Els representants de la plataforma d’afectats per la nova Llei del taxi de la Comunitat Valenciana han traslladat aquest matí al Síndic de Greuges la seua preocupació per l’aprovació d’aquesta norma que es troba actualment en tramitació en les Corts Valencianes. En concret, la disposició transitòria primera obliga les persones físiques que són titulars de diverses autoritzacions de taxi a transmetre a altres persones físiques totes aquelles que excedisquen d’una en un termini màxim de dos anys o a adscriure a les restants autoritzacions de taxi un vehicle adaptat d’entre cinc i set places.

Els representants de la plataforma d’afectats han presentat els escrits dirigits amb data 30 de desembre de 2016 al president de la Generalitat i a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori en què sol·licitaven una reunió per a explicar amb detall els problemes que es causaran a un important nombre de famílies si aquesta disposició transitòria primera és finalment aprovada amb la seua redacció actual.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha presentat hui a Les Corts un informe monogràfic en què analitza en profunditat l’eficàcia dels recursos desenvolupats per l’Administració en relació a l’atenció a les dones i a les seues filles/s víctimes de violència de gènere. L’estudi unifica tota la informació sobre mitjans humans i materials, així com els dispositius amb els quals compta la Comunitat Valenciana, a hores d’ara, per a proporcionar a les víctimes de violència de gènere el desenvolupament d’una vida digna i al mateix temps protegir la seua integritat física, psíquica i emocional.

En el transcurs de la investigació, el defensor del poble valencià va sol·licitar informes a diverses administracions (conselleries, diputacions i ajuntaments) amb la finalitat de conèixer els recursos dedicats a la lluita contra la violència de gènere. De la mateixa manera durant aquesta fase, personal tècnic del Síndic va visitar vint-i-cinc centres d’atenció a dones en la seua diversa tipologia, i es van entrevistar amb un total de 150 persones entre responsables, treballadores dels equips d’atenció i usuàries d’aquestos espais, i tot això amb l’objectiu de saber com conviuen, com treballen, com se senten amb els recursos i servicis que s’ofereixen i conèixer de primera mà les seues necessitats i les propostes de millora.

La finalitat del treball del Síndic és ajudar a millorar les accions de l’Administració pel que fa a l’atenció integral a les dones víctimes de violència de gènere així com a les seues filles i fills. Amb aquest objectiu, el defensor del poble valencià conclou el seu informe amb un centenar de suggeriments i recomanacions, dirigides a la Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona, a la Generalitat, a les diputacions provincials i als ajuntaments de més de 20.000 habitants.

LA MAJORIA DE LES VÍCTIMES SEGUEIXEN SENSE DENUNCIAR

Una de les primeres conclusions a què arriba el Síndic en el seu informe és que la majoria de les víctimes de violència de gènere segueixen sense denunciar la seua situació. Sobre aquesta qüestió el defensor afirma que “queda molt per recórrer mentre continuen produint-se assassinats, agressions, maltractaments, o mentre que les dones que es troben en aquesta situació no creuen que el sistema les protegirà i que ho farà amb eficàcia”.

Per aquesta raó, el defensor considera que la denúncia no ha de ser l’única porta d’entrada per a rebre protecció i ajuda, sinó que l’Administració ha de desenvolupar protocols mitjançant els quals les dones que per diverses raons no volen o no s’atreveixen a interposar una denuncia, puguen accedir a determinats recursos, ja siguen econòmics o d’índole psicològic-emocional.

 

RECOMENDACIONS A LA GENERALITAT

D’entre totes les recomanacions que el defensor valencià dicta a tots els estaments de la Generalitat, gairebé un centenar, destaca la petició realitzada a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública perquè s’implante online l’Informe Mèdic per Presumpta Violència de Gènere. D’aquesta forma, en temps quasi real, el jutjat podria activar el protocol corresponent si fóra necessari.

A la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, el departament amb un major nombre de recomanacions, li insta a crear dos nous Centres d’Emergència específics i independents, un a València i un altre a Castelló, ja que en l’actualitat solament existeix un dispositiu d’aquestes característiques a Alacant, amb dotze places per a dones i els seus fills/es. (El centre d’emergència és un recurs especialitzat de curta estada que ofereix acolliment a dones i als seus fills/es amb caràcter immediat, i que presta l’allotjament, la protecció i el suport necessaris així com la intervenció psicosocial adequada a través d’un equip de professionals).

De la mateixa manera recomana a aquesta Conselleria el desenvolupament d’una xarxa d’habitatges tutelats que preste assistència i atenció a les víctimes de violència de gènere i li demana que considere la “figura d’acompanyament” en dispositius residencials per a emparar la dona en els diferents tràmits i gestions que cal fer durant les primeres setmanes en els dispositius, tanmateix demana que es revisen els reglaments de règim intern dels centres pel que fa als incompliments per part de les dones usuàries i que implemente mecanismes per a conèixer el nivell de satisfacció de les dones.

En el marc de l’assistència jurídica gratuïta, el Síndic demana a la Conselleria de Justícia que implante, de manera expressa, les guàrdies corresponents al torn especialitzat de violència de gènere i que els Col·legis d’Advocats establisquen que aquest torn de violència es destine únicament a l’atenció de dones i menors víctimes de maltractaments, i que l’esmentat torn siga totalment incompatible amb l’atenció als agressors.

El síndic també recomana a Justícia la creació de la Unitat Integral de Valoració Forense a Castelló amb dotació de personal i de recursos materials, ja que en l’informe que va remetre la Conselleria indicava de manera expressa que la UIVF no existeix com a tal a Castelló.

SUGGERIMENTS A LA DELEGACIÓ ESPECIAL DEL GOVERN CONTRA LA VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA

Encara que l’Administració del Govern escapa de les competències del Síndic, aquesta institució ha considerat oportú realitzar alguns suggeriments bàsics a la Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona i traslladar l’Informe a l’oficina del Defensor del Poble perquè, si ho considera oportú, transmeta aquestos suggeriments al Govern d’Espanya.

El Síndic considera necessari, i així ho recomana, que l’Ordre de Protecció per a la dona víctima de violència de gènere s’estenga a les filles i fills menors al seu càrrec (si no s’ha dictat una ordre de protecció expressa). De la mateixa manera aquesta institució demana que s’impulsen canvis legislatius per tal que, després de dictar-se l’Ordre de Protecció als menors, se suspenga automàticament la pàtria potestat al progenitor violent amb la finalitat de garantir la seguretat i el benestar dels menors. I és que per al defensor del poble valencià és inadmissible que les filles i els fills de dones maltractades necessiten l’autorització del maltractador per a rebre atenció psicològica o per a realitzar un canvi de centre escolar o sanitari.

A més, el Síndic demana que es publiquen en el Portal Estadístic de l’Observatori de Gènere les sentències fermes per maltractament i que s’establisquen drets econòmics d’orfandat per a les i els menors que queden orfes després de l’homicidi de la seua mare quan aquesta no fóra titular o beneficiària de la Seguretat Social.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, farà públic la pròxima setmana un informe especial que analitza en profunditat l’eficàcia dels recursos desenvolupats per l’Administració en relació a l’atenció a les dones i als seus fills/es víctimes de violència de gènere. L’estudi unifica tota la informació sobre mitjans humans i materials, així com els dispositius amb els quals compta la Comunitat Valenciana a hores d’ara.

En un primer lloc, el defensor del poble valencià va sol·licitar informes a les diferents administracions (conselleries, diputacions i ajuntaments) per a conèixer els recursos dedicats a la lluita contra la violència de gènere. De la mateixa manera, en el transcurs de la recerca, personal tècnic del Síndic ha visitat 25 centres d’atenció a dones en la seua diversa tipologia i s’han entrevistat amb un total de 150 persones entre responsables, treballadores i usuàries d’aquestos espais. L’objectiu: saber com conviuen, com treballen, com se senten amb els recursos i servicis que s’ofereixen i conèixer de primera mà les seues necessitats i propostes de millores

L’informe presta una especial atenció als menors víctimes de violència de gènere. Sobre aquesta qüestió, el Síndic considera necessari que cal estendre l’Ordre de Protecció per a la dona víctima de violència de gènere a les filles i fills menors que hi són al seu càrrec (si no s’ha dictat una ordre de protecció expressa). Igualment aquesta institució insta al fet que s’impulsen canvis legislatius perquè, després de dictar-se l’Ordre de Protecció als menors, se suspenga automàticament la pàtria potestat al progenitor violent amb la finalitat de garantir la seguretat i el benestar dels menors. I és que per al defensor del poble valencià és inadmissible que les filles i fills de dones maltractades necessiten l’autorització del maltractador per a rebre atenció psicològica o per a realitzar un canvi de centre escolar o sanitari.

D’altra banda, les dades que publica el Síndic en el seu informe corroboren que la majoria de les víctimes de violència de gènere no ha denunciat la seua situació. “Queda molt per recórrer mentre continuen produint-se assassinats, assetjaments, maltractaments, o mentre que les dones que es troben en aquesta situació no creuen que el sistema les protegirà i que ho farà amb eficàcia”. No obstant això, davant aquest gran nombre de dones que per diverses raons no volen interposar una denúncia, el Síndic entén que l’Administració ha de desenvolupar protocols perquè aquest col·lectiu de dones maltractades puga accedir a determinats recursos, ja siguen econòmics o d’índole psicològic- emocional.

L’objectiu final del treball del Síndic és ajudar a millorar les accions de l’Administració per a garantir a les dones víctimes de violència de gènere així com a les seues filles i fills el desenvolupament d’una vida digna i protegir la seua integritat física, psíquica i el seu benestar.

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici amb l’objectiu de conéixer les mesures organitzatives que hi ha adoptat o pensa adoptar la Conselleria de Justícia per a dotar de mitjans materials i humans els jutjats especialitzats en clàusules sòl i així poder atendre les demandes que, en relació amb aquesta matèria, presenten les ciutadanes i els ciutadans valencians.

El passat 25 de maig, el Consell General del Poder Judicial va acordar, en la seua sessió plenària, atribuir a 54 jutjats de primera instància d’Espanya l’especialització dels assumptes relatius a demandes i litigis sobre clàusules bancàries abusives, una mesura que va entrar en funcionament el passat 1 de juny. En el cas de la Comunitat Valenciana, el referit acord va fixar que en la província d’Alacant aquesta especialització recaiguera sobre el Jutjat de Primera Instància núm. 5, a la província de Castelló en el Jutjat de Primera Instància núm. 6, i a València en el núm. 25.

Per la seua banda, la Sindicatura de Greuges ha tingut coneixement, a través dels mitjans de comunicació, que el Jutjat de València ha arrancat amb una dotació de cinc funcionaris, el de la província d’Alacant amb quatre i a la província de Castelló ni s’ha creat, com en les altres dues províncies, un jutjat paral·lel adscrit ni s’han reforçat els seus funcionaris.

Igualment, el Síndic ha detallat en la seua investigació altres incidències que han sagaç en els mitjans relatives a la falta de secretari judicial en el Jutjat de València, així com la precària dotació de mitjans personals, materials i de consignació d’aquests jutjats  per a poder exercir les seues funcions.

El defensor del poble valencià és conscient de la complexitat de les competències de l’Administració autonòmica de Justícia en aquesta matèria així com de l’escàs temps de resposta (a penes 6 dies) per a fer operativa aquesta mesura. No obstant això, davant del previsible augment de litigis relacionats amb les clàusules sòl i les expectatives de la ciutadania a resoldre les seues reclamacions, el Síndic s’ha dirigit hui a la Conselleria de Justícia sol·licitant-li informació sobre les mesures adoptades i les que té previst adoptar per a garantir el bon funcionament i operativitat d’aquest nou organisme judicial.

Fa uns mesos, tant la Conselleria d’Educació com l’Ajuntament d’Alacant van acceptar la petició del Síndic d’elaborar un projecte d’intervenció sobre la Zona Nord d’Alacant i garantir amb finançament públic el projecte de mediació que es desenvolupa en dos instituts del barri. No obstant això, recentment rebíem notícies dels equips directius de l’IES Gran Via i IES Mare de Déu del Remei que ens confirmaven que la subvenció concedida per una entitat privada finalitzava el 31 de maig i amb aquesta quedava en l’aire la continuïtat d’aquest programa.

En aquest context, des del Síndic convocàrem una reunió amb totes les parts implicades, (des de l’Ajuntament d’Alacant, Conselleria d’Educació i la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives fins als representants dels instituts esmentats abans). L’objectiu era buscar una solució consensuada i coordinada als actuals problemes de finançament, cosa que sembla viable tenint en compte la bona voluntat mostrada per totes les parts.

La fórmula consensuada apunta cap a un projecte a dues velocitats; per una banda, cal una primera actuació de caràcter urgent que siga capaç de donar continuïtat al treball d’integració que es fa en els dos instituts i que estiga funcionant al setembre, i una segona fase que proporcione estabilitat al programa que, d’acord amb el portaveu del govern municipal, Natxo Bellido, hauria d’incloure’s en el Projecte de la Zona Nord, que al seu torn se circumscriurà en el pròxim Pla d’Inclusió de la ciutat d’Alacant. Igualment, ha considerat necessari expandir aquest projecte a tots els IES de la Zona Nord d’Alacant.

Tant la Conselleria d’Educació com la d’Igualtat i Polítiques Inclusives han posat sobre la taula les distintes vies de finançament i solució que poden aportar-hi. Ara resta establir i concretar la fórmula de col·laboració interinstitucional perquè aquest compromís no quede en lletra morta. Per a això, el Síndic ha emplaçat a una pròxima reunió que tindrà lloc a la nostra seu el pròxim 5 de juliol.

Al març de 2016, la institució del Síndic de Greuges va signar una carta d’adhesió com a socis del projecte europeu Hands Up que tenia com a objectiu la promoció de l’eliminació del castic físic sobre els xiquets. El projecte, cofinançat per la Comissió Europea, està impulsat per l’organització portuguesa APDES (Agència Piaget per al Desenvolupament) i hi participen la Universitat d’Alacant juntament amb altres institucions públiques de Portugal, Alemanya, Bulgària i Grècia.

En el marc d’aquest projecte, l’adjunt segon del Síndic de Greuges, Carlos Morenilla, ha assistit hui a l’acte organitzat per la Universitat d’Alacant amb motiu del Dia Internacional de la Infància. Amb el títol “Mirades contra el castic físic”, en l’acte de hui s’han donat a conéixer les obres presentades al concurs de cartells per a l’eliminació del castic físic.

A continuació oferim l’enllaç de la pàgina web de Hands Up

Fa uns mesos un veí de Vila-real va acudir al Síndic per a sol·licitar la nostra mediació a fi de resoldre un problema originat pel mal estat de conservació d’un solar al carrer Borriol contigu al seu habitatge, uns fets que ja van ser denunciats davant del consistori i que s’arrosseguen des de 2007.

Segons l’afectat, al solar es va fer “una excavació sense consolidació perimetral, desaiguat d’aigua ni ornament corresponent”. Com a conseqüència, actualment “hi ha humitats i risc potencial de d’enderrocament” del seu edifici davant d’un talús que excedeix els tres metres i que es troba solament a 50 cm dels fonaments de l’immoble. Igualment, l’afectat detalla la falta de seguretat i l’actual perillositat existent a la parcel·la, ja que “no està restringit el seu pas” i s’hi pot accedir amb facilitat.

En el transcurs de la tramitació de la queixa, l’Ajuntament de Vila-real va comunicar al defensor del poble valencià que, mitjançant un decret d’Alcaldia, es va requerir el SAREB, com a propietària del solar, perquè omplira la trapa existent fins a aconseguir la cota del carrer “de manera que l’aigua de pluja no discórrega cap als edificis contigus”, i que es tancara de forma permanent. Per la seua banda, el SAREB al·lega que està en un procés judicial i que no actuarà fins que tinga la possessió de la finca, la qual cosa segons el veí que va acudir al Síndic podria allargar-se més d’un any.

En la seua resolució, el síndic considera que si bé és veritat que la llei obliga el propietari a mantindre el solar en adequades condicions de seguretat, salubritat, ornament públic i decor, no és menys cert que també atorga atribucions a l’Administració perquè acorde l’execució subsidiària dels treballs a càrrec del propietari. És a dir, que l’Administració realitze els treballs i que posteriorment se’ls repercutisca al propietari del solar.

Per tot això, el Síndic recomana a l’Ajuntament de Vila-real que “atenent al perill d’enderrocament de l’habitatge contigu a causa del mal estat de conservació del solar, acorde l’execució subsidiària dels treballs estrictament necessaris per a evitar el perill, a càrrec de l’entitat SAREB”.

La resolució del Síndic sobre aquest cas està publicada a la nostra web.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament de Paterna per a recomanar-li que eximisca del pagament de l’impost de valor de terrenys de naturalesa urbana (conegut com plusvàlua) una veïna de la localitat que va acudir al defensor per allò que considerava una actuació abusiva de l’Administració local.

En el seu escrit de queixa al Síndic l’afectada explicava que, fa un any, va haver de lliurar sa casa per a saldar el deute hipotecari que no podia assumir. Al cap d’uns mesos va rebre una carta de l’Ajuntament de Paterna en què se li requeria el pagament de l’impost de la plusvàlua, la qual cosa va portar l’afectada a presentar un recurs de reposició contra la liquidació davant del consistori i va adjuntar el document notarial de l’operació en què es detallava l’exempció de l’impost. No obstant això, l’Administració local va desestimar la petició.

Sobre aquesta problemàtica el Síndic recorda que el Reial decret llei 8/2014 va declarar exemptes de pagament les transmissions de l’habitatge habitual realitzades en execucions hipotecàries judicials o notarials, és a dir, eximia del pagament de la plusvàlua municipal les persones afectades per la dació en recompensa del seu habitatge habitual.

En el cas concret que ens ocupa, el defensor del poble valencià indica que “la dació en pagament feta per aquesta veïna va ser per necessitat, fruit de la situació econòmica en què es trobava” i afegeix que “no es tracta d’una operació que li haja reportat cap benefici ni que haja augmentat la seua capacitat econòmica, ja que la contraprestació és únicament i exclusivament l’extinció d’un deute i la pèrdua de l’habitatge”.

El defensor del poble valencià és plenament conscient de les circumstàncies econòmiques actuals que especialment pateixen les persones en situació de risc d’exclusió social. Per això, demana a les administracions públiques que se sensibilitzen amb les persones que, per la seua situació socioeconòmica, professional o laboral, han hagut de sol·licitar la dació en pagament i han fet un lliurament forçós del seu habitatge habitual davant de la impossibilitat d’assumir els compromisos de pagament del deute hipotecari adquirit.

La resolució del Síndic sobre aquest assumpte es troba disponible en la nostra web.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut hui a la seu de la sindicatura la superiora provincial de les Germanes Terciàries Caputxines, Inmaculada Sancho, i la coordinadora dels centres de menors d’aquesta congregació a Espanya, Regina del Peral. Es tracta d’una congregació que gestiona el Centre d’Acollida Nostra Senyora de la Resurrecció de Segorbe que va ser tancat fa dues setmanes, i uns altres tres més a la província de Castelló i València.

En l’escrit de queixa presentant aquest matí davant del defensor del poble valencià, les terciàries lamenten les conseqüències de les mesures adoptades per l’Administració autonòmica sobre els 18 menors que fins fa poc hi estaven acollits, els quals “han sigut traslladats, sense previ avís, a altres centres ubicats en altres localitats, però continuen havent de viatjar diàriament a Segorbe per a acudir als seus respectius centres educatius, centre de salut, etc.” i també sobre els treballadors i titulars del centre “la professionalitat dels quals s’està qüestionant”.

Després de registrar la queixa presentada, el Síndic li donarà curs, tot seguint amb el procediment habitual de la institució.