Avui, dilluns 10 d’octubre, se celebra en més de 100 països el Dia Mundial de la Salut Mental, una iniciativa posada en marxa des de la Federació Mundial de la Salut Mental.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana vol unir-se a esta commemoració i exigir el reconeixement efectiu dels drets que totes les persones amb problemes de malaltia mental tenen reconeguts per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (ONU, 13 de desembre de 2006).

Avui també volem reconéixer i agrair la dedicació i el compromís de totes les entitats, familiars i professionals que treballen, dia rere dia, a fi d’assolir el compliment de la Convenció per a les persones amb problemes de salut mental.

Per la nostra banda, volem recordar que la lluita per a assolir uns nivells més elevats de qualitat en les polítiques que les administracions públiques han de posar en funcionament per a l’atenció a persones amb problemes de salut mental és una constant en l’activitat del Síndic de Greuges; el nostre Informe especial: Atenció residencial a persones amb problemes de salut mental a la Comunitat Valenciana, presentat en Les Corts el passat mes de maig, és un altre exemple de la nostra implicació i compromís en la defensa dels seus drets. Les trenta-una recomanacions que conté l’Informe especial van ser enviades a les institucions implicades a fi que s’hi pronunciaren i ens informaren respecte de la seua implantació pràctica.

El Síndic de Greuges fa un seguiment periòdic del grau de compliment de les recomanacions emeses en els seus informes i queixes, amb una especial dedicació als col·lectius més vulnerables, com és el de persones amb problemes de salut mental.

Des del Síndic reconeixem els esforços i felicitem l’Administració autonòmica per l’elaboració i la publicació de l’Estratègia de Salut Mental de la Comunitat Valenciana 2016-2020, un document que cobrix el buit existent en planificació estratègica d’esta matèria des de l’any 2001; tot i amb això, mostrem la nostra preocupació per les importants dificultats que continuen existint a la Comunitat Valenciana en matèria de coordinació sociosanitària, les quals dificulten en gran manera la implantació i l’eficiència dels plans estratègics dissenyats.

Igualment, esperem que en breu l’Administració puga posar-se al dia en els pagaments a entitats l’activitat de les quals té com a objecte l’atenció a persones amb problemes de salut mental. Estes demores tenen com a conseqüència retards en els pagaments de les nòmines dels seus professionals, com també dels pagaments a proveïdors, fet que genera efectes negatius en la qualitat de les prestacions a les persones amb problemes de salut mental i, per tant, poden comportar la vulneració dels seus drets.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per a investigar els problemes derivats de l’aplicació del programa del banc de llibres Xarxa Llibres. L’oficina del defensor del poble valencià ha rebut durant l’últim mes nombroses queixes de mares i pares d’alumnes sobre este assumpte. No obstant això, segons es desprén de les notícies aparegudes en els mitjans de comunicació, les queixes que han arribat al Síndic no són casos aïllats, per la qual cosa esta institució ha decidit, amb l’obertura d’esta queixa d’ofici, fer extensiva la recerca a tot el territori de la Comunitat.

Les famílies que s’han dirigit al Síndic han posat de manifest que l’Administració educativa no està complint amb el seu compromís de fer-se càrrec de les despeses dels llibres. Esta circumstància, sumada al fet que la majoria dels centres no poden avançar els diners necessaris per a l’adquisició de llibres i material curricular, fa que la despesa torne a recaure en els pares.

Unes altres qüestions que han arribat fins al defensor són les originades per l’entrada en vigor de la LOMCE, que ha obligat les famílies afectades de nou a comprar lots complets a pesar d’haver tornat els llibres del curs anterior al col·legi. Una situació similar és la dels alumnes que repetixen curs, als quals no els servixen els llibres de l’any anterior i han de renovar-los completament.

Segons el parer de les AMPA que s’han dirigit a la institució, la normativa que regula les subvencions destinades al funcionament de bancs de llibres de text no ha arribat amb la previsió necessària als centres, fet que ha obligat alguns centres al “copagament” per a completar els lots de llibres. Esta mateixa urgència també ha provocat una falta d’organització i l’augment del volum de treball dels equips directius dels centres i del seu personal docent al començament d’este curs.

Tant les crítiques socials causades per l’aplicació del programa Xarxa Llibres, com el fet que, quasi un mes després de l’inici del curs, continuen havent-hi alumnes que no disposen de tot el material escolar han determinat la decisió del Síndic d’iniciar una queixa d’ofici dirigida a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

La Confederació Valenciana de les APA, AMPA, COVAPA, integrada per les federacions provincials Gabriel Miró d’Alacant, 9 d’Octubre de València i Humanista Manuel Tarancón de Castelló, ha concedit el Premi 3E, EQUITAT, ESFORÇ I EXCEL·LÈNCIA a l’Observatori del Menor del Síndic de Greuges.

El president de COVAPA, Ramón López Cabrera, ha mantingut una trobada amb el síndic, José Cholbi, i els adjunts, Ángel Luna i Carlos Morenilla -este últim responsable de l’Àrea de la Infància del Síndic-, per a comunicar-los la decisió d’atorgar el guardó a l’Observatori pel seu treball en la defensa i promoció dels drets de la infància i l’adolescència, donar veu als agents socials que treballen en l’àmbit del menor i promoure el coneixement que les persones menors d’edat tenen dels drets reconeguts a la infància, com també de la manera de poder exercir-los.

El Síndic de Greuges considera que este premi, que serà lliurat el pròxim 29 d’octubre durant el transcurs del Congrés Anual de la FAPA Gabriel Miró d’Alacant a la Universitat d’Alacant, és un reconeixement a totes les persones i entitats que formen part del plenari de l’Observatori del Menor, per haver dedicat el seu temps, coneixement i experiència a este òrgan amb l’única finalitat de millorar l’atenció que l’Administració presta als menors i vetlar pels seus drets.

L’Observatori del Menor del Síndic es va crear amb un objectiu molt clar: proporcionar un espai de reflexió en què totes i tots els professionals, des de les seues respectives perspectives i àmbits d’actuació, pogueren detectar i traslladar possibles vulneracions en els drets dels menors a fi d’elaborar propostes de millora dirigides a les administracions competents. Al llarg d’este primer any de funcionament, l’Observatori ha esdevingut una eina de treball de gran utilitat per a la labor que exercix el defensor del poble valencià en l’Àrea de la Infància i l’Adolescència.

Vegeu la composició del plenari de l’Observatori del Menor

 

L’adjunt primer del Síndic de Greuges, Ángel Luna, ha mantingut avui una reunió amb representants dels treballadors d’AFEMA, l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Alacant que gestiona el Centre de Rehabilitació i Inserció Social (CRIS) i el Centre de Dia Ciutat Jardí d’esta localitat. 

Durant la trobada, els treballadors han traslladat a l’adjunt primer la seua inquietud  davant de l’impagament de les seues nòmines durant els últims quatre mesos. Estos retards estan causats, al seu torn, per les demores dels pagaments de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives a AFEMA. Este incompliment dels compromisos adquirits dels pagaments no és una qüestió nova, sinó que es tracta d’una situació que els treballadors estan suportant des de fa ja més de set anys.

Igualment, els assistents a la reunió d’avui han comunicat al defensor del poble valencià els reiterats intents de posar-se en contacte amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, però fins a hores d’ara encara no ha sigut possible. Per tot això, han comunicat al Síndic la seua decisió d’iniciar una vaga indefinida a partir de dilluns pròxim, dia 3 d’octubre.

Per la seua banda, l’adjunt primer, Ángel Luna, ha mostrat la seua preocupació pel panorama actual dels professionals i treballadors dels centres gestionats per Afema, i sobretot per la possible falta d’atenció dels aproximadament dos-cents usuaris que són atesos diàriament en els diversos recursos de salut mental que gestiona esta Associació. En relació amb este problema concret, el Síndic té obert un expedient de queixa des del maig de 2016. 

 

Pertorbacions del somni, mal de cap, problemes estomacals, tensions fisiològiques, reaccions cardiovasculars, sordesa, trastorns psicològics i psiquiàtrics… estos són alguns dels efectes que produïx el soroll en la salut de les persones. Avui dia no hi ha dubte que este soroll no desitjat i nociu, juntament amb les vibracions que provoca, quan és continu i excedix uns determinats paràmetres, pot arribar a representar un factor de pertorbació en la qualitat de vida de les persones, i més encara si este soroll envaïx el nostre espai més íntim i privat, el domicili.

Des dels sorolls procedents de bars, terrasses, botelló, discoteques, fàbriques, maquinària, trànsit de vehicles, estacions de tren, aeroports, casals fallers, barraques, tendes de festes, campanars, fins als sorolls dels mateixos veïns adjacents; estes són les fonts generadores de molèsties acústiques més recurrents d’acord amb les queixes que la ciutadania fa arribar al Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana. El soroll o la contaminació acústica constituïx un dels motius més importants de queixes que rep el defensor del poble valencià diàriament, i així ho demostren les 569 queixes tramitades per esta institució durant l’any 2015.

No és un problema particular de la Comunitat Valenciana, sinó que sembla que la societat espanyola és una societat “sorollosa”. Així ho ha considerat l’OMS, que conclou que Espanya és el segon país més sorollós del món, darrere del Japó. Esta dada potser ajuda a entendre les dificultats que troben les persones afectades per a aconseguir una protecció efectiva contra la contaminació acústica, com també és la raó per la qual les Jornades de Coordinació de Defensors del Poble, que van concloure divendres passat, es dedicaren a la invasió dels sorolls en els domicilis.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana i els seus homòlegs han consensuat un decàleg de propostes en el qual sol·liciten a les administracions públiques, entre altres coses, que reconeguen el dret de les persones a tindre un domicili lliure de sorolls; la protecció del dret al seu descans, com també el dret a la intimitat personal i familiar, i el dret a la seua integritat física i psíquica.

Per a garantir de manera real i efectiva el compliment d’estos drets, el Síndic remetrà a les entitats locals de la Comunitat Valenciana i a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural este document encaminat a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Entre les propostes destaca la creació d’una unitat de policia ambiental especialitzada en la inspecció i el control de sorolls tant en territori urbà com en el rural.

El Síndic recorda que les administracions públiques tenen l’obligació d’actuar davant de qualsevol alteració de la pau familiar i de l’entorn en què es desenvolupa la vida íntima o privada. Per a exercir esta potestat “irrenunciable”, els ajuntaments compten amb diferents eines administratives que van des de sancions econòmiques fins a la clausura de les activitats. Sobre este aspecte, els defensors consideren que l’Administració ha de ser més activa i eficaç a l’hora d’inspeccionar les activitats sorolloses i en el control posterior del compliment de les mesures correctores exigides.

Però també és imprescindible que la ciutadania siga conscient del seu deure de respectar els drets de les altres persones, entre els quals està el dret al descans. Tot partint del fet que el gaudi d’estos drets és una obligació, no solament dels poders públics, sinó també de la societat civil, els defensors proposen impulsar l’educació cívica en els centres educatius i les campanyes informatives i de sensibilització.

Finalment, els defensors deixen la porta oberta a un debat en profunditat de la legislació vigent sobre el soroll i avaluar la possible millora de la regulació del soroll provocat per particulars i que afecte terceres persones. 

Vegeu el Decàleg de les defensories contra el soroll.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, i els adjunts Ángel Luna i Carlos Morenilla participen avui i demà en les XXXI Jornades de Coordinació de Defensors del Poble que enguany tenen lloc al Parlament de Navarra.

La presidenta de la Comunitat foral, Uxue Barkos, conjuntament amb la presidenta del Parlament de Navarra, Ainhoa Aznárez, i la defensora del Poble, Soledad Becerril, han estat les encarregades d’inaugurar estes jornades el tema central de les quals és enguany el soroll i la protecció dels drets a la integritat física i psíquica. Es tracta d’una qüestió que preocupa cada vegada més les ciutadanes i els ciutadans valencians que acudixen al Síndic de Greuges, amb 569 queixes tramitades sobre este tema durant l’any 2015. 

Igualment, l’OMS assenyala que Espanya és “un dels països més sorollosos del món” i, per tant, “cal protegir d’una manera més eficaç el dret dels ciutadans perquè el seu domicili romanga lliure de immissions sorolloses”. En ser conscients d’estes dades, els defensors del poble han volgut abordar esta qüestió de manera aprofundida.

Amb este objectiu, el professor de dret administratiu de l’UPNA, José Francisco Alenza García, exposarà les mesures que les administracions poden adoptar per a fer front al soroll i protegir el domicili particular dels ciutadans davant de les diverses fonts de soroll.

Per la seua banda, el fiscal especial de Medi Ambient del Tribunal Suprem, Antonio Vercher Noguera, analitzarà les conseqüències penals que es deriven per a aquells qui envaïxen els domicilis dels ciutadans mitjançant l’emissió de sorolls de manera contínua i elevada, i posen en risc la integritat dels residents.

Així mateix, el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, Francisco Javier Fernández Urzainqui, exposarà els mecanismes que el dret civil posa a la disposició de les persones els domicilis de les quals han estat envaïts per sorolls procedents de tercers i que no tenen el deure de suportar.

Les jornades continuaran amb dues taules redones, la primera constituïda per representants de la Policia Municipal de Pamplona i la Policia Foral, com també per una persona membre de la Unitat Administrativa Ambiental de l’Ajuntament de Saragossa, qui descriuran la manera d’actuar de la policia i dels municipis quan reben denúncies dels ciutadans a causa de sorolls al seu domicili.

La segona taula estarà integrada pel tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Pamplona, Aritz Romeo, l’alcalde de Tudela, Eneko Larrarte, i el tinent d’alcalde de Medi Ambient de l’Ajuntament de Màlaga, Raúl Jiménez Jiménez, els quals aportaran la seua valoració sobre l’actuació municipal davant de la contaminació acústica.

 

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha proposat a la Conselleria d’Educació que estenga la prestació gratuïta del servici de menjador escolar a tots aquells alumnes residents en zones rurals allunyades de nuclis urbans de població.

Este suggeriment del defensor del poble valencià respon a la queixa presentada per una mare, en què relatava que l’any 2013 van tancar l’únic col·legi públic que hi havia a la pedania en què residixen, per la qual cosa els seus fills van haver d’assistir a una altra escola pública a 12 quilòmetres de sa casa. L’horari de classes d’este centre és de 9 a 12’30 h i de 15 a 16’30 h, la qual cosa obliga els seus fills a quedar-se al menjador amb la despesa que això comporta.

L’afectada apuntava en el seu escrit que molts pares no poden afrontar esta despesa i que inevitablement se’ls acumulen els deutes amb el col·legi. Segons sembla, el col·legi ha comunicat a les famílies que, per a poder utilitzar el servici del menjador, han d’estar al corrent de les despeses i si no és així els xiquets hauran de tornar a dinar a les seues cases.

Sobre este assumpte, la Conselleria d’Educació va comunicar al Síndic la seua voluntat de prestar el servici de menjador gratuït en aquelles zones rurals allunyades dels nuclis de població a fi d’assegurar el dret a l’educació proclamat en la Constitució espanyola. De fet, va apuntar que s’estava treballant en la modificació de la normativa que regula estes ajudes amb la finalitat d’ampliar el seu àmbit d’aplicació.

El Síndic de Greuges és coneixedor de les dificultats de moltes famílies que, a causa de la crisi econòmica viscuda, els resulta impossible assumir les despeses d’escolarització dels seus fills. Tot i ser conscient dels esforços de l’Administració educativa perquè les ajudes destinades a estos servicis arriben a més famílies, el Síndic compartix amb l’autora de la queixa la necessitat que estos alumnes, escolaritzats en centres considerablement allunyats de les seues cases, puguen beneficiar-se del servici del menjador escolar gratuït. En este sentit, Cholbi subratlla la incapacitat de moltes famílies per a fer front, no sols al pagament d’este servici, sinó també al fet de recollir els seus fills a l’hora de menjar i tornar-los a portar al centre de nou.

A més, segons el parer del Síndic, les ajudes i subvencions al menjador i transport escolar són una via importantíssima, tant per a evitar les dificultats en l’accés a l’educació, com per a conciliar la vida familiar i laboral de manera efectiva i real, atesa l’estructura familiar en què els dos pares treballen o l’existència de famílies monoparentals.   

 

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, va rebre la queixa d’un veí de Polop que manifestava les molèsties que està suportant ell i la seua família durant més de 4 anys a causa del desenvolupament de l’activitat d’una instal·lació equina. D’acord amb l’afectat, el seu habitatge es troba “totalment ple de pols groguenc, d’una mescla d’arena, orí i femta dels cavalls que conviuen amb nosaltres a escassos dos metres de distància”, sense oblidar el soroll provocat pels animals.

De l’estudi de l’expedient de queixa, el defensor del poble valencià sosté que ens trobem amb l’exercici d’una activitat molesta que està funcionant més de 4 anys sense llicència ambiental i que a més es troba en sòl no urbanitzable sense haver acreditat la prèvia obtenció de la preceptiva declaració d’interès comunitari. Tampoc li consta al Síndic que hagen esmenat les deficiències advertides des de la Secció de Qualitat Ambiental de la Conselleria (estudi de inundabilitat, estudi acústic, mesures correctores eficaces per a minimitzar la pols i femers estancs).

Per tot açò, Cholbi ha sol·licitat a l’Ajuntament de Polop de la Marina que adopte totes les mesures previstes legalment per a evitar les molèsties que injustament estan suportant l’autor de la queixa i la seua família durant tots estos anys.

En aquest sentit, el defensor explica que, d’acord amb la normativa vigent i a fi d’evitar les molèsties causades a les persones afectades, l’Administració local pot, prèvia audiència a l’interessat, declarar la clausura i tancament del local, així com requerir l’adopció de mesures correctores que eviten les molèsties. Tot açò, amb independència de l’inici i resolució del corresponent expedient sancionador. 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una investigació amb la finalitat de conéixer i supervisar l’atenció que es presta als menors estrangers que arriben a la Comunitat Valenciana. Una problemàtica que, a causa de la seua especial idiosincràsia, és motiu d’interés constant del defensor del poble valencià.

La denominació “Menor Estranger No Acompanyat” fa referència a la persona estrangera menor de 18 anys que arriba al territori espanyol sense venir acompanyat/da d’un familiar o adult responsable d’ell/ella, per la qual cosa es troba en situació real de desemparament. Este context d’especial vulnerabilitat obliga l’Administració a exercir la seua tutela i oferir-li atenció social, escolar, assistencial i sanitària a través del sistema de protecció de menors de la Comunitat Valenciana.

El fenomen dels menors estrangers no acompanyat ha sigut recurrentment analitzat per esta institució. Sense anar més lluny, a començament del 2016 el Síndic va obrir un expedient per a conéixer la problemàtica dels xiquets refugiats que fugen dels seus països d’origen que estan implicats en conflictes armats. Esta vegada, el defensor valencià volia conéixer les actuacions que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives tenia previstes per a assegurar l’atenció d’un col·lectiu de menors en situació de risc real de caure en les xarxes de les màfies i traficants. Igualment, l’any 2012, com a resultat de la tramitació d’una queixa d’ofici, el Síndic va dictar una sèrie de recomanacions sobre l’atenció als menors estrangers no acompanyats.

En els últims dies hem pogut viure de prop el drama de la immigració amb l’arribada de quatre pasteres que portaven més de 50 immigrants a l’illa alacantina de Tabarca. Segons les notícies, tretze són menors estrangers no acompanyats que ja han sigut traslladats al centre d’acolliment de menors d’Alacant.

Successos com el d’esta setmana, que demostren l’augment de casos de menors que arriben sols al nostre territori, fan que esta institució seguisca estant molt pendent de l’atenció que reben per part de l’Administració. A partir d’estos fets, el Síndic ha considerat oportú dur a terme una investigació i així fer el seguiment de les recomanacions dictades l’any 2012 i continuar avançant en la protecció dels drets reconeguts a estos menors.