El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha defensat avui l’Informe anual 2015 de la institució davant de la Comissió de Peticions. Es tracta d’un document que el defensor del poble valencià va lliurar el passat 31 de maig al president de les Corts, Enric Morera, i a tots els grups parlamentaris.

Durant la seua exposició, Cholbi ha fet un repàs quantitatiu de les queixes presentades al llarg de 2015 per la ciutadania, que fan un total de 13.604 queixes, 32 de les quals van ser iniciades d’ofici; esta xifra representa un augment en comparació amb l’any 2014, en què es van rebre 13.029 queixes en la institució, la qual en va iniciar 19 d’ofici.

Cholbi ha destacat el significatiu grau d’acceptació per part de les administracions públiques de les resolucions dictades pel Síndic durant el 2015, que enguany és del 85%.  Així mateix, el defensor del poble valencià ha destacat que, d’un total de 12.674 queixes tancades durant el 2015, el 76% s’ha solucionat de manera favorable per al ciutadà, un percentatge que evidencia l’elevat grau de col·laboració de l’Administració amb esta institució. 

Aplicació de la Llei de la dependència 

En el torn de resposta a les preguntes plantejades pels representants dels grups parlamentaris, l’adjunt primer, Ángel Luna, ha insistit en el fet que el Síndic no ha declarat hostil cap administració i ha aclarit que hi ha hagut alguna discrepància de criteris, tant amb l’anterior Conselleria de Benestar Social, com amb l’actual Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Estes “distintes maneres de veure les coses” estan relacionades amb els terminis per a resoldre els expedients i la suspensió “que no supressió” de les prestacions durant dos anys que es va dur a terme per als curadors no professionals en l’àmbit familiar. Luna ha matisat que, tot i que el nou Consell va recompondre esta situació en les noves resolucions, este nou tractament no va ser aplicat amb efectes retroactius. 

També ha reconegut diferències de criteri amb l’Administració quant a la incoació d’ofici dels expedients de responsabilitat patrimonial en aquelles situacions en què mor un ciutadà després d’esperar el PIA durant anys.

Habitatge públic en lloguer

En matèria d’habitatge, l’adjunt primer ha apostat per un canvi de concepció política d’habitatge en este país, on tradicionalment s’ha mantingut una perspectiva econòmica, i donar prioritat a les ajudes per a l’adquisició d’un habitatge. Luna ha manifestat que “cal canviar el paradigma;  no s’ha de garantir el dret a un habitatge en propietat, sinó el dret al seu ús i gaudi.  Es troba a faltar més habitatge públic en règim de lloguer per a atendre a tots els col·lectius socials” i ha reconegut que la institució continua rebent moltes queixes sobre adjudicació d’habitatge públic.

Barracons i drets lingüístics

Per la seua banda, l’adjunt segon, Carlos Morenilla, ha contestat a les preguntes plantejades pels membres de la Comissió en relació amb la dotació i situació de les instal·lacions educatives a la Comunitat Valenciana, i ha insistit en la necessitat d’adequar els centres escolars i acabar amb les deficiències en les infraestructures d’estos; així mateix, ha reiterat el caràcter provisional i excepcional dels “barracons”.

Morenilla ha matisat que tant l’Administració local com l’autonòmica accepten el 99% les recomanacions del Síndic en relació amb l’ús del valencià. També ha recordat el deure legal de les administracions de respectar el dret de la ciutadania a triar la llengua en què vol relacionar-se amb l’Administració, el qual, de vegades, és vulnerat.

Observatori del Menor

L’adjunt segon ha remarcat igualment la importància que té l’Observatori del Menor per a una institució com el Síndic, que defensa els drets dels menors, a causa del nombre insignificant de queixes que estos presenten, ja que oferix la possibilitat de mantenir un contacte permanent amb les associacions, els col·lectius i professionals que treballen directament amb ells, tant en l’àmbit sanitari, com en el social i educatiu. Així mateix, ha comunicat que, recentment, des d’este òrgan s’ha creat un grup de treball per a abordar la problemàtica de l’assetjament i la violència escolar.   

Finalment, José Cholbi s’ha compromés davant de la Comissió de Peticions a continuar treballant des del diàleg i la col·laboració institucional  per a resoldre els problemes que ens planteja la ciutadania. “Hi pot haver diferències d’opinions, però compartim el mateix objectiu: el servici a la ciutadania”. De la mateixa manera, ha invitat els diputats a presentar qualsevol tipus de suggeriment per a millorar el treball d’esta institució i ha agraït al president de les Corts, Enric Morera, el seu inestimable suport a la labor que realitza el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana.

 Adjuntem el discurs del Síndic

El síndic de greuges, José Cholbi, i l’adjunt primer, Ángel Luna, han mantingut avui una trobada de treball amb el conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, a la seu de la sindicatura.

En la reunió d’avui, que els dos representants han considerat molt positiva i profitosa, el conseller ha presentat el Codi de Bon Govern que s’ha aprovat recentment i que constituïx una sèrie de normes de conducta per als alts càrrecs de la Generalitat Valenciana i dels òrgans estatutaris, a fi d’afavorir el dret a una bona administració.

Així mateix, tant el conseller com el síndic han acordat establir una línia de col·laboració i coordinació en relació amb les queixes presentades sobre l’accés a la informació, ja que de vegades la ciutadania es dirigix a ambdós organismes (Síndic i Consell de la Transparència) per a resoldre les seues reclamacions sobre este tema.

Finalment, el Síndic ha agraït la visita del conseller i s’ha compromés a participar en la trobada de defensors municipals que tindrà lloc el pròxim 22 de juliol en el marc del curs d’estiu Diàlegs d’Estiu que organitza la Conselleria de Transparència a la seu Ciutat d’Alacant de la UA.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Alacant per a recomanar-li que adopte totes les mesures legals que siguen necessàries per a eliminar la contaminació acústica que suporten injustament els veïns a causa dels sorolls generats pels motors d’un hipermercat i les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies amb vehicles de gran tonatge.

D’esta manera respon el defensor del poble valencià a un ciutadà que va denunciar davant d’esta institució les insuportables molèsties acústiques que suporta al seu habitatge com a conseqüència de l’activitat d’este establiment. Segons l’afectat, els motors que té instal·lats el supermercat funcionen les 24 hores del dia,  tots els dies de l’any, emeten sorolls de diferent volum segons l’època de l’any i les condicions meteorològiques, per la qual cosa no es tracta d’un problema puntual de sorolls, sinó d’una modificació del medi ambient. A estes molèsties se suma l’activitat diària de càrrega i descàrrega dels camions frigorífics per a abastir el supermercat, fet que “pertorba de manera important el mode de vida” dels afectats, ja que els obliga a viure amb les finestres tancades i els impedix usar i gaudir el jardí. 

Sobre este assumpte, el consistori alacantí va informar el Síndic dels resultats negatius d’un primer mesurament i va avançar al defensor que, davant de la reiteració de la denúncia, n’ha sol·licitat una comprovació.

Respecte dels problemes de soroll, des del Síndic no ens cansem de repetir que, tal com han declarat els tribunals de justícia, la contaminació acústica per damunt dels límits legals incidix perniciosament sobre el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili, com també sobre els drets constitucionals a la protecció de la salut, un medi ambient adequat i un habitatge digne. És per això que resulta totalment ineludible la seua ferma protecció per part dels poders públics.

Amb l’objectiu d’evitar les molèsties acústiques causades injustament als veïns afectats, la normativa vigent valenciana establix que, amb audiència prèvia a l’interessat, es podrà declarar la clausura i el tancament del local, com també requerir l’adopció de mesures correctores que eviten les molèsties. Igualment, la legislació habilita els ajuntaments per a ordenar la suspensió immediata del funcionament de la font pertorbadora fins que siguen corregides les deficiències existents.

En el cas que ens ocupa, no consta a esta institució que l’activitat tinga el preceptiu permís municipal per a utilitzar vehicles amb pes superior a 12 tones. De la mateixa manera, el defensor recorda que està prohibida la realització d’operació de càrrega i descàrrega en horari nocturn que supere els límits legals establits, a les zones residencials o d’ús comunitari i docent.

Consulta la resolució del Síndic sobre este assumpte.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha tornat a dirigir a l’Ajuntament de Benicarló per segona vegada perquè aprove una ordenança municipal que regule les places d’estacionament per a les persones amb discapacitat en el seu municipi, en què incloga els criteris per a atorgar places d’aparcament personalitzades i, així, garantisca el dret d’estos veïns a ser atesos en condicions d’igualtat i objectivitat.

El defensor del poble valencià va reprendre este assumpte després de rebre un escrit del ciutadà que originàriament va presentar una queixa a començament del 2015. En l’escrit comunicava que l’Ajuntament, no sols no havia complit el compromís adquirit amb el Síndic al setembre de 2015 d’aprovar la norma esmentada, sinó que a més havia suprimit dues places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda després d’autoritzar la terrassa d’un bar a la zona.

Esta institució és especialment sensible amb els problemes de discriminació i els col·lectius més vulnerables, entre els quals es troben les persones amb discapacitat. El simple estudi de la normativa que sobre estes persones ha sorgit a l’empara de la Constitució posa de manifest l’obligació ineludible dels poders públics de perseguir i garantir la millora de la qualitat de vida d’este grup heterogeni de persones. Un col·lectiu que, en major o menor mesura, necessita garanties suplementàries per a viure amb plenitud de drets o participar en igualtat de condicions en la vida econòmica, social i cultural. Les persones amb discapacitat han de poder portar una vida normal, com també accedir als mateixos llocs, àmbits, béns i servicis que estan a disposició de qualsevol altra persona.

En este cas concret, el Síndic considera que ha transcorregut un temps més que suficient des que l’Ajuntament de Benicarló es va comprometre, al setembre de 2015, a adaptar i millorar l’ordenança existent,  i per això insta la corporació a aprovar la norma esmentada sense més dilació.

Igualment, el defensor valencià entén que l’eliminació de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda implica un retrocés en les polítiques d’inclusió d’este col·lectiu, per la qual cosa insta el consistori a fixar dues noves places d’estes característiques, llevat que s’acredite que les cinc existents eren excessives.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, va rebre fa uns mesos la queixa d’un veí de la Ribera Alta, en la qual, tot i que reconeixia la bona voluntat del centre educatiu, denunciava deficiències en l’atenció al seu fill amb una epilèpsia resistent als fàrmacs. Durant este curs en primer de batxillerat, el menor ha comptat amb una educadora a mitja jornada, una dedicació parcial que segons el pare no és suficient per la idiosincràsia de la malaltia que patix el seu fill. A més a més, des del començament del mes de novembre, a causa de problemes d’ajustos amb la medicació, el menor té episodis de crisis quasi diàriament. Davant d’este nou escenari, la família va dispensar al centre la medicació de rescat (vital per al menor davant d’una crisi convulsiva), però al cap de poc els va ser retornada, amb el vistiplau de la inspecció educativa, i hi al·legaven que “no estan obligats a administrar medicaments”. 

Així mateix, el pare també va traslladar al defensor del poble valencià diversos incidents que han provocat l’obertura d’expedients a l’alumne i que il·lustren la necessitat d’una atenció permanent per al seu fill. Es tracta de crisis epilèptiques que minven la seua capacitat de control, la qual cosa provoca esclats d’ira, seguits de fugida i posterior defalliment, amb pèrdua de consciència.

D’una banda, el Síndic de Greuges aplaudix la iniciativa conjunta de la Conselleria de Sanitat Universal i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, de crear un protocol d’atenció sanitària específica per a l’alumnat amb alguna malaltia crònica en els centres d’educació obligatòria. Este protocol comporta que cada centre d’educació obligatòria que depén de l’Administració educativa tinga adscrit un centre de salut de referència, amb el qual treballarà coordinadament per a valorar les necessitats d’atenció sanitària d’una manera particular i establiran les instruccions adequades per a cada cas.

Ara bé, les circumstàncies d’este cas concret, avalades pels múltiples informes mèdics i amb presència de crisis de diferents graus al llarg del dia, fan que el menor no puga romandre sol en cap moment, ni separar-se de la seua medicació. És per això que esta institució considera escaient l’assistència d’un professional de suport a temps complet, a fi d’evitar danys irreparables al menor i de no provocar situacions d’estrés i tensió, tant al menor com als companys i el professorat, davant de les conductes impredictibles de l’alumne. 

Per tot això, el Síndic de Greuges ha recomanat a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport que, amb caràcter d’urgència, dote este IES d’un educador/a a temps complet per a atendre les necessitats vitals de l’alumne. Igualment, el defensor també creu necessari que el personal docent del centre en qüestió estiga qualificat per a una possible intervenció sanitària a l’alumne. Finalment, Cholbi ha instat que es revisen els expedients relacionats amb este menor, ja que els episodis d’indisciplina podrien respondre a una manifestació de la seua malaltia i de la medicació pautada, i no a actituds conductuals negatives.

Així mateix, esta institució fa seues les reivindicacions d’associacions de pares i mares d’alumnes amb necessitats educatives especials, les quals exigixen per als seus fills, molts d’ells malalts crònics, una atenció que supere qualsevol obstacle i permeta la seua normalització escolar. En definitiva, la dotació de professionals específics de suport, com també dels recursos materials i les ajudes tècniques necessàries per a assolir els objectius establits per a tot l’alumnat.

El síndic de greuges, José Cholbi, ha rebut avui el president de les Corts Valencianes. És la primera visita d’Enric Morera a la seu del defensor del poble valencià. En l’acte institucional d’avui també han participat els adjunts primer i segon del Síndic, Ángel Luna i Carlos Morenilla, respectivament.

Durant la visita, Morera ha destacat la importància de la Sindicatura perquè suposa “un instrument molt útil per a queixar-se i per a reclamar els drets” que la ciutadania té atorgats per llei. Tanmateix, el president del parlament valencià ha reconegut la labor que està duent a terme esta institució i la transcendència que “per a l’arquitectura institucional de Les Corts i de la Generalitat significa tenir una Sindicatura que treballa d’una manera tan sensible”.

Per la seua banda, el síndic de greuges, José Cholbi, com a alt comissionat de Les Corts Valencianes, s’ha mostrat molt orgullós i satisfet per la visita d’Enric Morera a la institució. Ha destacat la bona sintonia i diàleg que existix amb l’actual president, qui ha mostrat sempre “una excel·lent predisposició i col·laboració” a l’hora de facilitar l’activitat i el treball que es duu a terme des de la Sindicatura.

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb satisfacció la resposta de l’Administració en què accepta “en la seua integritat” la recomanació del defensor del poble valencià en què l’urgia a impulsar l’aprovació del pla especial de protecció del Bé d’Interés Cultural (BIC) “Conjunt Històric de la Vila Joiosa”.

L’actuació del Síndic en este assumpte va estar motivada per la queixa que va presentar un ciutadà en què manifestava que havien transcorregut dotze anys des que el “Conjunt Històric de la Vila Joiosa” va ser declarat Bé d’Interés Cultural sense que fins a la data s’haja presentat ni s’haja aprovat el preceptiu pla especial de protecció d’este BIC.

Des del Síndic recordem que el patrimoni cultural valencià és una de les principals senyes d’’identitat del nostre poble i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Per tant, els béns que l’integren constituïxen un llegat patrimonial d’inestimable valor, la conservació i l’enriquiment dels quals correspon a tots els valencians i valencianes, i especialment a les institucions i els poders públics que els representen, en este cas, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, i l’Ajuntament de la Vila Joiosa.   

Esta protecció del patrimoni està recollida, tant en la Constitució espanyola, que atribuïx als poders públics la responsabilitat de garantir la conservació i l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic d’Espanya i dels pobles que l’integren, com en la Llei de patrimoni cultural valencià, que establix l’obligació de la Generalitat i les diverses administracions públiques de la Comunitat de col·laborar entre si per a assolir esta protecció.

Conseqüentment, a mitjan mes de maig esta institució va recomanar a les tres administracions amb competències en l’assumpte que, en l’àmbit de les seues competències respectives, adoptaren les mesures escaients per a impulsar l’aprovació del pla especial de protecció del Bé d’Interés Cultural (BIC) “Conjunt Històric de la Vila Joiosa”.

 

Adjuntem la resolució del Síndic sobre este assumpte. 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, i l’alcaldessa de Xixona, Isabel López, han signat avui un conveni de col·laboració entre les dues entitats que representen, amb l’objectiu de millorar la protecció dels drets i les llibertats de les persones. La signatura del document ha tingut lloc al saló de plens de la casa consistorial i hi han assistit membres de la corporació municipal i representants d’associacions culturals, esportives i humanitàries, com també l’adjunt primer del Síndic, Ángel Luna.

Per la seua banda, l’Ajuntament de Xixona es compromet, entre altres coses, a remetre, dins del termini i en la forma escaient, la informació requerida pel Síndic en relació amb les queixes que es troben en tramitació. Així mateix, el consistori assignarà una persona com a interlocutora fixa en les relacions amb el defensor valencià a fi de canalitzar i agilitzar la col·laboració i l’intercanvi d’informació i, d’esta manera, acurtar els temps de resposta, fet que repercutirà directament en benefici de la ciutadania.

De la mateixa manera, el Síndic es compromet a destacar expressament la positiva col·laboració de l’Ajuntament de Xixona amb esta institució en el seu informe anual, publicitar en la seua pàgina web el resultat de les queixes resoltes de manera favorable per al ciutadà o la ciutadana que afecten el consistori xixonenc,com també mantindre un constant intercanvi d’informació amb el personal tècnic de l’Administració local.  

Tant el síndic com l’alcaldessa han expressat la seua voluntat de potenciar i millorar les comunicacions a través dels mitjans telemàtics per a reduir els terminis de resolució de les queixes, com també d’incrementar la seua col·laboració d’acord amb els principis de cooperació, assistència, eficàcia, informació recíproca i lleialtat institucional.

Finalment, el síndic ha volgut agrair el treball del Centre Ocupacional de Xixona, ja que han elaborat una bústia molt original on es podran depositar les queixes i els suggeriments sobre el funcionament del municipi. La bústia és una representació de la Torre Grossa de Xixona, i la indústria i les tradicions locals. 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana va rebre fa dos mesos la queixa d’un ciutadà relativa a la falta de seguretat al camí l’Atall, al municipi d’Orpesa. Un vial que, tot i que originàriament tenia un caràcter rural, a hores d’ara és molt concorregut ja que és una recta sense obstacles ni guals elevats, i segons l’afectat s’utilitza com a alternativa més ràpida a l’avinguda Barcelona que hi discorre paral·lela i que està augmentada de guals, passos elevats i semàfors.

Malgrat que l’any 2014 hi van instal·lar 4 senyals de limitació de velocitat a 30 km/h (dos en cada sentit), la realitat és que “cap cotxe els respecta i la majoria circulen a més de 100 km/h”, fet que ha provocat més d’un accident a la zona.

Després de l’estudi de l’expedient de queixa, el defensor del poble valencià considerava que la prevenció dels accidents de trànsit és essencial i ha de ser una prioritat, per la qual cosa va recomanar a l’Ajuntament d’Orpesa que, amb l’objecte d’augmentar la seguretat viària del camí l’Atall, hi instal·laren dispositius reductors de velocitat per a aconseguir que els vehicles respectaren la limitació de velocitat de 30 km/h.

Esta setmana, el Síndic de Greuges ha rebut amb satisfacció l’acceptació de la seua recomanació per part d’aquell Ajuntament, en la qual el consistori comunica al defensor que “en dates pròximes s’hi instal·laran dos dispositius prefabricats reductors de velocitat”. 

A més, hi reforçaran la senyalització i adoptaran mesures complementàries com ara: el marcat de línies laterals i eixos discontinus per a definir millor els carrils, el marcador horitzontal de velocitat limitada a 30 km/h cada 200 metres, tot això amb material reflector per a facilitar la visibilitat nocturna; instal·lació de cartells d’alta visibilitat fluorescents amb senyals de vianants a la calçada, etc.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte. 

En el marc de l’elaboració de l’Informe especial sobre l’atenció integral a la violència de gènere a la Comunitat Valenciana, avui hem mantingut una reunió de treball amb expertes de la Universitat d’Alacant i professionals que atenen a diferents nivells les víctimes. 

Durant la trobada, hem posat en comú i hem debatut sobre els recursos i processos existents que afavorixen l’assoliment dels objectius i també aquells que hi impliquen una barrera.