El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, està esperant que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives es pronuncie sobre les recomanacions que el passat mes de gener li va fer arribar en relació amb el funcionament dels punts de trobada de tota la Comunitat.

En concret, el defensor del poble valencià instava la Conselleria a verificar, dins de les seues competències de control i supervisió, si la modificació de les condicions laborals del personal que presta servicis en l’empresa adjudicatària que gestiona els punts de trobada familiar havia afectat o podria afectar la prestació del servici públic i, en cas afirmatiu, que adoptara les mesures corresponents per a corregir aquesta deficiència.

En la seua resolució el defensor recorda que l’Administració ha de vetlar sempre per l’interés superior del menor, per la seua integració familiar i social, com també per la prevenció i la detecció precoç de totes aquelles situacions que poden perjudicar el seu desenvolupament personal. Per a aquesta finalitat, el defensor recomana a la Conselleria que faça un esforç organitzatiu i pressupostari que permeta un xarxa de punts de trobada familiar digna i adequada arreu de la Comunitat Valenciana.

Els punts de trobada familiar són un recurs gratuït, universal i especialitzat que depén de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, amb un objectiu clar: facilitar el compliment del règim de visites establit en situacions de crisi o ruptura familiar. Es tracta d’espais neutrals en què els menors poden exercir el seu dret a relacionar-se amb tots dos progenitors i/o altres parents mitjançant la intervenció temporal d’un equip multidisciplinari de professionals adequadament formats.

No entra dins de les competències del Síndic de Greuges decidir sobre les fórmules d’organització administrativa que ha d’emprar l’Administració per a gestionar els servicis públics. Per això, aquesta institució no entra a valorar si la gestió d’aquest servici ha de ser directa o indirecta, ni les diferents modalitats que podria adoptar (concessió, concert, creació d’entitats o fundacions, etc.). Ara bé, siga quina siga l’opció emprada per l’Administració, el Síndic entén que el servici oferit ha de ser digne i de qualitat, i encara més si tenim en compte que allò que està en joc és el benestar de xiquetes i xiquets, com també l’exercici dels seus drets a mantindre una relació adequada amb els seus familiars i/o proparents més directes.

La resolució del Síndic sobre aquesta qüestió está disponible en la nostra web.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Elx per a recomanar-li que facilite a un veí la informació urbanística que sol·licitava en relació amb les obres d’un hotel als Arenals del Sol. En concret, l’afectat volia accedir, consultar i visualitzar l’expedient de disciplina urbanística, com també els informes tècnics dels servicis municipals respecte d’aquest assumpte.

El defensor del poble valencià recorda en la resolució que la normativa vigent sobre accés a la informació urbanística i ambiental és contundent a l’hora de reconéixer el dret a la ciutadania de ser informats per l’Administració competent de manera completa, per escrit i dins d’un termini raonable, com també el dret a participar en els procediments d’elaboració i aprovació d’instruments d’ordenació del territori, execució urbanística o avaluació ambiental. Els mecanismes previstos per a exercir aquesta participació ciutadana van des de la formulació d’al·legacions i propostes fins a la presentació de reclamacions i queixes. En tot cas, el ciutadà o la ciutadana haurà d’obtindre una resposta motivada per part de l’Administració competent, la qual, a més a més, haurà de facilitar quan se li sol·licite l’obtenció de còpies o certificats de disposicions o actes administratius adoptats.

El Síndic recorda que el Tribunal Suprem també s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió i ha exigit el compliment de la llei i la no-privació dels mitjans necessaris per a exercir amb ple coneixement l’acció pública en matèria urbanística.

La resolució del Síndic sobre aquest assumpte pot ser consultada en la nostra pàgina web. 

El Síndic de Greuges ha signat hui el Codi de Bon Govern de la Generalitat Valenciana. Es tracta d’un instrument aprovat al maig de 2016 , que marca uns criteris de conducta, el valors democràtics i principis ètics com ara la integritat, la sobrietat, l’exemplaritat o la responsabilitat que han de guiar l’actuació dels representants públics en l’exercici de les seues obligacions.

El Codi de Bon Govern és de compliment obligatori per als alts càrrecs del Consell i de “manera individual i voluntària” s’hi poden adherir els membres dels òrgans estatutaris, tal com ho han fet el síndic, José Cholbi , i els dos adjunts, Ángel Luna i Carlos Morenilla.

El Síndic de Comptes, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurídic Consultiu i el Comité Econòmic i Social han sigut les altres institucions que s’han adherit públicament als principis ètics recollits en el Codi, en l’acte que ha tingut lloc aquest matí al Palau de la Generalitat i que ha estat presidit per Ximo Puig i el conseller de Transparència i impulsor d’aquesta iniciativa, Manuel Alcaraz.

 

Les treballadores del Síndic de Greuges ens hem unit hui a la parada internacional de dones per a reclamar igualtat real, perquè tot i els esforços i avanços assolits, encara hem de véncer molts obstacles.

Volem accedir al mercat laboral en igualtat de condicions, ja que la independència econòmica és clau per a exercir el control real sobre les nostres vides. Exigim mesures perquè la maternitat no siga una barrera en la nostra carrera professional. Volem igualtat salarial perquè és absurd que pel mateix treball guanyem menys diners. Volem acabar amb tot tipus de violència exercida contra nosaltres, des de la més evident, com ara la violència física i/o sexual, fins aquella subtil i normalitzada com és el control econòmic i/o emocional. Volem exercir i gaudir dels nostres drets sense haver de reclamar-los una vegada darrere l’altra.

En definitiva, volem una igualtat real.

 

La discapacitat és part de la diversitat humana

La malaltia mental greu, l’Alzheimer avançat, com també altres malalties associades a la tercera edat i deficiències persistents de caràcter físic o psíquic solen ser el denominador comú de les persones amb capacitat d’obrar modificada per sentència judicial. Quan aquestes persones no tenen familiars que puguen ocupar-se de les noves responsabilitats, la Generalitat Valenciana n’assumeix la protecció.  

El nombre de persones amb capacitat d’obrar modificada i tutelades per la Generalitat Valenciana ha crescut de forma molt significativa durant els últims anys, una realitat coneguda i assumida pels professionals de les unitats tècniques de tutela de la nostra Comunitat. Aquesta és una de les conclusions a què arriba el defensor del poble valencià en la investigació que ha publicat recentment sobre la tutela de persones majors a càrrec de la Generalitat Valenciana.

Per al defensor del poble valencià, una de les raons que podria estar darrere d’aquest augment de casos és la falta de recursos disponibles per a atendre aquestes persones i donar suport a les seues famílies, tant des del sistema de sanitat com des dels serveis socials. “Moltes vegades, les famílies mateixes promouen davant de Fiscalia la modificació de la seua capacitat, ja que no troben resposta a les seues sol·licituds de suport”.

La realitat és que els internaments de les persones amb capacitat d’obrar modificada es prolonguen en el temps, moltes vegades durant anys, de manera que es produeix una cronificació de l’atenció residencial, la qual, de vegades, perjudica la seua evolució. Quan la Generalitat assumeix les mesures de protecció d’aquestes persones, poques voltes promou la modificació de la seua capacitat. No obstant això, el Síndic manté que la incapacitació no és una cosa rígida, sinó flexible. Així ho entén també el Tribunal Constitucional en sentenciar que la incapacitat haurà de ser “sempre revisable”.

D’acord amb les dades facilitades per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, al març de 2016 es va computar un total de 2.920 persones majors d’edat amb càrrec tutelar assumit per la Generalitat Valenciana (en el 81,5% dels casos ingressades en residències) i unes altres 50 persones amb càrrec tutelar assumit per l’ara anomenat Institut Valencià d’Atenció Sociosanitària (IVASS). 

D’aquesta xifra global, comprovem que l’Administració exerceix la tutela en 2.268 dels casos, és a dir, que per a totes aquestes persones es va declarar judicialment una incapacitat total, ja que es considerava que la seua malaltia o deficiència impedia absolutament la seua capacitat d’obrar en totes les esferes de la vida (personal, sociosanitària i patrimonial).

Només en 239 casos la Generalitat exerceix la curatela, dit amb unes altres paraules, assisteix la persona únicament en aquells actes en què la seua capacitat és modificada per sentència (generalment en l’esfera patrimonial, tractament mèdic, presa de medicació, etc.).

GVA	Tuteles	Curateles	Altres càrrecs	TOTAL
Alacant	520	119	148	787
Castelló	184	32	44	260
València	1564	88	221	1873
TOTAL	2268	239	413	2920

El fet que l’exercici de la tutela siga molt més freqüent que el de la curatela contravé allò que s’ha acordat en la Convenció sobre Drets de les Persones amb Discapacitat. Per al Síndic, aquesta tendència és simptomàtica i podria estar vinculada a la falta de recursos del Ministeri Fiscal i de la Generalitat mateixa, en un intent d’adoptar les mesures que asseguren més “control” amb el menor nombre de recursos.

CONVENCIÓ DE L’ONU SOBRE DRETS HUMANS DE PERSONES AMB DISCAPACITAT

En qualsevol cas, es tracta d’unes xifres difícils d’assumir i que impliquen, com ja hem dit abans, una vulneració del que disposa la Convenció de l’ONU de Nova York, un acord que marca un abans i un després en els drets de les persones amb discapacitat. S’esdevé que Espanya va ratificar aquesta Convenció en 2008 i que així es comprometia a abandonar el model mèdic o rehabilitador per a adoptar un model social de la discapacitat basat en els drets humans, en el qual les persones amb capacitat d’obrar modificada han de disposar de suports o de l’assistència necessària per a afavorir l’autogovern en la seua presa de decisions, de manera que no siguen privades de la seua capacitat de forma absoluta.

 ADEQUAR LA XARXA DE RECURSOS RESIDENCIALS

Tot i ser més costós econòmicament i amb unes condicions de vida menys normalitzades, el Síndic detecta una utilització generalitzada dels recursos residencials convencionals (internaments) que està directament relacionada amb l’escàs i deficitari nombre de places d’altres recursos alternatius més normalitzats, com ara els habitatges tutelats o supervisats. Per això, una de les peticions del defensor és l’ampliació de la xarxa d’aquests recursos residencials de caràcter més integrador i rehabilitador.

CONTROL PATRIMONIAL DE PERSONES TUTELADES

El Síndic  conclou que l’única unitat tècnica de tuteles que compleix puntualment amb l’obligació legal de retre els comptes davant del jutjat del patrimoni de les persones tutelades és la corresponent a la territorial de Castelló. Tal com il·lustra la taula següent, tant la Direcció Territorial de València com la d’Alacant fallen a l’hora exercir amb regularitat aquesta obligació. De la informació demanada es desprén que l’actual dotació de les unitats tècniques de tuteles de les direccions territorials és insuficient. Una realitat que el Síndic insta a corregir per a acabar amb aquestes irregularitats i complir aquestes obligacions legals.

	Nombre de càrrecs assumits	Rendició de comptes anual per càrrec
Dir. Territorial Alacant	787	147
Dir. Territorial Castelló	260	260
Dir. Territorial València	1873	221

Durant el transcurs de la investigació, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha comunicat al Síndic que té previst implantar un nou model de gestió dels càrrecs tutelars més coincident amb el que disposa la Convenció de Nova York sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquest nou model passa per assignar a l’IVASS la funció de gestió dels càrrecs tutelars, és a dir, que de manera progressiva l’IVASS esdevindria la nova entitat tutelar de la Generalitat. De fet, aquesta institució ha comprovat que la llei d’acompanyament als pressupostos 2017 ja recull aquest canvi de model, el qual, per al Síndic de Greuges, només resultarà efectiu si va acompanyat d’una ampliació dels recursos personals i pressupostaris actuals.

La resolució del Síndic, amb el detall de totes les dades per províncies i de les dotze recomanacions que s’han traslladat a al Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives sobre aquest assumpte, està publicada en la nostra pàgina web.

 

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb satisfacció la resposta de l’Ajuntament de Xàbia en què accepta la recomanació que el defensor del poble valencià va dictar fa un mes per a desbloquejar la tramitació de la llicència de primera ocupació d’un habitatge unifamiliar al municipi.

L’afectat va acudir al Síndic després d’haver sol·licitat tres vegades (la primera en 2011 i l’última a l’abril del 2016) i sense èxit la llicència de primera ocupació per a la seua casa, situada a la Maquetona, el Pla parcial de la qual es va aprovar en 1993 amb un projecte d’urbanització que data de 1996. Segons va comunicar el consistori al síndic “per a poder continuar amb la tramitació de la llicència de primera ocupació hauran d’estar rebudes amb caràcter previ les obres d’urbanització”.

En la seua resolució el defensor de poble valencià recorda a l’Ajuntament de Xàbia que l’Administració local té competències per a adoptar les mesures necessàries a fi que l’agent urbanitzador complisca amb les seues obligacions contretes, entre les quals es troba el fet que les obres d’urbanització s’executen i es recepcionen dins dels terminis establits legalment.

Per tant, per al Síndic no és raonable que, en aquest cas concret i després que hagen transcorregut vint anys des de l’aprovació del projecte, l’Ajuntament no haja adoptat aquestes mesures a fi que l’urbanitzador complira amb els seus compromisos d’urbanització dins dels terminis fixats. És més, l’Ajuntament estava al corrent que aquesta situació estava perjudicant persones que, com en el cas de l’interessat, no se’ls atorga la llicència de primera ocupació, per la qual cosa podia haver optat per l’execució subsidiària d’aquestes obligacions.

Per tot això, a la fi de gener de 2017, el Síndic va recomanar a l’Ajuntament de Xàbia que resolguera la sol·licitud de llicència de primera ocupació presentada per l’interessat. Segons el seu parer, es podria entendre que, després de tants anys des de l’execució d’aquestes obres d’urbanització del Pla parcial La Maquetona, se n’haja produït una recepció tàcita.

Recentment, el consistori ha contestat al Síndic que acceptava la seua recomanació i assumia els arguments esgrimits en la seua resolució. Així mateix, ha comunicat que, si bé és cert que des de l’Ajuntament es van dur a terme actuacions per a exigir al promotor del Pla parcial de la Maquetona la conclusió de les obres d’urbanització, la gran acumulació d’expedients per resoldre, juntament amb l’escassetat de mitjans de l’Administració local, va dificultar el compliment de les seues obligacions municipals. Per a resoldre aquesta situació, l’Ajuntament ha ordenat que de manera immediata es duga a terme “visita d’inspecció a la parcel·la i habitatge a l’efecte de comprovar si l’obra realitzada s’adequa al projecte tècnic” que va servir per a la concessió de la llicència d’obra major i així desbloquejar la tramitació de la sol·licitud de primera ocupació d’aquest habitatge i de tots aquells que es troben ubicats dins del Pla parcial esmentat.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

Aquesta és la resposta del defensor del poble valencià a la queixa presentada pel Sindicat Tècnic d’Infermeria SAE que denunciava que l’Ordre de 5 d’octubre de 2009 de la Conselleria de Sanitat que regula la cobertura temporal de places vulnera el dret al treball de les persones amb discapacitat. D’acord amb aquesta organització, l’Ordre «constitueix un clar impediment a l’exercici del dret al treball de les persones que tenen reconeguda una discapacitat que no és incompatible per a l’exercici de les funcions pròpies de tècnic d’infermeria mitjançant un nomenament que no té en compte la seua discapacitat perquè no ho preveu la norma esmentada».

De la informació facilitada pel Sindicat es desprén que les borses de treball temporal de Sanitat es regeixen per l’Ordre esmentada, que en cap moment fa referència a l’accés de persones amb diversitat funcional ni preveu una quota de reserva per a aquestes. Una mesura d’acció positiva que sí que està recollida en la normativa que regula l’accés a l’ocupació pública mitjançant el sistema de concurs-oposició.

Així, totes les persones seleccionades a través de la borsa de treball passen per un període de prova. Aquesta fase col·loca les persones amb discapacitat en una posició de desavantatge clar, ja que durant aquell període no sempre el lloc de treball s’adapta a les característiques concretes d’aquestes persones. Les conseqüències són greus per a aquest col·lectiu altament vulnerable, ja que la no-superació del període de prova comporta l’exclusió, durant un temps, de les borses de treball d’aquesta categoria.

Per a evitar que situacions com aquesta es repetisquen, el defensor del poble valencià ha sol·licitat a l’Administració sanitària que durant aquest període de prova no hi haja desajustos entre l’exercici de les tasques assignades i la capacitat funcional de la empleada o l’empleat públic.

Malgrat entendre les raons d’urgència que al·lega la Conselleria a l’hora de cobrir aquestes places i a pesar de valorar de forma positiva la intervenció del Servici de Prevenció de Riscos Laborals per a intentar ubicar el treballador o la treballadora on millor puga desenvolupar les seues funcions, el Síndic considera que l’Administració sanitària ha d’actuar amb més contundència en l’adopció de mesures d’acció positiva destinades a compensar les dificultats especials que tenen les persones amb discapacitat a l’hora d’accedir a l’ocupació pública, dins la qual el treball temporal representa hui dia una modalitat habitual.

No és la primera vegada que el defensor del poble valencià demana a l’Administració sanitària mesures que afavorisquen la contractació temporal de persones amb diversitat funcional. Durant el 2016, el Síndic va sol·licitar en dues ocasions a la mateixa Conselleria que posara en funcionament una borsa de treball que permetera la contractació temporal de persones amb diversitat funcional. En contestació a aquestes resolucions, Sanitat va informar el passat mes de setembre que s’estava negociant la nova ordre de contractacions temporals en mesa sectorial i que s’estudiaria la possibilitat de regular un sistema per a la contractació temporal per a aquest col·lectiu de persones.

Resolucions del Síndic sobre aquest assumpte:

  http://www.elsindic.com/Resoluciones/10778868.pdf

http://www.elsindic.com/Resoluciones/10782575.pdf