El Síndic urgeix a Sanitat a garantir l’accés a la història clínica electrònica entre centres sanitaris del Sistema Valencià de Salut

La queixa d’un pacient davant el Síndic per la impossibilitat de l’Hospital General d’Elx d’accedir a la història clínica d’un pacient de l’Hospital del Vinalopó destapa la descoordinació entre els centres

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a la Conselleria de Sanitat que garantisca l’accés a les històries clíniques electròniques dels pacients entre els centres que componen el Sistema Valencià de Salut (siguen de gestió pública o privada). Tot això a fi d’evitar demores innecessàries en la prestació de l’assistència sanitària dels usuaris.

La intervenció del defensor del poble valencià es va iniciar després de la queixa d’un pacient de l’Hospital del Vinalopó (centre públic de gestió privada) al qual se li va aprovar el trasllat d’especialista (Traumatologia) a l’Hospital General Universitari d’Elx. Quan va acudir a la seua cita va descobrir, amb sorpresa, que els facultatius de l’Hospital General d’Elx no podien accedir a la seua història clínica. Una descoordinació que es va traduir en una demora en l’assistència sanitària de l’interessat.

Després de sol·licitar informació, l’Administració sanitària va comunicar al Síndic que l’empresa Ribera Salut -que gestiona l’Hospital Universitari del Vinalopó- utilitza programes de gestió diferents dels utilitzats en els hospitals de gestió pública, la qual cosa fa impossible accedir a les històries clíniques dels pacients atesos per aquest hospital.

L’única opció disponible per a aquests pacients és sol·licitar la seua història clínica mitjançant un formulari que tramita el Servei de Documentació Clínica que, finalment, li la lliura al pacient; un procediment que (segons l’interessat) tarda aproximadament uns 30 dies.

El Síndic considera fonamental la coordinació i l’accés a les dades de la història clínica electrònica en tots els centres que componen el Sistema Valencià de Salut. Només d’aquesta manera, els professionals sanitaris podran tindre un coneixement ple de la situació clínica actualitzada dels pacients, a més de reduir el temps d’espera per a establir els diagnòstics i tractaments, així com evitar la repetició de proves mèdiques.

Finalment, Luna també recorda en la seua resolució que les dades contingudes en la història clínica del pacient tenen un alt component d’intimitat. «Es tracta d’unes dades sensibles que mereixen una protecció reforçada i només es podran tractar amb unes certes condicions, límits i amb determinades garanties», ha matisat Luna.

Consulta la nostra actuació: 11992733.pdf (elsindic.com)

El Síndic demana a Sanitat que incloga en els programes de cribratge de càncer de mama totes les dones, sense excepció, entre 45 i 74 anys

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha plantejat a la Conselleria de Sanitat que incloga en els programes de cribratge de càncer de mama totes les dones entre els 45 i 74 anys, sense excloure les nascudes abans de l’any 1953. El Síndic recorda que l’edat és un factor de risc d’aquesta malaltia i que el Consell d’Europa va recomanar al novembre de 2022 ampliar l’edat en els cribratges de càncer de mama fins als 74 anys sense matisos ni excepcions

La resolució del Síndic té l’origen en la queixa presentada per una dona de 71 anys davant d’aquesta institució, en la qual denunciava que en el seu centre de salut li van indicar que no podrien realitzar-li aquesta prova per raó de la seua edat.

El defensor del poble valencià es va dirigir a la llavors Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a sol·licitar un informe sobre aquest tema. Sanitat va comunicar al Síndic que havien aprovat recentment una ordre per a incorporar de manera progressiva les dones fins als 74 anys al programa de prevenció de càncer de mama. És a dir, que per a l’any 2027 totes les dones compreses entre 45 i 74 anys estaran incloses en el programa de prevenció de càncer de mama de la Comunitat Valenciana.

En aquest sentit, l’afectada considerava injust que les dones que actualment tenen 71, 72 i 73 anys queden fora del programa de prevenció pel mer fet d’haver nascut en els anys 1950, 1951 i 1952.

Consulta el contingut de la nostra resolució: 12002304.pdf (elsindic.com)

El Síndic urgeix a crear un protocol d’intervenció unificat i comú per a menors en situacions de risc

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, acaba de fer públic el resultat de la primera investigació realitzada per aquesta institució per a diagnosticar la realitat social i administrativa sobre les situacions de risc en la infància i adolescència en la Comunitat Valenciana, i com ho aborden els serveis socials, tant en l’àmbit autonòmic com des de les entitats locals.

Entre les conclusions d’aquesta queixa d’ofici, que es va obrir a juny de 2022, cal destacar que no existeix un protocol d’actuació comú ni consens o coordinació tècnica sobre com cal procedir en cada pas de la intervenció de menors en risc, per la qual cosa a hores d’ara el treball dels serveis socials municipals és poc homogeni i existeix varietat de maneres de definir i abordar la declaració de situació de risc.

Segons el defensor del poble valencià, la conselleria competent en matèria d’infància i adolescència té l’obligació legal de posar a disposició de les entitats locals un protocol per a la detecció, valoració i intervenció en situacions de risc amb la finalitat de garantir la unitat de criteri en l’exercici de l’acció protectora de menors en tot el territori. I així ho recomana en la seua resolució.

A la Comunitat Valenciana, la competència per a detectar, valorar, intervindre, declarar i determinar el cessament de la situació de risc correspon als ajuntaments. No obstant això, la Conselleria hauria de disposar de dades que permeten el disseny de polítiques integrals de prevenció i atenció a situacions de risc.

L’informe remés per l’antiga Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives assenyala que només compta amb les dades aportades des dels Equips Específics d’Atenció a la Intervenció amb Infància i Adolescència (EEIIA), però no amb els dels equips d’atenció bàsica municipals. Així doncs, també desconeix el grau d’eficàcia d’aquestes intervencions i si hi ha necessitats que no estan cobertes per les entitats locals i que, pot ser, impedisquen millorar la seua eficàcia.

El Síndic considera que la Conselleria no pot eludir la responsabilitat d’obtindre les dades necessàries per a avançar en el disseny unificat d’accions per a previndre i atendre els xiquets, xiquetes i adolescents (NNA) que puguen trobar-se en situació de risc, tot argumentant que la competència en aquesta intervenció correspon a les entitats locals. Per això, Luna recomana a la Conselleria que assumisca la responsabilitat d’aconseguir també les dades de les intervencions dels serveis socials municipals.

D’acord amb les xifres aportades per la aleshores Conselleria d’Igualtat, el número de total de NNA atesos pels EEIIA (Equip Específic d’Atenció a la Intervenció amb Infància i Adolescència) en la Comunitat Valenciana (2021) ascendeix a 12.885 (6.607 són homes i 6.278 dones). Per províncies, 1.916 a Castelló; 3.550 a Alacant i 7.419 a València. Dels 12.885 NNA valorats en situació de risc i derivats als EEIIA, 616 menors d’edat havien sigut declarats en situació de risc, de les quals 328 són homes i 288 dones. Per províncies, 86 a Castelló; 134 a Alacant; i 396 a València.

El Síndic també demana a la Conselleria que implante programes de formació de manera que s’assegure l’accés dels professionals dels diferents àmbits (serveis socials municipals i autonòmics, sanitat, educació, etc.) i es desenvolupe la formació especialitzada. A més, que es reduïsca la interinitat i la mobilitat en les plantilles dels EAPB (Equips Atenció Primària Bàsica) municipal.

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives si que indica en el seu informe que els principals motius d’intervenció en els EEIIA en 2021 van ser els següents:

Negligència: 3.673 casos.
Separació/divorci: 3.609 casos.
Salut mental/addiccions: 3.076 casos.
Maltractament emocional: 1.938 casos.
Violència de gènere: 1.518 casos.

En aquesta investigació ha participat el Departament de Sociologia I de la Universitat d’Alacant; 109 Ajuntaments i 11 Mancomunitats que representen a altres 87 Ajuntaments contestant qüestionaris. A més, també van respondre als informes sol·licitats per aquesta institució les conselleries d’Educació, Cultura i Esport, Igualtat i Polítiques Inclusives i Sanitat Pública i Salut Universal.

Taula elaborada a partir de les dades recopilades per la Universitat d’Alacant sobre la base dels qüestionaris que han contestat els serveis d’atenció primària bàsica.

Motius principals de la intervenció en situacions de risc

Consulta la resolució de consideracions completa: 11983208.pdf (elsindic.com)

L’Ajuntament de València accepta que els menors puguen identificar-se sense foto per a accedir a les instal·lacions esportives municipals

L’Ajuntament de València ha acceptat la recomanació del Síndic de Greuges d’utilitzar mitjans alternatius a la imatge fotogràfica per a la identificació dels menors d’edat a l’accés a les instal·lacions del Complex Esportiu Piscina València, davant la falta de consentiment dels pares o tutors legals.

Així conclou la queixa que va presentar una veïna de València davant el defensor del poble autonòmic per un incident en matèria de protecció de dades. Concretament, aquesta ciutadana es va negar a facilitar una foto de la seua filla menor d’edat per al carnet d’accés a les instal·lacions esportives de titularitat municipal, per considerar que existeixen altres mètodes d’identificació sense mostrar la imatge d’una menor d’edat. No obstant això, la Fundació Esportiva Municipal, adscrita a l’Ajuntament de València, li va contestar que l’aportació de la foto de la seua filla per al carnet d’accés a les instal·lacions és una dada proporcional i necessària per a formalitzar la condició de soci i l’accés a les instal·lacions.

En la seua resolució, el Síndic recorda a l’Ajuntament l’obligació legal de complir amb el que es disposa en la Llei de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals quant a la necessitat d’obtindre el consentiment dels pares o tutors per a usar una fotografia del menor.

Per la seua part, l’Ajuntament de València ha comunicat recentment al Síndic que ha modificat el procediment d’inscripció de la Fundació Esportiva Municipal de València, per a afegir la recomanació d’aquesta institució en el sentit indicat en el paràgraf anterior. També ha remés còpia d’aquesta modificació en el procediment per a ajustar-se a la recomanació del Síndic i a la llei de Protecció de Dades a SUMA Fitness Piscina València, per tractar-se de la instal·lació en la qual es va produir la incidència.

Consulta la nostra actuació:

Accepten les recomanacions del Síndic per a solucionar els problemes d’inseguretat i la falta de pavimentació de la zona nord de Vistahermosa a Alacant

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha rebut la resposta de l’Ajuntament d’Alacant en què comunica l’acceptació de les recomanacions emeses pel defensor del poble valencià en relació amb els problemes d’inseguretat ciutadana i la falta de pavimentació en la zona nord de Vistahermosa.

L’actuació del Síndic es va originar després de la queixa presentada per la Nova Associació de Veïns de la Zona Nord de Vistahermosa en la qual denunciaven la inactivitat de l’ajuntament alacantí davant els problemes que estan patint des de fa anys relacionats amb la prostitució, el tràfic i el consum de substàncies tòxiques, així com l’abandó en la conservació dels carrers i les parcel·les, incloses les de titularitat pública.

Després de l’estudi de l’expedient, el Síndic va urgir l’Ajuntament d’Alacant a contestar les reclamacions de l’associació de veïns i a adoptar les mesures policials, sancionadores o d’intervenció que foren necessàries per a la convivència dels veïns de la zona. En matèria de pavimentació de vies públiques i altres serveis urbanístics, Luna apressava el consistori a redactar i aprovar els projectes necessaris per a la prestació del citat servei per tractar-se d’una competència obligatòria de l’Administració local.

L’Ajuntament ha traslladat al Síndic l’acceptació de les recomanacions i ha comunicat que ja està en contacte amb l’esmentada associació de veïns i que la Policia Local continuarà amb la tasca de vigilància i inspecció de la zona amb l’alçament de les actes d’infraccions pertinents.

No obstant això, Luna informa l’associació que si l’Ajuntament no duguera a terme les recomanacions acceptades i no adopta mesures concretes en un termini de tres mesos, podran acudir novament al Síndic.

Consulta tot l’expedient:

El Síndic reclama a l’Ajuntament de Montcada més control del soroll i garantir el dret al descans

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Angel Luna, ha recordat a l’Ajuntament de Montcada que el dret a l’oci no és il·limitat, ni tan sols en casos excepcionals. És a dir, que fins i tot durant la celebració d’actes festius o culturals en els quals se suspenen provisionalment els objectius de qualitat acústica, els ajuntaments estan obligats a prendre mesures i precaucions perquè aquesta suspensió dels objectius no es convertisca en un «vertader calvari» per als veïns que vulguen exercir el seu dret al descans, encara que siga per uns pocs dies o hores.

Aquesta és una de les conclusions del Síndic davant la queixa d’un veí de Montcada que havia presentat nombroses reclamacions al seu ajuntament per les molèsties ocasionades pels actes festius que se celebren en els voltants del seu domicili sense ser les festes locals, de manera indiscriminada i sense avisar amb la suficient antelació. L’afectat, que és pare de tres menors, un d’ells amb autisme, no havia rebut resposta per part de l’Administració local.

Per al Síndic no hi ha dubte: «No és el dret al descans el que ha de posar-se en relació amb el dret a l’esplai i diversió d’altres ciutadans; és més aviat al contrari». En aquest sentit, Luna fa seu el pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que, en una sentència de 2006, ja atorgava al descans, a la salut i a la intimitat un rang superior que a l’oci o a la llibertat d’empresa.

Pel que fa a la falta de resposta a les reclamacions de l’afectat, el Síndic adverteix l’Ajuntament sobre el dret de les persones al fet que l’Administració atenga en un termini raonable les peticions que els formulen, donant una resposta expressa i motivada a aquestes. Encara més, el ciutadà ha de poder conéixer en tot moment quina és la posició de l’administració concernida respecte del seu problema, per a, en cas de discrepància, poder exercir les accions de defensa dels seus drets que estime més adequades.

L’Ajuntament tampoc ha donat resposta a la petició d’informació del defensor del poble valencià ni a la resolució de consideracions, la qual cosa suposa una falta de col·laboració amb aquesta institució.

Finalment, el Síndic avisa que la passivitat de l’Administració local podria incórrer en responsabilitat patrimonial pels danys causats o en un delicte de prevaricació per omissió per no dur a terme les actuacions necessàries.

Consulta l’actuació del Síndic sobre aquest assumpte:

Resolució de consideracions: 11979047.pdf (elsindic.com)
Resolució de tancament: 11994706.pdf (elsindic.com)

El Síndic dona suport als veïns i defensa un canvi d’ubicació d’un punt net de les Rotes

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a l’Ajuntament de Dénia que estudie la possibilitat de modificar la localització (total o parcial) dels contenidors del punt net situat a les portes d’una urbanització de les Rotes, per a evitar les molèsties acústiques, d’olors i d’impacte visual denunciades pels veïns.

El defensor valencià també insta l’Administració local a adoptar mesures per a mantindre en perfecte estat d’ús i neteja els contenidors, així com controlar els horaris d’arreplega de residus per a respectar els drets dels veïns afectats, entre ells el dret al descans.

La intervenció del Síndic en aquest assumpte té l’origen en la queixa que va presentar una representant veïnal davant aquesta institució. L’escrit assenyalava les molèsties que estaven patint els veïns pels sorolls, les males olors i la insalubritat ocasionats pel funcionament d’un punt net que fa quatre anys van situar en l’entrada de la urbanització Els Molins. Així mateix, denunciaven la inactivitat de l’Ajuntament per a promoure el canvi d’ubicació dels contenidors.

En la seua resposta al Síndic, l’Ajuntament de Dénia defensava la idoneïtat de la ubicació, la discrecionalitat en l’elecció d’aquesta i refusava fer qualsevol canvi de lloc dels contenidors. A més, puntualitzava que el consistori no presta el servei directament, sinó que el realitza a través de l’empresa URBASER SA, responsable de l’arreplega, de l’estat de conservació, la neteja i la substitució dels contenidors de residus. Encara que aquesta última afirmació, adverteix Luna, «no eximeix de responsabilitat l’Administració local, ja que la neteja i l’arreplega de residus és una competència mínima i obligatòria dels municipis».

Quant a la discrecionalitat al·legada per l’Ajuntament per a la ubicació dels contenidors, Luna indica que aquesta llibertat d’apreciació no és absoluta, sinó que exigeix un procés de raonament i fa seu el pronunciament del Tribunal Suprem en el sentit que «mai la discrecionalitat equival a arbitrarietat». És a dir, que cal tindre en compte els principis de proporcionalitat i equitat a l’hora de repartir les obligacions i càrregues que exigeix la protecció de l’interés públic o general.

L’Ajuntament de Dénia, dins de la discrecionalitat a què fa referència en el seu informe per a l’elecció d’un punt net d’arreplega de residus, està habilitat per a modificar la localització dels contenidors i evitar les molèsties continuades als veïns. En aquest cas, el Síndic considera que es donen les circumstàncies per a efectuar el canvi d’ubicació del punt net i que es procedisca a buscar una altra localització, «la que es considere més apropiada d’entre les possibilitats que es puguen tindre, que no faça recaure de manera permanent en el mateix lloc i sobre els mateixos veïns, des de fa més de quatre anys, les conseqüències objecte de la present queixa».

En la seua resolució, Luna evoca el dret de les persones a la salut, al descans i al gaudi d’un habitatge digne i un medi ambient adequat. Així mateix, recorda la responsabilitat de les autoritats locals a l’hora d’inspeccionar i controlar les activitats generadores de sorolls. Tal com mantenen els tribunals de justícia: «No n’hi ha prou que l’Administració realitze qualsevol activitat de control, vigilància o correcció, sinó que tal activitat desplegada ha de ser material i efectiva».

Finalment, el Síndic recorda a l’Ajuntament l’obligació de respondre a aquesta institució en el termini d’un mes i de pronunciar-se sobre l’acceptació o no de les recomanacions dictades.
Consulta el contingut íntegre de la nostra resolució: 11984044.pdf

El Síndic urgeix a senyalitzar l’aparcament reservat, concedit fa més de tres anys, per a una persona amb una discapacitat del 87%

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit a l’Ajuntament de Pego per a sol·licitar que faça efectiu, sense més demora, l’acord de la Junta de Govern de febrer de 2020 i que materialitze l’aparcament reservat per a una persona amb una discapacitat.

La intervenció del defensor del poble valencià es va originar després de la queixa presentada per un veí de Pego que té reconegut un grau de discapacitat física del 87%, mobilitat reduïda de 7 punts i necessitat de tercera persona. Al gener de 2020, va sol·licitar la concessió de la reserva especial d’aparcament al seu nom, que li va ser concedida en Junta de Govern. No obstant això i malgrat que hi havia aportat tota la documentació requerida, havien transcorregut més de dos anys sense que s’haguera senyalitzat l’aparcament reservat.

Una altra de les deficiències que va denunciar l’afectat davant el Síndic estava relacionada amb una ajuda a domicili que va sol·licitar a l’octubre de 2019 als serveis socials municipals, sense resposta per part seua. Sobre aquesta qüestió, Luna ha instat l’Ajuntament a resoldre de manera immediata aquesta sol·licitud, quan ja han transcorregut 43 mesos des que va evidenciar la seua necessitat.

Segons relata el ciutadà en la seua queixa, el consistori tampoc va contestar la seua reiterada petició de modificació de dades en el padró municipal. Per això, el Síndic també ha requerit a l’Ajuntament a atendre-la o, en el seu cas, que justifique raonadament la impossibilitat de fer els canvis de dades en el padró.

L’Ajuntament de Pego tampoc ha contestat les peticions d’informació realitzades pel Síndic sobre aquests assumptes. Luna ha recriminat aquesta falta de col·laboració, ja que l’expedient s’ha tramitat amb la informació aportada únicament per l’interessat. A més, li ha advertit que aquest comportament es farà constar en la resolució que pose fi al procediment, així com en els informes anuals d’aquesta institució i, en aquest cas, s’indicarà també la identitat de les persones responsables.

Consulta la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

El Síndic urgeix a reduir les demores en Traumatologia de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que adopte les mesures oportunes per a reduir la demora existent en el Servei de Traumatologia de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia. I, de manera general, que garantisca una atenció sanitària que complisca amb els principis d’eficàcia i celeritat.

Aquesta és la resposta del defensor del poble valencià a la queixa que va presentar un ciutadà per la demora a ser atés en l’esmentat servei, després de la petició de cita que havia efectuat el seu metge de família a la fi d’agost de 2022. D’acord amb l’afectat, des del SAIP li demanaven que tinguera “paciència” perquè les cites del departament de Traumatologia tenien prou retard.

La Conselleria de Sanitat, per la seua part, va contestar al Síndic que aquest departament de salut procedeix a citar els pacients sobre la base de la proporcionalitat de la demanda, la disponibilitat dels recursos humans i, especialment, en funció de la valoració de prioritat dels facultatius sobre la base de raons estrictament clíniques. Així mateix, l’Administració sanitària va traslladar al defensor que la persona afectada havia sigut citada el 31 de maig de 2023.

Tot i que el problema plantejat havia sigut resolt, i tenint en compte que la salut és un element bàsic en la qualitat de vida de les persones, el Síndic conclou en la seua resolució que aquells pacients que estan obligats a esperar una quantitat elevada de mesos (en aquest cas, més de huit mesos) per a rebre una atenció especialitzada (Traumatologia en aquest cas) poden veure interrompuda, durant aquest període, l’efectivitat del dret a la protecció de la salut.

Encara més, Luna insisteix que «els retards en l’assistència sanitària, en la realització de les proves i intervencions quirúrgiques necessàries, així com en l’aplicació de tractaments, fa que els pacients afectats vegen obstaculitzat l’accés efectiu a les prestacions, amb la càrrega de suportar un important menyscapte en la seua salut».

En definitiva, l’excessiva demora a obtindre una cita per a ser valorat no es correspon amb l’obligació del sistema sanitari públic de garantir una protecció integral de la salut als seus ciutadans sobre la base dels principis d’eficàcia i celeritat.

Consulta la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

Luna reclama a Educació i Sanitat un pla específic contra l’alteració de la convivència, amb finançament, per a l’IES La Moreria

14/06/2023).- Arran dels greus problemes de convivència i salut mental que es van donar en l’IES La Moreria de Mislata, el síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, reclama a les conselleries d’Educació i Sanitat que elaboren un pla específic contra l’alteració de la convivència i que el doten amb finançament suficient. Un pla que haurà de comptar amb la implicació de tots els agents claus: des de l’alumnat a l’equip directiu, passant per personal docent i no docent, família, així com les administracions local i autonòmica.

Així consta, entre altres recomanacions, en la resolució de la queixa d’ofici que el defensor va obrir a la fi de febrer, després de tindre coneixement de la dimissió en bloc de l’equip directiu de l’IES La Moreria, ja que sentien “absolutament desbordats” pels problemes de salut mental i amb 15 menors amb el protocol activat per conductes suïcides o autolesions.

Davant la situació descrita en l’esmentat centre i després de l’estudi de l’expedient, Luna també insta totes dues administracions que, excepcionalment i durant el que resta del present curs així com per al següent, l’anomenat “Servei de Resposta Ràpida” de Sanitat estiga en contacte permanent amb els orientadors del centre.

Quant a les recomanacions dirigides a la Conselleria de Sanitat, Luna urgeix a facilitar l’accés dels alumnes als serveis professionals de salut mental i a la realització de programes d’intervenció primerenca en psicosi i d’atenció a l’alumnat del centre que presente problemes de salut mental.

A més, demana a Sanitat que proporcione formació sobre salut mental i la seua prevenció als membres de la comunitat educativa de l’IES. Cal destacar que recrimina a aquesta conselleria la falta de col·laboració amb el Síndic per no haver-li facilitat dades concretes sobre les mesures d’intervenció implementades en el citat centre: “Sanitat es limita a indicar de manera genèrica els procediments establits, sense concretar si s’ha actuat o es preveu actuar en el centre docent públic, bé individualment o en coordinació amb la Conselleria d’Educació.”

Quant a la Conselleria d’Educació, el Síndic recomana implementar un projecte d’educació emocional en l’IES, amb la finalitat que l’alumnat reba suport emocional i psicològic, aprenga a gestionar les emocions i a solucionar els problemes o conflictes que vagen sorgint. També considera necessari dotar de recursos personals el Programa d’Aula Compartida (PAC) i augmentar les hores del Pla d’Actuació de Millora (PAM), així com avaluar les mesures adoptades i que s’estudie reforçar l’orientació educativa.

De l’informe que la Conselleria d’Educació va remetre al Síndic es desprén que la plantilla no esva completar fins al 7 de març de 2023 i que, en relació amb el curs acadèmic passat, en aquest s’ha incrementat el nombre de conductes disruptives lleus i molt greus. Des del començament de curs, s’han iniciat 13 protocols per conductes autolítiques i ideació suïcida, i s’han obert altres dos protocols més per conductes violentes i agressions.

Per aquest motiu, el Síndic fa esment especial del programa “Imprescindibles” de prevenció de les conductes autolesives i el suïcidi i per a l’apoderament de l’alumnat. Luna exigeix activar-lo, si encara no s’ha fet, i incloure’l per al següent curs acadèmic.

Finalment, el defensor valencià no passa per alt les obres a realitzar en l’IES La Moreria, ressenyades en l’informe remés a la institució. Luna recorda que una educació de qualitat comporta que els centres docents disposen dels equipaments necessaris per a això: “La finalitat de proporcionar a l’alumnat una formació de qualitat, difícilment es podrà aconseguir si el centre docent on ha d’impartir-se no disposa dels mitjans materials necessaris per a satisfer les necessitats educatives de l’alumnat”. I insisteix que els poders públics han de donar resposta ràpida i àgil a les necessitats detectades en la instal·lació educativa. Un retard en la realització de les obres previstes “generarà majors perjudicis per a l’alumnat, a més d’una vulneració dels seus drets”.

Consulta la resolució del Síndic de Greuges sobre aquest assumpte

Archives: Noticias