Manuel Mata i Ana Barceló han mantingut hui una reunió de treball amb l’adjunt primer del Síndic de Greuges, Ángel Luna, per a interessar-se per la labor que desenvolupa aquesta institució en la defensa dels drets de la ciutadania. Prèviament, ambdós parlamentaris s’han entrevistat amb el síndic, Jose Cholbi, al seu despatx.

 

Un veí de Benferri va acudir al Síndic a causa de les molèsties acústiques que estava suportant des de feia més de dos anys a sa casa per culpa del trànsit de la circumval·lació Ronda Est en aquest municipi. Es tracta d’un problema que ja havia exposat a l’Administració autonòmica, però que no havia aconseguit que se solucionara el seu problema.

La qüestió és que, tot i que no se superen els límits màxims de decibels a partir dels quals és obligatori redactar un pla de millora de qualitat acústica, sí que s’ultrapassen els nivells sonors màxims de recepció externs de dia i de nit.

Per tant, la Conselleria no té l’obligació d’aprovar aquest pla, però sí que ha d’adoptar altres mesures distintes per a eliminar la contaminació acústica existent que supera els límits màxims permesos. Per això, hems sol·licitat a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori que hi instal·le barreres o pantalles acústiques per a eliminar les molèsties acústiques que els veïns estan suportant injustament.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha adreçat a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a demanar-li que «encamine les seues actuacions a la dotació dels mitjans personals i materials» que permeten atendre la demanda que hi ha de tractaments de reproducció assistida per ovodonació.

Així conclou la resolució del defensor del poble valencià a la queixa presentada per una dona que, després de sotmetre’s al primer cicle de tractament de fecundació in vitro (FIV) i obtindre un resultat negatiu, li van cancel·lar els dos intents restants sense que l’afectada entenguera ben bé perquè. Segons l’informe mèdic al qual el Síndic va tindre accés, el tractament d’estimulació ovàrica va finalitzar amb l’obtenció d’un únic ovòcit que no va fecundar. A causa d’aquesta baixa resposta ovàrica i d’altres exploracions complementàries efectuades pels facultatius, li van recomanar recórrer a l’ovodonació o a l’acumulació d’ovòcits per a DGP, i la van informar que, actualment, no hi ha «aquestes possibilitats» en el sistema valencià de salut.

Estan començant a arribar al Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana casos semblants. I és que, de la informació remesa per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública en les diverses queixes tramitades per aquesta institució es dedueix que actualment no hi ha cap centre sanitari públic ni privat concertat per la Generalitat que aplique la tècnica de fecundació in vitro per ovodonació. Segons el Servici de Comunicació i Atenció al Pacient de la Conselleria, aquesta tècnica no és viable, principalment, per l’absència de donants i per la manca d’adequació d’instal·lacions per a aquesta finalitat.

L’ovodonació és un tractament de reproducció assistida que actualment permet a nombroses dones ser mares quan no els és possible a partir dels seus propis òvuls. Les principals causes per les quals es recorre a aquesta tècnica són: malalties cromosomàtiques, antecedents de quimioteràpia o radioteràpia, resposta ovàrica baixa, mala qualitat ovocitària, etc. Siga quin siga el motiu per a triar aquesta tècnica, no és fàcil enfrontar-se a la decisió de recórrer a ovòcits donats per a assolir la maternitat. Tot i amb això, en els últims 10 anys han augmentat significativament els tractaments d’ovodonació a Espanya, principalment en clíniques privades.

Per al Síndic, l’Administració sanitària ha de donar resposta a les noves necessitats de la societat valenciana en l’actual context social, en el qual: existeix un evident increment de parelles i dones amb problemes per a concebre; el fet que s’hi produeix un retard de la maternitat per raons econòmiques, laborals i que s’escapen moltes vegades de la voluntat de les afectades és una realitat indiscutible; i com a conseqüència hi ha un descens de la natalitat i un envelliment de la població.

Encara que aquesta institució reconeix els esforços fets per la Conselleria de Sanitat Universal en l’àmbit de la reproducció assistida, considera oportú seguir incorporant els avanços en medicina reproductiva, com ara l’ovodonació, en la sanitat pública. «El dret legítim de les persones a veure satisfeta la seua il·lusió d’una maternitat o paternitat responsable i desitjada no pot ser limitat pels problemes de falta d’infraestructures o, en altres paraules, per culpa de desajustos entre la demanda i l’oferta de la prestació», raona el defensor en la seua resolució.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquesta qüestió. 

L’adjunt primer del Síndic de Greuges, Ángel Luna, ha mantingut hui una trobada a Vitoria-Gasteiz amb representants d’altres huit defensories del poble per a fer públic un manifest en què, de forma unànime, mostren la seua consternació davant de la gravíssima crisi humanitària que afecta els sol·licitants d’asil i refugi a Europa mentre es tramiten amb comptagotes els procediments d’acollida en els estats membres de la Unió Europea (UE).

Tot fent-se ressò de la reivindicació de les organitzacions socials i de part important de la població civil de les seues respectives comunitats autònomes, els defensors apel·len a les institucions implicades en la gestió d’aquesta crisi perquè s’arbitren, sense dilació, mesures destinades a protegir eficaçment la vida, la integritat, els drets i la dignitat de centenars de milers d’homes, dones i xiquets obligats a fugir dels seus països d’origen, immersos en conflictes devastadors i que són mereixedors de protecció internacional.

Així mateix, lamenten l’escàs compliment dels compromisos relatius a la reubicació i reinstal·lació de persones refugiades per part dels estats membres de la UE i en particular per Espanya, fet que ha impedit que les comunitats autònomes hagen pogut complir fins a hores d’ara les seues funcions en l’acollida de les persones sol·licitants de refugi.

Consideren, a més, que l’excepcionalitat, la urgència i la gravetat de la crisi humanitària fan necessari superar l’actual sistema d’acollida, lent i ineficaç, i afavorir mecanismes de coordinació territorial entre l’Administració central i les de les comunitats autònomes, que possibiliten una gestió capaç de donar resposta a la magnitud del problema.

Per als defensors és indispensable avaluar els motius pels quals no s’ha pogut oferir acollida fins ara als sol·licitants de refugi i protecció subsidiària humanitària a Europa, i criden a dissenyar altres estratègies extraordinàries per a fer front al cataclisme humanitari a què s’està enfrontant Europa.

La declaració ha estat consensuada i aprovada pels següents: el defensor del pueblo de Andalucía, el síndic de greuges de Catalunya, la valedora do pobo de Galicia, el diputado del común de Canarias, el ararteko, el justicia de Aragón, el síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, el procurador del común de Castilla y León i l’ararteko de Navarra.

 

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Alacant, a les conselleries d’Igualtat i Polítiques Inclusives i a la d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per a urgir-los a elaborar un projecte d’intervenció sobre el barri Verge del Remei que permeta actuar de manera integral sobre les problemàtiques que hi tenen lloc i que posen en greu risc la convivència entre les persones que hi habiten.

El defensor del poble valencià va iniciar aquesta investigació després de tindre notícies de la supressió de la partida econòmica que l’Ajuntament d’Alacant destinava al finançament del programa de mediació social i escolar en la zona Nord d’Alacant i del risc de desaparició d’aquest tipus de programes per falta de finançament d’altres administracions públiques.

En concret, el Síndic es va interessar pel programa de mediació Acu4troBandas, un programa integral i consolidat que es desenvolupa en l’IES Verge del Remei des de l’any 2001 amb una valoració molt positiva per part de la comunitat educativa, ja que no sols treballa en l’àmbit escolar, sinó que amplia les seues actuacions i efectes als barris de procedència de l’alumnat que es caracteritzen per tindre una població molt heterogènia de més de 35 nacionalitats.

El Síndic va sol·licitar a l’Ajuntament d’Alacant i a les conselleries d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, com també a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que l’informaren sobre les possibles actuacions que calia dur a terme des de cadascuna de les seues competències i d’una manera coordinada per a assegurar la continuïtat del programa de mediació esmentat més amunt.

Després de l’estudi detingut dels seus informes i de l’elaborat per l’equip directiu de l’IES Verge del Remei, el Síndic considera inadmissible que programes de mediació com ara Acu4troBandas se sostinguen per la iniciativa d’un grup de professionals docents que, any rere any, ha de buscar el finançament necessari per al seu manteniment (enguany es manté gràcies a una entitat bancària). D’acord amb el defensor “els problemes de convivència que hi tenen lloc requereixen una intervenció urgent i coordinada de totes les administracions implicades (local i autonòmica)”.

Conseqüentment, aquesta institució considera que no s’ha d’esperar a tindre el Pla d’Inclusió 2016-2020 que actualment està elaborant l’Ajuntament d’Alacant, sinó que seria convenient realitzar projectes d’actuació sobre aquelles zones de la ciutat amb especial problemàtica social de què ja es té un diagnòstic suficient i l’anàlisi dels resultats d’actuacions prèvies.

Igualment, el Síndic demana que es mantinga el programa de mediacióAcu4troBandas, l’efectivitat i acceptació del qual està acreditada pels col·lectius a què es dirigeix. Per al Síndic, el finançament del projecte ha de ser assumida tant per l’Administració local i autonòmiques implicades, i cal evitar en tot cas que la seua continuïtat depenga del finançament privat.

 En la nostra web es pot consultar la resolució del Síndic de Greuges.

El Síndic de Greuges acaba de fer pública la seua resolució sobre acolliment familiar i residencial de menors de zero a sis anys a la Comunitat Valenciana. Una investigació que el defensor valencià va iniciar d’ofici després de l’entrada en vigor al juliol de 2015 de la nova legislació que regula el sistema de protecció a la infància i l’adolescència (Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol i la Llei 26/2015, de 28 de juliol).

De la informació remesa per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en el seu últim informe al novembre de 2016 es desprén que a la Comunitat Valenciana hi ha un total de 426 famílies d’acollida per a xiquets de 0 a 6 anys, de les quals 80 estan disponibles per a acollir. No obstant aixòograve;, en el mateix document la Conselleria comunicava al Síndic que hi havia 83 menors en acolliment residencial (39 en la franja d’edat de 0 a 3 anys i els altres 44 en la franja de 4 a 6 anys).

D’acord amb l’Administració, la majoria d’infants tenen alguna necessitat especial o discapacitat (retards en el llenguatge, diversitat funcional, alteracions del son, trastorns afectius, conductes autolesives, etc.) que fa que necessiten una intervenció individualitzada, i és per això que la seua inclusió en programes d’acolliment familiar “pot resultar difícil o complexa”. Altres raons que al·lega la Conselleria per a tindre menors d’aquestes edats en acolliment residencial són: la unió amb el  grup de germans, el fet d’haver passat per fracassos en adopcions o acolliments familiars previs, la proximitat al domicili familiar, o bé perquè es tracta de bebés que estan amb les mares en centres de protecció, o perquè tenen un pronòstic clar de reunificació familiar. 

Sobre aquest particular, el Síndic recorda que la legislació vigent és contundent sobre aquesta qüestió i estableix que no s’acordarà l’acolliment residencial per a menors de tres anys llevat de casos d’impossibilitat, degudament acreditada. Arribat aquest cas, l’acolliment residencial d’aquests menors no podrà tindre una duració superior als tres mesos.

Tot i ser contrària a la legislació vigent, l’Administració admet que la mesura d’acolliment residencial de menors de 0-6 anys continua sent utilitzada. A més, en el curs de la tramitació de la queixa, el Síndic va visitar alguns dels centres en què es troben els menors d’entre 0-6 anys i va comprovar  in situ  que s’estaven produint ingressos prolongats superiors als previstos en la llei, com també el fet que cap dels menors tenia reconeixement oficial del grau de discapacitat (només en un cas s’estava preparant la documentació per a presentar-la en el centre de valoració) ni malaltia greu que requerira tractament mèdic especial; per la qual cosa de vegades el propi equip de centre no compartia que hi romanguera el menor ja que consideraven viable el seu acolliment familiar.

Per tot això, el Síndic ha recomanat a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives la revisió de tots els expedients de menors de 0-6 anys que actualment romanen en els centres de protecció, i que es promoga la finalització de l’internament a través de les mesures que escaiguen en cada cas (reagrupació familiar o acolliment familiar en les seues distintes modalitats). Cholbi també insisteix en la necessitat imperiosa de desenvolupar la modalitat d’acolliment familiar especialitzat com a forma de reducció i eliminació de l’acolliment residencial de menors de 0-3 anys i progressivament als menors de 4 a 6 anys. El defensor comparteix amb aquesta Conselleria que el disseny tècnic i l’aplicació pràctica d’aquesta modalitat són complexos d’aplicar i per això li suggereix que tinga en compte les regulacions i bones pràctiques dutes a terme en altres comunitats autònomes i que les adeqüe a la realitat de la nostra comunitat per a implantar-les.

En la resolució el Síndic aplaudeix la mesura adoptada per la Conselleria d’Igualtat d’equiparar les prestacions econòmiques assignades a les famílies acollidores, independentment que es tracte de família educadora o família extensa, com també l’augment pressupostari (aproximadament un 28% més que en 2016) per a aquesta partida en el pressupost del 2017. No obstant això, la institució considera que falta tractar algunes qüestions importants, i algunes amb caràcter urgent, com ara l’adequació de la normativa autonòmica a la normativa estatal en matèria de protecció a la infància i adolescència, o l’elaboració d’un pla autonòmic de protecció a la Infància, ja que l’anterior va deixar de tindre vigència l’any 2010.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic de Greuges sobre aquest assumpte. 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una investigació per a conéixer l’actuació de l’Ajuntament de Valencia pel que fa a les runes, la brossa i els problemes d’insalubritat (plaga de rosegadors) dels solars abandonats al barri del Parc Central.

Segons la Llei urbanística valenciana (LOTUP), els propietaris dels terrenys i els solars són els responsables de mantindre’ls en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic, i han de dur a terme els treballs i les obres que calguen per a conservar-los o rehabilitar-los. Ara bé, aquesta norma confereix als ajuntaments l’obligació de dictar ordres d’execució d’obres, reparació, conservació i rehabilitació dels edificis, els solars o els terrenys que es troben en condicions deficients.

Per tot això, aquesta institució ha decidit obrir una queixa d’ofici amb la finalitat d’investigar i supervisar els fets denunciats, com també comprovar l’activitat desenvolupada per l’Ajuntament de Valencia pel que fa a aquests fets. En aquest sentit, se sol·licitarà un informe a l’esmentat Ajuntament pel que fa a les mesures adoptades per a evitar els abocaments il·legals de runes i assolir el manteniment dels solars en unes condicions higienicosanitàries adequades.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per a investigar l’actuació de l’Administració en relació amb els abocaments incontrolats, segons sembla de substàncies químiques, que s’estan produint cada vegada que plou al barranc de Chiva (València). 

Per al defensor valencià, la protecció i conservació del medi ambient és objecte d’una creixent preocupació social i ha de ser un dels objectius essencials de les polítiques públiques que han de vetlar, en tot moment, per l’atenció i conservació  dels recursos naturals davant de les actuacions que pogueren lesionar-lo o utilitzar-lo de manera abusiva i irracional.

Per tot això, en els pròxims dies el Síndic es dirigirà a l’Ajuntament de Chiva i a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural per a sol·licitar-los informes sobre les inspeccions dutes a terme al lloc dels fets i les mesures adoptades per a identificar i sancionar els responsables de l’abocament il·legal.  

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha admés a tràmit la queixa presentada per un veí de Tabarca, acompanyada per una desena de signatures. En la queixa demanen la intervenció del defensor del poble valencià per a millorar les condicions de «prestació de servici públic de transport Santa Pola-Tabarca en temporada baixa», i també la regulació dels preus dels bitllets per als residents, ja que consideren excessiva la tarifa actual de 10€ per l’assiduïtat dels viatges.

L’afectat, que resideix a l’illa de Tabarca durant tot l’any, ha manifestat davant el Síndic les complicacions per a viatjar i tornar al seu domicili entre els mesos de novembre a març, ja que entén que hi ha talls del servici sense cap motiu aparent i que aquest s’hi manté precàriament i no respecta els horaris «i resta supeditat als turistes que vénen de Santa Pola». Es tracta d’una situació que, segons aquest veí, els genera incertesa a l’hora d’eixir de l’illa per a fer compres, gestions administratives o acudir a la cita mèdica.

El Síndic, per la seua banda, s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Alacant -al qual pertany la pedania de Tabarca- i a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori per a sol·licitar informació sobre aquesta situació i altres circumstàncies concurrents.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha demanat a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport que adopte les mesures que calguen i preveja les dotacions pressupostàries adequades que facen possible que els i les estudiants de les escoles oficials d’idiomes de la nostra Comunitat tinguen garantida una plaça en el curs superior quan promocionen de nivell.

La resolució respon a la queixa presentada per un afectat, alumne oficial de l’Escola d’Idiomes d’Alacant, que va estudiar els nivells B1, B2 i C1 d’anglés en aquell centre i va aprovar cada nivell en l’any corresponent. El passat mes de maig va aprovar el nivell C1, però, després de fer-hi la preinscripció, no va poder matricular-s’hi del C2 «per manca de places», la qual cosa va comportar un perjudici greu per a l’alumne.

I és que en la Resolució de 27 de juny de 2016 de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, en què s’estableix el procés de preinscripció i matriculació per al curs acadèmic 2016-2017 en les escoles d’idiomes de la Comunitat Valenciana, es disposa l’obligació de fer la preinscripció per a tot l’alumnat matriculat en el nivell C1 que vulga continuar els seus estudis en el nivell C2. Tal com disposa aquell document, una vegada ha passat el període de preinscripció, cada escola oficial d’idiomes du a terme un sorteig públic per a determinar l’ordre de matrícula. Un sorteig en què l’alumne afectat va resultar perjudicat, ja que no s’hi va poder matricular.

El Síndic considera que, tot i que l’actuació de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alacant s’ajusta a la normativa aprovada pel que fa al procés de matriculació corresponent al curs present, és evident la interrupció del pla d’estudis que experimenta qualsevol alumne o alumna, qui, tot i aprovar anualment els nivells d’idiomes de l’EOI, la seua continuïtat depén del resultat d’un sorteig.

Sobre aquesta qüestió, el Síndic entén que com a mínim caldria oferir en cada curs el mateix nombre de places que el nombre d’alumnes matriculats i que han aprovat en el curs anterior. Fins que s’hi adopte una nova resolució, Cholbi suggereix que els estudiants que es troben en aquesta situació puguen ocupar les places que queden vacants al llarg de l’any.

La resolució del Síndic sobre este assumpte es pot consultar en la nostra web.