El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit recentment a la Conselleria d’Educació, Investigació Cultura i Esport per a demanar-li que valore dotar els centres d’educació infantil de la Comunitat Valenciana d’educadors que resolguen les situacions higienicosanitàries que puguen sobrevindre amb relació a la higiene corporal dels xiquets de 3 i 4 anys d’infantil.

Així s’ha pronunciat el defensor del poble valencià després d’estudiar les queixes de pares i mares d’infantil d’alguns col·legis que mostraven el seu malestar i preocupació perquè, per regla general, s’han posat en funcionament protocols d’actuació que, bàsicament, consistixen en el fet que cada xiquet tinga una muda preparada i, en cas de fer-s’ho al damunt o de vòmits, avisar “al més aviat possible” els progenitors perquè vagen al centre a canviar els seus fills (alguns no arriben als 3 anys).

D’acord amb les persones interessades, esta circumstància col·loca les xiquetes i xiquets en una situació de desprotecció, inseguretat i humiliació en haver de romandre mullats i bruts davant de la resta de companys i a l’espera que els seus familiars acudisquen al centre a canviar-los. A més, este protocol, segons el defensor valencià, resulta inoperant sovint, ja que els pares poden trobar-se lluny del col·legi en els seus respectius llocs de treball, no tindre vehicle propi o, senzillament, no tindre llibertat per a anar a canviar els seus fills quan estos es fan pipí o vomiten.

En tot cas, el Síndic recorda en la seua resolució que l’interés superior del menor ha de ser el principi rector dels qui tenen la responsabilitat de la seua educació i orientació «tal com proclama el punt 7 de la Declaració de Drets del Xiquet». En conseqüència, en casos com l’analitzat, Cholbi entén que s’ha d’anteposar el benestar i la salut dels alumnes a altres qüestions organitzatives de repartiment de funcions o competències.

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura és conscient d’esta problemàtica i, per això, ha dotat d’un educador exclusivament aquells centres on s’ha implantat un projecte experimental d’incorporació del nivell educatiu de 2 a 3 anys en determinats col·legis d’educació infantil i primària de la Generalitat. No obstant això, esta figura no està prevista per als alumnes d’educació infantil pròpiament dita.

Sobre esta qüestió, el defensor del poble valencià fonamenta el seu posicionament en el Decret 38/2008, de 28 de març del Consell, pel qual s’establix el currículum del segon cicle de l’educació infantil  a la Comunitat Valenciana (edats compreses des dels 3 fins als 6 anys). En este Decret es destaca la importància del coneixement de si mateixos i de l’autonomia personal; el coneixement i control del propi cos, l’adquisició d’hàbits de salut, higiene i nutrició per a assolir la progressiva autonomia personal. En conseqüència, és fàcilment deduïble que la inclusió d’estos continguts en el currículum del 2n cicle d’educació infantil implica un reconeixement implícit de la falta d’autonomia dels menors.

Atés que les xiquetes i els xiquets adquiriran determinats hàbits d’higiene al llarg d’este nivell educatiu en què encara no són prou autònoms, el Síndic considera necessari prestar un cert suport assistencial especialment als més xicotets davant de les eventualitats que ho requerisquen, per a així progressar en l’adquisició d’hàbits d’higiene en relació amb el seu benestar personal.

Per tot això i amb l’objectiu de garantir l’interés superior de les xiquetes i xiquets, el Síndic ha demanat a la Conselleria d’Educació que valore la dotació d’educadors que resolguen les situacions higienicosanitàries descrites en els centres d’educació infantil de la Comunitat.

 Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte. 

 

Avui, el plenari de l’Observatori del Menor s’ha reunit a València per primera vegada, concretament al parlament autonòmic, i hi han participat més de quinze entitats que desenvolupen el seu treball en l’atenció de menors en l’àmbit d’actuació de la Comunitat Valenciana.

L’Observatori del Menor del Síndic de Greuges és una comissió de treball de caràcter permanent, constituïda al juny del 2015, que aborda els problemes de les persones menors d’edat amb el propòsit de comprovar si els seus drets i llibertats estan sent garantits i motivar l’actuació del defensor quan la situació ho requerisca. La comissió, presidida per l’adjunt segon del Síndic, Carlos Morenilla, està formada per professionals de l’àmbit de la defensa dels drets de la infància i l’adolescència en tots els seus vessants, entre els quals es troben representades entitats com ara UNICEF CV, Save the Children CV, Càritas, Creu Roja, APIME, ADIESPV, ODUSALUD, FECCOOPV, UGTPV, Pares 2.0, Educatea, PDAFCV, FAPA Gabriel Miró, FAPA Enric Valor, col·legis professionals etc.

En la reunió duta a terme avui a les Corts Valencianes s’han detallat les queixes d’ofici sobre menors que actualment s’estan tramitant des del Síndic. Així mateix, arran d’una queixa que s’està investigant en esta institució, avui s’ha constituït un nou grup de treball que aprofundirà sobre la problemàtica de la violència i l’assetjament escolar.

Mereixen una menció especial les conclusions finals sobre el grup de treball de tuteles que reflectixen la necessitat de millorar les polítiques preventives i les actuacions davant de situacions de risc de menors no tutelats des de l’àmbit municipal. Sobre les propostes de desemparament de menors, este òrgan considera necessari millorar la coordinació entre ajuntaments i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives durant el procés de presa de decisions.

Una altra de les necessitats detectades té a veure amb l’ampliació de la xarxa de recursos per a atendre persones que passen a ser extutelades quan complixen la majoria d’edat, com també la imperiosa necessitat de coordinació entre les conselleries amb competències en protecció de menors (Conselleria d’Educació, Cultura i Esport,  Conselleria de Sanitat Universal i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives).

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit recentment a la Universitat Politècnica de València per a demanar que s’adopten les mesures necessàries a fi que el seu alumnat puga rebre l’ensenyament en les dues llengües oficials de la Comunitat. Així mateix, també ha reclamat programes de foment de l’educació en valencià amb l’objectiu d’ampliar els grups en esta llengua cooficial en totes les titulacions.

Esta ha sigut la resposta del defensor del poble valencià a la queixa plantejada per un estudiant de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPV, qui manifestava que s’estava vulnerant el seu dret a triar la llengua en què vol rebre l’ensenyament, ja que en els seus estudis no hi ha grup de docència en valencià.

En l’informe facilitat per la UPV es pot comprovar que, durant el període 2011-2015, pel que fa a l’Escola Tècnica de Camins, Canals i Ports, tan sols un 3,14 % dels crèdits s’hi impartixen en valencià. Un percentatge que dista de l’objectiu que marca la llei quant al fet que els alumnes puguen triar la llengua cooficial en què volen rebre l’ensenyament a la Comunitat Valenciana. Esta circumstància, d’acord amb el parer del síndic, implica un incompliment de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, la qual preveu en l’art. 18 la incorporació obligatòria del valencià a tots els nivells educatius.

És cert que el Síndic reconeix els avanços i compromisos institucionals realitzats per la UPV en relació amb l’ús i la normalització lingüística del valencià que atenen al caràcter d’universitat pública. No obstant això, Cholbi considera que no són efectius, i una prova d’això és la queixa que ens ocupa, d’un ciutadà que ha vist defraudat el seu dret a triar la llengua en què vol rebre els ensenyaments universitaris. 

 Adjuntem el contingut íntegre de la nostra resolució sobre este assumpte. 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha tramitat, durant els últims dotze mesos, 371 expedients de queixes relacionades amb problemes de contaminació acústica que suporta la ciutadania. Les principals qüestions plantejades en esta institució es referixen a les molèsties i el soroll generats per locals d’oci mal insonoritzats, la pràctica del “botelló”, les festes populars, el funcionament de terrasses en horari nocturn i sense respectar les hores de tancament, de manera que s’impedix que moltes famílies puguen gaudir del seu dret al descans. Unes altres vegades, les molèsties acústiques són causades per diversos agents externs, com ara equips d’aire preparats, infraestructures de transport (carreteres, trens, etc.) o instal·lacions industrials (estacions de bombament, maquinària pesant, etc.).

Respecte dels problemes de soroll, des del Síndic no ens cansem de repetir que, tal com han declarat els tribunals de justícia, la contaminació acústica per damunt dels límits legals incidix perniciosament sobre el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili, com també sobre els drets constitucionals a la protecció de la salut, un medi ambient adequat i un habitatge digne. És per això que resulta completament ineludible la seua ferma protecció per part dels poders públics.

Amb l’objectiu d’evitar i de minimitzar les molèsties acústiques causades injustament a la ciutadania, la legislació vigent habilita l’Administració local i autonòmica a adoptar mesures correctores que poden anar, des de la sanció administrativa, l’ordre de clausura i el tancament del local, fins a la suspensió immediata del funcionament de la font pertorbadora fins al moment en què es corregisquen les deficiències existents.

Així mateix, en molts casos recordem a l’Administració que la seua passivitat davant dels casos de contaminació acústica que provoquen efectes perjudicials per a la salut podria generar responsabilitat patrimonial, amb la consegüent obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis (físics, psicològics i morals) que es puguen causar als veïns.

Adjuntem les últimes resolucions del Síndic de Greuges sobre esta matèria diferenciades per províncies:

• Alacant:

http://www.elsindic.com/Resoluciones/10773545.pdf (Alcoi)

http://www.elsindic.com/Resoluciones/10771603.pdf (Elx)

• Castelló:

http://www.elsindic.com/Resoluciones/10767572.pdf (Castelló)

http://www.elsindic.com/Resoluciones/10770705.pdf (Peníscola)

• València

http://www.elsindic.com/Resoluciones/10769863.pdf (València)

http://www.elsindic.com/Resoluciones/10766526.pdf (l’Olleria)

 

El passat 30 de març va entrar en vigor la Llei 3/2016, de 23 de març, que establix com a requisit dels aspirants al Cos de la Policia Local  haver complit divuit anys i no excedir, si escau, l’edat màxima de jubilació forçosa, de manera que se suprimix el límit de 35 anys exigit anteriorment.

En el seu preàmbul, esta llei fa referència a un dels expedients de queixa tramitat des del Síndic sobre este assumpte i la nostra recomanació d’eliminar el límit d’edat per a accedir al cos per considerar-lo limitador i excloent.

En el Síndic de Greuges hem tramitat diversos expedients de queixa sobre este assumpte i en tots hem recomanat l’eliminació d’este requisit d’edat màxima. Els candidats i les candidates que es presenten a estes places han de realitzar determinades proves físiques que són molt exigents i eliminatòries, per la qual cosa, des de la institució del defensor del poble valencià entenem que establir un límit d’edat de 35 anys podria comportar l’exclusió a priori d’aspirants amb millors condicions psicofísiques, amb la qual cosa s’estaven incomplint els principis constitucionals de mèrit i capacitat.

 Adjuntem el contingut íntegre de la nostra resolució sobre este assumpte. 

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha lliurat esta setmana a les Corts Valencianes l’informe especial que porta com a títol L’atenció residencial a les persones amb problemes de salut mental a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un treball dirigit per l’adjunt primer del Síndic, Ángel Luna, que s’ha fet públic avui i ja pot ser consultat en la pàgina web d’esta institució.

El punt de partida d’este estudi monogràfic és la revisió del grau de compliment de les trenta-dues recomanacions que el Síndic va dirigir a les administracions implicades (Conselleria de Sanitat, Conselleria de Benestar Social i diputacions provincials) en el seu anterior informe especial sobre esta matèria dut a terme en 2003.

L’informe actual, presentat al parlament valencià per al seu estudi i consideració, se centra específicament en l’atenció residencial, no hospitalària, de les persones amb problemes de salut mental. Este criteri ha estat marcat pels assumptes que la ciutadania ha plantejat davant d’esta institució, com també per les queixes d’ofici iniciades des del Síndic i les actuacions desenvolupades en coordinació amb l’oficina del Defensor del Poble estatal.

Per a l’elaboració del treball, el defensor del poble valencià ha visitat alguns dels dispositius socials i sanitaris en què són ateses les persones amb malaltia mental (unitats de salut mental, centres específics d’atenció a malalts mentals, etc.). A causa de l’interés demostrat en les reunions i la importància que mereix el seu treball, des del Síndic hem considerat oportú incloure-hi les consideracions de les persones professionals entrevistades.

A tall d’introducció en la matèria, l’estudi arranca amb l’exposició de l’actual marc competencial i la coordinació sociosanitària, com també amb la tipologia de recursos residencials de caràcter sociosanitari i el perfil dels usuaris dels centres específics per a persones amb malaltia mental crònica.

Així mateix, hi dediquem un apartat especial als procediments d’ingrés involuntari, les declaracions d’incapacitació judicial total i la intervenció rehabilitadora i d’inserció sociolaboral d’estes persones. D’altra banda, el treball també aborda la cobertura sanitària i farmacèutica, i la participació econòmica dels usuaris en el cost del servici. Tampoc hem volgut deixar fora de l’estudi l’assistència psiquiàtrica penitenciària que presta l’Hospital Psiquiàtric dependent de l’Administració penitenciària.

CONCLUSIONS i RECOMANACIONS

En l’apartat de conclusions i recomanacions el Síndic destaca, entre altres qüestions, la conveniència d’elaborar el Pla Director de Salut Mental a la Comunitat Valenciana i d’habilitar una estructura sociosanitària que permeta millorar l’atenció integral d’estes persones.

Així mateix, el treball evidencia la necessitat de més coordinació entre les administracions que actualment tenen competència en la matèria. Mereix un apartat especial per al Síndic la recomanació d’adscriure a la Generalitat les funcions, els centres i els servicis que encara gestionen les diputacions provincials en matèria de salut mental.

Altres aspectes que destaca el defensor valencià en el seu informe es referixen a la dispersió normativa en matèria d’autorització de centres residencials, l’absència de reconeixement de grau de discapacitat i/o dependència de moltes persones ingressades en els centres visitats, com també els prolongats internaments provocats sovint per l’absència de suficients recursos alternatius, com ara habitatges tutelats o supervisats, tractaments ambulatoris o el copagament residencial. De tot això es desprén la necessitat d’exercir més control i exhaustivitat en l’exercici de la tutela que duu a terme la Generalitat Valenciana.

L’informe del Síndic culmina amb l’emissió de trenta-una recomanacions que van dirigides a les administracions públiques implicades perquè siguen estudiades i hi emeten el pronunciament corresponent.

Enllaç per a consultar l’informe:

http://www.elsindic.com/documentos/549_SINDIC%20Informe%20especial%20VALENCIA.pdf

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha obert una queixa d’ofici per conéixer les modificacions que té previstes la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a conferir als ajuntaments la competència en la  valoració dels expedients de sol·licitud de dependència. En concret, el defensor del poble valencià s’ha interessat pels canvis normatius i administratius previstos per a la seua execució, com també per la repercussió que esta mesura podria tindre en la gestió de la resta de competències que presten els servicis socials municipals afectes.

Segons la informació rebuda des d’alguns ajuntaments de la província d’Alacant, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha encarregat la tasca de valoració de dependència a treballadores i treballadors socials del Servici d’Atenció a la Dependència dels ajuntaments (SAD). Des del Síndic, resulta indiscutible el benefici que implicaria que estes tasques es dugueren a terme per part dels servicis socials municipals, tenint en compte la seua proximitat i el coneixement proper de les necessitats de les persones.

No obstant això, compartim la preocupació dels ajuntaments que s’han dirigit a esta institució i ens han fet arribar les dificultats que trobaran a l’hora de posar en funcionament este nou model de gestió, que començarà l’1 de maig a la província d’Alacant i s’estendrà progressivament a Castelló i València.

DIFICULTATS PLANTEJADES

A més del suport normatiu amb què haurien de comptar els equips professionals dels SAD a l’hora d’assumir esta nova funció, els municipis han traslladat al Síndic altres dificultats, com ara l’escassa dotació econòmica als ajuntaments o la formació i experiència dels professionals que assumiran les tasques de valoració. Quant al darrer assumpte, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha impartit un curs de 70 hores dirigit als professionals que es faran càrrec d’esta nova tasca, una formació que els ajuntaments consultats pel Síndic consideren insuficient.

D’altra banda, estos professionals ja estan sobrecarregats amb les funcions que tenen a hores d’ara (informació general sobre sol·licituds de dependència, elaboració de l’informe social de l’entorn, elaboració de propostes PIA, etc.) i, per això, l’augment de noves tasques sense ampliar la plantilla actual podria anar en detriment de la necessària agilitat en la tramitació dels expedients.

Finalment, els ajuntaments que s’han dirigit al Síndic han mostrat la seua preocupació pel fet que només es descentralitzen les tasques de valoració de sol·licituds i que no s’entre en l’estudi d’un procés de descentralització més ampli, que comprenga tant la resolució de graus de dependència com la de programes individuals d’atenció, que actualment està centralitzada en la Direcció General de Servicis Socials i Persones en Situació de Dependència.

 

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha rebut recentment la contestació de l’Ajuntament de Cullera, en què accepta la recomanació que li va fer el defensor perquè tornara un aval a un veí del municipi.

L’actuació del defensor del poble valencià en este assumpte es va originar fa uns mesos, quan l’interessat va presentar una queixa davant d’esta institució en què manifestava la falta de resposta de l’Ajuntament de Cullera a un escrit que el ciutadà va presentar a començaments de 2015. En l’escrit demanava la devolució d’un aval bancari que es va constituir l’any 1986 com a garantia de les obres d’urbanització d’un sector del PGOU d’aquell municipi. Després de quasi trenta anys, les obres, que comptaven amb un termini d’execució de quatre anys, no s’han acabat. En este sentit, l’afectat al·legava que este enorme retard en la conclusió de les obres, del qual no és responsable, li està provocant un perjudici econòmic insostenible a causa de les despeses de manteniment de l’aval.

Sobre l’assumpte de fons, la devolució de l’aval bancari, esta institució considera que no és just obligar el propietari a mantindre indefinidament l’aval bancari que va aportar en garantia de pagament de les quotes d’urbanització; i més quan este no té cap culpa del retard de la terminació de les obres d’urbanització o dels incompliments dels terminis previstos en el programa d’actuació integrada, ambdues qüestions únicament imputables a l’urbanitzador.

El Síndic manté que el pagament de les quotes d’urbanització està garantit no sols amb l’aval bancari, sinó també amb l’afecció o càrrega real que pesa sobre la finca de resultat adjudicada a l’interessat. Per tant, i d’acord amb la normativa vigent, no cal una doble garantia, real i financera, per a unes mateixes obres d’urbanització. “Si existix ja l’afecció registral (nota o advertència), no cap la garantia financera“, aclarix el Síndic.

Per tot això, a la fi de gener de 2016, el Síndic recomanava a l’Ajuntament de Cullera que tornara l’aval bancari a l’interessat, ja que el pagament de les despeses d’urbanització es troba garantit amb l’afecció registral sobre la finca de resultat adjudicada. En contestació, l’Ajuntament de Cullera ha comunicat al Síndic que compartix els motius esgrimits pel defensor valencià i que, en conseqüència, accepta la nostra recomanació i cancel·larà i tornarà els avals per un import total de més de 26.000 euros.

 Adjuntem el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte. 

 

 

Esta setmana hem rebut al Síndic una visita molt especial, la d’un grup de joves del Centre de Menors El Cabanyal que estan participant en un projecte anomenat Democràcia. El programa té com a finalitat última constituir el Parlament de Menors del Cabanyal, que es reunirà periòdicament i tindrà capacitat d’opinió i de generació de propostes sobre alguns aspectes de la vida quotidiana del Centre. L’objectiu final és oferir eines a estos joves perquè contribuïsquen a un canvi real del qual siguen i se senten protagonistes.

En el marc d’este programa, el Centre ha programat diverses eixides i visites didàctiques a institucions i entitats que exercixen un paper fonamental en l’estructura democràtica de la nostra Comunitat. Així, han visitat Les Corts, la Presidència de la Generalitat, la Plataforma Salvem el Cabanyal i ara el Síndic de Greuges. 

 

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha tramitat recentment diverses queixes relacionades amb reclamacions davant de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius i Treball per sancions interposades davant d’una presumpta manipulació del comptador. En una d’estes queixes la persona afectada manifestava que, després d’una inspecció, Iberdrola li havia imposat una sanció de 3.405 € amb l’acusació de manipular el comptador. La interessada ens comunicava que l’empresa distribuïdora no la va avisar de la inspecció perquè hi estiguera present i, a més, no aportaven la prova de la manipulació.

Sobre la qüestió de fons, esta institució entén que es perseguisca el frau elèctric, però considera necessari que els drets dels consumidors queden garantits durant el procés. En este cas concret, segons l’opinió del Síndic, la companyia elèctrica no demostra que l’afectada haja fet una manipulació del comptador amb proves contundents, de manera que “ens trobem davant d’una posició d’abús de poder  per part de la companyia, ja que esta és jutge i part en la detecció del frau, i els consumidors són acusats sense proves suficients i sense haver estat presents en la inspecció del comptador, com també sense que l’acta del tècnic de la companyia incloga la signatura de cap testimoni”. Així, el consumidor ha d’abonar el que li exigixen si no vol que li tallen el subministrament. 

L’art. 51 de la Constitució espanyola establix que és obligació dels poders públics garantir la defensa dels consumidors i usuaris mitjançant la protecció de la seua seguretat, la seua salut i els seus legítims interessos econòmics. En el mateix sentit, hi ha normativa vigent autonòmica i estatal que empara la protecció del consumidor i regula les infraccions, el procediment i la competència sancionadora en matèria de defensa dels consumidors i usuaris. De fet, les sancions administratives constituïxen un dels principals instruments de què se servix l’Administració per a garantir la normativa de consum i protegir la part més dèbil en la relació de consum, és a dir, el consumidor.

Per consegüent, el defensor valencià considera que la Generalitat hauria d’impulsar un altre mecanisme que concedisca més garanties al consumidor, ja que simplement amb la paraula de la companyia elèctrica i la remissió al ciutadà d’una carta que comunique el frau i reclame el pagament de la refacturació sense més no hauria de ser suficient, sinó que s’hauria de comptar amb la verificació d’un tercer, o que la manipulació siga certificada per un organisme de control o una supervisió independent.

Per tot això, el Síndic invita l’Administració a sol·licitar proves contundents i escaients davant de la possibilitat d’una possible manipulació del comptador, com també a exercir la seua potestat sancionadora, si escau.

 

Vegeu la resolució del Síndic sobre este assumpte.