L’escola és per naturalesa un lloc de relació, en el qual no tenen cabuda la discriminació ni la humiliació; un entorn on els nostres xiquetes i xiquets han d’estar a resguard d’actituds i comportaments violents. No oblidem que els menors van al col·legi, no solament per a adquirir coneixements, sinó també per aprendre a viure sense violència, i respectar i valorar la diversitat com a valor fonamental de la nostra societat.

Tot partint d’esta premissa, i amb l’objectiu d’analitzar l’evolució quantitativa i qualitativa de casos de violència, assetjament i ciberassetjament en les escoles de la Comunitat Valenciana, fa dos mesos es va constituir un grup de treball dins de l’Observatori del Menor del Síndic, que avui s’ha reunit per segona vegada.

Els membres d’este grup, entre els quals es troben alguns representants de la Fundació Diagrama, ADIES CV, Save the Children, Col·legi Oficial d’Educadors Socials, AVALCAE, Pares 2.0 i del Síndic de Greuges, presentaran un informe a la fi del mes de novembre en el qual proposaran una sèrie de recomanacions dirigides a perfeccionar l’abordatge d’esta qüestió i, conseqüentment, reduir la seua incidència entre els nostres escolars.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert avui una queixa d’ofici per a investigar l’atenció que s’està prestant en la residència mixta de tercera edat del municipi valencià de Carlet. 

El defensor del poble valencià ha pres esta decisió alertat pels mitjans de comunicació que descriuen situacions de desatenció dels residents que fins i tot arriben a posar en risc la seua seguretat. En concret, assenyalen que no ha sigut possible posar en funcionament el protocol de caigudes, a causa de la falta de personal que impedix la cobertura adequada dels torns de treball. 

Davant la gravetat de l’assumpte, la institució es va a dirigir a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a sol·licitar-li informació sobre les circumstàncies que han concorregut en este succés i comprovar si s’estan complint els criteris bàsics de qualitat i respecte als drets de les persones usuàries. A més, el Síndic també s’ha interessat per les denúncies del comité d’empresa que han esmentat la falta de personal en este centre, gestionat per la Generalitat, una situació que impossibilitaria cobrir les necessitats dels seus usuaris i usuàries.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut esta setmana la resposta de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural en què accepta la petició d’esta institució que s’adopten les mesures necessàries per a restaurar les vies pecuàries afectades per les obres d’ampliació del tercer carril de l’A-3 a la província de València.

Fa uns mesos, l’Associació per a la Defensa de les Vies Pecuàries va presentar una queixa davant del Síndic per la falta de resposta a diverses sol·licituds d’informació ambiental, la primera del juny de 2013, relacionades amb els talls de vies pecuàries com a conseqüència de les obres de l’A-3 a la província de València.

TERMES MUNICIPALS AFECTATS

Es tracta d’unes obres que han provocat el tall, de vegades sense possibilitat de pas, d’algunes vies pecuàries entre les quals figuren la canyada Reial de la Manxa o de Conca, l’assegador del Gall a Buñol, la vereda del Roig, la vereda de l’Assegador Vell, la vereda reial de Gestalgar a Godelleta a Xiva. Les afeccions, segons l’associació, que afecten els termes de Villargordo del Cabriel, Caudete de las Fuentes, Utiel, San Antonio i San Juan de Requena, Siete Aguas, Buñol, Chiva, Cheste, Loriguilla, Quart del Poblet, Xirivella i Mislata.

Arribats a este punt, el Síndic recorda que les vies pecuàries són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, són inalienables (no es poden vendre ni comprar), imprescriptibles i inembargables. D’acord amb la legislació vigent, quan es projecta una obra pública, l’Administració actuant (en este cas el Ministeri de Foment) ha d’assegurar que el traçat alternatiu de la via pecuària garantisca el manteniment de les seues característiques i la continuïtat del trànsit ramader, com també els altres usos compatibles. Ara bé, correspon a la Generalitat l’administració, conservació, millora, recuperació, tutela i defensa de les vies pecuàries l’itinerari de les quals discórrega per la Comunitat Valenciana.

Per tot això, el defensor del poble valencià va instar la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural a adoptar les mesures necessàries per a restaurar totes les vies pecuàries afectades per les referides obres. Una recomanació que ha sigut acceptada per l’Administració autonòmica, la qual, segons ha comunicat a esta institució, ja ha sol·licitat al Servici Territorial la redacció d’un informe sobre el possible incompliment de la legislació pecuària, que es traslladarà al Ministeri de Foment perquè, si escau, duga a terme les actuacions complementàries necessàries per a complir la llei.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a demanar-li que, a l’espera de l’entrada en vigor de la llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere, adopte les mesures administratives necessàries per a evitar situacions de patiment per exposició pública o de discriminació per motius d’identitat de gènere.

Estes mesures administratives estan referides al canvi de nom que apareix en la targeta sanitària per a fer-ho d’acord amb la identitat de gènere. Una qüestió plantejada per un ciutadà que va demanar la mediació del Síndic per a resoldre una situació que afecta moltes persones transsexuals, ja que actualment els requisits i els tràmits burocràtics para per a demanar el canvi de nom en la targeta sanitària són excessivament complexos, ardus i sobretot molt llargs.

L’interessat detallava al Síndic que el fet que en la targeta sanitària apareguera el nom de naixement i no el nom amb què se sentia identificat provocava situacions molt incòmodes i enutjoses, no sols per a ell sinó també per al personal sanitari que l’atén. Per això, i atés que la targeta SIP no té altres repercussions més enllà de les finalitats medicosanitàries, esta persona sol·licitava que, una vegada que el psicòleg responsable del procés de reassignació de sexe ho considere oportú, l’Administració poguera emetre una nova targeta sanitària a la persona transsexual que ho demane amb el nom d’acord amb la seua identitat.

El Síndic de Greuges és coneixedor de l’especial sensibilitat del Consell sobre esta qüestió i del fet que, actualment, s’està tramitant una llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere impulsada des de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Concretament, en el títol III del document es fa referència al tractament administratiu de la identitat de gènere, en què s’aborden qüestions relacionades amb la documentació administrativa.

No obstant això, a l’espera de l’entrada en vigor de la referida norma valenciana, com també de les seues normes de desplegament, el Síndic considera que la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha d’adoptar les mesures administratives que siguen necessàries per a evitar situacions de patiment per exposició pública o de discriminació per motius d’identitat de gènere.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit esta setmana a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports per a fer-li arribar dues recomanacions i resoldre així la queixa presentada per l’Associació d’Interins Docents per un Acord Just (AIDAJ) i més d’un miler de persones afectades  per la rebaremació de la borsa de treball docent després de la sentència 402/15 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

De l’estudi de la queixa, segons el parer del defensor del poble valencià, “no queda prou clar quins han sigut els paràmetres o criteris que han permés aplicar els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat. Respecte d’això, el Síndic urgix l’Administració educativa a adoptar mesures normatives perquè, a la major brevetat i de forma indubtable, es garantisquen al màxim estos principis constitucionals tant en la baremació dels aspirants com en la seua posició en les borses de treball d’interins docents.

ANTECEDENTS

Segons les persones afectades que van acudir al Síndic, el problema es va originar després de l’aplicació de la Sentència 402/15, de 2 de juny, de la sala contenciosa administrativa del TSJ, que anul·lava l’Acord que ordenava les borses d’interins docents de 3 d’abril de 2013 per un defecte en el temps de la seua execució, sense entrar a valorar el fons de l’Acord. A partir d’ací, a causa de l’execució de la sentència, les borses d’interins van passar a ser reordenades amb els criteris establits  en l’Acord de 23 de novembre de 2010.

NATURALESA TRANSITÒRIA DEL PERSONAL FUNCIONARI INTERÍ

En la seua resolució, el Síndic reflexiona sobre l’ús desnaturalitzat de la funció pública que han pogut dur a terme algunes administracions en concatenar nomenaments de funcionaris interins per a ocupar llocs vacants. No és la primera vegada que des d’esta institució es tramiten queixes en què l’Administració no opta per amortitzar les places vacants, però tampoc les inclou en una oferta d’ocupació pública i hi al·lega limitacions en la llei de pressupostos i relatives al percentatge de taxa de reposició.

Sobre este argument, el defensor del poble valencià coincidix plenament amb el fonament d’una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (dictada al març de 2016), que  matisa que les places vacants ocupades per interins no han d’estar dins de la taxa de reposició, ja que, com que ja estan dotades pressupostàriament, no hi ha cap motiu econòmic que ho avale. És a dir, la justificació de la limitació de la llei de pressupostos, que no és una altra que estalviar i no augmentar el dèficit públic, no seria vàlida per a estos casos.

En conclusió, el Síndic de Greuges entén que la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha de traure a oferta d’ocupació pública les places vacants ocupades per personal interí docent, llevat que decidisca amortitzar-les. I que esta provisió definitiva per part de funcionariat de carrera s’haurà de dur a terme mitjançant procediments previstos en la normativa de funció pública.

BORSES D’INTERINS

Sobre les borses de treball, el Síndic entén que són instruments que utilitzen les diverses administracions per a poder comptar amb un determinat grup de persones que complixen els requisits exigits prèviament i manifesten la seua voluntat d’acudir a les crides que se’ls fa per a cobrir de manera temporal les vacants o substitucions que es produïsquen en estos llocs.

En este punt concret, el defensor al·ludix a la jurisprudència del Tribunal Constitucional quan recorda que, tot i ser cert que les lleis oferixen a l’Administració un ampli marge per a regular les proves de selecció de funcionariat i establir els mèrits i les capacitats que s’hi prendran en consideració, esta llibertat està limitada per la necessitat de no crear desigualtats que siguen arbitràries o incompatibles amb els principis de mèrit i capacitat.

D’acord amb el parer del Síndic, després de l’estudi de la queixa no queda prou clar quins han sigut els paràmetres o criteris que han permés aplicar els principis constitucionals abans citats. Per això considera necessari que la Conselleria d’Educació adopte, a la major brevetat, les mesures escaients per a garantir l’aplicació dels principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, publicitat i objectivitat, sense marge de dubte, en la baremació de les persones aspirants i en la seua posició en les borses de treball de personal docent interí.

 

 

Al mes de juliol es va complir un any des que, tant la Conselleria de Sanitat Universal, com l’Ajuntament de Valencia van acceptar la recomanació del Síndic i es van comprometre a adoptar totes les mesures necessàries per a eliminar el greu problema de sorolls generat per les instal·lacions de la bugaderia de l’antic hospital La Fe de Valencia i que injustament suporten els veïns, dia i nit, durant quasi tres dècades.

En la seua resposta, l’Ajuntament de Valencia va informar el Síndic de les diverses visites d’inspecció amb els respectius mesuraments sonomètrics que van donar com a resultat que efectivament els nivells de soroll excedien els límits màxims legals tant en l’horari diürn com en el nocturn. Alguna d’estes personacions de la Policia Local es van dur a terme en horari nocturn (a la 1.25 de la matinada) i hi van comprovar que el llavador es trobava en funcionament i emetia un fort soroll que “era clarament perceptible des de la via pública”.

Per la seua banda, l’Administració sanitària, conscient del problema real de sorolls, sobretot en horari nocturn, va comunicar al Síndic les últimes mesures adoptades respecte d’això i les condicions imposades a l’empresa adjudicatària que exercix l’activitat de la bugaderia, que obliga a finalitzar la jornada a les 22.00 h per a complir les ordenances municipals sobre contaminació acústica.

Uns mesos més tard, al desembre de 2015, esta institució va intervenir en l’assumpte després de comunicar a l’autor de la queixa que no s’havien esmenat les deficiències i que els forts sorolls i molèsties continuaven tots els dies de la setmana (dia i nit) llevat del dissabte a la nit, i insistien en el fet que era justament en arribar les hores de la matinada quan estos sorolls es feien “insuportables”. L’afectat va confessar al Síndic que tot este problema li estava provocant episodis d’estrés que li impedien agafar el son adequadament i que la seua dona “es troba afectada psicològicament per esta situació, perquè és francament insofrible aguantar dia rere dia, després de 30 anys, una càrrega ambiental de decibels incompatible amb el descans i una convivència normal”.

Respecte dels problemes de soroll, des del Síndic no ens cansem de repetir que, tal com han declarat els tribunals de justícia, la contaminació acústica per damunt dels límits legals incidix perniciosament sobre el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili, com també sobre els drets constitucionals a la protecció de la salut, a un medi ambient adequat i a un habitatge digne. I és per això que resulta totalment ineludible la seua ferma protecció per part dels poders públics.

Amb l’objecte d’evitar i minimitzar les molèsties acústiques causades injustament a la ciutadania, la legislació vigent habilita l’Administració local i autonòmica perquè adopten mesures correctores que poden anar des de la sanció administrativa , l’ordre de clausura o el tancament del local, fins a la suspensió immediata del funcionament de la font pertorbadora fins al moment en què es corregisquen les deficiències existents.

Per tot això, el defensor valencià s’ha tornat a dirigir a les dues administracions afectades per a urgir-los a extremar al màxim els seus esforços per a eliminar les greus, reiterades i constants molèsties acústiques que suporta injustament la persona que va presentar la queixa i la seua família.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit al consistori alacantí per a reiterar-li que l’estructura metàl·lica de 28 metres d’alçària que forma una torre per a suport d’antena de telecomunicacions no té llicència municipal d’obres, per la qual cosa insta que siga retirada i desmantellada.  

Ja l’any 2010 el Síndic va dictar una recomanació en el mateix sentit, que va ser acceptada per l’Administració local. Davant de la falta de compliment de la recomanació, l’AMPA del CEIP Els Ametlers, juntament amb l’Associació de Veïns del Rebolledo, es van tornar a dirigir a esta institució per a denunciar esta falta de compliment i manifestar la seua preocupació per la salut dels veïns i escolars.

Una vegada admesa a tràmit la queixa, l’Ajuntament d’Alacant va informar el defensor del poble valencià que la instal·lació disposava de llicència de 1988 per a la construcció d’un edifici destinat a central telefònica. Posteriorment, en 1998, es va atorgar llicència d’obra menor amb projecte per a la instal·lació d’un pal al pati. Igualment, advertix que no és competència de l’Ajuntament autoritzar l’activitat i el funcionament de les estacions base de telefonia mòbil, però que ha estat en contacte amb les persones afectades a fi de buscar-hi una solució satisfactòria.

Sobre la informació remesa el Síndic de Greuges matisa en la seua resolució que “una cosa és la llicència d’activitat i de funcionament de les estacions base de telefonia mòbil, per a la qual no té competència l’Ajuntament, i una altra ben distinta és la llicència d’obra, que sí que és preceptiva i necessària per a instal·lar una torre metàl·lica de 28 metres”.

No obstant això, l’Ajuntament entén que la torre està emparada per la llicència d’obra menor amb projecte, atorgada en data 27 de febrer de 1998 per a un pal, però no ha remés al Síndic una còpia de la llicència per a poder comprovar que, efectivament, permet expressament la col·locació, ja no d’un pal qualsevol, sinó d’una torre metàl·lica de grans dimensions amb 28 metres d’alçària.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha plantejat a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport la possibilitat de modificar l’Ordre (59/2010, de 2 de juny) per la qual es regixen els Premis Extraordinaris al Rendiment Acadèmic en Educació Primària per a poder reconéixer este mèrit i esforç a tots i totes les alumnes que reunisquen els requisits legals exigibles per a esta distinció.

Esta petició del Síndic es produïx després de rebre la queixa d’una mare que exposava que la seua filla havia obtingut en totes les assignatures del tercer cicle de Primària la qualificació “excel·lent” i, no obstant això, havia estat exclosa dels Premis Extraordinaris al Rendiment Acadèmic d’Educació Primària concedits per la Conselleria, perquè el centre havia proposat tres alumnes que, igual com la seua filla, havien obtingut una nota mitjana de deu.

L’exclusió d’esta alumna per a optar als esmentats premis està motivada pel fet que, encara que els guardons no comporten cap import econòmic, cada centre docent només pot proposar-hi un màxim de tres candidatures. Per això, és el professorat del centre qui s’encarrega de triar, entre els i les alumnes que complixen els requisits legals, qui optarà a rebre este premi.

Els i les alumnes premiats reben un diploma d’excel·lència en el rendiment escolar expedit per la Conselleria i així es consigna tant en l’informe d’aprenentatge com en l’expedient acadèmic, però no comporta cap import econòmic. Per tant, la finalitat dels premis extraordinaris no és una altra que reconéixer públicament l’esforç i la dedicació de l’alumnat en esta etapa d’Educació Primària; sens dubte, també constituïxen un estímul per a l’esforç i un al·licient perquè els escolars, després de la seua etapa en Primària, prosseguisquen amb èxit els seus estudis futurs.

Tenint en compte tot això, el Síndic de Greuges considera que no s’hauria de limitar a tres el nombre d’alumnes per centre que poden optar als premis, sinó que s’hauria d’atorgar a cada alumne que complisca els requisits legals establits, és a dir, una nota mitjana de 10, a fi que realment siga un estímul i reconeixement a l’esforç i mèrit d’estos i estes menors.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit recentment a la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques per a recomanar-li que incloga en la corresponent oferta d’ocupació pública dues places vacants de sociòlegs ocupades des de fa més de deu anys per interins, llevat que es considere que els llocs són innecessaris i siguen amortitzats.

Així respon el defensor del poble valencià a la queixa d’un afectat que des de l’any 2009 està reclamant que isquen a oferta pública estes dues places amb categoria de sociòleg/òloga exercides per personal interí. Encara que inicialment la llavors Conselleria de Justícia va mostrar la seua voluntat d’incloure-les en la següent oferta d’ocupació pública, no ho va materialitzar en la següent convocatòria de 2011, tot argumentant que no les incloïa per una limitació legal pressupostària i de la taxa de reposició. Recentment, a la fi de 2015, es va convocar una nova oferta d’ocupació pública i novament no s’hi inclogueren estes dues places.

L’afectat, que va acudir al Síndic, es lamentava que les places en qüestió, catalogades com a “sociòleg/òloga”, van ser oferides a les persones que van aprovar una oposició en què el requisit era tenir la Llicenciatura en Psicologia, un concurs públic a què esta persona, paradoxalment, no va poder presentar-se per ser sociòleg.

De l’informe que la Conselleria va lliurar al Síndic sobre este assumpte es desprén que l’Administració no ha optat per amortitzar estes dues places de sociologia però tampoc les ha incloses en una oferta d’ocupació pública, tot al·legant limitacions legals pressupostàries i relatives al percentatge de taxa de reposició.

Sobre este últim argument, el defensor del poble valencià recorda que una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó dictada al març de 2016 matisa la interpretació correcta de la norma esgrimida per l’Administració: les places vacants ocupades per interins no han d’estar dins de la taxa de reposició ja que, com les places ja estan dotades pressupostàriament, no hi ha cap motiu econòmic que ho avale. És a dir, la justificació de la limitació de la Llei de pressupostos, que no és una altra que l’estalvi i no augmentar el dèficit públic, no seria vàlida per a estos casos.

En conclusió, el Síndic de Greuges entén que les places vacants ocupades per personal interí, llevat que es decidisca la seua amortització, hauran de ser oferides per a la seua provisió definitiva per funcionaris i funcionàries de carrera mitjançant els procediments previstos en la llei basats en principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Per tant, el nomenament de funcionaris interins i la contractació laboral temporal han de ser transitoris i, tan ràpidament com siga possible, les administracions públiques han de proveir eixes places vacants pels procediments previstos en l’Estatut Bàsic dels Empleats Públics (EBEP) i en la Llei de funció pública valenciana.