El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha tramitat la queixa presentada per una treballadora social amb discapacitat que va acudir a aquesta institució en entendre que s’havia vulnerat el seu dret a la inserció laboral en igualtat de condicions. D’acord amb la interessada, la van avisar de la borsa de treball de la Mancomunitat Plana Alta per a ocupar una plaça, però des del primer moment li van denegar les adaptacions que necessitava per a esmenar les seues dificultats de mobilitat.

D’acord amb la interessada, li van oferir dues solucions “o renunciava al lloc abans de començar, o  si començava a treballar, com que no podria fer el treball amb les condicions que em proporcionarien, hi hauria de renunciar també i seria pitjor, perquè constaria en el meu expedient“. Finalment, va optar per presentar un escrit de renúncia en què al·legava com a única causa la negativa, per part de l’Administració, a adaptar el lloc i les funcions de treball a la seua diversitat funcional, per la qual cosa sol·licitava no ser exclosa de la borsa i mantindre l’ordre per a futures vegades.

Va ser llavors quan l’afectada va acudir al Síndic i es va iniciar la investigació sobre això. Aquesta institució es va dirigir, tant a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, com a la Mancomunitat  Plana Alta per a demanar-los informació sobre la situació descrita.

La Conselleria d’Igualtat va confirmar al defensor que l’afectada tenia reconeguda la condició de persona amb discapacitat i mobilitat reduïda des de 2012, i liquidava l’assumpte tot al·legant que aquest tema excedia les seues competències, ja que “les qüestions que denuncia han sorgit entre ella i la Mancomunitat Plana Alta”.

Es tracta d’un argument que el defensor no comparteix, perquè si bé reconeix que la Conselleria, efectivament, no té competències directes en la resolució d’aquest assumpte concret d’àmbit local, el Síndic entén que qualsevol denúncia sobre l’existència de dificultats en la integració de persones amb diversitat funcional -ja siga per la negativa,  ja siga per la impossibilitat d’adaptar el lloc de treball- ha de ser una qüestió d’interés per a un departament concret de la Generalitat que porta com a denominació específica el nom “d’Igualtat i Polítiques Inclusives”. És per això que el Síndic recomana a la Conselleria més implicació i presència en qüestions com aquesta.

Per la seua banda, la Mancomunitat Plana Alta va justificar la seua actuació davant del defensor amb l’argument que la interessada havia renunciat voluntàriament a prendre possessió del lloc de treball oferit.

Per al Síndic, l’escrit de renúncia voluntària que va presentar l’afectada evidencia la negativa de la Mancomunitat a adaptar el lloc i les funcions de treball a les seues condicions de diversitat funcional i, en aquest sentit, entén que l’actuació de l’Administració ha sigut excessivament laxa en el compliment dels deures legals i socials en relació amb la integració laboral de la persona afectada.

No obstant això, i davant de la falta de recurs de reposició per part de la interessada, el Síndic entén que és un acte administratiu ferm i consentit, i  per tant recomana a la Mancomunitat Plana Alta que en futures actuacions extreme al màxim els deures legals recollits en la legislació sobre igualtat, integració social i transparència. I que, si arriba el cas, es justifique de forma adequada en l’expedient la impossibilitat contrastada d’adoptar les mesures d’ajustos raonables -que permeten garantir la integració sociolaboral de la persona en condicions de diversitat funcional-, i que s’expliquen les raons per les quals aquestes mesures excedeixen el que és raonable i resulten una càrrega excessiva per a l’Administració.

La resolució del Síndic sobre aquest assumpte està publicada en la nostra web.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per a investigar l’actuació de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport en relació amb la situació dels menors estrangers que no poden participar en activitats esportives federades perquè no tenen fitxa.

L’actuació del defensor del poble de la Comunitat Valenciana es produeix després de conéixer, a través dels mitjans de comunicació, les denúncies d’alguns clubs esportius (de futbol i bàsquet) quant al bloqueig en l’expedició de fitxes federatives a menors d’origen estranger a causa dels requisits burocràtics.

La quantitat de documentació administrativa que se sol·licita als pares o tutors dels menors per part de les federacions esportives valencianes els impedeix gaudir del dret a practicar l’esport que els agrada, tal com fan la resta de xiquets/es, cosa que podria anar en contra del principi d’igualtat i no-discriminació.

Les activitats esportives a què fan referència les notícies estan gestionades per federacions esportives. Es tracta d’associacions privades, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar, declarades d’utilitat pública per la Llei estatal  10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport.

Pel que fa al paper que exerceix l’Administració Pública sobre aquestes federacions esportives, el Síndic al·ludeix al Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d’Educació, Investigació i Esport, que recull el deure de la Direcció General d’Esports “d’exercir la tutela de les federacions esportives de la Comunitat Valenciana, sense detriment de la seua activitat privada”

La Conselleria referida té també competències per a tramitar els expedients d’ajudes i subvencions a aquestes federacions esportives, dirigides a programes i activitats esportives (l’esport base, esdeveniments esportius especials, programes de tecnificació, etc.), com també per a atendre les despeses de gestió i funcionament de l’esport federat.

El Síndic també recomana comprovar l’estat de conservació del bloc d’habitatges Ruiz Jarabo i adoptar mesures perquè les condicions de seguretat i higienicosanitàries siguen les adequades

Més mesures contra l’assetjament escolar per a l’alumnat amb NEE i que es revisen els requisits necessaris perquè aquest col·lectiu puga obtindre els títols d’ESO i FP

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, acaba de publicar una resolució sobre l’atenció que rep l’alumnat amb necessitats educatives especials per causes psíquiques en l’etapa d’educació secundària obligatòria. El defensor valencià dicta nou recomanacions en la resolució, que van dirigides a la Conselleria d’Educació, la de Sanitat i la d’Igualtat, a fi de millorar l’atenció integral d’aquest col·lectiu d’alumnes i proporcionar-los els suports necessaris per a fer efectiu el principi d’igualtat d’oportunitats i el seu dret a una educació inclusiva de qualitat.

D’acord amb les dades facilitades per la Conselleria d’Educació (ÍTACA), durant el curs 2016/2017 en els instituts d’educació secundària de la Comunitat Valenciana es van comptabilitzar un total de 2.453 alumnes amb necessitats educatives per causes psíquiques (amb diagnòstic TDA-H, TGD, TEA, etc.). Es tracta de menors que es troben en aules ordinàries de secundària amb greus dificultats afectives, psicològiques i d’aprenentatge, i que sovint són considerats un col·lectiu “invisible”.

MAJORS ÍNDEXS D’ASSETJAMENT ESCOLAR

Una bona part d’aquests menors són víctimes d’alguna forma d’assetjament escolar. Es tracta d’un assumpte molt seriós que preocupa tant les seues famílies com les associacions de suport. I és que, si les xifres del bullying són ja habitualment prou elevades, quan parlem d’adolescents amb diversitat funcional aquestes xifres augmenten molt més encara.

El Síndic de Greuges fa seues les reivindicacions d’aquestes famílies que consideren prioritària una actuació preventiva i la supervisió del professorat i del personal no docent. Per a aquests professionals reclama més formació i sensibilització en l’atenció a la diversitat, a fi d’assolir competències necessàries per a identificar i actuar davant de comportaments abusius envers aquests menors, tant en classe, com en espais no estructurats com ara el pati, l’autobús escolar, el menjador, les excursions, etc. En aquest sentit, el Síndic demana a Educació més mesures per a lluitar contra l’assetjament escolar, una protecció suficient per a l’alumnat amb NEE i, alhora, el manteniment de la seua inclusió en el sistema educatiu general.

FACILITAR L’OBTENCIÓ DELS TÍTOLS D’ESO I FP

Un altre tema que preocupa les famílies que tenen adolescents amb necessitats educatives especials és el fet que no obtinguen el títol de l’ESO com a conseqüència de la seua adaptació curricular. El Síndic considera que quan es nega el títol d’ESO a aquests xiquets i xiquetes, se’ls estan tancant totes les portes per a continuar formant-se i sols els resta el centre d’adults com a via única. Justament per això, insta l’Administració educativa a revisar els requisits que proporcionen la titulació de l’alumnat amb NEE, tant en l’ESO com en la Formació Professional, amb l’única finalitat de facilitar la seua integració social i laboral. El defensor és partidari de realitzar ofertes adaptades als perfils d’aquest alumnat i respectar els principis d’inclusió i igualtat en l’atenció a la diversitat.

PROTOCOLS DE COORDINACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I SANITAT

Cholbi també al·ludeix a la necessitat d’invertir en la salut mental de la infància i de l’adolescència amb la col·laboració i participació de totes les administracions implicades, especialment Educació, Sanitat i Igualtat. La coordinació entre escola, servicis socials i atenció primària de salut mental ha d’estar ben sistematitzada per a intervindre de manera integral.

És per això que urgeix que es posen en funcionament els protocols de coordinació interdepartamental que l’Administració està elaborant per a atendre menors que cursen educació obligatòria i que poden presentar indicis de malaltia mental o símptomes importants d’aquesta, encara que no estiguen diagnosticats.  És una iniciativa que el Síndic considera molt positiva, al mateix temps que proposa més protagonisme de les famílies a l’hora de participar en tots els processos que afecten els seus fills i filles amb necessitats educatives especials.

I és que de les dades que s’aporten en l’Estratègia Autonòmica de Salut Mental es desprén  que abans dels 14 anys ja han aparegut la meitat dels problemes de salut mental i als 17 anys el 70 per cent. A més, els problemes de salut mental en la infància i l’adolescència tenen índexs molt elevats de problemes mentals en la vida adulta.

Vegeu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.