Concursos de dibuix i redacció del Síndic de Greuges. Edició 2017:

La decisió del jurat dels concursos de dibuix i redacció del Síndic de Greuges es farà pública el pròxim dia 2 de juny

Arran de les notícies publicades en diversos mitjans de comunicació sobre el tancament de centres, trasllat de menors tutelats, possibles situacions de maltractament, etc., el síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, comparteix amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives la seua preocupació sobre l’atenció que s’està prestant als menors en situació de desprotecció i que actualment es troben acollits en centres residencials, i considera positiu que els servicis d’inspecció siguen capaços de detectar anomalies en els recursos d’atenció a menors. Des del Síndic se segueix amb gran inquietud els fets denunciats per la Conselleria i se supervisarà, com se sol fer en l’exercici de les seues funcions, l’atenció que reben els menors que han estat afectats directament o indirectament per les actuacions de l’Administració.

No obstant això, el defensor del poble valencià vol posar de manifest que des d’aquesta institució ja s’ha advertit nombroses vegades als distints governs de la Generalitat sobre les anomalies i deficiències que afecten l’actual sistema de protecció a la infància i ha proposat reiteradament mesures per a esmenar-les.

Sense que calga anar més lluny, i en relació amb els fets denunciats en els mitjans de comunicació, el Síndic es va pronunciar al juliol de 2015 sobre el deficient sistema de supervisió i inspecció dels centres de protecció de menors. En la seua resolució el Síndic denunciava l’incompliment sistemàtic de l’obligació legal de l’Administració de fer el seguiment i la supervisió amb una periodicitat de sis mesos en el cas dels centres d’acollida de menors, i de tres mesos quan es tracta de centres que atenen menors amb problemes de conducta.  Per això, recomanava a l’actual Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives l’augment de dotació de personal dels servicis d’inspecció, com també l’establiment d’una metodologia que assegurara el compliment efectiu d’aquesta obligació legal.

La Conselleria va acceptar al setembre de 2015 la recomanació del Síndic i es va comprometre a dotar amb més personal les unitats administratives dedicades a l’atenció del menor, com també a fer millores organitzatives i procedimentals que asseguraren el seu compliment.

Així mateix, durant una de les últimes visites cursades pel defensor del poble valencià als diversos centres de protecció de menors de la Comunitat Valenciana, aquesta institució va detectar importants deficiències en les instal·lacions i la seguretat del Centre Els Estels (Alacant), que l’Administració mateixa va reconéixer en el seu informe. Per això, tot complint la recomanació que va dictar el Síndic al setembre de 2016, la Conselleria es va comprometre a fer una reforma integral de l’edifici, però fins a la data el defensor del poble valencià no té constància que s’haja executat.

Una altra de les preocupacions que comparteix el Síndic amb la Conselleria és l’obligació legal de potenciar l’acolliment familiar i evitar el residencial en menors de zero a sis anys i molt especialment en els menors de tres anys. Després de detectar al novembre de 2016 que 83 menors d’aquestes edats es trobaven internats en centres de protecció (39 d’ells menors de 3 anys) i que en la majoria dels casos se superava el període màxim legal d’estada, el Síndic va recomanar una actuació immediata i decidida de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a complir a l’obligació legal de no acordar l’acolliment residencial per a menors de zero a sis anys.

Finalment, el Síndic recorda que fa anys que està exigint la necessitat imperiosa de revisar l’actual sistema de protecció a la infància i d’adequar-lo a les necessitats dels menors dins de l’actual marc legislatiu estatal. Igualment considera oportú destacar la implicació i la professionalitat de la gran majoria dels treballadors que, a pesar dels dèficits del sistema, són capaços d’atendre adequadament les necessitats dels menors acollits.

Actualment, el Síndic de Greuges té obertes queixes sobre:

• L’atenció als menors tutelats que resideixen en els recursos d’Emaús (2 queixes)
• L’atenció a menors afectats pels trasllats de Bunyol
• Una actualització de la queixa sobre l’atenció a menors estrangers no acompanyats a la Comunitat Valenciana.

Adjuntem algunes resolucions i informes sobre menors en situació de desprotecció:

Resolució del Síndic sobre la supervisió de centres d’acollida de  menos a la Comunitat Valenciana (juliol 2015)

• Resolució del Síndic sobre centres de protecció específica de menors amb problemes de conducta. (març 2017)
• Acolliment familiar i residencial de menors de 0 a 6 anys (gener 2017)
• Situació del Centre d’Acollida de Menors Els Estels (setembre 2016)
• Resolució del Síndic sobre l’exercici de la tutela de menors (juliol 2016)
• Informe especial de l’atenció de menors de 0 a 6 anys (novembre de 2012)
• Resolució del Síndic sobre protecció a menors estrangers no acompanyats (juliol 2012)

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament de València i a l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències (dependent de Presidència de la Generalitat) per a demanar-los que adopten mesures “reals i efectives” que eviten la contaminació acústica generada pels locals d’oci nocturn de la zona del Cabanyal, la pràctica del botelló, com també el compliment dels seus horaris d’obertura i tancament.

Aquesta és la resolució del defensor del poble valencià a la queixa presentada per una comunitat de propietaris de la zona que va acudir al Síndic davant de les insuportables molèsties acústiques que des de fa dos anys pateixen durant els caps de setmana. I és que als voltants de les seues cases hi ha diversos locals d’oci que provoquen directament i indirectament importants molèsties que pertorben les vides personals i familiars, fet que s’agreuja en l’època estival amb la calor i la necessitat de tindre les finestres obertes durant la nit.

Segons relaten els veïns afectats, el descampat situat davant de les seues cases ha sigut el lloc de trobada dels joves per a fer botelló. Una pràctica que ara s’està desplaçant als diumenges a partir de les sis de la matinada en què “es munten festes il·legals que de vegades duren fins al migdia sense que ningú faça res per a remeiar-ho”. Una pràctica que genera a més del soroll unes conseqüències adverses afegides com ara la brutícia que queda a la zona (botelles, vidres, gots, preservatius, compreses, orina, vòmits, etc.) o la inseguretat originada a causa de baralles, drogues i cridòria.

Així mateix, els veïns denuncien que els locals d’oci de la zona també es troben deficientment insonoritzats i que incompleixen els horaris d’obertura i de tancament, el que empitjora i pertorba encara més el descans dels veïns.

L’ajuntament coneix aquest problema. Els veïns hi han presentat nombroses denúncies i queixes però no han obtingut cap resposta satisfactòria. Encara que reconeixen que en els últims mesos han notat una certa millora quant a l’atenció policial, la continuen considerant escassa. Quan hi acudeixen “els agents es limiten a observar com a mesura persuasiva i solament escasses vegades duen a terme identificacions o denúncies als assistents”. Una actuació que els veïns consideren insuficient, ja que en el moment que la policia marxa els joves tornen a fer el mateix.

Tant la Generalitat com l’Ajuntament de València han traslladat al defensor valencià les actuacions efectuades per a solucionar aquest problema. Unes mesures, com ara les ordres de cessament d’ambientació musical o multes per incompliment de la normativa que, segons al·leguen els veïns, no s’arriben a acomplir o no són efectives.

Sobre aquesta última qüestió el Síndic ja s’ha manifestat diverses vegades en altres expedients: “cal evitar aquelles situacions en què resulta més rendible pagar unes sancions de reduït import que respectar el límit màxim de decibels permesos i acomplir l’horari de tancament.”

Per tot això, el defensor del poble valencià s’ha dirigit tant a l’Ajuntament de València com a l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències (dependent de Presidència de la Generalitat) per a demanar-los que adopten mesures “reals i efectives” per a solucionar aquest problema. Una recomanació que ja ha acceptat Presidència de la Generalitat, ha comunicat les noves actuacions i s’ha compromés a efectuar un seguiment més pròxim als locals i la zona referida.

Vegeu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha rebut hui cartes d’onze menors tutelats per la Generalitat Valenciana que resideixen actualment en centres o pisos de l’Associació Emaús, en les quals demanen la seua mediació davant del que consideren una vulneració dels seus drets.

Tots ells tenen un denominador comú: son xiquetes i xiquets que han experimentat situacions molt dures al llarg de les seues curtes vides i que, ara, davant els nous canvis que s’acosten, aliens a la seua voluntat, se senten enormement angoixats i espantats. També tenen clar que volen exercir el seu dret a opinar i decidir sobre el seu futur i consideren que s’està jugant amb les seues vides sense comptar amb ells.

Aquests onze menors han traslladat al Síndic que els educadors, amb els quals la majoria porten vivint diversos anys, han esdevingut els seus únics referents que, juntament amb els seus companys de centre, han passat a ser allo més semblant a una família. Són persones que és preocupen per ells, els donen afecte i en qui poden confiar, i per això seria molt dolorós haver de separar-se de tots ells. Així mateix, alguns menors han manifestat la seua por davant de la possibilitat que els separen dels seus germans amb qui actualment conviuen.

El Síndic s’ha pronunciat recentment, en relació amb una resolució sobre els centres de menors amb problemes de conducta, sobre les conseqüències del recorregut que fan els xiquets i les xiquetes per diverses mesures, recursos i centres de protecció. Es tracta d’una situació que el defensor qualifica com “maltractament institucional”.  “No oblidem que són xiquets i xiquetes molt danyats en l’àmbit emocional i psicològic, que han passat per vivències familiars molt dures fins a finalment trobar-se en desemparament. Quan passen a ser tutelats per l’Administració, aquests menors comencen una altra odissea, el pelegrinatge per les distintes mesures, recursos i centres de protecció. Tot aquest vaivé i incertesa mantinguda sobre el seu futur té conseqüències irreversibles en el seu desenvolupament emocional i cognitiu.”

Acompanyats pels professors del Màster, Vicente Pascual i Antonio Prats (degà de l’il·lustre Col·legi d’Advocats d’Elx i diputat de la Junta de Govern de l’ICAE respectivament), els estudiants que han participat en la visita s’han interessat pel funcionament i per les competències del defensor del poble de la Comunitat Valenciana, com també per la utilitat d’aquesta institució en l’exercici de la seua futura professió d’advocats i advocades.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit tant a l’Ajuntament d’Orihuela com a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per a instar-los a prendre mesures amb urgència per a solucionar tots els desperfectes i les deficiències actuals que arrosseguen les instal·lacions provisionals del CEIP Platges d’Orihuela, un centre compost exclusivament per barracons des de fa més de catorze anys.

Segons s’ha assabentat el defensor del poble valencià, el centre està obligat a suspendre les classes cada vegada que es produeixen pluges, ja que, segons sembla, els desperfectes impedeixen l’entrada al col·legi tant de l’alumnat com del professorat. Tot a causa de les goteres i les filtracions d’aigua per les finestres. Segons sembla, la manca de manteniment i conservació d’aquestes instal·lacions al llarg de tots aquests anys es troba darrere d’aquestes incidències lamentables que es repeteixen amb cada episodi de pluja i que no sols afecten el material escolar, sinó també ordinadors i els quadres de llum, amb el consegüent risc per a la seguretat de tota la comunitat escolar.

Després de les investigacions dutes a terme per aquesta institució, el Síndic ha conclòs que les instal·lacions «no reuneixen els requisits mínims que la legislació exigeix als centres educatius i l’absència dels quals determina que no s’hi puga exercir, amb eficàcia, l’activitat docent». Així mateix, Cholbi adverteix que, si bé és legítim l’ús de mòduls prefabricats en centres educatius, aquests han de tindre un caràcter residual i provisional durant el temps imprescindible de reforma, condicionament o construcció de les instal·lacions definitives.

Finalment, li preocupa que les xiquetes i els xiquets hagen de passar tota l’etapa d’educació infantil i primària en unes instal·lacions no aptes, fet que els col·loca en una situació de desigualtat respecte d’altre alumnat que sí que disposa d’aules amb tots els requisits materials i humans per a impartir-hi un ensenyament de qualitat.

La resolució del Síndic sobre aquest assumpte es pot onsultar i descarregar en lanostra pàgina web.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, acaba de fer pública una resolució sobre menors amb problemes de conducta internats en centres específics a la Comunitat Valenciana. Aquesta modalitat de centre ja va ser objecte d’estudi per part del Síndic i del Defensor del Poble espanyol.

Durant la investigació, el Síndic ha visitat els cinc centres de protecció específics de menors amb problemes de conducta que hi ha a la Comunitat Valenciana. En conjunt sumen 86 places, ocupades al 100% en l’actualitat, les quals estan destinades a l’atenció de xiques i xics d’entre 12 i 17 anys subjectes a guarda o tutela de la Generalitat, amb conductes disruptives o dissocials recurrents que transgredeixen les normes socials i de convivència, com també els drets de terceres persones. El 70,5% de menors internats/des al centre es troben sota de la tutela de la Generalitat.

En el cas d’aquests menors tutelats per la Generalitat el Síndic ho té clar: massa sovint les conductes que provoquen els ingressos de menors tutelats en aquests centres específics són fruit de les situacions de desprotecció a què han estat exposats al llarg de les seues vides. «No hem d’oblidar que són xiquets i xiquetes molt danyats emocionalment i psicològicament, que han passat per vivències familiars molt dures fins a acabar en el desemparament».

Una vegada passen a ser tutelats per l’Administració, aquests menors comencen una altra odissea: el pelegrinatge per diversos recursos, mesures i centres de protecció. Tot aquest vaivé i la incertesa mantinguda sobre el seu futur provoquen conseqüències irreversibles en el seu desenvolupament emocional i cognitiu.

L’altre 29,5% de menors internats estan sota la guarda de la Generalitat. En molts d’aquests casos les famílies, davant de la falta de recursos intermedis sanitaris i/o educatius per a atendre situacions greus d’inadaptació familiar i social del menor (com ara conductes agressives dins i fora de la família, violència filioparental o consum de tòxics) i desbordades per la situació sol·liciten a l’Administració mesures temporals de separació familiar, fet que es tradueix en l’internament del menor en aquest tipus de centre.

Una altra de les anomalies que ha detectat el Síndic en el seu informe és que un nombre important de menors atesos/es en aquests centres no té el perfil previst legalment per a ingressar-hi. Cholbi es refereix a menors amb discapacitat o malaltia mental diagnosticada que romanen interns en aquests centres, tot i que la llei ho prohibeix expressament i indica que cal garantir-los un tractament específic per part dels servicis competents en matèria de salut mental i discapacitat. «No hem d’oblidar que en aquest tipus de centres està prevista la utilització de mesures de contenció i restricció de llibertats o drets fonamentals».

Així mateix, el Síndic adverteix que la deficient dotació de recursos de salut mental infantojuvenil (ambulatoris, centres de dia, suport a les famílies, etc.) i l’absència de recursos residencials específics per a atendre menors (no necessàriament en situació de desprotecció) amb problemes de salut mental o diversitat funcional estan provocant que l’única Administració que de fet atén aquest tipus de problemàtiques siga la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

En aquest sentit, considera “escassa” la implicació d’altres administracions, especialment les de sanitat i educació, cosa que de vegades provoca un efecte pervers quan considera com a desprotecció situacions que es podrien haver resolt des de la xarxa sanitària o educativa si tinguera la dotació adequada.

En tot cas, per al Síndic la solució no és augmentar el nombre de places residencials específiques per a atendre menors amb problemes de conducta, sinó establir un sistema de protecció sòlid, amb recursos coordinats i molt especialitzats, que siga capaç d’intervindre de manera primerenca i eficaç sobre aquests menors per a no haver de recórrer en el futur a mesures més dràstiques. L’Administració ha d’avaluar en profunditat el sistema actual de protecció integral a la infància i l’adolescència i, a partir d’aquest punt, fixar un pla estratègic que millore l’atenció a menors amb problemes de conducta, salut mental i atenció integral a la diversitat funcional. Un pla que, indubtablement, ha d’anar lligat a una dotació adequada de mitjans econòmics i personals necessaris.

La resolució del Síndic sobre aquest assumpte està disponible en la nostra pàgina web.

L’Observatori del Menor del Síndic de Greuges, amb representació de vint-i-dues entitats de Castelló, València i Alacant, ha dut a terme hui, per primera vegada, la reunió del ple a Castelló. Es tracta d’un observatori que porta funcionant any i mig amb un objectiu molt clar: vetlar pels drets de la infància i l’adolescència. Per a això, els seus membres mantenen reunions trimestrals en què traslladen possibles situacions de vulneració dels drets dels menors que han detectat des de les seues respectives perspectives i àmbits d’actuació professional. Aquests assumptes són abordats i analitzats en profunditat pels experts d’aquest òrgan a fi d’elaborar propostes de millores dirigides a les administracions públiques competents. 

L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha sigut l’encarregada de donar la benvinguda als membres de l’Observatori i ha mostrat la seua satisfacció per acollir aquesta reunió en l’Ajuntament de la ciutat. Per la seua banda, Marco ha manifestat que “la protecció de la infància és un principi que hauria de ser transversal en totes les administracions i en totes les àrees de gestió.” I, en aquest sentit, ha fet públic el seu compromís de prioritzar les polítiques d’inclusió social i modificar aquelles actuacions que puguen situar els menors en situació de risc de desprotecció.  

A LA COMUNITAT VALENCIANA HI HA 3.848 MENORS AMB MESURES DE PROTECCIÓ FORA DE LES SEUES LLARS

Justament hui, l’Observatori del Menor ha presentat davant dels mitjans de comunicació el seu últim informe amb el títol L’exercici de la tutela de menors per l’Administració valenciana. El document, elaborat per tècnics de servicis socials de l’Administració, professionals de centres de menors, famílies acollidores i tècnics del Síndic, posa de manifest la necessitat imperiosa de definir un Pla Estratègic d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, una recomanació recurrent del defensor valencià des que en 2010 prescriguera el II Pla Integral de Família i Infància de la Comunitat Valenciana.

D’acord amb la informació a què ha tingut accés l’Observatori, en data 31 de desembre de 2015, el nombre de menors sota mesura de protecció jurídica per part de l’Administració autonòmica pujava a 3.848, i 3.128 d’aquests menors havien sigut declarats en situació de desemparament (tutelats per la Generalitat).

Dels 3.848 menors que es trobaven amb mesura jurídica de protecció, 1.083 estaven en acolliment residencial i 2.765 en acolliment familiar. D’aquests últims (acolliment familiar), 2.060 es trobaven en acolliment en família extensa i 705 en família educadora.

Al defensor del poble valencià, li preocupa especialment la situació d’alguns/es menors que ja han sigut declarats en situació de desemparament i que, a pesar d’això continuen romanent en els seus domicilis (la Conselleria va informar de 42 menors en aquesta situació). Aquestes incidències es produeixen, unes vegades per la falta de recursos per a poder atendre’ls (places d’acolliment residencial o familiar) i unes altres vegades per intents frustrats de retirar el menor, perquè no ha estat localitzat, a causa de desestimació judicial d’entrada al domicili, etc. Siga quina en siga la raó, el que està clar per al Síndic és que amb la prolongació de l’estada del menor al seu domicili s’està augmentant el temps que es troba desprotegit.

ACOLLIMENTS FAMILIARS DE MENORS

Igualment, el Síndic considera preocupant el nombre de menors de 0 a 6 anys que es troben en acolliment residencial, un total de 83, com també les seues prolongades estades en els centres, molt superiors als tres mesos previstos en la llei. L’informe de l’Observatori del Menor destaca la necessitat de no acordar els acolliments residencials de xiquetes i xiquets d’edats compreses entre els 0-3 anys i progressivament els d’edats compreses entre els 3-6 anys.

El defensor del poble valencià també destaca el valuós i inestimable paper de les famílies d’acollida en els procediments de protecció. Unes famílies mereixedores de tota la consideració i respecte per part de l’Administració pública, ja que “coneixen les necessitats emocionals i psicològiques de les xiquetes i xiquets que acullen a casa seua.” No obstant això i d’acord amb aquestes famílies, sovint no es té en compte la seua opinió a l’hora de prendre decisions per a la protecció dels menors que han tingut acollits. 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut una queixa presentada per un grup de pares i mares acompanyada de més d’un miler de signatures que sol·liciten la mediació del defensor del poble valencià perquè l’existència de desfibril·ladors i l’assistència sanitària a les instal·lacions esportives siguen obligatòries per llei.

Els diversos i greus accidents esportius que ocorren al camp de joc han fet saltar les alarmes de mares i pares, que s’estan mobilitzant perquè practicar esport, en aquest cas futbol, deixe de ser una activitat de risc. I és que les caigudes de jugadores i jugadors menors d’edat, les topades i els colps en zones sensibles com ara el cap o el pit no són tan excepcionals. Els pares afirmen que «tots els caps de setmana ocorren casos semblants. Està en joc la salut i la vida de les nostres filles i fills i s’ha de respectar el dret a practicar l’esport en unes condicions mínimes de seguretat».

Els autors de la queixa van comunicar al defensor del poble valencià que havien aconseguit “avanços puntuals” en alguns municipis com a resultat de les seues mobilitzacions. No obstant això, consideren que cal que totes les instal·lacions esportives de la Comunitat Valenciana on juguen milers de xiquetes i xiquets, adolescents i adults compten amb unes condicions adequades de seguretat que permeten donar una atenció acurada i necessària en cas d’accident esportiu. Entre les mesures que reivindiquen aquests pares destaca l’existència de desfibril·ladors a totes les instal·lacions esportives. Al·leguen que hi ha «una nombrosa quantitat de camps on no hi ha i no es podria fer res per a salvar la vida dels menors davant d’incidents greus», i entenen que no es pot deixar a l’arbitri dels municipis atendre o no aquestes necessitats.

L’actual Llei de l’esport de la Comunitat Valenciana disposa en el seu article 86 la aprovació, mitjançant Decret del Consell, de la normativa bàsica d’instal·lacions i equipaments esportius, un document concebut per a regular, entre altres aspectes, l’existència d’equips d’atenció a urgències sanitàries, com també la formació del personal de les instal·lacions esportives en la atenció a situacions d’urgències mèdiques.

De moment, el Síndic espera que tant la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport com la Conselleria de Sanitat i Salut Pública responguen a la petició d’informe que els va dirigir el passat 21 de febrer. En concret, Cholbi vol conéixer les actuacions que estan duent a terme o preveuen realitzar pel que fa a la dotació de desfibril·ladors a  les instal·lacions esportives de la Comunitat Valenciana. El Síndic també s’ha interessat pels protocols o mecanismes de coordinació entre les dues conselleries i amb les entitats locals, que són les titulars de les instal·lacions esportives, pel que fa l’assistència sanitària per a les persones que en són usuàries.