El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha sol·licitat a les tres administracions implicades (Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques i Vertebració del Territori  i Ajuntament d’Orihuela) que, en l’àmbit de les seues competències respectives, adopten totes les mesures necessàries per a evitar l’exercici de l’activitat d’una planta de fems d’Orihuela perquè és incompatible amb el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) i no té ni la declaració d’interés comunitari ni les preceptives llicències ambientals i de tractament de residus. Així mateix, l’urgix a ordenar la reposició o restauració de les coses al seu estat anterior a les infraccions comeses, com també a resoldre els corresponents expedients sancionadors. 

El defensor del poble valencià va obrir una queixa d’ofici després d’assabentar-se a través dels mitjans de comunicació de la denúncia de Greenpeace per l’existència d’una planta de fems que estava funcionant sense llicència a la zona coneguda com “Vereda de les Puntes” d’Orihuela. D’esta manera, Cholbi va sol·licitar informes sobre este assumpte tant a l’Ajuntament d’Orihuela com a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. 

En la seua contestació, aquella administració local reconeixia que no es podia autoritzar l’activitat ja que caldria obtenir la prèvia declaració d’interés comunitari, per a la qual caldria una superfície mínima d’una hectàrea de la qual no disposa. A més, esta activitat es troba entre les considerades incompatibles amb el PGOU/90 d’Orihuela.

Per la seua banda, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi climàtic i Desenvolupament Rural confirmava al Síndic que la mercantil no tenia autorització administrativa per al tractament de residus en les instal·lacions referides i que estaven a l’espera de l’informe de ratificació de la policia per a resoldre el procediment sancionador.

D’acord amb el Síndic, esta situació ha de ser abordada des d’una perspectiva tant urbanística com ambiental. “Ens trobem davant de l’exercici d’una activitat incompatible amb el PGOU d’Orihuela i que, a més, s’està desenvolupant en sòl no urbanitzable sense disposar de la preceptiva declaració d’interés comunitari, l’atorgament de la qual, segons sembla, tampoc és possible perquè no complix el requisit de la superfície mínima. Tampoc no hi consten les autoritzacions ambientals ni la de tractament de residus, fet que la llei considera una infracció molt greu.”

Consulteu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

 

 

Actualment, estem sent testimonis de la major crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial; una situació que afecta de manera especialment dràstica milers de menors que fugen de l’horror de la guerra, de la misèria i de la por. Xiquets i xiquetes que en molts casos han d’iniciar este èxode en solitari o que durant el trànsit a la recerca d’una vida digna perden els seus éssers més estimats. Davant de tanta vulnerabilitat, els estats no poden fer cas omís dels compromisos internacionals adquirits sobre els drets d’estos menors a rebre especial protecció i auxili.

Avui també volem visibilitzar el patiment de les xiquetes i els xiquets víctimes de violència de gènere. La nova llei del menor els conferix més protecció en considerar-los víctimes directes d’esta violència dins de la llar, una violència que no és necessàriament física, sinó que sovint és psicològica i emocional, i provoca als menors danys i seqüeles a curt i llarg termini. Malauradament, hi ha molts més tipus d’agressions com ara l’explotació sexual, la pedofília, la pornografia infantil… Massa xiquetes i xiquets continuen sent víctimes de la tortura, els conflictes armats, els treballs forçats o l’abandó.

És una obligació ineludible dels poders públics evitar i perseguir totes estes violacions intolerables dels drets més bàsics dels menors i complir totes les lleis i els tractats internacionals que establixen com a prioritat l’interés superior del menor. La societat, per la seua banda, també exercix un paper important en este greu problema i, per això, cal denunciar els abusos i no ser-ne còmplice amb el silenci, la tolerància o la passivitat.

 

 

El síndic de greuges dela Comunitat Valenciana, José Cholbi, acompanyat pels dos adjunts Ángel Luna i Carlos Morenilla, ha lliurat avui al president de les Corts, Enric Morera, l’Informe anual d’esta institució corresponent a l’any 2015. El document constituïx un resum de l’activitat exercida pel Síndic de Greuges durant este exercici. A continuació facilitem les dades més significatives a l’hora de reflectir el treball desenvolupat.

Principals dades de l’informe 2015

Nombre de queixes i consultes dirigides al Síndic de Greuges en 2015

Les actuacions realitzades per esta institució en 2015 fan un total de 28.193, i com a tals cal entendre les queixes presentades per la ciutadania, les queixes d’ofici obertes pel Síndic i les consultes rebudes per l’Oficina d’Atenció Ciutadana. Si desgranem esta xifra total, podem veure que 13.572 corresponen a les noves queixes presentades per la ciutadania, 32 són les queixes que el Síndic ha obert d’ofici i 14.589 les consultes rebudes per l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania. A este còmput general del volum de treball caldria sumar aquelles queixes que estaven en tramitació durant l’any passat.

	Nre.	%
Queixes presentades per la ciutadania	13.572	48.14%
Queixes iniciades d’ofici	32	0.11%
Consultes rebudes per l’Oficina d’Atenció Ciutadana	14.589	51.75%
Total	28.193	100.00%

Matèries sobre les quals versen les queixes tramitades durant l’any 2015

 

Matèria	Total	%
Servicis socials	3.190	23.45%
Urbanisme	2.635	19.37%
Educació	2.282	16.77%
Patrimoni cultural valencià	1.544	11.35%
Ocupació pública	1.099	8.08%
Atenció a la dependència	630	4.63%
Medi ambient	615	4.52%
Servicis públics locals	501	3.68%
Habitatge	207	1.52%
Queixes competència d’altres defensors	175	1.29%
Menors	129	0.95%
Sanitat	112	0.82%
Règim jurídic	87	0.64%
Hisenda	80	0.59%
Conflictes juridicoprivats	74	0.54%
Indústria	42	0.31%
Trànsit	40	0.29%
Ocupació	31	0.23%
Drets lingüístics	21	0.15%
Col·legis professionals i administració corporativa	17	0.12%
Justícia	17	0.12%
Assumptes sub-iudice o amb resolució judicial	16	0.12%
Béns	15	0.11%
Drets de gènere i igualtat	13	0.10%
Comerç i consum	9	0.07%
Transports	7	0.05%
Obres públiques	7	0.05%
Agricultura	5	0.04%
Exercici d’activitats econòmiques	4	0.03%
Total		100.00%

 

Nombre de resolucions dictades en 2015 i grau d’acceptació

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha dirigit un total de 15.106 resolucions a les administracions locals i autonòmiques valencianes durant l’any 2015. Volem destacar l’elevat grau d’acceptació de les nostres resolucions (recomanacions, suggeriments i recordatoris de deures legals), ja que, d’un total de 9.519 resolucions contestades en el moment de redactar el present Informe anual, se n’han acceptat  8.080, una xifra que implica un grau d’acceptació del 84.88 %.

Recomanacions i suggeriments	Nre.	%
Recomanacions i suggeriments contestats	9.519	63,01%
Recomanacions i suggeriments pendents	5.587	36,99%
Total recomanacions i suggeriments	15.106	100,00%

 

Recomanacions i suggeriments contestats	Nre.	%
Recomanacions i suggeriments acceptats	8.080	84,88%
Recomanacions i suggeriments no acceptats	1.439	15,12%
Total	9.519	100,00%

No obstant això, sovint la realitat demostra que, per a l’Administració, el fet d’acceptar una resolució no implica que la complisca. És per això que continuem amb l’esforç de fer un seguiment exhaustiu de les queixes a fi de comprovar l’efectiu i real compliment de les nostres recomanacions. Convé aclarir que no totes les resolucions dictades en 2015 apareixen en el present Informe, però sí que estan publicades en la pàgina web de la institució (www.elsindic.com), en l’apartat “Suggeriments i recomanacions”.

Administracions que no han acceptat les resolucions del Síndic

Les respostes en què no s’han acceptat les resolucions de l’any 2015 provenen de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, respecte de la Llei de la dependència, i dels ajuntaments següents: Alzira, Orihuela i Quatretondeta.

Estes administracions no són considerades hostils, ja que el fet de no acceptar una recomanació del Síndic i exposar els motius o les raons que consideren per a discrepar de la recomanació no constituïx un motiu suficient per a declarar-les hostils. De fet, estes administracions sí que han acceptat les nostres recomanacions en molts altres expedients de queixa. 

Altres indicadors d’interés

Nre. de queixes        %
Província d’Alacant	7.431        55,03%
Província de València	4.993       36,98%
Província de Castelló	1.079         7,99%
Total Comunitat Valenciana	13.503         100,00%

• Sobre el grau d’eficàcia del Síndic

D’un total de 12.674 queixes tancades durant l’any 2015, en 9.625 queixes s’ha solucionat el problema denunciat d’una manera favorable per al ciutadà o la ciutadana, una xifra que representa el 75,94%. 

• Creació de l’Observatori del Menor i l’Observatori de la Vulnerabilitat

En el 2015 la nostra acció ha estat enriquida amb la creació de l’Observatori del Menor i l’Observatori de la Vulnerabilitat, des dels quals, en col·laboració amb nombroses entitats, associacions i persones expertes, avancem en la fiscalització de procediments de l’Administració, i es contribuirà a la formulació de noves recomanacions que permeten millorar la situació de menors i persones instal·lades en la vulnerabilitat. Des d’estos observatoris es treballa en grups de treball que aborden qüestions específiques com ara la tutela de menors de protecció, l’assetjament escolar i la violència en les aules o la revisió de la gestió de la renda garantida de ciutadania, i les seues conclusions són traslladades a l’administració competent perquè es garantisquen millor els drets de les persones.

• Auge de les TIC

La nostra pàgina web (www.elsindic.com), juntament amb la seu electrònica del Síndic (https://seu.elsindic.com), a més de ser una de les vies de presentació de queixes més utilitzada, manté el nombre de visites, fet que indica que està donant un servici eficaç i eficient a la ciutadania, i que té una gran acollida.

El nombre total de pàgines visitades en la nostra web ha sigut de 293.608 durant l’any2015. A més, enguany s’han dut a terme 105.359 tràmits electrònics (consultes a expedients de queixa en línia; enviaments de claus; enviaments de documents relatius a expedients de queixa, tant a l’Administració com a la ciutadania). Esta nova manera de treballar i relacionar-nos amb la ciutadania i l’Administració està comportant un important estalvi energètic i mediambiental, i així complim un dels nostres objectius, que és assolir una administració ecològica a través de la utilització de les TIC (tecnologies de la informació i comunicació).

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi,  va obrir fa uns mesos una queixa d’ofici relacionada amb l’atenció i protecció de les persones majors a la Comunitat Valenciana. L’actuació d’esta institució es va produir després d’assabentar-nos d’algunes situacions lamentables en què persones majors i/o amb algun grau de dependència havien sigut agredides físicament pels seus curadors o curadores, o bé s’havien produït abusos de confiança  o enganys que havien provocat l’espoli econòmic de les persones ateses, tot aprofitant la seua debilitat física i/o mental i soledat.

Davant de l’augment de persones ancianes que recorren a l’ajuda de curadors i curadores aliens al seu entorn familiar, ja siga a través d’una relació contractual privada, ja siga a  través de la figura de la persona curadora no professional prevista legalment, el defensor del poble valencià apostava pel desenvolupament de protocols o procediments de supervisió i control d’estos recursos assistencials.

Sobre este assumpte, la Sindicatura entén que la supervisió directa d’estes relacions entre la persona curadora i la persona atesa s’ha d’assumir com un nou repte per part de les administracions, en un moment en què l’esperança de vida augmenta sensiblement i cada vegada és més elevat el nombre de persones ancianes que recorren a esta ajuda assistencial al seu propi domicili. És a dir, l’Administració ha de garantir que la persona necessitada de cures no estiga a costa de la voluntat de qui en té cura si no hi ha un entorn familiar o social pròxim que supervise eixa relació.

Recentment, hem rebut la contestació de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, en què comunica que són conscients de la mancança d’un protocol d’actuació que permeta intervindre davant de les situacions de maltractament a persones majors i que estan redactant-lo. La finalitat del document serà descriure les actuacions que han de dur a terme els professionals dels servicis socials municipals quan s’assabenten o sospiten que una persona major es pot trobar en una possible situació de maltractament.

D’acord amb la Conselleria, este protocol pretén dotar amb els instruments necessaris, comuns i homogenis, per a la detecció, valoració i intervenció a totes les persones professionals implicades en l’atenció social, de manera coordinada amb les actuacions del sistema sanitari, social, policial i judicial.

Des del Síndic, valorem positivament esta decisió i esperem que la seua aprovació i implantació siga una realitat en un futur immediat i així poder donar resposta a les situacions descrites.

 

 

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana traslladarà pròximament a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives les propostes consensuades i aprovades en un document base pels membres de l’Observatori de la Vulnerabilitat en relació amb la nova llei de renda garantida que actualment es troba en fase d’esborrany.

L’adjunt primer del Síndic, Ángel Luna, va presidir la reunió que tingué lloc ahir del plenari de l’Observatori de la Vulnerabilitat, en la qual es va debatre sobre les reformes necessàries que cal introduir en el procediment de la renda garantida. L’accés a esta ajuda proporciona a les persones que es troben en situació de pobresa i exclusió una base imprescindible per a la participació en la vida de la comunitat, tornar a connectar amb el món del treball i viure una vida digna.

Les persones que van intervindre en la reunió d’ahir van coincidir a assenyalar el deficient funcionament de la renda garantida de ciutadania, ja que està actuant com una mera prestació econòmica i no assolix la inserció laboral  ni resol situacions familiars en conflicte, cosa que ja va advertir el Síndic en la seua resolució sobre este assumpte de la fi de 2015.

De la mateixa manera, les entitats i persones professionals que van participar en la reunió van mostrar la seua preocupació pel fet que la gestió i el desenvolupament d’esta prestació, segons l’esborrany que maneja la Conselleria, passa de l’Administració autonòmica als servicis socials municipals sense que s’haja concretat de quina manera les entitats locals podran assumir esta càrrega sense derivació de recursos.

També s’hi va abordar el fet de si esta ajuda s’ha de considerar un dret subjectiu no vinculat a cap contraprestació o si, per contra, ha de continuar vinculat a l’acceptació d’un Pla Familiar d’Inserció i al desenvolupament d’un Pla d’Inserció Laboral, i apostar majoritàriament per desvincular esta ajuda dels citats plans però insistint en la necessitat d’oferir-los a totes aquelles persones que pogueren necessitar-los i beneficiar-se’n.

L’Observatori de la Vulnerabilitat és un espai en què mantindre un contacte permanent amb professionals i representants d’entitats que desenvolupen la seua labor en l’àmbit de la discapacitat, la dependència l’atenció a persones majors o d’altres col·lectius en risc d’exclusió social, o en situació d’especial vulnerabilitat, a fi de conéixer, analitzar i valorar els problemes que diàriament afecten els integrants dels grups socials citats. Este òrgan està compost per organitzacions no governamentals, associacions i entitats en defensa dels drets dels col·lectius indicats, sindicats, organitzacions socials i professionals, com també persones expertes en les matèries compreses.

Les entitats representades que van intervindre en la reunió van ser: Cermi-CV, Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència, Federació Salut Mental CV, Càritas CV, Creu Roja CV, Xarxa Europea de la Lluita contra la Pobresa  i l’Exclusió Social; Unió Democràtica de Pensionistes, Metges del Món, Elx Acull, CCOO PV, UGT PV, Col·legi Oficial de Psicòlegs, Col·legi Oficial d’Educadors, Societat Valenciana de Geriatria i Gerontologia, Universitat d’Alacant. També hi comptàrem amb l’expert en migracions Carlos Gómez Gil i l’expert en matèria sociosanitària, Rafael Requena.

 

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per a conéixer l’atenció que actualment reben els alumnes amb necessitats educatives especials per causes psíquiques en l’etapa d’educació secundària obligatòria.

El defensor del poble valencià ha adoptat esta iniciativa després que l’Observatori del Menor del Síndic rebera un escrit de la direcció i l’AMPA d’un institut d’educació secundària i d’una associació per al dèficit d’atenció que comunicava l’augment durant els últims anys del nombre d’alumnat amb diagnòstics de TDA-H (Dèficit d’Atenció amb i sense Hiperactivitat), TGD (Trastorn Generalitzat del Desenvolupament), TEA (Trastorn d’Espectre Autista), com també depressió, trastorns alimentaris i altres trastorns sense diagnosticar.

D’acord amb la informació a què ha tingut accés esta institució, es tracta de menors que es troben en aules ordinàries dels centres d’educació secundària amb greus dificultats afectives, psicològiques i d’aprenentatge, per la qual cosa es podria qualificar com a col·lectiu invisible que representa en algunes zones fins al 8% de l’alumnat. No obstant això, el perfil d’estos menors és molt variat entre si i podem trobar distints tipus, subtipus i simptomatologia, la qual cosa fa difícil i complex l’abordatge de la seua problemàtica. 

Per tot això, el Síndic s’ha dirigit a les tres conselleries amb competències en matèria educativa, sanitària i social  per a sol·licitar-los informació sobre esta problemàtica. En concret, el defensor vol conéixer, entre altres qüestions, els recursos de salut mental infantil amb el qual compta l’Administració actualment i els terminis mitjans per a donar cita (tant la primera cita com les de seguiment). Quant a l’àmbit educatiu, ha sol·licitat dades sobre els recursos amb què compten els centres educatius de secundària  en relació amb este tipus d’alumnat, com també detalls sobre les adaptacions curriculars individuals i significatives. Atés que es tracta d’un col·lectiu d’especial vulnerabilitat, també s’ha interessat pels protocols d’actuació davant dels possibles casos d’assetjament escolar i per la coordinació de les unitats de salut mental infantil i adolescent amb els centres educatius de secundària. 

De la mateixa manera, Cholbi s’ha dirigit a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives com a responsable de menors amb mesures de protecció jurídica, tant d’acolliment familiar com residencial, que cursen Educació Secundària Obligatòria i que presenten este tipus de trastorns i, per tant, tenen necessitats educatives especials. 

 

L’adjunt segon del Síndic, Carlos Morenilla, ha mantingut avui una reunió de treball amb representants de la Federació Autonòmica d’Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA), els quals li han traslladat les seues preocupacions i inquietuds sobre distintes situacions quotidianes de discriminació racial i de desigualtat d’oportunitats que encara afecten la comunitat gitana.

Carlos Morenilla ha recollit les seues inquietuds amb gran interés i els ha traslladat el compromís d’esta institució a l’hora de defensar els seus drets i promoure la igualtat d’oportunitats i la lluita contra la discriminació gitana.

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, i l’adjunt primer, Ángel Luna, han presentat avui davant dels membres de la Comissió de Peticions de les Corts l’informe especial L’atenció residencial a persones amb problemes de salut mental a la Comunitat Valenciana.

Durant la seua intervenció, Ángel Luna ha assenyalat que este informe monogràfic posa de manifest dues preocupacions ben greus. D’una banda, la defensa del dret a la llibertat de les persones amb malaltia mental, un dret bàsic de tota la ciutadania que, de vegades, pot arribar a passar desapercebut. Els ingressos de les persones amb malaltia mental crònica es produïxen en alguns casos contra la seua voluntat, arran d’una resolució judicial. D’acord amb el defensor del poble valencià, estes persones han de veure protegit i salvaguardat l’exercici efectiu dels seus drets fonamentals.

D’una altra banda, l’informe aborda la problemàtica des de la perspectiva del dret fonamental a la salut, que està recollit, tant en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i la Constitució espanyola, com en els acords sanitaris internacionals. Sobre este aspecte, la Sindicatura ha detectat grans deficiències en els mecanismes d’atenció a la salut mental que, segons Ángel Luna, tenen a veure amb diverses causes: la falta de planificació i coordinació entre les conselleries, un cert “caos” en la regulació dels centres d’atenció residencial a malalts de salut mental i la falta de recursos, tant materials com personals, que provoca que el procediment d’atenció als malalts mentals es base principalment en l’internament, de manera que es dificulta la seua integració en la societat.

L’adjunt primer ha subratllat que actualment hi ha massa incapacitacions judicials totals, fet que va en contra de les recomanacions de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, del Tribunal Constitucional i de la mateixa Fiscalia General de l’Estat, que opten per les incapacitacions parcials en lloc de les totals i advoquen per l’exercici de la curatela en compte de la tutela. Així mateix, també ha destacat la recomanació d’adscriure a la Generalitat les funcions, els centres i els servicis que encara gestionen les diputacions provincials en matèria de salut mental.

L’informe especial sobre salut mental, que pot ser consultat en esta mateixa pàgina web, culmina amb l’emissió de trenta-una recomanacions que van dirigides a les administracions públiques implicades perquè siguen estudiades i hi emeten el pronunciament corresponent.