El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit recentment a la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic per a resoldre el problema plantejat per un ciutadà sobre la liquidació complementària per l’impost de transmissions patrimonials, després de la compra d’unes places de garatge.

L’interessat va adquirir en 2013 tres places de garatge per un valor total de 13.700 € i va pagar 1.370 € d’impost de transmissions patrimonials. Dos anys més tard, al juny de 2015, l’Administració li va comunicar l’inici d’un procediment de comprovació de valors a l’empara de l’Ordre 23/2013, pel qual li reclamaven uns altres 5000 € a més del que ja havia abonat.

L’interessat manifestava el seu desacord amb la valoració feta per la Conselleria per “no ser real”, ja que no havien tingut en compte el descens dels preus en el mercat immobiliari en els últims anys i, a més, insistia en el fet que cap tècnic havia visitat els immobles per a veure el seu estat, per la qual cosa no comprenia com d’una compra de 13.700 € havia de pagar 6.500 € d’impostos. 

Després de l’estudi detallat de l’expedient de queixa, el Síndic deduïx que l’Ordre 23/2013 que va entrar en vigor el 28 de desembre de 2013 no s’aplicava a este supòsit, ja que l’impost de transmissions patrimonials havia sigut meritat abans de la data de publicació de la norma. 

A més, el defensor del poble valencià recorda a la Conselleria els pronunciaments dels tribunals de justícia sobre este assumpte. El més recent és una sentència d’octubre de 2015, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que anul·la l’esmentada ordre creada pel Consell per a calcular este impost, ja que entén que esta establix un sistema de valoracions amb falta de motivació i no individualitzat. En este sentit, insta el Consell a individualitzar les valoracions immobiliàries atenent a l’estat real de l’immoble, les seues circumstàncies físiques, la seua conservació, la seua antiguitat i altres condicionants del seu preu, i que no es limite a aplicar uns coeficients genèrics, vàlids per a qualsevol immoble situat al mateix terme municipal.

En total sintonia amb la decisió del TSJCV, esta institució considera que les dades que consten en la Direcció General de Cadastre han de ser contrastades in situ per l’Administració mitjançant una visita a l’immoble, ja que la descripció cadastral no ha de coincidir necessàriament amb la realitat i, de fet, actualment, està molt per damunt del valor de mercat.

Per tot això, el Síndic ha recomanat a la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic que faça una nova liquidació, en què valore la situació actual i real de l’immoble sobre la base de la sentència esmentada que ha anul·lat l’Ordre 23/2013 i que, a més a més, la data en què es va produir la meritació de l’impost és anterior a l‘entrada en vigor de l’Ordre.  

Consulteu el contingut de dues resolucions del Síndic sobre la disconformitat de procediment quant a la comprovació de valors.

     

• http://www.elsindic.com/Resoluciones/10771717.pdf
• http://www.elsindic.com/Resoluciones/10769119.pdf

 

 

 

Fa uns mesos, el defensor del poble valencià va rebre la queixa d’un pare divorciat, que té la guàrdia i custòdia dels seus dos fills de 6 i 8 anys, els quals estaven escolaritzats en el CEIP Virgen de las Virtudes de Cox que no disposa de servici de menjador. L’interessat manifestava que es trobava en situació de desocupació i, en el seu intent per incorporar-se al món laboral, va decidir matricular-se en un curs formatiu del SERVEF. Esta nova circumstància li impedia atendre els menors a l’hora de dinar i, per això, abans de començar el curs escolar 2015/2016, va sol·licitar el canvi de centre al CEIP Virgen del Carmen del mateix municipi, el qual sí que comptava amb este servici. 

Des de les dependències educatives li van confirmar verbalment l’existència de places disponibles per als seus fills en el CEIP Virgen del Carmen, com també l’informaren dels passos que calia seguir per al canvi de centre, i que la decisió seria presa pel consell d’escolarització municipal, la qual va ser finalment negativa.

Este tipus de tràmit fora dels períodes normals d’admissió està previst en la legislació com a “escolarització sobrevinguda”. En este cas concret, la causa sobrevinguda era la impossibilitat de compaginar la realització de dos cursos de formació amb l’atenció dels seus fills durant les hores de dinar. Per a això, l’interessat va acreditar mitjançant un certificat del SERVEF la seua assistència als cursos des del maig de 2015 fins al maig del 2016, en horari de 9.00 h a 14 h. 

Així mateix, el pare dels menors va presentar la sol·licitud de baixa en el CEIP Virgen de las Virtudes dels seus dos fills. El document estava signat pels dos progenitors, una circumstància que no va ser tinguda en compte per la comissió municipal d’escolarització, com tampoc el fet fefaent que el pare dels menors estava realitzant dos cursos de formació a Orihuela, cosa que li impedia recollir els seus fills del col·legi a l’hora de dinar.

De la documentació aportada i de l’estudi de l’expedient, el Síndic va entendre que l’afectat havia complit escrupolosament els tràmits perquè fóra concedida l’escolarització dels seus fills en el CEIP Virgen del Carmen: sol·licitud de baixa en el CEIP Virgen de las Virtudes (signada per ell i per la mare dels menors), sol·licitud d’escolarització en l’altre centre i acreditació de raons urgents i especials, i l’existència de vacants en el col·legi amb menjador. És per això que la denegació de matriculació dels seus fills fora dels terminis de matrícula ordinària d’alumnes sol·licitada per l’interessat és una actuació que esta institució considera no ajustada a dret.

Per tot el que s’ha exposat, el defensor del poble valencià va recomanar a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport que revisara la sol·licitud d’escolarització dels dos germans en el CEIP Virgen del Carmen de Cox, tenint en compte, tant la documentació que s’hi adjuntava, com el consentiment exprés d’ambdós progenitors, davant de la impossibilitat acreditada del progenitor custodi d’atendre els seus fills durant les hores de dinar.

 

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit recentment a l’Ajuntament de l’Alqueria d’Asnar per a recomanar-li que adopte totes les mesures escaients per a eliminar les molèsties acústiques produïdes per una planta de biomassa renovable.

D’esta manera el defensor del poble valencià ha conclòs la investigació oberta arran de l’escrit d’una veïna que denunciava les “insuportables molèsties acústiques” que patix al seu habitatge com a conseqüència dels sorolls generats per una planta de biomassa. Segons l’afectada, el problema s’aguditza a les nits, quan el poble roman en silenci, el soroll de la fàbrica es torna atronador i els impedix agafar el son.

En la resolució, el Síndic recorda a l’Ajuntament els instruments que diverses normes d’aplicació posen al seu abast per tal d’evitar les molèsties acústiques causades injustament als veïns afectats, les quals van, des del requeriment d’adopció de mesures correctores, fins a la suspensió immediata del funcionament de la font pertorbadora fins que siguen corregides les deficiències existents.

A més, el defensor valencià destaca que els tribunals de justícia també han declarat amb reiteració que la contaminació acústica per damunt dels límits legals incidix perniciosament sobre el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili, la protecció de la salut, un medi ambient adequat i un habitatge digne.

Tanmateix, les directrius marcades per l’Organització Mundial de la Salut sobre el soroll ambiental posen de manifest que este pot arribar a representar un factor psicopatogen destacat en el si de la nostra societat i una font permanent de pertorbació de la qualitat de vida dels ciutadans.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha tramitat la queixa d’un ciutadà que demanava la mediació d’esta institució perquè atorgaren a la seua dona una targeta d’estacionament “provisional” per a persones amb discapacitat. L’interessat manifestava que la seua dona va patir un ictus al juliol de 2015, i des de llavors necessita cadira de rodes per als seus desplaçaments. Davant de la impossibilitat de la seua dona de desplaçar-se de manera autònoma, este ciutadà es veu obligat a traslladar-la als centres de rehabilitació com també als hospitals, i no pot fer ús de les places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda.

 

Davant d’esta nova circumstància sobrevinguda, a l’agost de 2015 va sol·licitar a l’Ajuntament d’Alacant una “targeta d’estacionament per a discapacitats”, la qual li va ser denegada per no acreditar la condició de discapacitat. I tot això perquè la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que és l’encarregada d’emetre la resolució, establix que ha de transcórrer un període mínim entre el diagnòstic i l’acte de la valoració, que en este cas es va fixar en un any, per a avaluar la discapacitat quan el quadre clínic es considere “estable”.

 

Des del Síndic entenem que estem davant d’un problema que afecta moltes persones que han de fer front a una discapacitat sobrevinguda com a conseqüència d’un accident o una patologia d’extrema gravetat i que s’han de desplaçar necessàriament en un vehicle conduït per un tercer. Tot i que en alguns d’estos casos es tracta de circumstàncies no definitives, sens dubte constituïxen un problema de mobilitat mentre aquelles hi romanen, per la qual cosa esta institució considera que seria raonable atendre estes circumstàncies excepcionals.

 

L’Ajuntament d’Alacant, a través de la Regidoria de Mobilitat, ha comprès la injusta situació que es produïx en vincular l’obtenció de la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat que faciliten els ajuntaments, amb el preceptiu reconeixement de discapacitat que emet la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, el qual només es realitza quan la deficiència té un caràcter permanent. En conseqüència, el consistori ha mostrat la seua voluntat de modificar el procediment sobre esta matèria i està en tràmits per a expedir una targeta d’aparcament provisional.

 

Atés que la Conselleria està treballant en l’elaboració de noves normes per a l’expedició de la targeta d’estacionament per a vehicles que transporten persones amb discapacitat i amb problemes de mobilitat reduïda, el Síndic els ha suggerit que valoren i estudien la possibilitat d’aprovar resolucions que acrediten les dificultats de mobilitat o discapacitat de les persones en un moment determinat, després d’una malaltia o accident sobrevingut, amb la finalitat que els ajuntaments puguen, d’acord amb esta resolució, concedir targetes d’aparcament amb caràcter temporal o provisional per a persones amb discapacitat.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha recomanat a l’Ajuntament d’Alacant i a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori que, en el marc de les seues respectives competències, adopten totes les iniciatives i actuacions escaients per a atendre les necessitats del barri José Antonio d’Alacant, “que coadjuven a la rehabilitació, regeneració i renovació urbana de la zona”.

Així, el defensor del poble valencià resol la queixa presentada per una veïna que indicava la situació de degradació en què actualment es troba esta zona de la ciutat. En concret, la interessada manifestava l’inadequat estat de conservació de les zones comunes dels habitatges que integren el barri (voreres, arbratge, bancs i la resta de mobiliari urbà), com també els problemes d’inseguretat ciutadana i l’ocupació il·legal d’habitatges públics buits.

Després de dirigir-nos a les dues administracions afectades, la Conselleria ens indicava que el barri està immers en un procés de regeneració i renovació urbana en fase d’anàlisi. Respecte de les ocupacions il·legals, la Conselleria manté que des de l’EIGE es duen a terme inspeccions periòdiques per a detectar les esmentades situacions i, si escau, traslladar-les a una Comissió Mixta formada per l’Ajuntament i l’EIGE, a la recerca de solucions per a estes famílies.

L’Ajuntament d’Alacant, per la seua banda, indicava al Síndic que els espais i les zones comunes a què es referix la queixa no són de titularitat municipal; malgrat això, el consistori afirma que realitza algunes tasques de manteniment, en especial neteja i manteniment de les instal·lacions d’enllumenat públic, a fi de preservar les condicions de salubritat a la zona. Igualment, ens comuniquen que “la seguretat ciutadana en general i, en concret, la investigació i persecució dels delictes contra el patrimoni són competència de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i no de la Policia Local”, tot això sense perjudici de les actuacions efectuades per la Policia Local per tal d’evitar que s’hi cometen actes delictius.

A pesar de les mesures adoptades i reportades per les administracions implicades, el Síndic considera que estes no han aconseguit pal·liar els problemes de degeneració urbana que patixen els veïns de la zona. Així mateix, esta institució entén que l’Administració ha d’assumir la garantia, de manera directa, de facilitar, i lliurar un habitatge assequible a les persones que el necessiten i de mantindre les condicions de dignitat dels habitatges públics que han estat promoguts i, en tot cas, d’aquells que resulten ser de la seua propietat i hagen estat cedits en règim de lloguer. Per tot això, el defensor del poble valencià insistix en la necessitat que els poders públics implicats duguen a terme actuacions de rehabilitació edificatòria, renovació i regeneració urbana en este barri alacantí.

Avui ha estat constituït l’Observatori de la Vulnerabilitat del Síndic de Greuges, un espai viu de comunicació i intercanvi en el qual es podrà mantenir un contacte permanent amb professionals i representants d’entitats que desenvolupen la seua labor en l’àmbit de la discapacitat, la dependència, l’atenció a persones majors o d’altres col·lectius en risc d’exclusió social o en situació d’especial vulnerabilitat, a fi de conéixer, analitzar i valorar els problemes que diàriament afecten els integrants dels grups socials esmentats.

Malgrat els esforços actuals per a assolir la igualtat real en la societat, els avanços es produïxen lentament i encara hi ha moltes barreres a véncer.

La violència de gènere continua sent una autèntica xacra social que adopta diferents formes i abasta multitud d’actes: des dels més evidents, com ara la violència física i sexual, fins a d’altres més subtils i fins i tot més naturalitzats com són l’assetjament i el control econòmic o emocional. En tots els casos es tracta de violacions dels drets humans més bàsics, que comporten greus conseqüències per a la integritat física i mental de les víctimes, i de vegades la mort.

L’accés al mercat laboral i la diferència salarial entre dones i hòmes continua reflectint la discriminació i la desigualtat que suporta la meitat de la societat. Sens dubte, la independència econòmica és clau per a aconseguir que les dones exercisquen un control real sobre les seues vides, siguen plenament lliures i poder acostar-nos a la desitjada igualtat. Així mateix, l’educació és un mitjà imprescindible per a promoure la igualtat de gènere i l’empoderament de dones i xiquetes; elles han de participar de forma plena i eficaç en tots els nivells de presa de decisions tant en la vida política i econòmica com en la social.

Per tot això, des del Síndic creiem que cal un compromís ferm i coordinat per part de les diverses administracions públiques a l’hora de desenvolupar polítiques transversals d’igualtat i, al mateix temps, més implicació de tota la societat per a denunciar vulneracions de drets i exigir respostes eficaces. 

Fa uns mesos vam rebre la queixa d’un veí de Rabassa, qui manifestava que havia sol·licitat tres vegades a l’Ajuntament d’Alacant la retirada d’uns cables telefònics col·locats en el seu habitatge, i que no havia obtingut cap contestació, per la qual cosa demanava la mediació del Síndic per a solucionar el problema.

 

El consistori alacantí, per la seua banda, ens va informar que no havia autoritzat cap actuació per a col·locar la línia aèria telefònica esmentada i que, per tant, anava a sol·licitar la seua retirada al més aviat possible. No obstant això, l’afectat ens reitera en el seu últim escrit que part del cablejat no ha estat retirat.

 

Des del Síndic, sol·licitem a l’Ajuntament d’Alacant que adopte totes les mesures legals necessàries per a aconseguir la retirada de la línia telefònica indegudament col·locada sobre l’habitatge de l’autor de la queixa.

Avui ens hem reunit amb el director de l’IES Verge del Remei i un mediador de l’actual programa de mediació “a quatre bandes”, que ens han traslladat la seua preocupació per la possible supressió d’este projecte social i escolar a partir de l’estiu per falta de finançament.

La institució del Síndic, alertada per les notícies publicades i les entitats que treballen a la Zona Nord, va obrir una queixa d’ofici el passat 18 de febrer per a conéixer els motius pels quals l’Ajuntament d’Alacant havia decidit eliminar la partida econòmica destinada a sufragar este programa de mediació.

Durant els pròxims dies ens dirigirem a l’Administració autonòmica, en concret a la Conselleria d’Educació i a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per tal d’involucrar-les en la recerca d’una solució que permeta la consolidació d’este projecte de mediació que, sens dubte, dóna un gran suport a les necessitats socioeducatives de la població multicultural present a aquella zona d’Alacant.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament de Castelló per a sol·licitar que adopte totes les mesures necessàries per tal d’eliminar les greus molèsties acústiques que injustament estan suportant uns veïns al carrer Segura (polígon Castàlia) a causa de l’activitat musical desenvolupada per un local d’oci i pel botelló que es fa als voltants. Tanmateix, el defensor valencià també ha demanat asfaltar l’esmentada via per a evitar problemes de bloqueig i permetre l’accés de vehicles d’emergència a la zona.

 

El defensor valencià va intervindre novament en este assumpte després de rebre la queixa d’una persona que, en representació dels seus pares, li traslladava els greus problemes de soroll i denunciava la situació de perill en què es troben els veïns, pel bloqueig de la seua única eixida, en coincidir els clients de la discoteca i els aficionats que acudixen a l’estadi del Club Esportiu de Castelló. Una circumstància que impedix l’accés d’ambulàncies, policies o bombers en cas de necessitat. 

 

El Síndic, d’acord amb la normativa vigent,  li recorda al consistori que està habilitat per a, entre altres mesures, ordenar la suspensió immediata del funcionament de la font pertorbadora fins que es corregisquen les deficiències existents. Respecte de la pràctica del botelló als voltants de la discoteca, el Síndic argumenta que la policia local té potestat per a sancionar, tant el consum d’alcohol a la via pública, com l’ús de les instal·lacions musicals dels vehicles amb un volum molt elevat. 

Consulta la resolució del Síndic sobre este assumte.