El síndic de Greuges, Ángel Luna, acompanyat de l’adjunta primera, Concha Bru, i del segon, Carlos Castillo, ha presentat aquest matí el seu Informe anual 2023, en el qual denuncia que les excuses de l’Administració per a no atendre dins d’un termini raonable els drets de la ciutadania són “inacceptables”.
En el marc de la defensa al dret a una bona administració, el defensor fa una reflexió per a advertir els poders públics que quan es posa en marxa una iniciativa o nova norma s’ha d’acompanyar de la corresponent dotació pressupostària. D’aquesta manera, queda invalidat el reiterat argument de falta de mitjans i de personal, que esgrimeix l’Administració al Síndic per a incomplir la seua obligació de resoldre les peticions dels ciutadans en el temps establit.
Així mateix, Luna destaca com a “preocupants” les limitacions de l’accés a documents que pateixen els regidors dels grups de l’oposició. “Aquestes limitacions s’han ampliat de diverses maneres a partir de les eleccions locals de 2023”, assenyala el síndic, que afig que “aquesta institució ha denunciat aquesta realitat durant anys i ha reclamat canvis legislatius sobre el tema”.
Falta de voluntat política
No obstant això, cap grup polític ha arreplegat aquestes reclamacions del defensor. “Ara assistim a excuses de tota mena, des de problemes d’aplicacions informàtiques, passant per les socorregudes referències a la protecció de dades i acabant per interpretacions artificioses dels reglaments locals”, explica Luna. Totes aquestes excuses tenen la finalitat de limitar, pels qui manen, el contingut i la quantitat d’informació que se subministra a les persones que tenen com a missió constitucional exercir d’oposició. Facilitar l’accés a la informació als càrrecs públics de l’oposició no exigeix ni mitjans, ni esforç. Simplement és una qüestió de voluntat política.
Situacions com les que s’han produït a Benidorm, Sant Joan d’Alacant, Cheste, Moncada o València, i que arreplega exhaustivament l’Informe anual del Síndic de Greuges 2023, posen en relleu el deteriorament de regles essencials de funcionament en una democràcia consolidada. Lamentablement, no són els únics exemples i no s’albiren indicis de millora.
Increment de la llista d’espera de la dependència
Així mateix, en el balanç de les seues actuacions en l’exercici passat, Luna també insisteix en la necessitat de simplificar els procediments administratius que afecten la ciutadania, especialment per a obtindre les prestacions de la renda valenciana d’inclusió i de la dependència. Precisament, en matèria de dependència, el Síndic destaca l’inquietant increment en les dades relatives a la llista d’espera de sol·licituds de declaració de dependència, que fa públiques la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge mensualment. De 13.342 persones sol·licitants el 3 de juliol de 2023 a 18.580 persones el 2 de gener de 2024.
Luna manifesta que aquest increment és exagerat i injustificat, i obliga la Conselleria, encara més si cap, a analitzar en profunditat les causes de la ineficàcia del procediment de declaració de dependència i d’aprovació del Programa Individual d’Atenció corresponent (PIA), i a adoptar mesures urgents per a la seua solució.
A més, cal ressenyar l’elevat nombre de queixes per deficiències en el procediment de valoració de la discapacitat i per les demores a emetre les corresponents resolucions de reconeixement de grau.
El procediment d’emergència ciutadana “cau en sac foradat”
Aquesta situació, que es remunta a més d’una dècada arrere, ha provocat que aquesta institució investigara el tema d’ofici, a més de les nombroses queixes i consultes que hem rebut a instàncies de part. El problema no sols no s’ha reduït, sinó que la seua incidència s’ha incrementat en els últims mesos.
Els recordatoris legals del Síndic per a les sol·licituds de reconeixement de grau de discapacitat, que la Administració està obligada a resoldre en un termini de tres mesos per tractar-se d’un procediment declarat d’emergència ciutadana, cauen reiteradament en sac foradat.
A més, continuen sense dotar-se dels recursos materials, econòmics i personals els Centres de Valoració i Orientació de la Discapacitat. Especialment, destaca la situació extraordinària que pateix el Centre de Valoració d’Alacant, amb una demora mitjana superior a l’any. Des d’aquesta institució, en reiterades ocasions, hem urgit perquè s’incremente el nombre de Centres de Valoració. De la mateixa manera, hem assenyalat la necessitat d’establir procediments de coordinació entre els diferents serveis públics sectorials implicats en els processos de valoració, i hem urgit també perquè es prenguen mesures que solucionen la falta de cobertura de llocs professionals.
D’altra banda, resulta inaudit que continuen les dificultats de les aplicacions informàtiques que la Conselleria argumenta com a excusa, transcorreguts anys des de l’entrada en vigor de la Llei de renda valenciana d’inclusió.
Serveis Socials renuncia a liderar la declaració del risc dels menors
La realitat en què es troben els recursos materials i humans de la majoria dels centres de xiquets, xiquetes i adolescents; l’impagament a les entitats que els gestionen; l’amuntegament dels menors migrants; les mancances en el sistema de salut mental o en les places disponibles per a l’acolliment familiar en les diferents modalitats; així com la gestió de les necessitats i expectatives de les famílies adoptives i acollidores constitueixen una mostra de fins a quin punt estan sent omesos drets, principis i garanties de la infància.
Aquest estat de coses només pot ser qualificat d’alarmant i exigeix la immediata posada en marxa de mesures urgents i eficaces.
Per tot això, resulta encara més decebedor comprovar que l’informe d’impacte en la infància i adolescència que acompanya la Llei 8/2023, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2024, no quantifica ni precisa solucions tangibles a les mancances de mitjans materials i humans o a “l’acumulació de tasques”, amb les quals tantes vegades ens respon l’Administració per a justificar les negligències que li advertim.
En la tramitació de la queixa d’ofici sobre “Les situacions de risc en la infància i adolescència a la Comunitat Valenciana” aquesta institució va retraure a la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge que renunciara a l’exercici del lideratge que li correspon en la valoració i declaració de risc dels menors. El Síndic va concloure que la distribució competencial assumida per les diferents administracions autonòmiques i locals no pot servir d’excusa per a assumir aquesta responsabilitat última en les polítiques d’infància i adolescència.
En matèria d’habitatge, les reduïdes dimensions del parc públic continuen sent el principal obstacle per a aconseguir de manera efectiva el dret al gaudi d’aquest. L’habitatge constitueix un bé de primera necessitat que permet la satisfacció dels drets fonamentals de la persona (salut, intimitat, dignitat, lliure desenvolupament de la personalitat…). Igualment, la pèrdua d’un allotjament estable i digne es converteix, moltes vegades, en la porta d’entrada a situacions d’exclusió social que, com malauradament ens mostra la realitat, són difícils de revertir.
L’Administració es limita a ser mera gestora d’habitatges públics
No obstant això, l’experiència ens demostra que el que preveu la legislació continua xocant amb la pràctica administrativa. La realitat és que la intervenció de les administracions públiques en aquest àmbit es redueix a meres gestores dels habitatges públics que no estan ocupats, estan disponibles i són susceptibles d’adjudicar-se a una unitat de convivència.
El Síndic insisteix que la Llei de funció social de l’habitatge estableix un sistema de gestió integral de les necessitats d’habitatge de la ciutadania més necessitada i vulnerable, que implica l’atribució efectiva i real d’un recurs residencial a qui el necessita; ja siga un habitatge, si n’hi ha un de disponible per a adjudicar, o -en cas contrari- qualsevol dels altres mecanismes previstos en la llei, com ara una ajuda al lloguer.
Finalment, hem de recordar que el 2023 ha sigut un any singular, en què les relacions entre l’Administració i la ciutadania s’han vist afectades per les eleccions autonòmiques i locals, amb un canvi en el govern del Consell i en nombrosos ajuntaments. Per això, des d’aquesta institució hem entés com a prudent no recarregar l’ús de les queixes d’ofici mentre no acabara l’aterratge dels nous equips gestors i les hem limitades als assumptes de major rellevància.
Les actuacions del Síndic de Greuges a la Comunitat Valenciana durant 2023 pugen a 18.561, d’elles, 3.933 queixes a instàncies de la ciutadania. El gruix d’aquestes, el 41,66%, correspon a problemes relacionats amb Serveis Socials, especialment a la dependència. Altres qüestions que han causat nombroses queixes, encara que amb molta distància pel que fa a la seua quantitat, han sigut les relatives a Serveis Públics i Medi Ambient (11,44% del total); Transparència i Participació (9,92%); Procediments Administratius (8,4%); Ocupació (6,86%); i Habitatge (4,35%).
_________________________________________________________________________
Documents adjunts:
