Durant el 2017, el Síndic de Greuges va dur a terme un total de 30.136 actuacions en defensa dels drets de la ciutadania, 17.544 de les quals corresponen a queixes tramitades per la institució (17.505 queixes de part i 39 queixes d’ofici) i 12.592 a consultes ateses per la seua Oficina d’Atenció Ciutadana. Durant aquest període, el Síndic va dictar 6.476 resolucions per a millorar les actuacions i el servici oferit per l’Administració local i autonòmica.

Així ho recull l’Informe Anual 2017 de la institució, que José Cholbi ha lliurat hui al president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i que posteriorment ha donat a conéixer als mitjans de comunicació.

	Queixes	%
Queixes presentades per la ciutadania	17.505	58,09%
Queixes iniciades d’ofici	39	0,13%
Consultes rebudes per l’Oficina d’Atenció Ciutadana	12.592	41,78%
Total	30.136	100,00%

 

Evolució del treball del Síndic

	2013	2014	2015	2016	2017
Queixes	19.134	13.029	13.604	14.143	17.544
Consultes atenció ciutadana	15.836	21.490	14.589	14.162	12.592
TOTAL ACTUACIONS	34.970	34.519	28.193	28.305	30.136

Una altra dada que cal destacar del document és l’important grau d’acceptació per part de les administracions públiques de les recomanacions o dels suggeriments dictats pel Síndic de Greuges durant el 2017, ja que d’un total de 6.290 resolucions contestades en el moment de redactar el present informe, se n’han acceptat 5.803, una xifra que representa un grau d’acceptació de 92,3%.

Recomanacions i suggeriments emesos	6.476
Recomanacions i suggeriments contestats	6.290
Recomanacions i suggeriments acceptats	5.803
Recomanacions i suggeriments no acceptats	454
Recomanacions i suggeriments parcialment acceptats	33

Quant a la procedència geogràfica de les queixes presentades, les dades són les següents: l’1,36% de les queixes procedeixen de la província de Castelló, el 35,99% de la província de València i el 62,65% de la província d’Alacant.

	Nre.	%
Província d’Alacant	10.863	62,65%
Província de Castelló	235	1,36%
Província de València	6.241	35,99%
Total	17.339	100,00%

PRINCIPALS QUEIXES PER ÀREES

El 59% dels problemes investigats pel Síndic en 2017 estan relacionats amb la prestació de servicis públics bàsics de l’estat de benestar, és a dir, educació, sanitat, atenció a la dependència, servicis socials, infància, habitatge i igualtat.

Les principals matèries sobre les quals han tractat les queixes estudiades pel Síndic en aquest últim any són les següents:

• Educació, amb un total de 6.661 queixes, 5.765 de les quals corresponen a accions col·lectives a causa de la supressió d’unitats concertades de batxillerat en centres de la Comunitat Valenciana i la disconformitat amb el nou model lingüístic educatiu valencià conegut com “plurilingüisme”. També han arribat al Síndic les queixes per l’atenció deficitària a menors amb necessitats educatives especials, ja siga per falta de professionals d’audició i llenguatge, d’educadors o de professionals d’infermeria per a proporcionar els suports específics que requereixen.  Així mateix, també ens han arribat queixes pels problemes que plantegen els límits d’edat en l’escolarització d’alumnat amb necessitats educatives especials. Quant a l’educació infantil, les queixes més freqüents són a causa de la falta de personal per a resoldre els problemes d’higiene a les aules de 3 anys.

 

• En matèria de medi ambient la institució va tramitar un total de 2.891 queixes, 1.322 de les quals estaven motivades pel tractament d’aigües residuals a l’illa de Tabarca. També han sigut molt habituals les queixes de contaminació acústica per culpa de l’oci nocturn, els casals festers, els comportament incívic entre veïns, els sorolls del trànsit, etc. Altres queixes fan referència a problemes d’accés a la informació mediambiental, tractament d’emissions tòxiques i residus d’indústries, el pla eòlic, etc.

 

• En l’Àrea de Sanitat hem rebut un total de 2.290 queixes, 1.183 de les quals corresponen a l’actuació col·lectiva de pares de menors d’edat que es queixaven per la falta de desfibril·ladors i altres mesures d’atenció en relació amb les emergències sanitàries en les instal·lacions esportives on jugaven els seus fills.

 

• Unes altres queixes estan relacionades amb les llistes d’espera sanitàries, l’accés a tècniques de reproducció assistida, les infraestructures sanitàries, la salut mental infantojuvenil, els límits d’edat en els servicis d’atenció primerenca a menors i  la responsabilitat patrimonial.

 

• L’àmbit de trànsit acumula enguany un total de 1.808 queixes, 1.675 de les quals pertanyen a una acció col·lectiva per problemes a les avingudes Pérez Galdós i Giorgeta de València.

 

• Les queixes relacionades amb l’aplicació de la llei d’atenció a la dependència augmenten enguany fins a les 937 queixes. Les més habituals es refereixen als retards en el reconeixement de les prestacions reconegudes en aquesta llei. Així mateix, hem començat a rebre queixes relacionades amb els retards en l’enregistrament de sol·licituds per culpa de les conseqüències negatives que té per als ciutadans la discrepància de dates. També són freqüents les queixes en matèria de responsabilitat patrimonial per defunció de la persona sol·licitant de la declaració de dependència, una vegada excedit el termini legal per a resoldre la seua sol·licitud.

 

• En matèria de servicis locals ens consten un total de 937 queixes i la majoria ─706─ són una acció col·lectiva per l’absència de servici públic regular de transport entre l’illa de Tabarca i la península. La resta de queixes tenen a veure amb el subministrament d’aigua potable, la recollida de fem, el manteniment i l’ornament de vies públiques i espais urbans, el transport municipal i la gestió d’expedients sancionadors.

 

• Les queixes sobre ocupació pública fan un total de 338 i guarden relació amb els drets d’empleats públics, comissions de servici, integració de persones amb discapacitat en la funció pública, funcionaris interins, borses de treball, etc.

 

• En servicis socials hem rebut  281 queixes sobre: retards en la valoració del grau de discapacitat, renda garantida de ciutadania, famílies nombroses i monoparentals, famílies d’acollida, punts de trobada familiar, etc.

 

• Urbanisme acumula un total de 279 queixes sobre: accés a la informació urbanística, demores a l’hora de concedir permisos i llicències, obres il·legals, tramitació i aprovació de plans urbanístics i instruments d’ordenació, neteja i conservació de solars etc.

 

• En l’Àrea de Règim Jurídic hem rebut 253 queixes que versen sobre: transparència i participació ciutadana, bon govern, contractació, responsabilitat patrimonial, falta d’accés d’informació pública a regidors en l’oposició, etc.

 

• En hisenda pública consten un total de 157 queixes sobre: tributs gestionats per ajuntaments  (IBI, plusvàlua, taxa de fems, etc.) i també impostos gestionats per la hisenda autonòmica (impostos sobre transmissions patrimonials, impostos sobre successions i donacions, etc.).

 

• En relació amb els problemes d’habitatge públic es van presentar 133 queixes motivades a causa de les demores a accedir a un habitatge públic per part dels col·lectius més desfavorits, unes demores que duren anys en la majoria de casos.

QUEIXES D’OFICI

Respecte de les trenta-nou investigacions d’ofici obertes durant el 2017, la gran majoria estan relacionades amb els drets de persones o col·lectius en situació de desprotecció, en risc d’exclusió social o en situacions d’especial vulnerabilitat. Entre altres assumptes, enguany hem supervisat: l’atenció a menors extutelats; situació del centre de recepció de menors Alacant; la falta de docents en educació especial; l’atenció a la salut mental infantojuvenil; el funcionament dels punts de trobada familiar; l’atenció a les dones víctimes de violència de gènere; inspecció de centres residencials de persones majors; o la participació de menors estrangers en esport federat; la insalubritat dels habitatges de l’EIGE al barri Miguel Hernández d’Alacant i  la falta de cirurgians pediàtrics en hospitals de la CV, entre molts d’altres.

INFORMES ESPECIALS

A la tasca de la tramitació ordinària de queixes cal afegir la presentació de tres informes especials i/o monogràfics que van ser lliurats a les Corts Valencianes al llarg de l’any passat sota els títols següents:

• El paper dels servicis socials generals en la lluita contra la pobresa  i l’exclusió social en els municipis valencians durant la crisi, presentat al gener de 2017.
• L’exercici de la tutela de menors per les administracions públiques valencianes, lliurat un mes més tard, al febrer de 2017.
• L’atenció i la protecció a les dones víctimes de violència de gènere a la Comunitat Valenciana, que vam fer públic al juny de 2017.

Cadascun d’aquests documents conclou amb un conjunt de propostes de millores dirigides a les administracions amb competència en cadascun dels assumptes tractats.

COL·LABORACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ

Quant al grau de col·laboració de les administracions públiques valencianes amb  aquesta institució, volem significar que continua sent molt elevat i satisfactori. No obstant això, en l’Informe Anual 2017 es detallen tretze administracions que no han contestat a les nostres peticions d’informació després de diversos requeriments, fet que ens ha obligat a dictar resolucions sense conéixer l’opinió de l’administració denunciada. En aquesta situació es trobarien:

Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (en 133 queixes); Ajuntament d’Elda (en 7 queixes), Ajuntament de Llíria (en 3 queixes); Ajuntament de Monforte del Cid (3 queixes); Ajuntament de Moncada (2 queixes); Conselleria de Sanitat Universal (1 queixa); SUMA Gestió Tributària (1 queixa); Ajuntament de Benaguasil (1 queixa); Ajuntament de Catarroja (1 queixa);  Ajuntament de Mutxamel (1 queixa); Ajuntament de Nàquera (1 queixa); Ajuntament de Peníscola (1 queixa); Ajuntament de Rojales (1 queixa).

També donem compte en l’Informe d’aquelles administracions que no han donat resposta a les nostres recomanacions, suggeriments o recordatoris de deures legals després de repetits intents d’obtindre resposta. Aquesta seria la situació de les administracions següents:

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (en 95 resolucions); Ajuntament d’Elda (8 resolucions, encara que en 3 rebérem resposta després de comunicar-los el tancament de la queixa); Conselleria de Sanitat Universal (2 resolucions, encara que en una vam rebre informe després de comunicar-los el tancament de la queixa); Ajuntament de Catarroja (2 resolucions); Ajuntament de Llíria (2 resolucions, en una vam rebre resposta després de comunicar-los el tancament de la queixa); Ajuntament de Moncada (2 resolucions); Ajuntament de Mutxamel (2 resolucions); Ajuntament d’Orihuela (2 resolucions); Conselleria d’Educació (1 resolució); Conselleria d’Habitatge (1 resolució); SUMA Gestió Tributària (1 resolució); Ajuntament d’Alginet (1 resolució); Ajuntament d’Alacant (1 resolució), Ajuntament d’Aielo de Malferit (1 resolució); Ajuntament de Bellreguard (1 resolució); Ajuntament de Burjassot (1 resolució); Ajuntament de Carcaixent (1 resolució que contesten després de comunicar-los el tancament de la queixa); Ajuntament de Chiva (1 resolució); Ajuntament de Daimús (1 resolució); Ajuntament de Daya Nueva (1 resolució); Ajuntament d’Oliva (1 resolució, que contesten després de comunicar-los el tancament de la queixa); Ajuntament de Peníscola (1 resolució); Ajuntament de Rojales (1 resolució); Ajuntament de Serra (1 resolució); Ajuntament de Torrevieja (1 resolució); Ajuntament de València (1 resolució); Ajuntament de Vinalesa (1 resolució).

En les dues situacions descrites, hi ha expedients en què hem rebut l’informe requerit després d’haver dictat la resolució, i altres en què l’Administració contesta a la nostra resolució una vegada que ja hem tancat la queixa.

En qualsevol cas, i sobre aquesta falta de col·laboració, el Síndic adverteix de la idiosincràsia d’aquesta institució i de l’obligació que té l’Administració de col·laborar-hi perquè funcione correctament: “La peculiar naturalesa d’aquesta institució, les resolucions de la qual no gaudeixen de força per a obligar al seu compliment, requereix d’un elevat grau de col·laboració de les administracions i organismes subjectes al seu control. D’una altra manera, el Síndic pot esdevindre una veu que clama en el desert i que hauria de cridar vegada més fort perquè les seues denúncies assolisquen el suficient grau de notorietat”.

NOTA: Totes les resolucions que esmenten en l’Informe Anual poden ser consultades en la nostra pàgina web, per a la qual cosa solament haureu de fer clic sobre el número de queixa (en la versió digital). Igualment, tots els informes especials publicats durant el 2017 també es troben disponibles en la nostra web perquè puguen ser consultats i descarregats.

Consulteu l’Informe Anual 2017 en la nostra pàgina web.

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha lliurat hui al president de les Corts, Enric Morera, un informe especial sobre la situació de l’habitatge públic a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un estudi monogràfic que analitza de manera aprofundida el panorama actual de l’habitatge gestionat per les administracions públiques ─principalment la nova Entitat Valenciana de l’Habitatge i Sòl (antiga EIGE) i ajuntaments─ per a finalitats socials, és a dir, per a atendre els col·lectius més vulnerables i en risc d’exclusió social.

El document també avalua en profunditat la problemàtica de la pobresa associada a l’habitatge en les llars valencianes. Tot això amb una anàlisi de dades desagregades geogràficament per províncies i zones. El document quantifica el parc d’habitatge públic, la seua distribució espacial i el seu ús. També detalla les principals característiques de la població demandant d’habitatge públic, la seua zonificació i estratificació, com també un estudi de les condicions, característiques i ubicació dels habitatges públics que donen satisfacció a aquesta demanda.

Per a la recopilació de les dades publicades en aquest informe, el Síndic ha comptat amb la participació de l’Institut d’Economia Internacional de la Universitat d’Alacant. L’equip dirigit per la professora Paloma Taltavull s’ha encarregat de realitzar un profund estudi econòmic, sociològic i estadístic que constitueix el fonament de les recomanacions amb què el defensor del poble valencià conclou l’informe.

CONCLUSIONS

La principal conclusió del treball és que el parc d’habitatge públic és insuficient per a atendre la demanda d’habitatge dels col·lectius més desfavorits, especialment en una etapa de crisi. L’accés a un habitatge digne continua sent en l’actualitat una de les principals preocupacions de la societat valenciana, i així ho constata el Síndic a través  de les queixes rebudes per la ciutadania sobre aquesta matèria. Més enllà del nombre ─que oscil·la entre les 100-150 queixes anuals─ el defensor destaca la gravetat de les situacions denunciades. La majoria fan referència a la desprotecció de famílies que no poden accedir a un habitatge pels seus propis mitjans i que esperen durant anys l’adjudicació d’un habitatge social, però que sovint no se’ls facilita un recurs d’emergència alternatiu, ja que en general no existeix.

Tot i estar reconegut en la Constitució i en les lleis que desenvolupen aquesta matèria, el  gaudi efectiu del dret a l’habitatge dista encara de ser real. En aquest sentit, la crisi econòmica ha evidenciat i ha potenciat les mancances estructurals que presenten les polítiques públiques en aquesta matèria, i ha col·locat moltes persones en una situació d’extrema pobresa i de privació dels drets més fonamentals en haver perdut el seu habitatge com a conseqüència de les dificultats financeres.

La política d’habitatge a Espanya i a la Comunitat Valenciana ha prioritzat tradicionalment l’accés de les classes mitjanes a l’habitatge en règim de propietat (HPO), davant de les polítiques d’accés en règim de lloguer. No obstant això, el Síndic porta anys insistint en un enfocament més social de la política d’habitatge que facilite l’accés a un habitatge digne als col·lectius més vulnerables i en risc d’exclusió social.

PARC PÚBLIC D’HABITATGE A LA COMUNITAT VALENCIANA

L’informe del Síndic quantifica el parc d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana en unes 66.000 unitats. D’aquestes, el 54% es troba sota la gestió de la nova Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (antiga EIGE) mentre que la resta es trobaria sota la gestió d’instituts de l’habitatge en les principals ciutats i/o directament gestionades pels ajuntaments. No obstant això, no hi ha un cens oficial en què es comptabilitze el nombre real d’habitatge social gestionat per les diverses administracions públiques, cosa que el Síndic troba a faltar i considera necessari, ja que ajudaria a prendre decisions de construcció i assignació amb més precisió i equitat. A més, insisteix en el fet que aquest cens o registre hauria de ser dinàmic, públic i accessible a tota la ciutadania valenciana.

De les 66.000 unitats, el 94% estan ocupades i hi ha un romanent que oscil·la entre el  4%-5% d’habitatges buits, per rehabilitar i/o per recuperar. Aquest percentatge representa aproximadament uns 3.500 habitatges per a tota la Comunitat Valenciana, que podrien ser efectivament utilitzables per a cobrir necessitats sobtades d’habitatge. Aquesta xifra resulta insuficient per a cobrir les necessitats d’habitatge que es continuen produint com a resultat dels processos de llançament de les llars i dels nivells de pobresa resultants de la crisi.

En aquest sentit, l’informe del Síndic considera que són unes 7.100 les llars que es troben en el límit de la pobresa en habitatge, és a dir, que en qualsevol moment i davant de qualsevol canvi negatiu en les seues condicions econòmiques podrien requerir suport públic immediat. Per tant, el dèficit d’habitatge públic sobre els habitatges computats existents per a atendre noves demandes d’urgència estaria aproximadament en 3.700 unitats, que es concentrarien principalment a la província d’Alacant i la de València, bàsicament a les capitals.

No obstant això, si s’amplia el còmput de necessitats a les llars en risc, és a dir, aquelles que assumeixen uns pagaments per habitatge excessius en relació amb la seua renda (població en “estrés d’habitatge”), una eventual contracció del cicle econòmic podria provocar que aquestes llars es quedaren sense habitatges i conseqüentment que augmentaren les necessitats d’habitatge a xifres superiors a les 20.000 unitats. Sobre aquestes dades, l’informe destaca que hi ha un desajust territorial entre la demanda i l’oferta d’habitatge públic en detriment del sud.

HABITATGE I POBRESA

L’informe revela que l’impacte de la crisi sobre la pobresa ha sigut molt més sever arreu de la Comunitat Valenciana que a la resta d’Espanya. Aquesta pobresa es troba directament associada a la pèrdua d’ingressos i la incapacitat de cobrir les necessitats fonamentals de la llar. El nombre de llars sense ingressos va arribar a un màxim en 2013, amb un total de 44.028 llars registrades per l’ECV.

La proporció de llars pobres a Alacant és superior a la mitjana de la Comunitat Valenciana i se situa al voltant del 22% en tot el període; a València, la proporció és inferior a aquesta xifra (16.5%), i Castelló és la província en què la propensió a la pobresa s’accelera sobtadament després de l’impacte de la segona onada de la crisi econòmica, cosa que es reflecteix en el nombre de llars pobres, que s’eleven des del 17% fins a quasi el 30% en 2013.

Com a resultat d’aquests nivells d’empobriment i desajustos econòmics, una part rellevant de famílies valencianes va perdre el seu habitatge a través de desnonaments, llançaments i/o dació en pagament. Conseqüentment, la crisi ha provocat una variació en la fórmula de tinença de les llars valencianes, de manera que s’ha reduït el nombre de llars en propietat i ha augmentat el nombre de propietaris que paguen pel seu habitatge (rehipoteques o canvis d’habitatge) i el d’aquells que es troben en lloguer a preu de mercat.

Paral·lelament, la situació va generar un augment sobtat de la demanda d’habitatge social amb un parc públic que no va poder donar l’abast a tanta demanda. Amb això, part de les llars que per les seues condicions requerien un habitatge social han estat obligades a pagar preus de mercat.

RECOMANACIONS

El Síndic conclou l’informe especial amb setze recomanacions dirigides a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori a fi que siguen estudiades, valorades i adoptades amb l’objectiu de garantir de forma real i efectiva el dret subjectiu a un habitatge digne.

Una de les principals recomanacions és incrementar el parc d’habitatge públic en lloguer, com també les dotacions pressupostàries per a fer efectiu el dret a l’habitatge  assequible, digne i adequat. També considera imprescindible comptar amb recursos d’emergència que permeten l’actuació immediata en els casos de pèrdua d’habitatge, mentre s’exploren altres actuacions més estables.

A l’empara de la Llei de funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana que va entrar en vigor fa a penes un any, el Síndic insta a posar en funcionament el sistema d’ajudes al lloguer i, així, abonar-les a aquelles persones a qui no es puga adjudicar un habitatge públic en lloguer per insuficiència del parc públic.

L’informe també posa de manifest la falta de dades reals sobre el parc públic d’habitatge a la Comunitat Valenciana ─que  en aquest treball ha sigut calculat amb mètodes estadístics─ i la tipologia i el nombre de llars demandants. És per això que el Síndic insisteix en la necessitat d’elaborar estudis amb dades fiables i exactes sobre l’oferta i la demanda actual i potencial d’habitatge públic, com també sobre la necessitat de comptar amb registres dinàmics, públics i accessibles que permeten conéixer amb precisió quins habitatges integren el parc públic, quina és la seua ubicació geogràfica i quin és el seu estat d’ocupació. Segons el defensor “aquests registres o censos permetrien prendre decisions de construcció i assignació amb més precisió i equitat”.

Finalment, la institució també subratlla que ha d’existir una relació directa entre la política d’habitatge i les polítiques socials, i apel·la a posar en funcionament programes d’acompanyament social als adjudicataris d’habitatge públic per a abordar la situació de pobresa que experimenta la llar demandant d’habitatge d’una manera integral (inserció social, laboral, sanitària, assumpció de dades associades a l’habitatge, etc.).

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha remès a l’Ajuntament de Torrevella una resolució amb quatre recomanacions encaminades a fer efectius els drets de les persones amb mobilitat reduïda i facilitar el desplaçament i l’accés d’aquestes a les vies i edificis de Torrevella.

Entre les recomanacions efectuades, el defensor constreny l’Administració local perquè concrete “l’anunciat Pla d’Accessibilitat Integral del municipi” amb la dotació pressupostària adient. A més d’aquest pla, el Síndic també considera que l’Ajuntament hauria de desenvolupar polítiques transversals d’accessibilitat que involucren a tots els departaments per tal de garantir els drets de les persones amb diversitat funcional des de totes les àrees de gestió.

Així mateix, en una altra de les recomanacions, el Síndic demana “diligència i eficàcia” a l’hora de concórrer a totes les ajudes i subvencions que ofereixen altres administracions (diputacions, ministeris, fons europeus, etc.) en matèria d’accessibilitat.

La intervenció del Síndic té el seu origen en la queixa presentada per un ciutadà que manifestava la vulneració dels drets de les persones amb problemes de mobilitat a Torrevieja, així com l’escassa inversió d’aquest Ajuntament per a eliminar les barreres arquitectòniques en la via pública. En el seu escrit, l’afectat detallava una sèrie de punts sobre els quals no s’havia dut a terme cap actuació i que, per tant, eren inaccessibles. És per això i pel que fa a aquesta última qüestió, que Cholbi ha sol·licitat al consistori que supervise totes les àrees i llocs denunciats i que duga a terme les actuacions oportunes per a ajustar-se a la normativa vigent en matèria d’accessibilitat.

El defensor recorda en la seua resolució el dret, reconegut per llei, de les persones amb discapacitat a viure de forma independent i a participar plenament en tots els aspectes de la vida. En opinió del Síndic, la falta d’accessibilitat dels entorns i servicis constitueix, sens cap dubte, una forma subtil com també indubtable de discriminació, ja que es limita no solament l’autonomia d’aquestes persones sinó també la seua capacitat de participar en la vida social, laboral i cultural en igualtat de condicions. Per aquest motiu els poders públics tenen l’obligació legal d’adoptar les mesures escaients per a assegurar l’accessibilitat universal, en igualtat de condicions amb les altres persones.

Veure el contingut íntegre de la resolución del Síndic: http://www.elsindic.com/Resoluciones/10917181.pdf 

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per a conéixer les mesures de seguretat de “nivell alt” adoptades per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a protegir les dades personals de salut que contenen els expedients de persones en el Centre de Valoració d’Alacant. L’obertura d’aquesta investigació es produeix arran de la notícia publicada en un mitjà de comunicació que revelava que hi havia milers d’expedients ubicats a les zones de pas de l’immoble esmentat.

Segons ha pogut conéixer el Síndic, es tractaria d’expedients amb informació molt sensible considerada de “nivell alt”, ja que es tracta de documents que contenen dades sobre la salut de les persones que van sol·licitar la valoració del seu grau de discapacitat. Justament per a protegir aquesta informació confidencial, la llei estableix mesures de seguretat específiques com ara armaris o arxivadors ubicats en àrees d’accés protegit.

Una altra qüestió que preocupa el Síndic sobre aquest assumpte és la destrucció dels expedients de persones que ja han mort. Per al defensor, l’eliminació d’aquests expedients podria complicar el compliment de les nombroses i reiterades recomanacions dictades per aquesta institució sobre l’obligació que té la Conselleria d’Igualtat d’indemnitzar els familiars d’aquelles persones que van morir esperant que es resolguera la seua valoració i per tant sense poder rebre les prestacions reconegudes en la llei.

A fi d’investigar aquests fets, el Síndic ha sol·licitat a la Conselleria que l’informe sobre el procediment establit per a evitar la destrucció dels expedients corresponents a persones mortes quan encara no ha prescrit la responsabilitat patrimonial de l’Administració.