El Síndic de Greuges urgeix a agilitzar els tràmits per a rehabilitar i ampliar el CEIP Inmaculada de Torrevieja

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a la Conselleria d’Educació per a reclamar-li màxima celeritat i el continu seguiment “dels tràmits que resten per a concloure l’expedient administratiu de contractació, com també per a l’inici de les obres d’ampliació i reforma del CEIP Inmaculada”.

La intervenció del Síndic en aquest assumpte s’origina al juny de 2018, després de rebre queixes dels representants de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) d’aquest centre educatiu, que manifestaven que hi havia falta d’informació respecte de la sol·licitada per la comunitat educativa i la tardança en les actuacions d’inici de les obres de remodelació del centre. És per això que el defensor del poble valencià també ha recomanat a la Conselleria d’Educació que facilite, mensualment, informació detallada sobre el seguiment del procés i de l’execució del projecte als representants de l’AMPA i al Síndic de Greuges; en el cas d’aquest últim, sol·licita informes trimestrals.

Cholbi subratlla en la seua resolució l’innegable paper i evident protagonisme que exerceixen les instal·lacions escolars a l’hora d’oferir un ensenyament de qualitat: “una educació de qualitat exigeix que els centres docents disposen de les instal·lacions en què desenvolupar l’activitat docent i dels equipaments necessaris d’acord amb les característiques i circumstàncies específiques d’aquells.”

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre aquest assumpte:

http://www.elsindic.com/Resolucions/10984467.pdf

La Conselleria es compromet amb el Síndic a agilitzar la tramitació i l’abonament d’unes ajudes per a rehabilitació sol·licitades per una ciutadana en 2010

Fa uns mesos va acudir al Síndic una ciutadana com a representant legal d’un familiar que manifestava que al juliol de 2010 va presentar sol·licitud per a la concessió d’una subvenció personal per a la rehabilitació de l’edifici on residia el tutelat. Després d’anys sense saber-ne res, a l’agost de 2013 es va personar en la Conselleria per a interessar-se per l’assumpte. A pesar que la interessada va aportar còpia de la instància, li van indicar que no tenien constància que s’haguera presentat la sol·licitud i que possiblement s’hauria extraviat, i li van aconsellar que presentara una reclamació, cosa que va fer.
Segons la ciutadana, al setembre de 2013 va ser informada que havien trobat la sol·licitud, però que en haver conclòs el termini per a sol·licitar les ajudes de rehabilitació, resultava impossible incloure-les en el lot d’ajudes i en conseqüència no podien concedir-li la subvenció, tot i que li manifestaren que estudiarien el seu cas i li donarien una resposta.

Anys més tard, davant de la falta de resposta satisfactòria a aquesta situació i la falta de diligència en la tramitació de la seua sol·licitud, la interessada va acudir al Síndic, qui, després d’analitzar tota la documentació aportada per les parts, va instar la Conselleria a impulsar la tramitació de l’expedient i abonar les ajudes per a la rehabilitació tan prompte com fóra possible.

Recentment, la Conselleria ha acceptat la nostra recomanació i ens ha comunicat que el passat mes de setembre es va publicar en el DOGV la instrucció per a poder tramitar els expedients de plans d’habitatge anteriors que estan pendents de resoldre.

Consulta la resolució del Síndic sobre aquest assumpte: http://www.elsindic.com/Resoluciones/10906354.pdf

Els defensors del poble exigeixen el compliment de les mesures previstes en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere

Els defensors del poble han reafirmat hui, en una declaració conjunta, el seu compromís amb la prevenció i en la lluita contra la violència de gènere. El document, consensuat entre les diverses defensories, recull quasi una trentena de recomanacions dirigides a millorar la resposta que reben les víctimes de violència de gènere i proposar mesures efectives per a acabar amb aquesta xacra social. Aquest document serà remés a totes les administracions nacionals i autonòmiques amb competències en la matèria.

Entre les mesures aprovades, urgeixen a posar en marxa les actuacions recollides en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, com ara la implantació generalitzada i homogènia de les unitats de valoració integral forense. Aquests òrgans pericials s’encarreguen d’assistir els òrgans judicials a l’hora de prendre decisions, per la qual cosa resulta imprescindible l’especialització dels seus professionals -forenses, psicòlegs/òlogues i treballadors/es socials- per a valorar correctament el grau de risc de les víctimes. Els seus informes de valoració haurien d’estar en el jutjat abans de la declaració de la víctima i de l’agressor, a fi de garantir les mesures de protecció més idònies i personalitzades.

La formació i sensibilització en matèria de violència de gènere, segons l’acord adoptat, és indispensable per a qualsevol professional que intervinga en la protecció integral de les víctimes; des dels cossos i forces de seguretat, advocats/des del torn d’ofici, fins a jutges i fiscals. Aquesta formació, a més, hauria de ser continuada, obligatòria i avaluable.

Els defensors insten a revisar, actualitzar i adaptar la llei de violència de gènere i que s’impulsen els canvis legislatius necessaris per a ampliar el concepte de violència de gènere a tots els tipus de violència que s’exerceixen contra les dones pel fet de ser dona, tal com es recullen en el Conveni d’Istanbul. També consideren necessari que l’acreditació de la condició de víctima de violència de gènere puga referendar-se mitjançant instruments més amplis i homogenis arreu del territori.

INSERCIÓ LABORAL

És imprescindible la inserció laboral de les dones víctimes de violència de gènere per a propiciar la seua recuperació integral. Per a això, caldria dotar pressupostàriament els recursos i programes destinats a aquesta finalitat, fomentar la creació de convenis laborals, incloure clàusules socials en els contractes de les administracions públiques i adoptar mesures de compatibilització horària dels cursos de formació amb els horaris d’escoles infantils i col·legis.

HABITATGE

Els defensors defensen el dret de les dones víctimes de violència de gènere a accedir, amb caràcter prioritari, a habitatges protegits i remarquen l’obligació de la legislació de garantir aquesta prioritat de manera suficient mitjançant la reserva obligatòria d’habitatges i la flexibilització dels requisits per a accedir-hi. El dèficit d’aquests habitatges limita l’abandó de la residència habitual i perpetua la violència sobre les víctimes.

MENORS

Les nefastes conseqüències que produeix la violència de gènere no les pateix exclusivament la dona, sinó que ineludiblement s’estenen als seus fills i filles, qui, sens dubte, són víctimes directes d’aquesta violència.

En primer lloc, els defensors recorden que s’ha de garantir el dret del xiquet/a víctima de violència de gènere a ser escoltat/da de manera activa en les decisions que l’afecten i que cal tindre en compte sempre el seu interés superior.

Per a la protecció dels menors, els defensors proposen una modificació normativa que propicie la suspensió temporal de la pàtria potestat per al pare presumpte agressor en el moment en què es dicten mesures de protecció sobre la dona. Aquesta mesura, a banda protegir la vida del menor, evitaria haver de demanar l’autorització paterna perquè filles i fills reben atenció sanitària o puguen canviar de centre educatiu amb l’objectiu de garantir la seua seguretat.

Els problemes psicològics que poden patir els menors quan són víctimes directes del maltractament resulten molt més subtils a l’hora de ser detectats que els danys físics. És per això que els defensors urgeixen a reforçar les plantilles professionals que presten assistència psicològica especialitzada, de manera que es garantisca la qualitat i intensitat de les sessions.

Respecte dels menors orfes de mare, els defensors aposten per accelerar els processos d’atorgament de la guàrdia i custòdia als familiars, a fi d’evitar situacions de desemparament.

Consulteu la Declaració de les XXXIII Jornades de Coordinació de Defensors del Poble sobre atenció a dones i menors víctimes de violència de gènere.

Els defensors del poble aborden a Alacant l’atenció a les víctimes de violència de gènere

Defensors del Poble de tot Espanya es congregaran els pròxims dies 23 i 24 d’octubre a Alacant per a debatre sobre violència de gènere, més concretament sobre l’atenció que reben dones i menors víctimes d’aquesta violència masclista. Ho faran en el marc de les XXXIII Jornades de Coordinació de Defensors del Poble; no es tracta d’una cita més, és la reunió per excel·lència dins de l’àmbit de les defensories, que enguany organitza el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana.

En l’acte d’inauguració intervindran el president de les Corts Valencianes, Enric Morera i Català, el defensor del poble d’Espanya, Francisco Fernández Marugán i el síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi Diego.

Mª Ángeles Carmona, presidenta de l’Observatori contra la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) impartirà la conferència inaugural que versarà sobre els reptes del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i l’aplicació de les mesures que recull aquest acord, que va ser aprovat per majoria en el Congrés ara fa un any.

A continuació, Jorge Cardona, membre espanyol del Comité de Drets del Xiquet de l’ONU, centrarà la seua exposició en la intervenció i xarxa de recursos per a atendre menors víctimes de violència de gènere.

La sessió del dia 23 d’octubre es completa amb dues ponències més: l’una a càrrec de la fiscal de Violència de Gènere i portaveu de la Fiscalia de València, Susana Gisbert, que porta com a títol “Las víctimas de la violència de genero”; i l’altra impartida pel professor de Psicologia en la Universitat de Deusto Felix Loizaga, que posarà el focus en els estils d’aferrament i vincles emocionals en menors víctimes de violència intrafamiliar.

Durant el matí del 24 d’octubre s’hi durà a terme una taula redona en què participaran representants de diverses defensories per a posar en comú les conclusions extretes i, així, consensuar una declaració conjunta. Aquesta Declaració de les defensories es traslladarà a les diverses administracions implicades amb la finalitat d’assolir més protecció i millor atenció per a cadascuna de les víctimes de violència de gènere. De la mateixa manera, el document serà facilitat als mitjans de comunicació.

Actualment, a banda de la institució del Defensor del Poble estatal, funcionen unes altres nou institucions autonòmiques, i totes estan representades en aquestes jornades: l’Ararteko del País Basc, el Defensor del Poble d’Andalusia, el Defensor del Poble de Navarra, el Diputat del Comú de Canàries, el Justícia d’Aragó, el Procurador del Comú de Castella i Lleó, el Síndic de Greuges de Catalunya, el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana i el Valedor do Pobo de Galícia.

Aquesta és la segona vegada que la ciutat d’Alacant, seu de la institució autonòmica del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, acull aquestes Jornades, ja que la primera va tindre lloc a l’octubre de 2005.

Vegeu el programa de les XXXIII Jornades de Coordinació de Defensors del Poble

El Síndic insta a actuar al barranc de Sant Anton d’Elx per a previndre danys per inundacions

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha demanat a l’Ajuntament d’Elx i la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori que actuen de manera coordinada, juntament amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i que adopten les mesures necessàries per a previndre al màxim possible els danys que es poden produir a la zona del barranc de Sant Anton per culpa de les inundacions i avingudes d’aigua.

L’actuació del defensor valencià en aquest assumpte es va iniciar a l’abril d’enguany, arran de la queixa presentada per la Plataforma d’Afectats per les Inundacions del Barranc de Sant Anton. En el seu escrit exposaven al Síndic que s’havien dirigit a les tres administracions afectades per manifestar la seua preocupació i sol·licitar l’adopció de mesures a fi d’evitar el “greu perill que comporten les avingudes d’aigua des del barranc cap a les seues propietats”, com també sobre el trànsit rodat, però a hores d’ara encara no han rebut cap contestació.

En el transcurs de la tramitació de la queixa, la Conselleria va remetre un informe en què feia constar que, segons el Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció de Risc d’Inundació de la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), bona part de les cases unifamiliars d’aquella zona estan assentades sobre àrees qualificades de perillositat 4, perillositat 6 i perillositat geomorfològica, a causa de les extraordinàries avingudes d’aigua del barranc de Sant Anton.

Per la seua banda, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va comunicar al Síndic que aquest barranc forma part de l’Àrea de Risc Potencial Significatiu d’Inundació dins del Pla de Gestió de Riscos d’Inundacions elaborat per aquest organisme. Tot i així, en l’informe que van remetre al defensor indicaven que no tenien previst efectuar cap intervenció de manera immediata en l’entorn del barranc.

Cholbi recorda en la seua resolució que les inundacions constitueixen, a la Comunitat Valenciana, el risc natural i induït que més quantitat de danys ha provocat, tant en vides com en béns, al llarg de la història. I és per això que el defensor considera que la prevenció i gestió del risc d’inundació requereix una actuació coordinada entre les administracions i els organismes implicats en matèries relacionades amb les inundacions, ja siguen estatals, autonòmics o locals.

El Síndic també al·ludeix en la resolució al fet que no té competència legal per a dirigir recomanacions a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ja que aquest organisme pertany a l’Administració General de l’Estat. Tanmateix, considera necessari que els tres departaments afectats ─l’Ajuntament d’Elx, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria d’Habitatge─ constituïsquen un grup de treball per a aportar una solució efectiva a aquest problema.

Consulteu la resolució del Síndic de Greuges sobre aquest assumpte en:

http://www.elsindic.com/Resoluciones/10980194.pdf

El Síndic de Greuges obri una queixa d’ofici per la situació d’Oncologia en l’Hospital de Sant Joan

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha iniciat una actuació d’ofici per a investigar si la redistribució de la plantilla d’oncòlegs entre els hospitals de Sant Joan i de la Marina Baixa pot afectar el dret a l’assistència sanitària dels pacients oncològics de l’hospital alacantí.

L’inici d’aquesta recerca es produeix després d’haver tingut coneixement, a través dels mitjans de comunicació, de la decisió de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de dividir la Unitat d’Oncologia de l’Hospital de Sant Joan amb la de l’Hospital Marina Baixa de la Vila Joiosa.

Segons les notícies publicades, la divisió o fragmentació tindria com a objectiu enviar quatre oncòlegs a l’Hospital de la Marina Baixa i deixar-ne cinc al de Sant Joan, de manera que el primer centre hospitalari atendria una població de 181.185 persones i el segon uns 217.781 pacients. A més, apunten que la divisió podria deixar minvada la Unitat de Sant Joan i provocar demores assistencials (llistes d’espera), una pèrdua de qualitat en l’assistència als pacients, i a més implicaria el canvi d’especialista en alguns casos.

Atenent a tot el que acabem d’exposar, el síndic ha decidit obrir una recerca sobre aquest tema i s’ha dirigit a la Conselleria de Sanitat Universal per a demanar-li informació sobre la realitat denunciada.

Obrim una queixa d’ofici per la presència d’amiant en els centres educatius de la Comunitat Valenciana

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha iniciat una actuació d’ofici per a investigar el pla d’actuació per a la retirada de cobertes d’amiant de les instal·lacions docents de tota la Comunitat.

El defensor recorda que al febrer de 2017, com a resultat de la tramitació d’una altra queixa sobre aquesta problemàtica (201614063), va recomanar a la Conselleria d’Educació retirar amb urgència, i per part de personal especialitzat, les cobertes d’amiant dels centres educatius de la Comunitat Valenciana. Com que es tracta d’una substància potencialment perillosa, el defensor apressava a realitzar els treballs durant les vacances escolars, alhora que sol·licitava estar al corrent de les actuacions realitzades en cadascun dels centres detallats en la investigació.

La Conselleria d’Educació va acceptar aquestes recomanacions a l’abril de 2017. No obstant això, ha transcorregut any i mig des d’aquella acceptació i el síndic no ha rebut cap informació sobre les actuacions dutes a terme per a eradicar aquesta substància de tots els centres docents. I, no només això, sinó que aquesta institució ha continuat rebent noves queixes procedents de diversos municipis de la Comunitat en què continuen denunciant la presència d’amiant en els elements constructius de les instal·lacions educatives construïdes amb anterioritat a la prohibició del seu ús.

Per tot això, i a fi de tindre una visió global de la problemàtica, el síndic ha obert aquesta nova investigació i ha sol·licitat a la Conselleria d’Educació el llistat de centres docents públics en els quals s’ha detectat l’existència d’amiant i la situació en què aquests es troben actualment. És a dir, vol conéixer el llistat de centres en què ja s’ha actuat, i la planificació/programació d’actuacions per a eradicar aquesta substància de la resta d’infraestructures educatives

El Síndic urgeix Sagunt a concloure les obres d’urbanització del PAI Fusió

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha recomanat a l’Ajuntament de Sagunt que, en el menor termini possible, adopte totes les mesures que siguen necessàries a fi de garantir l’efectiva conclusió de les obres d’urbanització del Macrosector III Fusió. En cas de resolució del conveni signat amb l’agent urbanitzador, el Síndic apunta que el consistori haurà d’adoptar la gestió directa d’aquesta actuació.

Cholbi també insta l’Ajuntament a prestar, en el PAI Fusió, els servicis públics municipals previstos en la Llei 7/1985, com ara la neteja viària o el transport urbà, entre d’altres.

L’actuació del defensor del poble valencià es va iniciar quan va rebre la queixa d’un veí que manifestava el retard en l’execució de les obres d’urbanització d’aquest PAI que es van iniciar en 2006 i les conseqüències que aquesta demora estava provocant als més de 200 veïns dels habitatges ubicats a la zona.

L’Ajuntament de Sagunt va remetre un informe al Síndic en què reconeixia que, efectivament, els terminis previstos per a l’execució de les obres d’urbanització –cinc anys des que es van iniciar- s’havien incomplit.

No obstant això, l’informe municipal no indicava cap actuació per part de l’Ajuntament de Sagunt sobre l’urbanitzador per a agilitzar l’execució de les obres previstes, ni s’havia imposat cap penalització pels retards de l’agent urbanitzador, tal com preveu el conveni urbanístic signat. Cosa que per al Síndic comporta una evident falta de diligència de l’Administració en el seu deure legal de control i tutela en l’execució de les obres d’urbanització previstes.

Consulteu la resolució completa del Síndic sobre aquest assumpte: http://www.elsindic.com/Resolucions/10978026.pdf

La Politècnica reforça la transparència en l’elecció del defensor universitari

Ara fa uns mesos, vam rebre en el Síndic una queixa presentada per un dels candidats a defensor universitari de la Universitat Politècnica de València, en què manifestava que des de la Mesa de Claustre de la UPV se li havia denegat la possibilitat de nomenar un interventor durant el procés d’elecció de defensor universitari.

Després de la petició d’informació sol·licitada sobre aquesta qüestió, la Universitat contestava al Síndic que la proposta per al nomenament d’un interventor per cada mesa electoral solament està prevista, de forma expressa, per a les eleccions a rector i director o degà d’escola o de facultat. Així mateix, consideraven que el defensor universitari no és un òrgan de govern i que, a més, no és triat de manera universal directa per la comunitat universitària, sinó pel claustre; per aquestes raons entenien que no existia una situació substancialment idèntica que justificara l’analogia amb altres eleccions d’aquella Universitat.

D’acord amb el Síndic, el Reglament de Règim Electoral de la UPV no recull de forma expressa l’existència d’interventors en les eleccions a defensor universitari, però tampoc la prohibeix. Segons la seua opinió, no hi ha dubte que “la presència d’un interventor, proposat per cada candidatura, no causa cap perjudici a l’interés públic, sinó tot al contrari, el seu nomenament en qualsevol procés electoral és molt recomanable a fi de garantir-ne la transparència”. I encara més quan es tracta de triar la persona que vetlarà pel respecte dels drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària davant de les actuacions dels diversos òrgans i servicis universitaris.

Per tot això, Cholbi instava la Universitat a permetre la possibilitat que cada candidatura proposara el nomenament d’un interventor per cada taula electoral en les eleccions de defensor universitari. Aquesta recomanació fou acceptada i ja ha sigut recollida a través d’una modificació parcial del Reglament del Defensor Universitari.

Després de la nostra actuació, la Conselleria abona la retroactivitat a l’hereu d’una dona dependent

A començaments del mes de març d’enguany, es va dirigir a aquesta institució l’hereu d’una persona dependent i ens va indicar que quan va morir sa mare –amb el PIA resolt i cobrant l’ajuda- s’havien congelat els pagaments. L’Administració li va requerir nova documentació de les signatures dels hereus i va presentar el document per registre a l’octubre de 2016. Des de llavors no havia rebut cap comunicació ni resolució respecte d’això.

Després de la nostra actuació, la Conselleria ens comunica que a l’abril de 2018 va dictar una resolució en què reconeixia l’autor de la queixa com a hereu de sa mare i amb el dret al cobrament de 2.384 euros en concepte de retroactivitat corresponent a la totalitat de les anualitats pendents de pagament.

La Conselleria també li va reconéixer, en la seua condició d’hereu, el dret al cobrament de 273 euros pel període comprés entre l’1 de gener i el 31 de gener de 2015, data en què s’extingeix la prestació en morir la seua titular.

Archives: Noticias