la veritat és que en l’informe remés a la institució l’Administració no acredita haver respost, no ja amb la informació reclamada directament per l’autor de la present queixa, sinó tampoc amb la identificació de les mesures concretes  i el subministrament dels EPI destinats a protegir els professionals de l’àmbit sanitari  denunciat per aquest col·lectiu. De fet, el  personal sanitari ha  desenvolupat el seu treball  sota l’existència d’un risc greu per a la salut, per la seua exposició a l’agent biològic Covid-19, propiciat per l’escassetat d’EPI. Aquest risc s’ha materialitzat en un elevat índex de contagis entre el personal sanitari, amb major incidència que la resta de la població.

Sense posar en dubte els esforços de la Conselleria, ni les dificilíssimes circumstàncies de proveïment de material que s’ha portat a efecte progressivament, el Síndic troba a faltar  que Sanitat haja fet constar en el seu informe els subministraments concrets d’EPI, tal com reclamava l’autor d’aquesta queixa.

Així mateix, Luna, destaca el fet que continuem en una situació delicada des del punt de vista de la salut pública, amb nous rebrots a la Comunitat Valenciana, a escala nacional i  internacional, fet que obliga a extremar els riscos probables que es deriven d’aquesta situació. “La normativa de prevenció de riscos laborals imposa l’obligació legal a l’Administració, com a ocupadora, de protegir els treballadors, cosa que comporta necessàriament també l’obligació de dotar-los dels mitjans preventius necessaris perquè facen el seu treball amb les mínimes i imprescindibles condicions de seguretat per a la  seua  salut. Si no ho fa, i no existeix un motiu que justifique aquesta conducta, infringeix la normativa  de prevenció de riscos laborals,  però  a més,  això  comporta  posar en perill  els     treballadors,  que  resten exposats  a un  risc  greu  per a la  seua  salut previsible, evitable o minimitzable, i fins i tot es pot lesionar la vida” assenyala el síndic.