L’adjunt primer del Síndic de Greuges, Ángel Luna, ha mantingut hui una trobada a Vitoria-Gasteiz amb representants d’altres huit defensories del poble per a fer públic un manifest en què, de forma unànime, mostren la seua consternació davant de la gravíssima crisi humanitària que afecta els sol·licitants d’asil i refugi a Europa mentre es tramiten amb comptagotes els procediments d’acollida en els estats membres de la Unió Europea (UE).

Tot fent-se ressò de la reivindicació de les organitzacions socials i de part important de la població civil de les seues respectives comunitats autònomes, els defensors apel·len a les institucions implicades en la gestió d’aquesta crisi perquè s’arbitren, sense dilació, mesures destinades a protegir eficaçment la vida, la integritat, els drets i la dignitat de centenars de milers d’homes, dones i xiquets obligats a fugir dels seus països d’origen, immersos en conflictes devastadors i que són mereixedors de protecció internacional.

Així mateix, lamenten l’escàs compliment dels compromisos relatius a la reubicació i reinstal·lació de persones refugiades per part dels estats membres de la UE i en particular per Espanya, fet que ha impedit que les comunitats autònomes hagen pogut complir fins a hores d’ara les seues funcions en l’acollida de les persones sol·licitants de refugi.

Consideren, a més, que l’excepcionalitat, la urgència i la gravetat de la crisi humanitària fan necessari superar l’actual sistema d’acollida, lent i ineficaç, i afavorir mecanismes de coordinació territorial entre l’Administració central i les de les comunitats autònomes, que possibiliten una gestió capaç de donar resposta a la magnitud del problema.

Per als defensors és indispensable avaluar els motius pels quals no s’ha pogut oferir acollida fins ara als sol·licitants de refugi i protecció subsidiària humanitària a Europa, i criden a dissenyar altres estratègies extraordinàries per a fer front al cataclisme humanitari a què s’està enfrontant Europa.

La declaració ha estat consensuada i aprovada pels següents: el defensor del pueblo de Andalucía, el síndic de greuges de Catalunya, la valedora do pobo de Galicia, el diputado del común de Canarias, el ararteko, el justicia de Aragón, el síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, el procurador del común de Castilla y León i l’ararteko de Navarra.

 

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Alacant, a les conselleries d’Igualtat i Polítiques Inclusives i a la d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per a urgir-los a elaborar un projecte d’intervenció sobre el barri Verge del Remei que permeta actuar de manera integral sobre les problemàtiques que hi tenen lloc i que posen en greu risc la convivència entre les persones que hi habiten.

El defensor del poble valencià va iniciar aquesta investigació després de tindre notícies de la supressió de la partida econòmica que l’Ajuntament d’Alacant destinava al finançament del programa de mediació social i escolar en la zona Nord d’Alacant i del risc de desaparició d’aquest tipus de programes per falta de finançament d’altres administracions públiques.

En concret, el Síndic es va interessar pel programa de mediació Acu4troBandas, un programa integral i consolidat que es desenvolupa en l’IES Verge del Remei des de l’any 2001 amb una valoració molt positiva per part de la comunitat educativa, ja que no sols treballa en l’àmbit escolar, sinó que amplia les seues actuacions i efectes als barris de procedència de l’alumnat que es caracteritzen per tindre una població molt heterogènia de més de 35 nacionalitats.

El Síndic va sol·licitar a l’Ajuntament d’Alacant i a les conselleries d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, com també a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que l’informaren sobre les possibles actuacions que calia dur a terme des de cadascuna de les seues competències i d’una manera coordinada per a assegurar la continuïtat del programa de mediació esmentat més amunt.

Després de l’estudi detingut dels seus informes i de l’elaborat per l’equip directiu de l’IES Verge del Remei, el Síndic considera inadmissible que programes de mediació com ara Acu4troBandas se sostinguen per la iniciativa d’un grup de professionals docents que, any rere any, ha de buscar el finançament necessari per al seu manteniment (enguany es manté gràcies a una entitat bancària). D’acord amb el defensor “els problemes de convivència que hi tenen lloc requereixen una intervenció urgent i coordinada de totes les administracions implicades (local i autonòmica)”.

Conseqüentment, aquesta institució considera que no s’ha d’esperar a tindre el Pla d’Inclusió 2016-2020 que actualment està elaborant l’Ajuntament d’Alacant, sinó que seria convenient realitzar projectes d’actuació sobre aquelles zones de la ciutat amb especial problemàtica social de què ja es té un diagnòstic suficient i l’anàlisi dels resultats d’actuacions prèvies.

Igualment, el Síndic demana que es mantinga el programa de mediacióAcu4troBandas, l’efectivitat i acceptació del qual està acreditada pels col·lectius a què es dirigeix. Per al Síndic, el finançament del projecte ha de ser assumida tant per l’Administració local i autonòmiques implicades, i cal evitar en tot cas que la seua continuïtat depenga del finançament privat.

 En la nostra web es pot consultar la resolució del Síndic de Greuges.

El Síndic de Greuges acaba de fer pública la seua resolució sobre acolliment familiar i residencial de menors de zero a sis anys a la Comunitat Valenciana. Una investigació que el defensor valencià va iniciar d’ofici després de l’entrada en vigor al juliol de 2015 de la nova legislació que regula el sistema de protecció a la infància i l’adolescència (Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol i la Llei 26/2015, de 28 de juliol).

De la informació remesa per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en el seu últim informe al novembre de 2016 es desprén que a la Comunitat Valenciana hi ha un total de 426 famílies d’acollida per a xiquets de 0 a 6 anys, de les quals 80 estan disponibles per a acollir. No obstant aixòograve;, en el mateix document la Conselleria comunicava al Síndic que hi havia 83 menors en acolliment residencial (39 en la franja d’edat de 0 a 3 anys i els altres 44 en la franja de 4 a 6 anys).

D’acord amb l’Administració, la majoria d’infants tenen alguna necessitat especial o discapacitat (retards en el llenguatge, diversitat funcional, alteracions del son, trastorns afectius, conductes autolesives, etc.) que fa que necessiten una intervenció individualitzada, i és per això que la seua inclusió en programes d’acolliment familiar “pot resultar difícil o complexa”. Altres raons que al·lega la Conselleria per a tindre menors d’aquestes edats en acolliment residencial són: la unió amb el  grup de germans, el fet d’haver passat per fracassos en adopcions o acolliments familiars previs, la proximitat al domicili familiar, o bé perquè es tracta de bebés que estan amb les mares en centres de protecció, o perquè tenen un pronòstic clar de reunificació familiar. 

Sobre aquest particular, el Síndic recorda que la legislació vigent és contundent sobre aquesta qüestió i estableix que no s’acordarà l’acolliment residencial per a menors de tres anys llevat de casos d’impossibilitat, degudament acreditada. Arribat aquest cas, l’acolliment residencial d’aquests menors no podrà tindre una duració superior als tres mesos.

Tot i ser contrària a la legislació vigent, l’Administració admet que la mesura d’acolliment residencial de menors de 0-6 anys continua sent utilitzada. A més, en el curs de la tramitació de la queixa, el Síndic va visitar alguns dels centres en què es troben els menors d’entre 0-6 anys i va comprovar  in situ  que s’estaven produint ingressos prolongats superiors als previstos en la llei, com també el fet que cap dels menors tenia reconeixement oficial del grau de discapacitat (només en un cas s’estava preparant la documentació per a presentar-la en el centre de valoració) ni malaltia greu que requerira tractament mèdic especial; per la qual cosa de vegades el propi equip de centre no compartia que hi romanguera el menor ja que consideraven viable el seu acolliment familiar.

Per tot això, el Síndic ha recomanat a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives la revisió de tots els expedients de menors de 0-6 anys que actualment romanen en els centres de protecció, i que es promoga la finalització de l’internament a través de les mesures que escaiguen en cada cas (reagrupació familiar o acolliment familiar en les seues distintes modalitats). Cholbi també insisteix en la necessitat imperiosa de desenvolupar la modalitat d’acolliment familiar especialitzat com a forma de reducció i eliminació de l’acolliment residencial de menors de 0-3 anys i progressivament als menors de 4 a 6 anys. El defensor comparteix amb aquesta Conselleria que el disseny tècnic i l’aplicació pràctica d’aquesta modalitat són complexos d’aplicar i per això li suggereix que tinga en compte les regulacions i bones pràctiques dutes a terme en altres comunitats autònomes i que les adeqüe a la realitat de la nostra comunitat per a implantar-les.

En la resolució el Síndic aplaudeix la mesura adoptada per la Conselleria d’Igualtat d’equiparar les prestacions econòmiques assignades a les famílies acollidores, independentment que es tracte de família educadora o família extensa, com també l’augment pressupostari (aproximadament un 28% més que en 2016) per a aquesta partida en el pressupost del 2017. No obstant això, la institució considera que falta tractar algunes qüestions importants, i algunes amb caràcter urgent, com ara l’adequació de la normativa autonòmica a la normativa estatal en matèria de protecció a la infància i adolescència, o l’elaboració d’un pla autonòmic de protecció a la Infància, ja que l’anterior va deixar de tindre vigència l’any 2010.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic de Greuges sobre aquest assumpte. 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una investigació per a conéixer l’actuació de l’Ajuntament de Valencia pel que fa a les runes, la brossa i els problemes d’insalubritat (plaga de rosegadors) dels solars abandonats al barri del Parc Central.

Segons la Llei urbanística valenciana (LOTUP), els propietaris dels terrenys i els solars són els responsables de mantindre’ls en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic, i han de dur a terme els treballs i les obres que calguen per a conservar-los o rehabilitar-los. Ara bé, aquesta norma confereix als ajuntaments l’obligació de dictar ordres d’execució d’obres, reparació, conservació i rehabilitació dels edificis, els solars o els terrenys que es troben en condicions deficients.

Per tot això, aquesta institució ha decidit obrir una queixa d’ofici amb la finalitat d’investigar i supervisar els fets denunciats, com també comprovar l’activitat desenvolupada per l’Ajuntament de Valencia pel que fa a aquests fets. En aquest sentit, se sol·licitarà un informe a l’esmentat Ajuntament pel que fa a les mesures adoptades per a evitar els abocaments il·legals de runes i assolir el manteniment dels solars en unes condicions higienicosanitàries adequades.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per a investigar l’actuació de l’Administració en relació amb els abocaments incontrolats, segons sembla de substàncies químiques, que s’estan produint cada vegada que plou al barranc de Chiva (València). 

Per al defensor valencià, la protecció i conservació del medi ambient és objecte d’una creixent preocupació social i ha de ser un dels objectius essencials de les polítiques públiques que han de vetlar, en tot moment, per l’atenció i conservació  dels recursos naturals davant de les actuacions que pogueren lesionar-lo o utilitzar-lo de manera abusiva i irracional.

Per tot això, en els pròxims dies el Síndic es dirigirà a l’Ajuntament de Chiva i a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural per a sol·licitar-los informes sobre les inspeccions dutes a terme al lloc dels fets i les mesures adoptades per a identificar i sancionar els responsables de l’abocament il·legal.  

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha admés a tràmit la queixa presentada per un veí de Tabarca, acompanyada per una desena de signatures. En la queixa demanen la intervenció del defensor del poble valencià per a millorar les condicions de «prestació de servici públic de transport Santa Pola-Tabarca en temporada baixa», i també la regulació dels preus dels bitllets per als residents, ja que consideren excessiva la tarifa actual de 10€ per l’assiduïtat dels viatges.

L’afectat, que resideix a l’illa de Tabarca durant tot l’any, ha manifestat davant el Síndic les complicacions per a viatjar i tornar al seu domicili entre els mesos de novembre a març, ja que entén que hi ha talls del servici sense cap motiu aparent i que aquest s’hi manté precàriament i no respecta els horaris «i resta supeditat als turistes que vénen de Santa Pola». Es tracta d’una situació que, segons aquest veí, els genera incertesa a l’hora d’eixir de l’illa per a fer compres, gestions administratives o acudir a la cita mèdica.

El Síndic, per la seua banda, s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Alacant -al qual pertany la pedania de Tabarca- i a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori per a sol·licitar informació sobre aquesta situació i altres circumstàncies concurrents.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha demanat a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport que adopte les mesures que calguen i preveja les dotacions pressupostàries adequades que facen possible que els i les estudiants de les escoles oficials d’idiomes de la nostra Comunitat tinguen garantida una plaça en el curs superior quan promocionen de nivell.

La resolució respon a la queixa presentada per un afectat, alumne oficial de l’Escola d’Idiomes d’Alacant, que va estudiar els nivells B1, B2 i C1 d’anglés en aquell centre i va aprovar cada nivell en l’any corresponent. El passat mes de maig va aprovar el nivell C1, però, després de fer-hi la preinscripció, no va poder matricular-s’hi del C2 «per manca de places», la qual cosa va comportar un perjudici greu per a l’alumne.

I és que en la Resolució de 27 de juny de 2016 de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, en què s’estableix el procés de preinscripció i matriculació per al curs acadèmic 2016-2017 en les escoles d’idiomes de la Comunitat Valenciana, es disposa l’obligació de fer la preinscripció per a tot l’alumnat matriculat en el nivell C1 que vulga continuar els seus estudis en el nivell C2. Tal com disposa aquell document, una vegada ha passat el període de preinscripció, cada escola oficial d’idiomes du a terme un sorteig públic per a determinar l’ordre de matrícula. Un sorteig en què l’alumne afectat va resultar perjudicat, ja que no s’hi va poder matricular.

El Síndic considera que, tot i que l’actuació de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alacant s’ajusta a la normativa aprovada pel que fa al procés de matriculació corresponent al curs present, és evident la interrupció del pla d’estudis que experimenta qualsevol alumne o alumna, qui, tot i aprovar anualment els nivells d’idiomes de l’EOI, la seua continuïtat depén del resultat d’un sorteig.

Sobre aquesta qüestió, el Síndic entén que com a mínim caldria oferir en cada curs el mateix nombre de places que el nombre d’alumnes matriculats i que han aprovat en el curs anterior. Fins que s’hi adopte una nova resolució, Cholbi suggereix que els estudiants que es troben en aquesta situació puguen ocupar les places que queden vacants al llarg de l’any.

La resolució del Síndic sobre este assumpte es pot consultar en la nostra web. 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha demanat a la Generalitat que impulse un suport normatiu per a donar resposta als nous models familiars pel que fa a l’expedició del títol de família nombrosa en el cas de progenitors i progenitores que s’han separat o s’han divorciat. I és que, últimament, aquesta institució ha tramitat diverses queixes relacionades amb l’expedició de títols de família nombrosa en què s’observa que el progenitor que actua amb més celeritat és qui esdevé beneficiari del títol, cosa que li nega el dret a l’altra part, ja que cap menor pot ser computat en dues unitats familiars al mateix temps.

Recentment, el Síndic ha rebut la queixa d’una dona divorciada, amb tres fills menors d’edat en règim de custòdia compartida. El seu exmarit, sense demanar la seua autorització i aprofitant que el títol estava caducat, havia tramitat el títol de família nombrosa al seu nom. Quan aquesta va anar sol·licitar-lo, li’l van denegar perquè el seu exmarit s’hi havia avançat i ja el tenia ell.

Pere (nom fictici) també va demanar la intervenció del Síndic per una situació semblant. La Conselleria li va denegar el títol de família nombrosa tot al·legant que el seu primer fill, fruit d’una relació anterior i en règim de custòdia compartida, ja formava part d’una família nombrosa. La seua exdona va sol·licitar el títol quan va tindre el seu tercer fill, hi va al·legar la custòdia compartida i, després de comprovar que el fill en comú no formava part d’una altra unitat familiar, li van concedir el títol sense consentiment ni coneixement previ de Pere.

Actualment, la regulació de la definició i estatut jurídic de les famílies nombroses a Espanya està recollida en la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció a les famílies nombroses. No obstant això, les comunitats autònomes són competents per al reconeixement de la condició de família nombrosa i l’expedició i renovació del títol corresponent.

D’acord amb el Síndic, hi ha una llacuna legal important en aquests casos, ja que no s’hi preveu la possibilitat real que l’altre progenitor puga posteriorment adquirir la condició de família nombrosa. A més, impedeix de manera absoluta la reversió d’aquesta situació si el progenitor que primer va poder i va sol·licitar el títol no cedeix en el seu dret ja reconegut.

Si bé és cert que des dels servicis tècnics de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives s’aconsella a les exparelles en aquesta situació que s’alternen en la titularitat del carnet de família nombrosa (un any cadascun), la realitat és que aquest compromís depén de la bona voluntat del progenitor beneficiari del títol. En cas de no arribar a cap acord, el reconeixement de la condició de família nombrosa correspon a la sol·licitud presentada en primer lloc.

Per tot això, el Síndic de Greuges és partidari d’una actualització de la legislació sobre protecció a les famílies nombroses que tinga en compte tots aquests aspectes i que aborde d’una manera més flexible i adequada la realitat social dels nous models familiars després de processos de divorci o separació. En aquest sentit, ha sol·licitat a la Generalitat que inste el Govern d’Espanya i les Corts Generals la modificació de la Llei de protecció de famílies nombroses perquè la norma preveja les noves circumstàncies familiars. També li demana que valore la possibilitat de pal·liar el màxim nombre possible de desigualtats amb mesures com ara la possibilitat d’acord previ entre els progenitors, quan un d’ells estiga en condicions de sol·licitar el títol de família nombrosa i integre en aquesta els fills en comú. Un acord que regule les mesures futures que cal adoptar si en algun moment posterior l’altre progenitor reuneix les condicions per a ser beneficiari del mateix títol.

Vegeu el contingut de la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb satisfacció la resposta de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública en què accepta el suggeriment del defensor del poble valencià de fer un esforç organitzatiu i pressupostari per a comptar amb un servici de ginecologia de l’Hospital Vinalopó Salut amb consultes accessibles per a les dones amb diversitat funcional i discapacitat motora.

Quan Rosa va acudir amb cadira de rodes a la seua cita al departament de ginecologia de l’Hospital Vinalopó Salut (Elx) semblava atrapada en una carrera d’obstacles: l’habitacle de la consulta era molt reduït; la llitera-estrep no estava adaptada i per això un zelador va haver d’alçar-la i tombar-la a la llitera; els estreps de la llitera eren tan baixos, inclinats i estaven tan fixos que quasi no van poder col·locar-li les cames. Quan va tindre la necessitat d’anar al bany, el zelador es va veure obligat a abaixar-li la roba, col·locar-la en el vàter per a després pujar-li la vestimenta i tornar a asseure-la a la cadira de rodes “tot això amb una pèrdua completa de la intimitat” relatava Rosa.

Després d’aquesta lamentable experiència, Rosa va acudir al Síndic. Volia que aquesta institució mitjançara davant de l’Hospital Vinalopó Salut (Elx) per a no haver de tornar a passar per la mateixa situació. “Tot açò es podia haver evitat si a l’Hospital (…) hi haguera consultes de ginecologia accessibles per a dones amb discapacitat motora i diversitat funcional” va assegurar l’afectada.

Doncs bé, el Síndic ha tingut constància que la Conselleria de Sanitat i Salut Pública ha invitat Rosa a participar en una taula de treball juntament amb els responsables del centre per a aportar solucions als problemes d’accessibilitat que presenten les consultes externes de ginecologia i obstetrícia de l’edifici. A més, la mateixa Conselleria s’ha compromés amb el defensor valencià a iniciar un procés d’adaptació i adequació de les infraestructures de l’Hospital perquè complisquen amb les actuals normatives d’accessibilitat universal.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

Encarna va morir al maig de 2014 sense que la Conselleria de Benestar Social haguera aprovat el seu Programa individual d’Atenció (PIA), que havia estat sol·licitat per la seua filla feia 36 mesos. Aquesta demora li va impedir accedir als recursos i les prestacions reconegudes per llei a les persones en situació de dependència, raó per la qual la seua filla va presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial davant de la Conselleria d’Igualtat. Al setembre de 2015 va acudir al Síndic de Greuges davant de la demora de l’Administració a resoldre aquest nou expedient.

De la normativa vigent, el defensor del poble valencià conclou que qualsevol persona que haja mort abans que la Conselleria haja resolt el seu PIA té dret a la prestació, sempre que l’Administració haja excedit el termini màxim legal per a resoldre l’expedient, que és de sis mesos. A més a més, la Conselleria d’Igualtat i polítiques Inclusives admet els danys causats i que és l’Administració l’única causant dels danys. Reconeix també els drets generats i que les despeses que ha causat la demora han de ser rescabalades, amb la qual cosa recorda als seus hereus que poden presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial. Això va ser el que va fer la filla d’Encarna al novembre de 2014.

Després d’estudiar la queixa i els informes facilitats per l’Administració, al maig de 2016 el Síndic recomanava a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives resoldre el recurs de responsabilitat patrimonial presentat pels hereus. Una recomanació del Síndic que, recentment, aqueixa Conselleria ha acomplit i ha dut a terme per primera vegada, i ha resolt de forma favorable el recurs per responsabilitat patrimonial i una indemnització de 14.531 euros als hereus d’Encarna.

No obstant això, el Síndic sol·licita a la Conselleria que faça un pas més i inicie d’ofici el procediment de responsabilitat patrimonial. Per al defensor, és inadmissible atribuir als hereus la càrrega d’iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial, i entén que aquesta actitud «contribueix a fer més intensa la lesió patida per la desídia administrativa i a endarrerir la satisfacció del seu dret legítim». El tedi, la desconfiança i/o el desconeixement dels seus drets fan que moltes persones desistisquen o no inicien aquest procediment.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquesta matèria.