El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha demanat a la Generalitat que impulse un suport normatiu per a donar resposta als nous models familiars pel que fa a l’expedició del títol de família nombrosa en el cas de progenitors i progenitores que s’han separat o s’han divorciat. I és que, últimament, aquesta institució ha tramitat diverses queixes relacionades amb l’expedició de títols de família nombrosa en què s’observa que el progenitor que actua amb més celeritat és qui esdevé beneficiari del títol, cosa que li nega el dret a l’altra part, ja que cap menor pot ser computat en dues unitats familiars al mateix temps.

Recentment, el Síndic ha rebut la queixa d’una dona divorciada, amb tres fills menors d’edat en règim de custòdia compartida. El seu exmarit, sense demanar la seua autorització i aprofitant que el títol estava caducat, havia tramitat el títol de família nombrosa al seu nom. Quan aquesta va anar sol·licitar-lo, li’l van denegar perquè el seu exmarit s’hi havia avançat i ja el tenia ell.

Pere (nom fictici) també va demanar la intervenció del Síndic per una situació semblant. La Conselleria li va denegar el títol de família nombrosa tot al·legant que el seu primer fill, fruit d’una relació anterior i en règim de custòdia compartida, ja formava part d’una família nombrosa. La seua exdona va sol·licitar el títol quan va tindre el seu tercer fill, hi va al·legar la custòdia compartida i, després de comprovar que el fill en comú no formava part d’una altra unitat familiar, li van concedir el títol sense consentiment ni coneixement previ de Pere.

Actualment, la regulació de la definició i estatut jurídic de les famílies nombroses a Espanya està recollida en la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció a les famílies nombroses. No obstant això, les comunitats autònomes són competents per al reconeixement de la condició de família nombrosa i l’expedició i renovació del títol corresponent.

D’acord amb el Síndic, hi ha una llacuna legal important en aquests casos, ja que no s’hi preveu la possibilitat real que l’altre progenitor puga posteriorment adquirir la condició de família nombrosa. A més, impedeix de manera absoluta la reversió d’aquesta situació si el progenitor que primer va poder i va sol·licitar el títol no cedeix en el seu dret ja reconegut.

Si bé és cert que des dels servicis tècnics de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives s’aconsella a les exparelles en aquesta situació que s’alternen en la titularitat del carnet de família nombrosa (un any cadascun), la realitat és que aquest compromís depén de la bona voluntat del progenitor beneficiari del títol. En cas de no arribar a cap acord, el reconeixement de la condició de família nombrosa correspon a la sol·licitud presentada en primer lloc.

Per tot això, el Síndic de Greuges és partidari d’una actualització de la legislació sobre protecció a les famílies nombroses que tinga en compte tots aquests aspectes i que aborde d’una manera més flexible i adequada la realitat social dels nous models familiars després de processos de divorci o separació. En aquest sentit, ha sol·licitat a la Generalitat que inste el Govern d’Espanya i les Corts Generals la modificació de la Llei de protecció de famílies nombroses perquè la norma preveja les noves circumstàncies familiars. També li demana que valore la possibilitat de pal·liar el màxim nombre possible de desigualtats amb mesures com ara la possibilitat d’acord previ entre els progenitors, quan un d’ells estiga en condicions de sol·licitar el títol de família nombrosa i integre en aquesta els fills en comú. Un acord que regule les mesures futures que cal adoptar si en algun moment posterior l’altre progenitor reuneix les condicions per a ser beneficiari del mateix títol.

Vegeu el contingut de la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb satisfacció la resposta de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública en què accepta el suggeriment del defensor del poble valencià de fer un esforç organitzatiu i pressupostari per a comptar amb un servici de ginecologia de l’Hospital Vinalopó Salut amb consultes accessibles per a les dones amb diversitat funcional i discapacitat motora.

Quan Rosa va acudir amb cadira de rodes a la seua cita al departament de ginecologia de l’Hospital Vinalopó Salut (Elx) semblava atrapada en una carrera d’obstacles: l’habitacle de la consulta era molt reduït; la llitera-estrep no estava adaptada i per això un zelador va haver d’alçar-la i tombar-la a la llitera; els estreps de la llitera eren tan baixos, inclinats i estaven tan fixos que quasi no van poder col·locar-li les cames. Quan va tindre la necessitat d’anar al bany, el zelador es va veure obligat a abaixar-li la roba, col·locar-la en el vàter per a després pujar-li la vestimenta i tornar a asseure-la a la cadira de rodes “tot això amb una pèrdua completa de la intimitat” relatava Rosa.

Després d’aquesta lamentable experiència, Rosa va acudir al Síndic. Volia que aquesta institució mitjançara davant de l’Hospital Vinalopó Salut (Elx) per a no haver de tornar a passar per la mateixa situació. “Tot açò es podia haver evitat si a l’Hospital (…) hi haguera consultes de ginecologia accessibles per a dones amb discapacitat motora i diversitat funcional” va assegurar l’afectada.

Doncs bé, el Síndic ha tingut constància que la Conselleria de Sanitat i Salut Pública ha invitat Rosa a participar en una taula de treball juntament amb els responsables del centre per a aportar solucions als problemes d’accessibilitat que presenten les consultes externes de ginecologia i obstetrícia de l’edifici. A més, la mateixa Conselleria s’ha compromés amb el defensor valencià a iniciar un procés d’adaptació i adequació de les infraestructures de l’Hospital perquè complisquen amb les actuals normatives d’accessibilitat universal.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

Encarna va morir al maig de 2014 sense que la Conselleria de Benestar Social haguera aprovat el seu Programa individual d’Atenció (PIA), que havia estat sol·licitat per la seua filla feia 36 mesos. Aquesta demora li va impedir accedir als recursos i les prestacions reconegudes per llei a les persones en situació de dependència, raó per la qual la seua filla va presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial davant de la Conselleria d’Igualtat. Al setembre de 2015 va acudir al Síndic de Greuges davant de la demora de l’Administració a resoldre aquest nou expedient.

De la normativa vigent, el defensor del poble valencià conclou que qualsevol persona que haja mort abans que la Conselleria haja resolt el seu PIA té dret a la prestació, sempre que l’Administració haja excedit el termini màxim legal per a resoldre l’expedient, que és de sis mesos. A més a més, la Conselleria d’Igualtat i polítiques Inclusives admet els danys causats i que és l’Administració l’única causant dels danys. Reconeix també els drets generats i que les despeses que ha causat la demora han de ser rescabalades, amb la qual cosa recorda als seus hereus que poden presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial. Això va ser el que va fer la filla d’Encarna al novembre de 2014.

Després d’estudiar la queixa i els informes facilitats per l’Administració, al maig de 2016 el Síndic recomanava a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives resoldre el recurs de responsabilitat patrimonial presentat pels hereus. Una recomanació del Síndic que, recentment, aqueixa Conselleria ha acomplit i ha dut a terme per primera vegada, i ha resolt de forma favorable el recurs per responsabilitat patrimonial i una indemnització de 14.531 euros als hereus d’Encarna.

No obstant això, el Síndic sol·licita a la Conselleria que faça un pas més i inicie d’ofici el procediment de responsabilitat patrimonial. Per al defensor, és inadmissible atribuir als hereus la càrrega d’iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial, i entén que aquesta actitud «contribueix a fer més intensa la lesió patida per la desídia administrativa i a endarrerir la satisfacció del seu dret legítim». El tedi, la desconfiança i/o el desconeixement dels seus drets fan que moltes persones desistisquen o no inicien aquest procediment.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquesta matèria. 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana valora molt positivament la proposta de les Corts d’incloure en la cartera de servicis de la sanitat pública valenciana l’accés a les tècniques de reproducció assistida a les dones majors de quaranta anys.

Al llarg de l’última dècada, en aquesta institució hem tramitat un nombre prou elevat de queixes per temes relacionats amb els tractaments de reproducció assistida en els hospitals públics de la Comunitat Valenciana, sobretot a causa de la demora en els tractaments, els límits d’edat (40 anys) per a poder sotmetre’s a aquestes tècniques i el fet de ser-ne excloses perquè ja tenen un fill sa. En totes les queixes tramitades, aquesta institució urgia l’Administració sanitària a incloure millores en la dotació de mitjans personals i materials per a atendre la creixent demanda d’utilització d’aquests tractaments per part de la ciutadania, agilitzar les llistes d’espera per a accedir-hi, com també abreujar els temps entre els cicles practicats.

Així mateix, fa uns anys el Síndic es va pronunciar sobre l’exclusió de lesbianes i dones soles dels tractaments de reproducció assistida, i instava la Conselleria a garantir el dret de les dones a les tècniques de reproducció assistida, independentment del seu estat civil i de la seua orientació sexual, atenent en primer lloc al principi d’igualtat reconegut en la nostra Constitució.

Fa poc de temps, el defensor del poble valencià ha rebut diverses queixes perquè els hospitals públics valencians no duen a terme la fecundació in vitro mitjançant ovodonació o donació d’òvuls. Es tracta d’un tractament que es practica actualment en clíniques privades i que permet a nombroses dones ser mares quan això no és possible a partir dels seus propis òvuls.

L’evolució de la ciència ha afavorit l’aparició de tractaments per a combatre els problemes d’infertilitat. Aquesta institució entén que l’Administració ha de valorar les noves necessitats de la societat en el context actual -l’augment de parelles i dones amb problemes per a concebre, el retard de la maternitat, el descens de la natalitat- i ampliar l’ús de tècniques i nous tractaments que garantisquen el drets de les persones a veure satisfeta la seua il·lusió d’una maternitat/paternitat responsable i desitjada.  

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori per a recomanar-li que resolga el procediment, ja iniciat, de licitació de concessió de transport de viatgers entre Agost i Alacant, i atenga les necessitats de totes les persones, especialment les d’aquelles amb mobilitat reduïda.

D’aquesta manera, el defensor del poble valencià es pronuncia després d’estudiar la queixa presentada per una ciutadana, amb una discapacitat del 75%, que utilitza cadira de rodes per a tots els seus desplaçaments i activitats de la vida diària. L’afectada viu a Agost, estudia a la Universitat d’Alacant, i utilitza diàriament el servici de transport adaptat que proporciona aquesta universitat a l’alumnat amb mobilitat reduïda entre els mesos d’octubre a juny. No obstant això, es lamenta que l’única línia de transport públic que cobreix el trajecte Agost-Alacant no té vehicles adaptats i que aquesta circumstància limita inevitablement les seues relacions socials, les seues possibilitats de formació i laborals, com també el seu dret a accedir a l’entorn econòmic, sanitari i/o cultural en igualtat de condicions.

De la informació que, tant l’Administració com l’empresa que presta el servici, han facilitat al Síndic en el transcurs de la investigació, es desprén que el plec de condicions de la concessió de transport públic per a aquest trajecte es va aprovar en 2001 i no especifica la necessitat ni l’obligació de disposar de vehicles adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. A més, la concessió en qüestió es troba caducada des de 2007 i s’ha prorrogat successivament i extraordinàriament, fins que a l’octubre de 2013 es va resoldre prolongar la gestió fins que finalitze el procediment de nova licitació.

La qüestió és que, en l’actualitat, la referida conselleria està elaborant un nou mapa de concessions que pretén donar resposta a les noves demandes i necessitats de la ciutadania, i l’empresa concessionària, segons el seu informe, està prestant l’esmentat servici «absolutament en precari en un limbe jurídic administratiu».

En tot cas, el defensor del poble valencià manté que el transport públic és un servici bàsic a l’hora de garantir l’autonomia personal i la plena integració socioprofessional de la ciutadania. A l’empara de les distintes lleis i normatives vigents, el Síndic insisteix en el fet que l’Administració ha de garantir l’accessibilitat al sistema de transport de totes les persones, tenint en compte les necessitats de mobilitat de tota la població i, amb caràcter preferent, les de les persones que hagen de desplaçar-se temporalment o permanentment amb cadira de rodes o amb un altre tipus d’ajudes.

Per tot això, el Síndic ha demanat a l’Administració que no dilate més aquest nou procés de licitació que està provocant greus perjudicis a les persones amb mobilitat reduïda a l’hora de participar activament i en condicions d’igualtat en la vida de la comunitat.

El contingut íntegre de la resolució del Síndic es pot consultar en la nostra pàgina web.

Un grup d’estudiants del cicle formatiu de grau mitjà en Gestió Administrativa de l’IES Leonardo da Vinci d’Alacant han visitat hui la seu del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana. Aquesta activitat respon a l’interés de l’alumnat per conéixer el treball que es du a terme en aquesta institució.

Durant el transcurs de l’activitat, els estudiants s’han entrevistat amb el síndic, José Cholbi. Tot seguit, la responsable del Servici d’Atenció Ciutadana els ha explicat les competències del defensor del poble valencià i en què consisteix la seua tasca. Les persones que han participat en aquesta activitat han tingut l’oportunitat de plantejar als responsables del defensor del poble valencià tots els dubtes que tenien sobre els tipus de queixes i les matèries que tramitem ací.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament de Dénia per a recomanar-li que «inicie i dirigisca el procés per a connectar l’edifici Laguna Beach a la xarxa de clavegueram.

Aquesta ha estat la resposta del defensor del poble valencià a la queixa presentada per una representant veïnal en la qual manifestava que havia sol·licitat al consistori la connexió del seu immoble a la xarxa general de clavegueram i no havia rebut cap resposta fins al moment. L’afectada posava de manifest que, actualment, els residus s’evacuen a una fossa sèptica «amb els molt greus riscos» tant per a la salut pública com per al medi ambient que pot provocar aquesta pràctica, a causa de les possibles filtracions en la xarxa d’aigua potable i la proximitat a la mar.

Per la seua banda, el Síndic de Greuges entén que, segons la normativa vigent, els municipis estan obligats a oferir, entre d’altres, el servici de clavegueram, i que els veïns tenen dret a exigir aquest servici. El clavegueram és un servici de prestació obligatòria als habitatges afectats i la seua dotació no pot prolongar-se en el temps, sense perjudici que l’Ajuntament puga establir les corresponents contribucions especials per a sufragar les despeses d’execució.

 

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

 http://www.elsindic.com/Resoluciones/10818155.pdf

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit als ajuntaments de Rojales i Benijófar perquè, de manera coordinada, eliminen els obstacles físics que impedeixen la comunicació entre dos vials que separen els termes d’aquests municipis. El defensor valencià pretén garantir així les condicions de seguretat i especialment l’accés dels vehicles d’emergència (bombers, ambulàncies, policia, etc.) a la zona afectada.

La intervenció del Síndic en aquest assumpte es va iniciar en rebre la queixa d’una veïna de la zona que s’havia dirigit diverses vegades al seu ajuntament per a sol·licitar l’obertura de l’accés a l’avinguda del Riu Tajo des del carrer de València. Es tracta de dos vials que conflueixen en una cruïlla però que estan separats per una vorera que divideix els termes municipals de Rojales i Benijófar. Segons la veïna afectada, aquesta incomunicació ha provocat ja algun accident en obligar els vehicles d’emergència —en aquest cas l’ambulància — a recórrer un trajecte molt més llarg per a atendre situacions d’urgència en les quals el temps és un factor decisiu.

Després de l’estudi dels informes remesos pels servicis municipals afectats, el Síndic entén que no existeix cap dificultat insalvable per a connectar aquests carrers, amb la qual cosa considera factible eliminar els elements físics —la vorera— i millorar així les condicions d’accés i comunicació a les zones urbanes afectades, com també reduir els riscos que, segons l’afectada, hi ha actualment.

Vegeu la resolució d’aquesta queixa.

 

Ara fa 10 anys es va aprovar la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat. L’objectiu és assolir una millor consciència respecte de les persones amb discapacitat, fomentar el respecte pels seus drets i la seua dignitat, lluitar contra els estereotips, els prejudicis, i fer visibles les seues capacitats i aportacions a la societat.

Hui és un dia per a commemorar els seus drets i recordar que encara tenim un llarg camí per recórrer a fi que les persones amb diversitat funcional puguen viure de manera independent i estiguen completament integrades en la societat.

La Convenció també posa el punt de mira en la importància que xiquets, xiquetes i joves amb discapacitat no resulten exclosos del sistema educatiu i de l’accés a la salut, una cosa tan bàsica que de vegades ens sembla òbvia. I a fi que aquestes persones, com també aquelles altres a qui puga sobrevindre una discapacitat, quan arriben a l’edat adulta tinguen l’oportunitat de guanyar-se la vida amb el seu treball en entorns laborals inclusius i accessibles per a totes les persones.

Des del Síndic de Greuges i el nostre Observatori de la Vulnerabilitat treballem estretament amb col·lectius que defensen els drets d’aquestes persones ─“la minoria més àmplia del món” (ONU)─ amb un mateix objectiu: aconseguir que l’Administració adopte les mesures adequades per a assolir el gaudi efectiu dels seus drets i l’eliminació d’obstacles per a la seua integració completa en la societat.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana i la Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana han organitzat hui una Jornada sobre el Paper del Síndic en la Defensa dels Drets dels Ciutadans com a Consumidors i Usuaris. L’acte ha tingut lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de València i hi han col·laborat l’esmentada universitat, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, l’Advocacia General de la Generalitat i la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. 

Al llarg de la Jornada s’han abordat diversos aspectes sobre la defensa dels drets dels consumidors i la necessitat que els diversos estaments (Síndic, Administració Pública, Tribunals de Justícia o Fiscalia) donen una resposta quan aquests drets són vulnerats. 

 

Consulteu el programa de la Jornada