El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha obert avui una queixa d’ofici per a investigar la situació en què es troben actualment els professionals dels punts de trobada familiar de la Comunitat Valenciana i la repercussió que això podria tenir en la prestació d’este servici públic.

Els punts de trobada familiar són un recurs gratuït, universal i especialitzat que depén de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i que té un objectiu clar: facilitar el compliment del règim de visites establit en situacions de crisi o ruptura familiar. Es tracta d’espais neutrals en què els menors poden exercir el seu dret a relacionar-se amb els dos progenitors i/o altres parents mitjançant la intervenció temporal d’un equip multidisciplinari de professionals amb la formació adequada.

Este matí, l’adjunt primer del Síndic, Ángel Luna, s’ha entrevistat amb un grup de treballadors dels PEF que li han traslladat les seues preocupacions pels nous plans de l’empresa adjudicatària de la gestió d’este recurs. Uns plantejaments que, segons els professionals, podrien afectar d’una manera substancial la qualitat del servici prestat.

És per això que el Síndic es va a dirigir a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives a fi de demanar informació sobre la situació descrita anteriorment i proposar, en cas que siga necessari, les mesures pertinents per a la correcta prestació del servici públic.

 

Segons les últimes dades publicades al juny de 2015 per l’INE, la bretxa salarial entre homes i dones a Espanya continua augmentant. A la Comunitat Valenciana, les dones guanyen un salari mitjà d’un 24,24% menys que els homes; una xifra difícil d’assumir si tenim en compte que les dones representen un 60% de les persones que estudien en les universitats espanyoles.

Malgrat els esforços actuals per a aconseguir la igualtat real en la societat i el mercat laboral, la veritat és que els avanços arriben amb massa lentitud. La diferència salarial entre homes i dones continua reflectint la discriminació i les desigualtats en el nostre mercat laboral. 

En el Síndic estem convençuts que la independència econòmica és clau per a aconseguir que les dones exercisquen un control real sobre les seues vides, gaudisquen de plena llibertat i de l’anhelada igualtat. L’Administració ha de prestar una atenció especial, a causa de la seua major vulnerabilitat, a les dones d’edat avançada, les mares soles, dones amb discapacitat, immigrants o pertanyents a alguna minoria ètnica.

El dret a la igualtat salarial i la no-discriminació retributiva entre dones i homes és un dret reconegut expressament en la Constitució espanyola (article 35 CE) i en l’article 11 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. En este sentit, l’article 21 de la Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes, preveu establir instruments per a lluitar contra esta discriminació:

Els departaments de l’Administració autonòmica competent en matèria d’ocupació hauran d’establir els instruments adequats al servici de la Inspecció de Treball per a controlar i fer complir a les persones ocupadores el principi d’igualtat de remuneració de dones i homes per un mateix treball o per treballs del mateix valor, com també qualsevol altra mesura que consideren necessària per a assegurar el principi d’igualtat de remuneració.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha obert una queixa d’ofici després d’assabentar-se, a través dels mitjans de comunicació i de les plataformes socials, de la supressió de la partida econòmica que l’Ajuntament d’Alacant destinava al finançament del programa de mediació social i escolar a la Zona Nord d’Alacant.

Segons la informació a què el Síndic ha tingut accés, esta mesura, que afecta el programa de mediació implantat en l’IES Verge del Remei, podria causar greus problemes de convivència al centre escolar i el barri.

El defensor del poble de la Comunitat es va a dirigir a l’Ajuntament d’Alacant per a, d’una banda, conéixer els motius que han portat el consistori a suprimir este finançament i, d’una altra banda, estudiar les conseqüències que la desaparició del programa de mediació podria provocar en la convivència de l’IES Verge del Remei i al barri mateix.  

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana va rebre recentment la queixa d’un ciutadà que indicava que l’Hospital de la Ribera no li enviava la informació en valencià malgrat que li ho havia demanat diverses vegades.

Sobre esta qüestió, han sigut diverses les situacions en què este ciutadà ha hagut de presentar queixes al Síndic amb la mateixa pretensió: exercir el seu dret a utilitzar el valencià en les seues comunicacions amb aquell Hospital. En tot moment, el defensor del poble valencià ha emparat les seues reclamacions i ha recordat, tant a l’actual Administració sanitària com a les anteriors, la seua obligació de garantir el dret d’esta persona a ser atesa en valencià en l’Hospital de la Ribera i a triar el valencià en les seues relacions amb l’Administració sanitària.

Des del Síndic recordem que els valencians i les valencianes tenim dret a triar en quina llengua volem comunicar-nos amb l’Administració i, conseqüentment, esta té el deure correlatiu de respectar la nostra elecció i d’utilitzar, al llarg de tot el procediment, la llengua que hàgem triat. 

Este dret a la no-discriminació per motius lingüístics apareix expressament consagrat, tant el nostre Estatut d’Autonomia, com en la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià, que establixen que els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà, per la qual cosa ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.

 

Podeu consultar el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte en la nostra web.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit recentment a l’Ajuntament de Torrevieja perquè constituïsca al més aviat possible la Comissió d’Instrucció d’Assetjament Laboral prevista en el seu Protocol de mobbing i així poder instruir i resoldre els procediments d’assetjament laboral amb submissió als criteris de celeritat i impuls d’ofici en tots els seus tràmits.

Esta ha sigut la resposta del defensor del poble valencià a la queixa presentada per una funcionària de l’Ajuntament de Torrevieja que denunciava que, al juliol de 2014, va sol·licitar activar el Protocol de mobbing per entendre que estava patint una situació d’assetjament psicològic i que des d’eixe consistori s’estaven incomplint clarament els terminis i tràmits establits en el referit protocol.

De l’estudi de la queixa en qüestió es desprén que, a l’abril de 2009, l’Ajuntament de Torrevieja va aprovar un Protocol de mobbing. El document disposa, entre altres coses, la constitució d’una comissió d’instrucció de l’assetjament laboral de caràcter permanent i estable, composta per tècnics i especialistes en la matèria, que serà l’encarregada de valorar i tramitar les reclamacions que es formulen en matèria d’assetjament psicològic en el treball. Tan bon punt es reba una reclamació, la comissió s’ha de reunir en un termini màxim de set dies per a iniciar les actuacions pertinents i ha d’emetre un informe en un termini màxim de 30 dies, comptadors des de l‘endemà de la presentació de la reclamació.

La interessada ens indicava que va rebre un primer escrit de l’Ajuntament (quan havia passat quasi un mes des de la presentació de la seua sol·licitud) en el qual li comunicaven que estaven efectuant els tràmits necessaris per a valorar i tramitar la seua sol·licitud. Al novembre d’aquell any (2014) va tornar a rebre un nou escrit en què la informaven que seguien amb els tràmits de valoració i tramitació de la sol·licitud i que faltava designar un especialista per a constituir la Comissió d’Instrucció. Des de llavors, no havia tornat a rebre cap notificació mentre que la situació d’assetjament continuava.

En la seua resolució, el Síndic recorda l’obligació de l’Administració de complir escrupolosament amb les normes que regixen els procediments. Així mateix, apel·la a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic que considera l’assetjament laboral una falta disciplinària molt greu i recull mesures dirigides a evitar que es perpetuen en el temps situacions d’abús de poder, discriminació o assetjament laboral a causa de les llacunes legals que podrien afavorir la impunitat de l’assetjador en compte d’ajudar a la víctima.

 

Consulteu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

 

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana va rebre una queixa d’un veí de Callosa de Segura en la qual manifestava que, des de fa un parell d’anys, residia a un habitatge situat al terme municipal de Callosa de Segura i que quan s’hi va intentar empadronar no va poder perquè el consistori no tenia constància de l’existència d’este immoble, malgrat que l’interessat va presentar l’escriptura de propietat, el rebut d’IBI, aigua, llum i electricitat. Des de l’oficina municipal li van indicar que, com que la casa estava ubicada en una zona fronterera, les adreces que apareixien en la documentació presentada no els servien per a fer el tràmit, per la qual cosa l’instaven a fer una identificació de l’immoble per a l’Ajuntament, amb la consegüent despesa per a l’interessat.

En la seua resolució, el Síndic exposa que el padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi, i advertix que els ajuntaments han de realitzar les actuacions i operacions necessàries per a mantindre actualitzats els padrons, de manera que les dades que contenen concorden amb la realitat.

En este cas concret, la raó que al·legava l’Ajuntament de Callosa de Segura per a denegar l’empadronament era que el domicili de l’interessat no els constava. No obstant això, l’interessat va aportar escriptura de la propietat, rebuts de subministraments del domicili en qüestió i rebut de l’IBI on figurava clarament la referència cadastral, per la qual cosa no pot acollir-se a esta raó per a denegar la inscripció en el Padró municipal de Callosa de Segura. Tampoc resulta raonable que siga l’interessat qui haja de dur a terme alguna actuació tendent a identificar l’immoble. Conseqüentment, el defensor del poble valencià instava l’Administració a empadronar a la major brevetat l’interessat a l’habitatge on residix.

Recentment, el Síndic ha rebut la contestació de l’Ajuntament de Callosa de Segura en què comunica que, després de la comprovació de l’immoble en qüestió, han empadronat la persona afectada en l’immoble on habita.

 

Consulteu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte. 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha rebut amb satisfacció la resposta de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, en què dóna solució al problema denunciat davant d’esta institució per l’AMPA del Col·legi Públic Carles Salvador de Benimaclet (València).

Els representants de l’AMPA ens van presentar una queixa en la qual denunciaven el mal estat en què es trobava el porxe d’uralita del pati del centre educatiu. Segons les dades aportades pels interessats, la construcció d’esta teulada, d’uns vint anys d’antiguitat, té unes zones trencades i unes altres amb clevills. Per això, demanaven la mediació del defensor del poble valencià a fi que l’Administració retirara la coberta d’uralita i la substituïra per una de nova, amb un altre tipus de material que no comporte riscos per a la salut de xiquets i professorat. 

Entre els molts factors que han d’intervindre per a assolir una educació de qualitat, resulta innegable el paper d’evident protagonisme que exercixen les instal·lacions escolars. Una educació de qualitat imposa a l’Administració educativa l’obligació que els centres docents estiguen dotats del personal i dels recursos educatius i materials necessaris, i que els edificis escolars reunisquen els requisits mínims previstos en la legislació vigent.

Els representants de l’AMPA van traslladar la seua preocupació al Síndic pels riscos de salut associats a les plaques de fibrociments (uralita), un material de construcció que al moment oportú es va emprar a la coberta del porxe del col·legi, com també demanaven que es llevara al més aviat possible per una empresa especialitzada i durant un període de vacances, quan el centre estiguera buit, atés el risc que comportaria la inhalació d’amiant mentre llevaven la coberta. 

Després de l’actuació del Síndic, la Conselleria ens ha comunicat en el seu darrer informe que ja s’han adjudicat les obres per a substituir la coberta del porxe i que en breu s’efectuaran.

 

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per a conéixer quin és el procés d’estudi i aprovació que duu a terme la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural per a autoritzar les batudes de porcs senglars.

L’actuació del Síndic ha estat motivada per les notícies publicades en diversos mitjans de comunicació, que recollien el malestar dels veïns de Montornés de Benicàssim per l’aprovació, sense la seua participació i també sense haver-ho publicat, d’una batuda de porcs senglars en les muntanyes pròximes a les seues cases.

El defensor del poble valencià es dirigirà en els pròxims dies a la Conselleria per a sol·licitar-li informació sobre les actuacions prèvies a l’autorització de la batuda, com també sobre les mesures que s’adopten en els expedients d’este gènere per a determinar la necessitat de la seua realització i fomentar la participació pública en la tramitació de l’expedient. Així mateix, el Síndic també s’ha interessat per l’actuació de l’Administració, una vegada aprovada la batuda, per a garantir-ne l’adequada publicitat entre els veïns de la zona i caminants de muntanyes que hi puguen ser afectats. 

 

Accepten la nostra recomanació de dotar amb més mitjans el CPEE Mare de Déu de la Llum d’Elx per a una adequada escolarització del seu alumnat.

Fa poc de temps, des del Síndic hem recomanat a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports que dotara amb els mitjans materials i humans i organitzatius necessaris per a garantir una adequada escolarització els alumnes del Col·legi Públic d’Educació Especial Mare de Déu de la Llum d’Elx. Així mateix, demanàvem cobertura sanitària, a través de personal d’infermeria, per a l’alumnat d’este centre durant tota la jornada lectiva i al col·legi mateix. Finalment, proposàvem a la Conselleria l’actualització de la normativa sobre educació especial i, en concret, pel que fa a la substitució del personal docent, l’aplicació de les jornades de fisioteràpia, prestacions individuals de sessions d’audició i llenguatge i adaptació de llocs de treball de les persones que treballen en els centres específics d’educació especial.

Fa uns dies rebérem la contestació de la Conselleria en què ens comunicava que acceptava la nostra recomanació i ens traslladava que estan treballant perquè, amb caràcter general, els centres d’educació especial puguen oferir una cobertura sanitària al seu alumnat amb personal d’infermeria al centre escolar i durant tota la jornada lectiva, tal com li demanàvem des d’esta institució.

Així mateix, ens han traslladat la voluntat d’actualitzar la normativa que regula l’Educació Especial (que era una altra de les nostres peticions) i ens han comunicat que actualment estan treballant sobre esta qüestió i estan escoltant els agents implicats amb la intenció d’assolir una plena inclusió educativa d’este alumnat.

Des del Síndic de Greuges farem un seguiment dels avanços de l’Administració educativa perquè el compliment dels compromisos adquirits amb el defensor del poble valencià i amb l’alumnat d’este centre siga una realitat.

En el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, una institució que vetla pel compliment dels drets de les persones, no podem restar callats davant de tant de dolor, patiment i violacions dels drets humans com ens arriben diàriament de milions de persones que han hagut de fugir dels seus països, com a única alternativa per a salvar les seues vides.

Davant de la gravetat de la situació, ens resulta impossible limitar-nos al nostre àmbit geogràfic competencial i restar de braços plegats. Tot i que són molt habituals les notícies i imatges del drama de l’èxode dels desplaçats, de la mort a la mar d’adults i de xiquets que podrien ser els nostres, no podem acostumar-nos al terror de les víctimes. La quotidianitat no ha de servir d’anestèsic a una societat compromesa amb els drets humans i solidària amb el patiment alié.

Ara més que mai, hem de tindre present l’art. 14 de la Declaració dels Drets Humans que es referix al dret d’asil.

1. Tota persona té dret a buscar asil, i a gaudir-ne, en qualsevol país, en cas de persecució.

2. No es podrà apel·lar a este dret amb una acció judicial realment originada per delictes comuns o actes oposats als propòsits i principis de les Nacions Unides.

L’actual crisi migratòria està assolint una magnitud tan gran, que els Estats membres europeus han d’assumir la seua responsabilitat i han d’actuar d’una manera compromesa, urgent i eficaç davant este nou repte humanitari. Ens hi va la vida de persones que fugen de la barbàrie de la guerra, i això, sens dubte, és el més important, però també el nostre estat de benestar i les democràcies de què gaudim, les quals hem de garantir.

Ningú va dir que fóra fàcil, però, no cal dir-ho, l’immobilisme no és la resposta.