El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per a  investigar la situació actual dels punts de trobada familiar existents a la Comunitat Valenciana, com també el seu funcionament, la qualitat en la prestació del servici i l’adequació a la normativa que els regula (Llei 13/2008).

El defensor també reclama que s’hi elimine el magatzem de runes i que es duguen a terme totes les gestions possibles a fi d’assolir el soterrament de les vies

El defensor aborda el cas d’una mare custòdia de dos menors que no percep la pensió d’aliments

---

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha dictat una resolució dirigida a resoldre les traves burocràtiques per a obtindre el títol de família monoparental en un supòsit molt concret i alhora gens excepcional. Es tracta del cas de mares o pares que tenen la custòdia dels fills/es i que no perceben la pensió per aliments, per la qual cosa es troben immersos en un procés de reclamació judicial a l’espera d’una sentència ferma que acredite l’impagament d’aquesta pensió.

En no haver-hi sentència ferma, aquestes famílies monoparentals, no sols han de sol·licitar cada sis mesos la renovació del títol de família monoparental, sinó que, prèviament, han de presentar una nova demanda per reclamació de la pensió d’aliments, un tràmit que comporta un nou desembors econòmic i que situa aquestes persones amb menors a càrrec seu en una situació de més precarietat.

 

6 MESOS PER A RESOLDRE UN TÍTOL QUE TÉ UNA VALIDESA DE 6 MESOS DES QUE ÉS SOL·LICITAT

Aquest és el cas de la ciutadana que va presentar queixa al Síndic, mare de dos xiquets i que assumeix en solitari la responsabilitat principal de la seua atenció i educació. A l’agost de 2016 va presentar una sol·licitud per a obtindre el carnet de família monoparental, que va tardar cinc mesos i mig a resoldre’s. Irònicament, el carnet que li van donar caducava als nou dies. I és que el període de vigència del document en situacions com la de Tània  (a l’espera de sentència ferma sobre la reclamació de la pensió d’aliments) és de sis mesos, els quals comencen a comptar des de la presentació de la sol·licitud i no des de la seua resolució.

Tal com al·lega la Conselleria, la norma marca un termini legal de sis mesos per a resoldre la concessió de títol de família monoparental, per la qual cosa la sol·licitud de Tània es va resoldre dins del termini establit. No obstant això, el Síndic considera que, en esgotar tant aquest termini, les famílies a penes poden gaudir uns dies dels drets i prestacions reconeguts.

Encara que la Conselleria recorda que el decret que regula les famílies monoparentals estableix que els beneficis concedits a aquestes famílies produeixen efectes des de la data de la presentació de la sol·licitud o renovació del títol oficial, la realitat és que prou sovint resulta difícil, per no dir impossible, retrotraure drets o reclamar despeses suportades durant la tramitació del títol, amb els consegüents perjudicis econòmics per a aquestes famílies, moltes de les quals es troben immerses en conjuntures econòmiques complexes.

 

RECOMANACIONS DEL SÍNDIC

Així mateix, la Conselleria avançava en el seu informe al Síndic que actualment estan desenvolupant un nou decret amb l’objectiu d’ampliar la casuística i tipologia de les famílies que poden beneficiar-se d’aquest reconeixement. Tot partint d’aquest punt, el Síndic ha recomanat que, fins que aquesta nova norma entre en vigor, s’agilitze l’expedició del títol en els supòsits que ens ocupen i que es renove de manera automàtica i d’ofici.

Igualment, el Síndic ha proposat a la Conselleria que valore la possibilitat de sol·licitar una declaració jurada de la persona afectada en compte d’exigir una nova demanda per impagament cada vegada que s’haja de renovar el títol de família monoparental.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert hui una queixa d’ofici per a investigar i supervisar l’actuació de l’Administració davant de la situació d’insalubritat, denunciada pels mitjans de comunicació, al barri Miguel Hernández d’Alacant. Es tracta, segons sembla, de la proliferació de xinxes dins d’alguns habitatges, com també la falta de neteja i desinfecció de les zones comunes d’aquest barri.

Segons les notícies a què ha tingut accés el defensor, els dirigents veïnals havien denunciat fa uns mesos aquesta situació davant de l’Administració autonòmica i local però no havien obtingut una resposta satisfactòria.

Per tot això, el Síndic de Greuges es dirigirà en els pròxims dies tant a l’Ajuntament d’Alacant com a l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE) per a sol·licitar-los informació sobre les actuacions que tenen previst desenvolupar a fi d’aconseguir que es netegen i es desinfecten les zones afectades.

No és la primera vegada que el defensor del poble porta a terme actuacions en aquesta zona de la ciutat. Sense que calga anar més lluny, l’any 2016 va tramitar la queixa d’una veïna que denunciava el mal estat de conservació de les zones comunes del barri (voreres, arbratge, bancs i la resta de mobiliari urbà), a més de problemes d’inseguretat ciutadana i ocupació il·legal d’habitatges públics buits. Llavors el Síndic va recomanar a l’Ajuntament d’Alacant i a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori que, dins de les seues competències respectives, adoptaren totes les actuacions necessàries per a atendre les necessitats del que aleshores es denominava barri José Antonio d’Alacant, en matèria de rehabilitació, regeneració i renovació urbana de la zona.

Dia Internacional per a l’eradicació de la pobresa i l’exclusió social

 

La ciutadania té dret a les prestacions socials reconegudes per llei, un dret subjectiu que no es pot eludir ni substituir per un concepte de beneficència i fins i tot neocaritat.

 

Al març de 2017 vam fer públic un informe en què s’abordava el paper dels servicis socials generals en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social en els municipis valencians durant la crisi econòmica. Una crisi que s’ha acarnissat especialment amb els col·lectius més vulnerables, de manera que ha provocat un desbordament dels servicis socials massa sovint .

 

Conseqüentment, moltes famílies han hagut d’iniciar un dolorós i desesperat pelegrinatge per ONG a fi de trobar cobertura per a les seues necessitats més bàsiques i elementals com ara menjar, bolquers o medicines per a tractaments de malalties cròniques i greus, els quals eren abandonats de vegades per culpa de la manca de recursos.

 

Des del Síndic donem valor a la important tasca de totes aquestes ONG a l’hora de proporcionar atenció, ajuda i suport a les famílies en situacions de risc d’exclusió social. Aquestes ONG han exercit un paper fonamental a l’hora d’amortir i alleujar situacions de necessitat i patiment  en un panorama tan devastador com ara el generat durant els anys més complicats de la crisi. Tanmateix, considerem preocupant  la derivació envers aquestes organitzacions socials per a atendre les necessitats més elementals de les persones més febles i desvalgudes.

 

És per això que el nostre informe conclou amb una trentena de propostes i recomanacions dirigides a l’Administració amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament d’un model de servicis socials en què els drets socials es consoliden com a drets subjectius i en el qual aparega clarament definida, tant la responsabilitat pública, com els mecanismes de participació de tots els actors del sistema.

 

Per la seua banda, el Ple del Consell va aprovar el 30 de juny passat el Projecte de llei de renda valenciana d’inclusió, una nova prestació que substituirà l’actual renda garantida de ciutadania. Des del Síndic vam dirigir a la Conselleria d’Igualtat una sèrie de consideracions en la fase d’avantprojecte d’aquesta norma, i ara considerem urgent la seua aprovació per a consolidar el dret subjectiu a rebre una prestació que cobrisca les necessitats bàsiques de les persones que no tinguen recursos suficients.

El síndic de greuges, José Cholbi, i els seus adjunts, Ángel Luna i Carlos Morenilla, han participat durant els dies 3 i 4 d’octubre en les XXXII Jornades de Coordinació de Defensors del Poble, organitzades enguany per la Valedora do Pobo (­nom que rep la defensora gallega) al Parlament de Galícia a Santiago de Compostel·la.

En aquesta edició, el tema central de debat ha sigut la transparència, el dret d’accés a la informació pública i el paper dels defensors del poble pel que fa a la protecció i als avanços d’aquests drets. No és un tema nou per a les institucions de defensors del poble. Els informes anuals de les defensories posen de manifest la important funció de defensa del dret d’accés a la informació pública fins i tot molt abans de l’aprovació de la Llei de transparència (2013). És per això que es consideren institucions idònies i imprescindibles per a assumir i exercir les funcions de control de l’eficàcia d’aquests drets, com també les de promoció i divulgació de la cultura de la transparència.

L’adjunt primer, Ángel Luna, ha posat de manifest durant la seua intervenció la necessitat de crear una autèntica cultura civicoadministrativa sobre transparència. Sobre aquesta qüestió ha assegurat que “és vital que es facilite plenament l’accés a la informació pública, però que, alhora cal evitar la manipulació i l’abús d’aquest dret”.

El defensor del poble de la Comunitat Valenciana, juntament amb els seus homòlegs, han consensuat una quinzena de conclusions que s’han presentat hui en el transcurs de les jornades. En l’exposició de les conclusions ha participat el tècnic del Síndic Miguel Ángel Blanes i entre les propostes dirigides a les administracions públiques destaca la de reconéixer el dret d’accés a la informació pública com un dret fonamental i, en tot cas, com un dret autònom que estiga dotat d’una protecció jurídica efectiva i adequada a través de mitjans i instruments ràpids, àgils i eficaços.

Així mateix, els defensors consideren necessari que Espanya ratifique el Conveni del Consell d’Europa sobre Accés als Documents Públics, ja que aquest es va aprovar en 2009 i des de llavors està pendent la seua ratificació. De la mateixa manera, urgeixen que s’aprove el Reglament de desplegament de la Llei de transparència a fi de resoldre dubtes i perfeccionar alguns articles de la mencionada llei (aprovada al desembre de 2013, i quasi quatre anys després segueix sense aprovar-se el reglament).

Respecte dels consells de transparència de nova creació que tenen competència per a resoldre reclamacions en matèria d’accés a la informació, els defensors consideren oportú reforçar els mitjans a fi d’aconseguir el compliment efectiu de les seues resolucions.

En les Jornades han participat els representants de les oficines següents: Valedor do Pobo, Ararteko, Defensor del Poble andalús, Defensor del Poble de Navarra, Síndic de Greuges de Catalunya, Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Diputado del Común de Canàries, Procurador del Común de Castella i Lleó i el Defensor del Poble estatal.

Consulteu el contingut de les conclusions de les jornades.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha suggerit a l’Ajuntament de València que per a obtindre el carnet EMT amb TU estudie la possibilitat de justificar el compliment del requisit econòmic  a través de qualsevol altre document que reflectisca les condicions econòmiques actuals i reals de les persones interessades durant l’any natural per al qual se sol·licita l’abonament.

El carnet EMT amb TU, nom que rep el bo social anual per a transport públic d’autobusos de l’EMT, està destinat a persones aturades, amb rendes baixes i empadronades a València. És imprescindible complir amb els tres requisits i acreditar-los degudament per a beneficiar-se d’aquest títol.

La intervenció del defensor del poble valencià es va iniciar fa tres mesos, quan va rebre la queixa d’un veí de València a qui havien denegat aquest bo. El motiu va ser que, d’acord amb la declaració de la renda de 2015 que havia hagut d’aportar per a acreditar la situació econòmica, superava els ingressos mínims estipulats per a tindre accés a aquesta ajuda.

No obstant això, els seus ingressos durant el 2015 es trobaven molt lluny dels actuals. Al febrer de 2017, aquest veí travessava una situació familiar complicada, ell i la seua dona es trobaven en l’atur i cobraven un subsidi, a banda que tenien un menor a càrrec seu. Aquesta realitat econòmica no es corresponia amb la declaració de la renda (del 2015) que va haver d’aportar per a sol·licitar el bo social.

Per al Síndic, resulta evident que la situació econòmica de l’any 2015 no ha de ser necessàriament la mateixa que la de l’exercici per al qual se sol·licita el bo de transport. Si el que es pretén és que aquest carnet siga un instrument que efectivament facilite l’accés al transport públic dels ciutadans amb ingressos mínims, el defensor és partidari de buscar unes altres maneres d’acreditar la situació econòmica, a través de documents que reflectisquen la situació econòmica i social dels sol·licitants en el moment de la sol·licitud i que no es referisquen a exercicis fiscals anteriors, els quals potser que no reflectisquen el seu estat actual d’ingressos.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte. 

Hi ha diversos moments en la vida d’una persona amb trastorn d’espectre autista i en la de les seues famílies en què se senten a la vora de l’abisme. Un d’aquests moments té lloc quan compleixen els set anys d’edat. A partir d’aquest moment conclou el conjunt d’intervencions multidisciplinàries (neuropediatres, psicòlegs, logopedes, terapeutes…) que es presta en els centres d’atenció primerenca als xiquets de 0 a 6 anys amb problemes de desenvolupament. Amb l’inici de l’etapa escolar, l’atenció a aquests menors passa a dependre únicament de l’Administració educativa. Una decisió que des del Síndic ja s’ha qüestionat per entendre que s’hauria de suprimir aquest límit d’edat en els casos en què els facultatius especialistes de la xarxa púbica recomanen la seua continuïtat.

Un altre salt al buit es produeix en complir els 21 anys, l’edat límit legal per a romandre escolaritzats en centres d’educació especial. Aquesta és la situació en què es troba Àlex, un jove amb TEA, un autisme sense llenguatge, que farà els 21 en uns mesos. Fins ara ha sigut alumne d’un col·legi d’educació especial de Castelló on ha comptat amb un professor d’educació especial, un educador compartit amb altres sis persones amb distintes capacitats i ha aconseguit molt bons resultats en l’estimulació de socialització i d’aprenentatge.

Arribats a aquesta edat, i d’acord amb el nivell competència en autonomia personal i social, l’Administració considera tres opcions: una seria incorporar aquestes persones a un Programa de Qualificació Professional Inicial Especial (una formació professional per a persones amb necessitats educatives especials permanents). Les altres dues opcions són derivar-les a un centre ocupacional o un centre de dia.

Els pares d’Àlex estan lluitant per aconseguir que el seu fill puga continuar uns anys més formant-se en centres educatius. Anna, la seua mare, va detallar al Síndic alguns dels múltiples esforços realitzats durant tots aquests anys i els seus merescuts èxits per a normalitzar la vida d’Àlex. El defineixen com un adolescent feliç, sobretot perquè comparteix espai i temps amb els seus iguals i amb normalitat “és un xaval que practica esport, li agrada la música, ix amb un grup d’amics … això sí, sempre amb monitors o amb ajuda d’un adult. Hem aconseguit que vaja sol al col·legi, que puga anar a comprar ell sol … que viatge”.

No obstant això, l’informe emés pel Servici Psicopedagògic Escolar ha frustrat la pretensió de seguir la seua formació educativa. El document assenyala que Àlex “no disposa d’un nivell d’autonomia personal i social que li permeta l’accés i el manteniment d’un lloc de treball en el futur”, un dictamen en què es basa la Conselleria d’Educació per a denegar-li l’accés al Programa de Qualificació Professional Inicial Especial i derivar-lo a un centre ocupacional.

Els pares d’Àlex discrepen frontalment amb la decisió adoptada i van aportar al Síndic un altre informe psicològic que aconsella continuar amb la seua formació acadèmica amb orientació i ajuda de personal de suport. L’informe considera que el desenvolupament d’Àlex no ha tocat sostre i que si segueix amb l’estimulació pertinent podria assolir un nivell major de desenvolupament i aprenentatge.

Si bé és cert que el Síndic no pot entrar a resoldre aquest tipus de desacords tècnics, no hi ha dubte que els pares tenen dret a formular recursos i reclamacions perquè es revisen les decisions adoptades per l’Administració amb què discrepen. Un dret que, en aquest cas, pot haver estat vulnerat perquè la Conselleria no ha dictat una resolució administrativa expressa en què conste la decisió adoptada, ni les vies per a presentar reclamació davant d’aquella. És per això que el defensor valencià l’ha urgit a emetre resolució administrativa per a permetre que els pares d’Àlex sol·liciten la revisió de la decisió adoptada respecte del seu fill. 

En relació amb les queixes sobre l’atenció a persones amb necessitats educatives especials, el Síndic porta anys reivindicant el dret a una educació inclusiva. Des d’aquesta institució s’insisteix en el fet que els poders públics han de garantir l’adequada atenció especialitzada a aquest alumnat i que s’han de regir pels principis de normalització i inclusió, tot assegurant la no-discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu. Per a això l’Administració haurà d’adoptar, entre altres mesures, la planificació i dotació dels recursos necessaris per a donar resposta a aquestes necessitats amb uns objectius molt clars: garantir els drets de les persones amb TEA en igualtat de condicions que els altres alumnes perquè assolisquen el màxim desenvolupament possible de totes les seues capacitats, com també que es propicie la seua autonomia i inserció en el món laboral.

Vegeu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

Hui ha tingut lloc a la seu del Síndic de Greuges la segona reunió per a buscar solució consensuada als problemes de finançament del programa d’intermediació gitana, intercultural i socioeducativa que es desenvolupa en dos instituts de la Zona Nord d’Alacant. Hi han participat l’adjunt segon del Síndic, Carlos Morenilla, i el seu tècnic Conrado Moyá; l’Ajuntament d’Alacant ha estat representat pel regidor de Presidència, Natxo Bellido, acompanyat per la coordinadora del Pla d’Inclusió Social d’Alacant, Silvia Ramírez. Per part de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport hi han participat Mercé Durà,  cap del Servici d’Innovació i Qualitat Educativa, com també els directors dels IES Verge del Remei i Gran Via d’Alacant, María del Mar Sierra i Juan García Cabrera, respectivament.

Aquest treball de mediació entre administracions dut a terme pel Síndic es va iniciar després d’assabentar-se a través dels directors dels IES Mare de Déu del Remei i Gran Via del risc de desaparició d’un programa d’intervenció integral que s’estava desenvolupant al llarg de més de deu anys en l’IES Verge del Remei i l’últim any juntament amb l’IES Gran Via amb resultats valorats de manera molt positiva per totes les parts.

Després d’una primera reunió que va tindre lloc el passat 6 de juny, es va acordar abordar la situació en dues fases. Per una banda, hi calia una primera actuació de caràcter urgent que fóra capaç de donar continuïtat al treball d’intervenció en els dos centres i que estiguera funcionant des de l’inici del curs escolar 2017-2018. Les actuacions dutes a terme per a assegurar aquesta primera fase han estat liderades en tot moment per l’Ajuntament d’Alacant a través del seu regidor Natxo Bellido.

Com a resultat, la Fundació Caixa Mediterrani finançarà el projecte mitjançant la concessió d’una ajuda inicialment fixada en 12.000 euros, encara que no es descarta que aquesta quantitat puga ser ampliada d’acord amb la captació de recursos externs procedents del programa de patrocinis i mecenatges posat en marxa per la Fundació. Respecte d’això, cal assenyalar que aquest programa d’intermediació cultural en l’IES Verge del Remei i l’IES Gran Via va tindre, des del mateix moment del seu origen en 2008, el suport de l’Obra Social de Caixa Mediterrani, al qual ara la Fundació torna a sumar-se atesa la difícil situació d’un projecte considerat crucial per a la Zona Nord d’Alacant. Igualment, la Conselleria d’Educació també ha millorat per al pròxim curs escolar els programes dels centres esmentats a través del Pla d’Actuació per a la Millora (PAM).

La segona fase busca proporcionar estabilitat al programa que s’inclourà en el Projecte de la Zona Nord, que al seu torn se circumscriurà en el pròxim Pla d’Inclusió de la ciutat d’Alacant. El projecte s’expandirà a tots els centres educatius de primària i secundària, en total 16, que es troben ubicats en aquesta àrea de la ciutat.

Per la seua banda, la representant de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, Mercé Durà, ha comunicat hui en la reunió que s’ha dut a terme al Síndic l’inici dels treballs d’implantació del projecte CONVIAL, una eina per a abordar i gestionar conflictes de convivència en els centres educatius basada en l’anàlisi i la implantació de bones pràctiques ja reconegudes per la seua efectivitat en altres municipis de la Comunitat.

En aquesta segona fase i a través del projecte CONVIAL s’establirà una coordinació contínua entre l’Ajuntament d’Alacant i la Conselleria d’Educació. A més, s’encoratjarà la participació activa de tots els agents implicats (direccions de centres educatius, AMPA, etc.). Tal com demanava el Síndic en la seua recomanació de gener d’enguany, el finançament d’aquest nou projecte serà públic i així s’assegurarà la seua estabilitat.

Des del Síndic volem destacar la nostra satisfacció pels resultats obtinguts després de la mediació, com també la implicació i col·laboració de totes les administracions, dels equips directius dels IES i entitats que hi han participat per a donar resposta al problema plantejat.