El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, acaba de fer pública la resolució d’una investigació d’ofici sobre contaminació acústica a la ciutat de València. En la resolució analitza de manera detallada els principals problemes d’aquesta ciutat en relació amb el botelló, l’oci nocturn o la col·locació de terrasses (taules i cadires) en la via pública.

PRESCRIPCIÓ D’INFRACCIONS GREUS I MOLT GREUS

De la investigació duta a terme pel Síndic es desprén que entre un 30 i 40% de les infraccions greus o molt greus de locals d’oci a València prescriuen o han prescrit durant els últims tres anys. D’acord amb la legislació vigent, seria l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat l’ens competent per a sancionar aquest tipus d’infracció (greu o molt greu). No obstant això, la falta de mitjans autonòmics per a tramitar els expedients, no sols de València, sinó de tota la Comunitat Valenciana, està provocant la prescripció d’un alt percentatge d’infraccions.

Segons el parer del Síndic, es genera una situació d’impunitat injustificable que agreuja encara més la contaminació acústica existent. “L’infractor no té interés a complir la llei perquè, senzillament, no passa res” assegura Cholbi, alhora que recorda la recent sentència dictada pel Tribunal d’Estrasburg (de 16 de gener de 2018) que adverteix que les lleis per a protegir els drets garantits no serveixen de res si no s’apliquen correctament, igual que un sistema sancionador no és suficient si no s’aplica dins de termini i de manera eficaç.

A fi d’esmenar aquesta situació i evitar que continuen prescrivint aquestes infraccions greus o molt greus, el Síndic proposa dues solucions: una seria atribuir la competència sancionadora als ajuntaments, tal com reclama l’Ajuntament de València mateix des de fa anys (una mesura que podria ser viable com a mínim en els municipis de gran població); i l’altra seria incrementar notablement els mitjans econòmics, tècnics i personals de l’Administració autonòmica per a poder dur a terme aquesta labor de forma eficaç.

TERRASSES I INEFICÀCIA DE LES MESURES EN ZONES ACÚSTICAMENT SATURADES (ZAS)

La proliferació de taules i cadires en la via pública és tan elevada que els veïns no sols es queixen de les molèsties acústiques que generen les terrasses fins a altes hores de la matinada, sinó que hi ha zones on quasi no es pot transitar pels carrers. Són habituals els incompliments consistents a col·locar taules i cadires sense autorització o sense respectar el nombre màxim de les permeses. El soroll ambiental que es genera amb l’acumulació de moltes terrasses en una mateixa zona multiplica exponencialment les molèsties acústiques.

Per això, el síndic també ha demanat a l’Ajuntament de València que augmente el control i la vigilància sobre les terrasses, perquè aquestes complisquen amb les llicències concedides. Igualment, considera adequat deixar de concedir noves autoritzacions o ampliació de les atorgades en aquelles zones on hi haja saturació acústica.

Justament sobre les zones acústicament saturades (ZAS), l’Ajuntament de València va comunicar al Síndic que en els últims anys s’han declarat tres zones ZAS i una altra quarta hi va de camí. No obstant això, els fets demostren que les mesures adoptades en aquestes zones no estan funcionant correctament, ja que els veïns continuen sense poder exercir el seu dret al descans nocturn. És per això que el Síndic insta a adoptar mesures més eficaces en totes les ZAS, com també en les zones que actualment es troben en tramitació.

FALTA D’INFORMACIÓ SOBRE EL NOMBRE DE LLICÈNCIES I PERMISOS CONCEDITS

Els veïns afectats també es queixen de la falta d’informació municipal en relació amb les dades sobre terrasses i establiments autoritzats, és a dir, volen saber quantes terrasses hi ha legals i si estan complint amb les condicions de les llicències. Sobre aquest problema que també afecta diversos barris de la ciutat, el Síndic recomana tant a l’Ajuntament de València com a l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat que es constituïsca un Observatori del Soroll en què participen tècnics municipals i autonòmics, representants de les Forces i Cossos de Seguretat, i els representants de les associacions veïnals i d’hostaleria en les zones afectades perquè intercanvien informació actualitzada sobre la situació real existent en cada zona i les mesures necessàries que cal adoptar en cada moment.

INCREMENT DEL CONSUM D’ALCOHOL EN VIA PÚBLICA

Un altre dels problemes que aborda el Síndic en la seua resolució és l’augment de la pràctica del botelló. El consum d’alcohol en la via pública continua creixent de forma alarmant, especialment, entre els més joves. Es tracta d’un problema que preocupa aquesta institució, no sols per les molèsties generades de contaminació acústica, sinó també per la percepció de “normalitat” d’aquest consum entre els joves.

L’augment de sancions imposades no ha aconseguit frenar el consum d’alcohol al carrer. Per això el defensor insisteix en la necessitat de promoure campanyes i programes d’educació, sensibilització i prevenció del consum de l’alcohol dirigits especialment als adolescents i joves. Cal continuar insistint en la conscienciació sobre els riscos i efectes negatius per a la salut que comporta el consum de l’alcohol.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte:
http://www.elsindic.com/Resoluciones/10910822.pdf 

El defensor no comparteix la pràctica d’avisar els pares perquè vagen a canviar-los

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha demanat a la Conselleria d’Educació, Investigació Cultura i Esport que faça un esforç perquè els centres d’Educació Infantil de la Comunitat Valenciana compten amb figures de suport que resolguen els problemes higienicosanitaris que es produeixen per la falta d’autonomia personal en els xiquets de primer curs.

A més, el defensor considera que l’omissió d’auxili per part dels adults del seu entorn més pròxim pot generar reaccions psicològiques no desitjades. En aquestes situacions, Cholbi entén que s’ha d’anteposar el benestar dels menors a altres qüestions organitzatives, és a dir, que “sempre caldria donar prioritat a la higiene, la seguretat i el benestar dels menors davant de qualsevol altra consideració”.

Aquesta recomanació es produeix després de la queixa que va presentar un pare del CEIP Cervantes de València, que mostrava el seu malestar i preocupació per la forma d’actuar d’aquest centre educatiu davant dels possibles accidents en el control d’esfínters o per vòmits dels xiquets de primer curs d’infantil. Bàsicament, el protocol consisteix a telefonar la mare o el pare del menor perquè  vaja al centre tan ràpidament com siga possible i netege el seu fill o filla, qui sovint no arriba als tres anys d’edat. Aquesta pràctica, tal com ha pogut comprovar el Síndic, no és exclusiva d’aquest centre i l’autor de la queixa la considerava cruel, poc higiènica i antipedagògica.

La Conselleria d’Educació, per la seua banda, va enviar un breu informe el Síndic en què indicava que no era funció dels professors canviar i netejar els xiquets que tinguen algun incident per incontinència. Si bé és cert que l’Administració educativa sí que dota d’educadors encarregats de la higiene corporal  les aules experimentals d’infantil de 2 anys (des de 2016), aquesta figura no està prevista per als alumnes d’educació infantil.

Cholbi considera que el fet de deixar el xiquet mullat i brut davant de la resta dels companys, a l’espera que arriben els seus familiars, col·loca el menor en una situació de desprotecció, inseguretat i humiliació. A més, moltes vegades el lloc de treball dels pares està lluny del col·legi, poden no tindre vehicle propi o senzillament no tenen llibertat per a abandonar el seu lloc de treball i anar a netejar els seus fills o filles quan s’embruten.

El Síndic recorda que l’educació infantil té entre els seus objectius l’adquisició d’hàbits i activitats relacionades amb la higiene corporal per a aconseguir una progressiva autonomia personal; una autonomia que alguns xiquets, especialment els més menuts de la classe, no tenen quan comencen el col·legi i per això necessiten un cert suport assistencial que atenga aquestes necessitats.

 

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte:

Http://www.elsindic.com/Resolucions/10911595.pdf

 

 

“L’interés del menor ha de ser el principi rector d’aquells que tenen la responsabilitat de la seua educació i orientació” Punt 7. Declaració dels Drets del Xiquet.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha dictat una resolució en què recomana a la Conselleria de Justícia que continue adoptant les mesures que tinga al seu abast per a dotar els jutjats encarregats dels casos de clàusules sòl de suficients mitjans materials i personals amb promptitud, a fi que puguen funcionar correctament i atendre l’elevat volum d’assumptes que se sotmeten al seu coneixement.

El defensor del poble valencià també demana a la Conselleria que, després d’una avaluació de les necessitats existents, trasllade al Consell General del Poder Judicial, a través de les comissions de coordinació, les possibles mesures de reforç per a pal·liar les necessitats detectades durant el temps que porten funcionant aquests jutjats.

Aquests jutjats especialitzats es van posar en marxa l’1 de juny de 2017 en entrar en vigor la mesura acordada pel Consell General del Poder Judicial per a atribuir a 54 jutjats de primera instància d’Espanya l’especialització dels assumptes relatius a demandes i litigis sobre clàusules bancàries abusives. En el cas de la Comunitat Valenciana, el referit acord concentrava en tres òrgans judicials (un per província) totes les possibles demandes sobre clàusules sòl.

Atesa la preocupació social que estava generant la posada en marxa i dotació d’aquests jutjats especialitzats davant de l’altament previsible litigiositat que es produiria en aquest àmbit, el Síndic va iniciar una investigació d’ofici.

En la seua resolució, Cholbi indica que la situació investigada no deixa de ser un exemple més de la mancança de mitjans personals i materials de l’Administració de Justícia per a assumir el volum d’assumptes que se sotmeten al seu coneixement i, en conseqüència, la saturació i els retards que experimenten els jutjats del nostre país i la nostra Comunitat, cosa que afecta el dret fonamental d’accés a la justícia i pot provocar indefensió a la ciutadania.

El Síndic és conscient de la complexitat de les competències de l’Administració autonòmica en l’àmbit de la justícia, com també de la situació creada per l’acumulació d’assumptes en els jutjats, ja siga amb caràcter general o ja siga, com en el cas de les clàusules sòl, a causa de situacions puntuals. Es tracta d’un problema estructural que excedeix el contingut de la nostra investigació i fins i tot les competències de la Generalitat Valenciana.

No obstant això, i tot esperant que s’arbitren mesures més generals que incidisquen en la modernització del sistema de justícia i que resolguen el problema estructural generat per l’acumulació d’assumptes i els retards de la justícia, el Síndic considera necessari que es garantisca una tramitació àgil i adequada de les demandes per les conegudes clàusules sòl.

 

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte:

 

 

http://www.elsindic.com/Resoluciones/10910866.pdf

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha dictat una resolució en què urgeix la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives a restablir el dret d’uns germans de set anys a relacionar-se amb la seua mare en els termes establits en la sentència judicial, és a dir, una visita de dues hores la setmana sota supervisió especialitzada en el Punt de Trobada Familiar (PEF) d’Elx.

Aquesta recomanació ha sigut emesa arran de la queixa d’una mare que denunciava que la seua visita setmanal de dues hores per a gaudir dels seus fills va ser reduïda des d’un principi a 45 minuts, a causa de la sobresaturació d’aquest punt de trobada, i tot això durant més de cinc anys. L’afectada demanava auxili al Síndic per a poder recuperar les més de 200 hores perdudes amb els seus fills com a conseqüència del mal funcionament d’aquest servici públic, i una cosa tan bàsica com és el compliment de l’horari establit en la sentència judicial d’ara endavant.

Durant la tramitació de la queixa, la Conselleria va contestar després de diversos requeriments i un retard considerable. El seu informe confirmava els problemes de saturació d’aquest recurs i, conseqüentment, la impossibilitat de complir amb les dues hores de visites tutelades que tenia reconeguda l’afectada. Segons l’Administració, aqueix mateix protocol (el de reducció de temps de visita) s’estava duent a terme amb tots els expedients que arribaven a aquest PEF en la modalitat de “visites tutelades”.

L’informe de la Conselleria també assenyalava que tenen previst per al segon semestre de 2018 “un nou contracte per a la gestió dels punts de trobada que inclourà, entre altres millores, l’ampliació dels professionals i la posada en marxa de nous punts de trobada en altres localitats”. És una resposta que no satisfà el Síndic, ja que implicaria dilatar en el temps una solució que garantisca el respecte dels drets de les persones beneficiàries. Per al defensor, l’Administració ha de prioritzar l’interés superior del menor sobre qualsevol altre interés legítim que hi puga concórrer, ja siguen qüestions organitzatives, de gestió o de funcionament d’aquests dispositius.

En aquest sentit, les queixes rebudes per aquesta institució durant els últims anys apunten que les deficiències detectades en el funcionament d’aquest PEF no són un problema puntual.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha recomanat a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que adopte totes les actuacions que escaients perquè els ciutadans puguen fer servir la via telemàtica en els seus tràmits amb els hospitals públics de la Comunitat Valenciana.

Aquest advertiment es produeix després de la queixa que va presentar un ciutadà el qual va haver de desplaçar-se de Sabadell –lloc de residència- fins a l’Hospital General Universitari de Castelló amb l’única finalitat de signar un consentiment informat per representació.

Quan des de l’hospital es va contactar amb l’autor de la queixa, li van informar que la seua tia havia de ser intervinguda quirúrgicament després d’una caiguda casual, motiu pel qual necessitaven el seu consentiment informat per escrit. Davant les dificultats per a desplaçar-se en aquell moment fins a Castelló, l’afectat va proposar, entre altres opcions, la signatura digital del consentiment. Una opció que li va estar denegada perquè l’hospital no disposava de cap via telemàtica ni informàtica per a poder dur a terme aquest tràmit, i per això havia de personar-se a l’hospital.

En la resolució, el Síndic recolza la petició de l’afectat i considera que és “absolutament clara” l’obligació que té l’Administració sanitària hauria d’haver establit amb anterioritat al fet esmentat, tots els mecanismes necessaris per a fer realitat el dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’administració a través de mitjans electrònics.

En l’informe, el defensor considera que la legislació vigent en aquesta matèria, la Llei 31/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, no deixa cap lloc a dubtes sobre aquesta qüestió, en incorporar la tramitació electrònica com el mitjà habitual de l’Administració en relacionar-se amb els ciutadans.

En concret, l’article 14 d’aquesta llei estableix que tota persona té dret a triar en quasevol moment com vol comunicar-se amb l’Administració Pública a l’hora d’exercir els seus drets i obligacions, és a dir, si ho vol fer a través de mitjans electrònics o no. Per la qual cosa és evident l’obligació de l’Administració d’oferir mitjans electrònics per a poder relacionar-se amb la ciutadania.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.