El Síndic urgeix l’Ajuntament de València a resoldre les molèsties que generen a tot un veïnat els 40 gats que viuen en un pis

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha demanat a l’Ajuntament de València que adopte totes les mesures necessàries per a solucionar definitivament el problema generat al veïnat pels 40 gats que viuen en un dels pisos d’un edifici de la ciutat. Així mateix, li recorda l’obligació de resoldre la denúncia presentada per la representant de la comunitat de propietaris i li detalla els passos que pot seguir si no hi estiguera d’acord.

L’actuació del defensor valencià està motivada per la queixa d’aquesta veïna, que denunciava la situació «insostenible» d’insalubritat que estaven suportant els inquilins de l’edifici des de feia més de dos anys, a causa de l’elevat nombre de felins instal·lats al quart pis d’aquest.

En la resolució Luna recorda que els poders públics han de garantir els drets dels veïns afectats a la salut i al gaudi d’un medi ambient adequat. En aquest sentit, insisteix que és una competència pròpia dels municipis la protecció de la salubritat pública i del medi ambient urbà.

Consulteu la nostra resolució sobre aquest assumpte.

El Síndic insta a impulsar l’acolliment especialitzat i professionalitzat per a atendre menors de 6 anys amb necessitats especials

El Síndic de Greuges de la Comunitat valenciana, Ángel Luna, acaba de fer pública una investigació sobre l’acolliment residencial i familiar de menors de 0 a 6 anys a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una qüestió que aquesta institució examina de manera constant per a fer el seguiment de l’atenció que el Consell presta a aquest grup de menors especialment vulnerables.  

Arran de les investigacions elaborades per la institució, es pot observar un descens del nombre de menors en aquest rang d’edat que roman en acolliment residencial. No obstant això, Luna recorda a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que, des de l’entrada en vigor el 2015 de la  llei de protecció del menor, no pot acordar l’acolliment residencial per a menors de sis anys llevat de casos molt excepcionals, degudament acreditats, per als quals la llei preveu estades màximes de tres mesos. Un període que s’ultrapassa en massa casos, ja que s’arriba a l’any i, de vegades, fins als dos anys d’estada.    

  Des. 2015  Nov. 2018  Febr. 2022 
Nombre de menors de 0 a 6 anys en acolliment residencial  96  76  34 

 La situació és especialment greu en els casos de menors amb necessitats especials o que pertanyen a grups de germans, ja que no hi ha famílies d’acolliment inscrites per als programes d’acolliment especialitzat o professionalitzat, ni famílies d’altres modalitats disposades a acollir menors amb aquestes característiques. Per al Síndic, la solució passa per desenvolupar programes d’acolliment especialitzat i professionalitzat, a més de regular el règim de la Seguretat Social que cal aplicar a les persones que efectuen aquests tipus d’acolliment. 

  Acolliment  urgència diagnòstic  Acolliment temporal  Acolliment permanent  Acolliment especialitzat  Acolliment professionalitzat 
  TOTAL famílies  Places disponibles  Total famílies  Places disponibles  Total famílies  Places disponibles  Total famílies  Total famílies 
Castelló  8  2  28  20  16  12  0  0 
València  27  0  66  11  55  2  0  0 
Alacant  23  0  20  6  7  2  0  0 

 Una altra de les demandes que el Síndic fa a la Conselleria és intensificar els esforços per a incrementar el nombre de famílies d’urgència-diagnòstic, actualment insuficients tant a València com a Alacant.  I, de manera general, que intensifique els programes tant de sensibilització  com de captació, formació i promoció de l’acolliment  familiar en totes les seues modalitats.  

Accediu a la resolució del Síndic sobre aquest assumpte 

 

El Síndic insta Habitatge a compensar una arrendadora pels ingressos que no va percebre durant la pandèmia

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica que abone l’«ajuda de compensació a arrendadors d’habitatge» que va sol·licitar una persona a l’agost de 2021.

Aquestes ajudes, amb càrrec al Pla Estatal d’Habitatge, pretenen compensar els impagaments a aquells arrendadors que s’han vist afectats per la paralització judicial dels desnonaments en casos de vulnerabilitat econòmica dels inquilins que no tenien una altra alternativa residencial.

L’actuació del defensor del poble valencià es va iniciar a la fi del febrer d’enguany, després de la queixa presentada per una ciutadana que denunciava la falta de resposta a la seua sol·licitud de compensació d’arrendadors d’habitatge que havia presentat a l’agost de 2021.

Luna recorda que, en el cas d’aquesta sol·licitud en concret, Habitatge disposa d’un termini màxim legal de tres mesos per a resoldre i notificar a l’interessat. Excepcionalment, l’Administració pot acordar l’ampliació del termini tres mesos més, encara que no ha sigut així en aquest cas. «Una vegada vençut el termini, si l’Administració no ha resolt, la sol·licitud s’entén estimada per silenci administratiu».

En aquest sentit, i independentment de la corresponent resolució confirmatòria de l’ajuda sol·licitada, la Conselleria hauria d’emetre el certificat acreditatiu del silenci produït i realitzar els tràmits corresponents per al seu abonament.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

El Síndic insta a millorar la difusió i el règim de compatibilitats de «l’assistent personal» en el sistema de la dependència

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha dirigit una bateria de recomanacions a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a impulsar la prestació de l’«assistència personal» dins del sistema de dependència de la nostra Comunitat.

Una de les mesures demanades pel defensor té a veure amb fer més difusió d’aquesta prestació entre els serveis socials, les persones amb discapacitat i les seues famílies, ja que, actualment, l’«assistent personal» és una figura residual dins dels recursos i serveis que s’ofereixen en el Sistema d’Atenció i Suport a la Dependència (SAAD). El desconeixement d’aquesta prestació no es produeix només en les persones amb dependència, sinó fins i tot entre part dels serveis socials mateixos, els quals obliden proposar aquesta opció i opten per altres de més clàssiques, com ara curadors no professionals en l’àmbit familiar, centres de dia o residencials, etc.

Per al Síndic també és important que hi haja més agilitat i rapidesa en la resolució dels PIA, ja que la demora actual desincentiva els possibles sol·licitants d’assistència personal a l’hora de marcar aquesta preferència, per culpa del cost que han de suportar fins que l’Administració els abone les mensualitats amb caràcter retroactiu. Luna recorda que per a la prestació d’«assistent personal» cal contractar una persona de manera privada i aportar la documentació pertinent, o bé recórrer a una empresa acreditada i avançar una quantia elevada de diners durant uns mesos, mentre no es reconega la prestació, una situació que no és fàcil de suportar. És per això que reclama més agilitat en la resolució i l’abonament sense demores de les mensualitats d’aquesta prestació, com també un increment del seu import econòmic, a fi que contribuïsca a una llibertat real quan la persona dependent haja de triar entre els diversos recursos i prestacions.

Una altra de les recomanacions dirigida a la Conselleria té a veure amb la complementarietat d’aquesta prestació. Una vida tan autònoma i independent com siga possible s’aconsegueix fent compatibles diversos recursos i prestacions que no encotillen les opcions vitals i permeten desenvolupar-se més enllà de les activitats i atencions rebudes en un centre. A hores d’ara la prestació econòmica d’«assistència personal» és compatible amb el servei de teleassistència i els serveis de promoció de l’autonomia o la seua prestació vinculada, excepció feta dels habitatges tutelats. El síndic emplaça l’Administració a regular amb generositat el règim de compatibilitats en favor de la figura de l’«assistència personal». Especialment, considera necessari que es puga compatibilitzar amb els centres d’atenció diürna, i així garantir la realització d’un projecte personal de vida amb més autonomia.

La resolució del Síndic també aprofundeix en el nombre de persones que actualment gaudeixen d’aquesta prestació per províncies (175 en total), i diferencia entre menors d’edat i adults, les persones que estan esperant-la o el perfil dels assistents personals, entre altres detalls.

Ací podeu consultar la nostra resolució:11848067.pdf (elsindic.com)

El Síndic urgeix Crevillent a eliminar les molèsties acústiques generades per un local d’oci

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit a l’Ajuntament de Crevillent per a demanar-li que «adopte amb rapidesa i determinació» totes les mesures que siguen necessàries a fi d’erradicar les molèsties acústiques provocades per un establiment d’oci i aconseguir el respecte dels drets dels veïns afectats per aquests sorolls.

Així respon el defensor del poble valencià a la queixa presentada per un veí que manifestava la falta de resposta de l’Ajuntament davant de les denúncies que havia presentat pels sorolls d’un café-bar situat als baixos del seu domicili.

L’Ajuntament de Crevillent va remetre al Síndic un informe del qual es desprenia que l’actuació de la Policia Local havia sigut proactiva davant de les denúncies del ciutadà. La Policia local va acudir diverses vegades a l’establiment, hi va comprovar  els fets denunciats i fins i tot va assignar un agent per a fer un seguiment d’aquestes denúncies. No obstant això, ni la seua actuació ni les recomanacions perquè el titular de l’establiment instal·lara limitadors acústics s’havien traduït en requeriments a aquell o en l’adopció de mesures provisionals, amb la finalitat que les molèsties cessaren.

Per aquest motiu el Síndic insisteix que la normativa vigent en aquesta matèria habilita l’Ajuntament, prèvia audiència a l’interessat, a ordenar la suspensió immediata de l’equip de música fins que siguen corregides les deficiències existents o fins i tot a declarar la clausura i el tancament del local. Unes mesures encaminades a evitar les molèsties acústiques que injustament estan patint els veïns afectats.

També recorda el Síndic les sentències dels tribunals de justícia, que declaren reiteradament que els sorolls incideixen de manera perniciosa sobre el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili i els drets constitucionals a la protecció de la salut, a un medi ambient adequat i un habitatge digne, «per la qual cosa, resulta totalment ineludible la seua ferma protecció per part dels poders públics».

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

Democratitzar la protecció al medi ambient: accés a la informació i participació ciutadana

D’acord amb la Constitució Espanyola, totes les persones tenen dret a exigir als poders públics que adopten les mesures necessàries per a garantir l’adequada protecció del medi ambient i gaudir del dret a viure en un medi ambient sa.

Des del Síndic hem declarat reiteradament que, perquè la ciutadania puga participar en aquesta tasca de protecció d’una manera real i efectiva, cal que tinga accés a la informació mediambiental rellevant i que puga participar en els processos de presa de decisions. No hi ha dubte que la participació garanteix el funcionament democràtic de les societats i introdueix més transparència en la gestió dels assumptes públics.

Recentment hem dictat una resolució sobre aquesta matèria, amb l’objectiu que es facilite tota la informació ambiental sol·licitada per un veí quant a la instal·lació d’una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR).

Ací podeu consultar la nostra actuació en aquest assumpte recent: 11843335.pdf (elsindic.com)

Luna demana a Habitatge que faça automàtica l’ajuda al lloguer quan no puga concedir un pis públic als col·lectius més vulnerables

El síndic de Greuges, Ángel Luna, ha dictat una resolució en què insta la Conselleria d’Habitatge a concedir de manera automàtica l’ajuda al lloguer a les persones demandants d’habitatge públic quan no puga facilitar-los un allotjament i complisquen els requisits de pertànyer a una unitat de convivència especialment vulnerable o en risc d’exclusió social.

El defensor insisteix que, quan una persona sol·licita un habitatge públic, l’Administració ha de respondre-li en el termini legal de sis mesos i detallar-li com resoldrà el seu problema residencial.

Davant de la petició d’una cosa tan essencial com és l’habitatge, Luna considera “desenraonat” que la inscripció en el Registre de Demanda d’Habitatge tinga una validesa de dos anys i que fins i tot es puga prorrogar dos anys més. Cosa que es traduiria en el fet que, transcorreguts dos anys o quatre, pot ser que l’Administració no haja sigut capaç d’oferir cap solució a la mancança d’habitatge del ciutadà, amb la qual cosa contradiria el sistema establit per la llei valenciana de la funció social de l’habitatge.

Per això, aquesta institució ha manifestat reiteradament que, una vegada que la persona interessada ha exposat la seua necessitat d’habitatge, correspon a l’Administració pública competent posar en marxa tot el ventall d’accions i ajudes disponibles per a satisfer com més prompte millor el dret a un habitatge digne i assequible.

El Síndic proposa incloure en els formularis d’inscripció del Registre de Demanda d’Habitatge un apartat específic perquè, en cas de manca d’habitatge públic per a adjudicar, es puga sol·licitar alternativament alguna de les ajudes directes previstes per la llei. D’aquesta manera, no s’obliga la persona a estar pendent de les convocatòries d’ajudes que apareixen el DOGV per a sol·licitar-les expressament i se simplifiquen els tràmits del procediment.

Aquesta resolució de recomanacions és el resultat de la investigació que el Síndic va iniciar al novembre de l’any passat, a fi d’analitzar com podien afectar els drets de les persones demandants d’habitatge públic algunes de les previsions que preveu el nou decret del Reglament de Registre d’Habitatges de la Comunitat Valenciana i Procediment d’Adjudicació d’Habitatges.

La queixa d’ofici es va obrir per a investigar el possible incompliment per part del decret analitzat de la llei de la funció social de l’habitatge i l’obligació de tramitar la inscripció en el Registre de Demanda d’Habitatge només per via telemàtica. Pel que fa a aquesta última qüestió, el defensor ha suggerit a la

Conselleria que modifique el decret per tal de revisar aquesta obligació, ja que implica una vulneració de la llei de procediment administratiu i pot comportar una discriminació per als col·lectius més vulnerables a causa de la falta de garanties de l’accés, els mitjans i el coneixement de la tecnologia necessària.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

27 d’abril: Dia Mundial de la Conscienciació sobre el Soroll

El problema del soroll en els diversos municipis de la Comunitat Valenciana continua sent un motiu habitual de les queixes tramitades en el Síndic de Greuges. Al llarg del 2021, destaquem les molèsties acústiques causades pel funcionament de locals d’oci i de terrasses, el trànsit urbà, la tinença d’animals, el consum d’alcohol a la via pública, les instal·lacions industrials, la recollida de residus sòlids, l’exercici d’activitats molestes, les relacions veïnals a l’interior d’edificis o el comportament incívic d’altres ciutadans. Unes molèsties acústiques que vulneren els drets de les persones que les pateixen.

L’exposició prolongada i continuada al soroll ambiental perjudica la nostra salut. No ho diu solament el Síndic. Els tribunals de justícia han declarat reiteradament que la contaminació acústica per damunt dels límits legals incideix perniciosament sobre el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili i la protecció de la salut, com també a un medi ambient adequat i un habitatge digne. Per tant, resulta ineludible la seua protecció d’una manera ferma per part dels poders públics.

Així mateix, l’Organització Mundial de la Salut ha catalogat el soroll com el segon factor mediambiental més perjudicial per a la salut a Europa occidental. Segons aquest organisme, l’exposició prolongada a un nivell elevat de sorolls ocasiona efectes negatius sobre la salut de les persones (deficiències auditives, aparicions de dificultats de comprensió oral, pertorbació del son, neurosi, hipertensió i isquèmia), com també sobre la seua conducta social (en particular, reducció dels comportaments solidaris i increment de les tendències agressives).

En totes aquelles situacions en les quals el Síndic adverteix una vulneració de drets i passivitat de l’Administració, instem que aquesta actue amb rapidesa i adopte totes les mesures correctores que resulten pertinents per a erradicar les molèsties i assolir el ple respecte dels drets de les persones afectades. A més, recordem que la passivitat dels poders públics davant d’aquests problemes pot generar responsabilitat patrimonial per funcionament anormal de l’Administració, amb la consegüent obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis (físics, psicològics i morals) que es puguen causar a les persones afectades.

El Síndic supervisa l’escolarització de menors ucraïnesos als centres educatius valencians

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha obert una queixa d’ofici per a investigar i supervisar l’actuació de l’Administració educativa valenciana en relació amb la incorporació de xiquetes, xiquets i adolescents ucraïnesos a centres docents públics de la nostra Comunitat.

Concretament, el defensor del poble valencià vol conéixer el protocol específic d’acollida de l’alumnat ucraïnés, com també els detalls dels plans anunciats per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per a reforçar la capacitat del sistema educatiu actual: increment de professorat, unitats d’orientació, contractació de traductors/es, aules internivell o formació específica de docents per a atendre aquests menors i les seues famílies. Luna també s’ha interessat pels centres en què s’han escolaritzat menors ucraïnesos i tenen una ràtio per damunt del que és recomanable, i vol saber què s’està fent sobre aquest tema.

La Conselleria, per part seua, compta amb un mes per a remetre l’informe al Síndic, un termini que pot ser ampliat trenta dies més amb caràcter excepcional, sempre que ho sol·licite.

Fonts oficials indiquen que les comunitats autònomes han escolaritzat més de 7.000 menors, el 40% dels quals -segons s’ha publicat en diversos mitjans de comunicació i ha reconegut la Direcció General d’Innovació Educativa d’aquesta Conselleria- han sigut escolaritzats a centres docents públics de la Comunitat Valenciana. Un augment d’alumnat que difícilment es pot atendre amb l’organització dels recursos previstos al començament de curs.

En aquest sentit, el Síndic al·ludeix a la seua obligació legal d’atendre i de protegir de manera prioritària aquelles persones en situació d’especial vulnerabilitat, tal como ocorre en aquest cas amb xiquets i adolescents ucraïnesos que han arribat a territori espanyol fugint de la guerra. Una emergència que requereix un atenció especial, tenint en compte la situació, les necessitats i les dificultats emocionals dels menors com a conseqüència del trauma viscut.

D’altra banda, Luna s’ha unit a la iniciativa de la Xarxa Europea de Defensors de la Infància per a facilitar que xiquets, xiquetes i adolescents ucraïnesos desplaçats puguen seguir el seu currículum educatiu des de la distància. Per a això, el Síndic publica en el seu web una guia elaborada per l’oficina del Defensor del Poble ucraïnés que conté informació per a xiquets, pares i mestres sobre recursos educatius en línia, de difusió lliure.

El Síndic adverteix retards en el pagament del bo social tèrmic de l’any 2020

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha mostrat la seua preocupació davant del retard en la gestió i el pagament del bo social tèrmic corresponent a l’any 2020.

El bo social tèrmic (BST) és una ajuda directa per a compensar les despeses tèrmiques per l’ús de la calefacció, l’aigua calenta o la cuina en els consumidors més vulnerables. La norma que regula aquesta ajuda va ser aprovada a l’octubre del 2018 i estableix que la seua gestió i pagament correspon a les comunitats autònomes. Excepcionalment, per a agilitar el tràmit i evitar més demores, les ajudes corresponents a l’any 2019 van ser gestionades i abonades pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

Durant la tramitació d’una queixa presentada davant del Síndic, la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball va comunicar al defensor que l’IVACE és el gestor del BST a partir del 2021. No obstant això, el mateix informe subratlla que no té cap encàrrec de tramitar el BST corresponent a l’any 2020.

Aquesta demora en la tramitació i resolució dels expedients de 2020 no fa sinó agreujar la situació de pobresa i exclusió social de les persones beneficiàries, màximament en el moment actual, quan les conseqüències de l’emergència sanitària i social incideixen especialment en la població més desfavorida.

Consulteu la resolució del Síndic de Greuges sobre aquest assumpte.