El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha iniciat un treball d’investigació per a saber amb exactitud quina és la resposta de l’Administració valenciana a la situació actual de l’habitatge públic a la Comunitat.

L’accés a un habitatge digne continua sent actualment una de les principals preocupacions de la societat valenciana, i així ho constatem des del Síndic, d’acord amb les queixes que ens presenta la ciutadania sobre esta matèria. Tot i ser un dret reconegut en la Constitució, de les lleis desenvolupades sobre la matèria, per al defensor del poble valencià, el que ha fet la crisi econòmica és potenciar unes mancances estructurals de les polítiques en matèria d’habitatge, i ha situat esta problemàtica en el primer pla del debat social i polític.

Des de l’experiència diària de les queixes que presenta la ciutadania al Síndic sobre esta matèria, cada vegada sembla més evident la necessitat de substituir les polítiques basades en la idea d’accés a l’habitatge en règim de propietat, per la concepció més social que la política d’habitatge ha d’estar destinada a afavorir la integració dels grups més desprotegits de la societat.

Actualment, estem assistint a un important procés de redefinició del concepte de polítiques d’habitatge que està donant lloc a un nou desenvolupament de la legislació sobre el dret d’accés a un habitatge digne. Per això, i després d’anunciar la Conselleria d’Habitatge que ha iniciat un procés de reforma de la legislació en matèria d’habitatge a la Comunitat Valenciana, amb este informe el Síndic pretén contribuir al seu desenvolupament i incidir en el seu contingut social i en la configuració de l’accés a l’habitatge com un dret subjectiu de la ciutadania.

L’informe analitzarà, des d’una perspectiva sociològica i estadística, les característiques de la població que demana un habitatge públic, la seua zonificació i estratificació, com també un estudi de les condicions, característiques i ubicació d’estos habitatges públics que donen satisfacció a esta demanda. Igualment, aprofundirà sobre el fenomen de l’habitatge buit i determinarà quines són les polítiques públiques susceptibles d’adopció per a aconseguir que part d’eixe parc d’habitatge públic buit es destine a absorbir la demanda d’habitatge existent.

 

 

 

Avui duem a terme a la Seu Ciutat d’Alacant de la UA dues reunions de treball en el marc de l’Observatori del Menor que va ser constituït a la seu del Síndic al juny del 2015.

Este òrgan que impulsem des del Síndic és una comissió de treball permanent en què s’aborden els problemes de la infància amb el propòsit de comprovar si els drets i les llibertats d’este col·lectiu estan sent garantits i, quan la situació ho requerisca, motivar l’actuació del defensor del poble valencià.

En primer lloc s’ha reunit el grup de treball dedicat al sistema de tuteles, en què s’estan revisant els processos de presa de decisions que conclouen amb una declaració de desemparament d’una o un menor.

A continuació ha tingut lloc el plenari de l’Observatori, en el qual, d’una banda, s’ha donat compte de les investigacions d’ofici que estem tramitant des del Síndic i, d’una altra banda, els membres de l’Observatori han compartit les seues inquietuds sobre la problemàtica de l’assetjament escolar i la de les adopcions obertes.

Des d’ací, volem agrair a tots els membres, tant del grup de treball com del ple de l’Observatori, les seues aportacions i la seua dedicació en esta trobada. Així mateix, animem les persones que estiguen interessades en la matèria a consultar més informació sobre el treball que es duu a terme des de l’Observatori en la nostra pàgina web.

En la jornada d’avui han participat representants de la Plataforma en Defensa de l’Acolliment Familiar de la Comunitat Valenciana, APIME, Fundació Diagrama, CÀRITAS, CREU ROJA, SAVE THE CHILDREN, Associació de Directores i Directors del País Valencià, FAPA Enric Valor d’Alacant, COPAVA/FAPA Gabriel Miró, Observatori del Dret Universal a la Salut CV (ODUSALUT), Federació d’Ensenyament de CCOO, Secretaria de Política Social i Igualtat d’UGT-PV, Pares 2.0, Síndic de Greuges; a més de persones professionals i expertes vinculades a les universitats, la psicologia i el treball social.

 

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit a l’Ajuntament de Dénia per a instar-lo que “resolga al més aviat possible els expedients i procediments en tramitació, i que adopte totes les mesures legals que siguen necessàries per a eliminar definitivament les molèsties acústiques que injustament estan suportant durant tants anys les autores de la queixa, com també perquè siguen demolides les obres il·legals”.

El defensor del poble valencià resol, així, la queixa presentada per dues ciutadanes que manifestaven “passivitat municipal” davant l’exercici il·legal de l’activitat d’un bar contigu al seu habitatge. Les interessades denunciaven: incompliment, tant de l’horari de tancament, com de l’aforament (20 persones); actuacions musicals en directe; superació del límit màxim de decibels; denegació d’accés a la informació que es troba en els expedients municipals; i falta d’execució de la resolució del regidor de Disciplina Urbanística, de 7 de novembre de 2013.

Els informes tècnics municipals remesos al Síndic confirmaven l’existència de les infraccions denunciades per les interessades, ja que s’hi observava que: l’aforament s’incomplix, atés que de vegades s’ha arribat a les 80-100 persones; l’activitat origina sorolls per damunt del límit legal establit; i l’establiment no té llicència per a espectacle, etc.

Respecte d’això, el Síndic recorda que els tribunals de justícia han declarat reiteradament que la contaminació acústica per damunt dels límits legals incidix perniciosament sobre el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili, la protecció de la salut, un medi ambient adequat i un habitatge digne. És per això que resulta ineludible la seua ferma protecció per part dels poders públics. Així mateix, l’Organització Mundial de la Salut posa de manifest que l’exposició prolongada a un nivell elevat de soroll té conseqüències sobre la salut de les persones i la seua conducta social.

El Síndic, per la seua banda, recorda que la legislació vigent sobre contaminació acústica i qualitat ambiental establix una sèrie de mesures que els ajuntaments podran adoptar per a eliminar les molèsties acústiques que els veïns afectats suporten injustament, com ara la clausura i el tancament del local, o l’adopció de mesures correctores.

Quant al fet de no demolir les obres il·legals, el Síndic apel·la també a la llei d’aplicació per a este cas concret, la qual considera una competència irrenunciable i d’inexcusable exercici per part de l’administració actuant l’adopció de mesures de restauració de l’ordre urbanístic infringit.

 Ací podeu consultar el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte. 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit a totes les conselleries, a les tres diputacions provincials i als ajuntaments de més de 20.000 habitants de la Comunitat Valenciana per a demanar-los dades detallades sobre els dispositius d’atenció a les dones víctimes de maltractament i a les seues filles i fills. 

Així mateix, dins de la investigació, esta institució ha sol·licitat la col·laboració d’agents socials, associacions de dones, professionals dels equips d’atenció, com també de dones usuàries que treballen a la Comunitat Valenciana en la protecció de les víctimes i l’eradicació de la violència de gènere.

La informació demanada servirà perquè el defensor del poble valencià puga avaluar la resposta que les diverses administracions públiques oferixen per a l’atenció, protecció i/o inserció de les víctimes de la violència de gènere. Els resultats d’esta investigació, com també les conclusions i recomanacions corresponents, seran presentats a les Corts Valencianes a manera d’informe especial, amb l’objectiu que coneguen detalladament esta realitat i puguen fer-ne ús en la seua activitat parlamentària.

L’any 2005, el Síndic de Greuges va publicar el primer informe en què s’analitzava esta problemàtica i hi oferíem una sèrie de recomanacions per a les mancances que s’hi van detectar. Durant este transcurs de temps hi ha hagut avanços, tant en el marc normatiu, com en la creació de mecanismes i dispositius d’atenció a les víctimes de violència de gènere, i en les actuacions dirigides a sensibilitzar i conscienciar la societat.

Tanmateix, les xifres en general i el nombre de víctimes en particular obliguen a continuar treballant amb fermesa per a acabar amb esta xacra social que no para de llevar la vida a tantes dones. La persistència d’esta violència és un obstacle greu per a la protecció dels drets humans més elementals. Els poders públics no poden defugir la seua responsabilitat a l’hora de garantir la integritat física i moral de les dones i els fills i filles víctimes d’esta violència. 

 

En el Síndic tramitem ben sovint queixes de ciutadanes i ciutadans que denuncien la inactivitat municipal davant de les seues denúncies d’obres sense llicència, usos de sòls sense llicència o ordre d’execució, o que no s’ajusten a les condicions assenyalades en esta. De vegades, esta passivitat permet que algunes infraccions urbanístiques acaben perpetuant-se.

Per això, des del defensor del poble valencià recordem a l’Administració local que té l’obligació de restablir la legalitat urbanística vulnerada amb promptitud, ja que, en cas contrari, les obres acaben consolidant-se i no se’n pot ordenar l’enderrocament.

La llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat,(LOTUP), va introduir un canvi important en el termini de caducitat de l’acció de restauració de la legalitat urbanística, que passa a ser de quinze anys (abans n’eren quatre).

Esta institució considera que la disciplina urbanística transcendix més enllà del que podria considerar-se un pur problema de construccions i llicències. En l’urbanisme es tanca, ni més ni menys, que l’equilibri de les ciutats i del territori en general. Per això, és un acte molt greu que les normes que s’han establit pensant en la justícia, la certesa i el bé comú, després, mitjançant actes injustos acaben sent incomplides. 

L’adjunt primer del Síndic, Ángel Luna, ha mantingut avui una trobada amb representants d’Alacant Accessible, Adopta2, Associació Ciutadana d’Alacant pel VIH i l’Associació de Voluntaris Enferser, tots usuaris de l’Hotel d’Entitats de l’Ajuntament d’Alacant, un espai que ha servit durant anys com a seu social a més de 40 entitats socials que no tenen un local propi. Els representants d’estes associacions han traslladat al defensor del poble valencià la seua inquietud i malestar pel trasllat de les dependències d’este servici a un local del carrer Serrano que és “totalment inaccessible” per a les persones amb mobilitat reduïda i que, a més, no reunix les necessitats dels usuaris, ja que a més de reunions hi organitzen tallers i altres activitats

Les persones afectades han demanat la mediació del Síndic perquè mantinga provisionalment l’Hotel d’Entitats en la seua ubicació anterior, al carrer Hèrcules, fins que disposen d’un local accessible i que tinga les mateixes prestacions i servicis.

 

 

 

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha recomanat a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport que revise els mitjans materials i humans i organitzatius que siguen necessaris per a garantir una adequada escolarització als alumnes dels centres específics d’educació especial. Així mateix, insta que es done cobertura sanitària a l’alumnat d’estos centres durant tota la jornada lectiva i al col·legi mateix.

D’esta manera, ha animat la Conselleria que actualitze la normativa sobre educació especial i, en concret, pel que fa a la substitució del personal docent, l’aplicació de les jornades de logopèdia, fisioteràpia, prestacions individuals de sessions d’audició i llenguatge i adaptació de llocs de treball de les persones que treballen en els centres específics d’educació especial. 

Esta ha sigut la resposta del defensor del poble valencià a les queixes presentades per més de deu AMPA de diversos centres específics d’educació especial de la Comunitat Valenciana que mostraven el seu malestar i preocupació pels “insuficients” recursos materials i humans de què disposen actualment estos centres.

Esta institució considera que l’alumnat escolaritzat en centres específics d’educació especial té unes necessitats educatives especials i permanents greus, associades en la majoria dels casos a diverses patologies, per la qual cosa la regulació, organització i dotació dels recursos ha de ser una prioritat per als poders públics.

D’acord amb les queixes rebudes, les AMPA es lamenten de la lentitud a substituir les baixes dels professionals, del nombre insuficient de sessions que rep l’alumnat de logopèdia i fisioteràpia, com també de la falta de regulació sobre l’adaptació al lloc de treball.

Respecte de la lentitud a l’hora de substituir les baixes, la Conselleria comunicava al Síndic que el nomenament de funcionari interí per substitució transitòria dels professors titulars es produïx en transcórrer deu dies lectius des de la situació que dóna origen a este nomenament, per la qual cosa el centre docent mateix ha d’atendre el període previ al nomenament de l’interí.

Pel que fa al nombre de sessions dels alumnes, segons el parer dels pares i mares d’estos escolars, les sessions que tenen assignades per llei per a atendre els alumnes de centres específics resulten insuficients per a les necessitats reals. Per exemple, als trastorns greus de comunicació causats per la deficiència intel·lectual se’ls assigna solament una sessió setmanal, quan segons els interessats en caldrien cinc de 45 minuts cadascuna. De la mateixa manera, assenyalen que el servici de fisioteràpia està col·lapsat davant l’absència de normativa sobre ràtios, i afirmen que actualment es “comptabilitza igual un alumne amb paràlisi cerebral autònom que un altre que necessite cadira de rodes”.

A més, les AMPA troben a faltar una regulació de les adaptacions al lloc de treball per problemes de salut o discapacitat, la qual cosa en l’actualitat es traduïx en una sobrecàrrega en les tasques de la resta de treballadors del col·legi.

El Síndic destaca la situació en què, malauradament, es troben sovint els xiquets amb discapacitat i diverses patologies greus associades a esta, i que a l’hora d’accedir a l’escola no tenen les imprescindibles dotacions d’educadors i professionals de suport (fisioterapeutes, logopedes, pedagogs terapeutes en educació i llenguatge, educador especial i de suport, com també personal d’infermeria) per a facilitar la seua integració. Segons el parer del Síndic, es tracta d’una atenció que s’ha de prestar d’acord amb els principis de no-discriminació i normalització educativa i que, òbviament, ha de passar per dotar els centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics de personal especialitzat i dels recursos necessaris per a garantir la seua escolarització plena.

 Resolució del Síndic sobre este assumpte.

Fa poc de temps, una ciutadana va presentar una queixa al Síndic, en què manifestava que, des de feia anys, estava suportant les conseqüències del trencament d’una tuberia d’aigües residuals. Ho va comunicar al seu ajuntament diverses vegades però no solucionaven el problema.

Des del Síndic recordàvem que, d’acord amb la normativa vigent, els municipis estan obligats a prestar el servici de clavegueram, entre d’altres, i que els veïns tenen dret a exigir-lo. 

El clavegueram és un servici de prestació obligatòria i no pot dilatar-se en el temps la seua dotació als habitatges afectas. És per això que recomanàrem a l’Ajuntament d’Ador que proporcionara este servici a la urbanització L’Ermita “fent ús de les seues competències obligatòries”.

Fa uns dies, l’Ajuntament d’Ador ens va comunicar que acceptava la nostra recomanació i que ja ha adjudicat l’obra de renovació de la xarxa de clavegueram, amb la qual cosa esperen que el problema siga resolt definitivament. 

La resolució del Síndic pot ser consultada en esta pàgina web.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha recomanat a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport que “sense més dilació, adeqüe, millore i reforme la climatització del menjador escolar del CP Rodríguez Fornós de València, a fi que les obres estiguen concloses quan acaben les vacances nadalenques”.

La falta de calefacció en este centre, especialment al menjador, ja va ser denunciada per esta institució a la fi de 2014 i vam recomanar a l’Administració que hi duguera a terme els treballs d’adequació durant les vacances d’estiu, de manera que les instal·lacions estigueren a punt per a l’inici del curs 2015-16.

Segons l’informe tècnic municipal, els sostres del menjador són de xapa i es troben a una altura superior als 10 metres, per la qual cosa és difícil que l’aire calent baixe fins al sòl. A més, els finestrals del menjador són de metacrilat i tenen unes obertures que de vegades són de més de 4 cm, per la qual cosa no aïllen correctament del fred. Segons la promotora de la queixa, estes deficiències obliguen els xiquets a suportar baixes temperatures i a “dinar amb l’abric”.

Tal com hem declarat des d’esta institució moltes vegades en les nostres contínues recomanacions, contingudes en els diversos informes anuals presentats a les Corts Valencianes, una educació de qualitat exigix, en primer lloc, que els centres docents disposen dels equipaments necessaris d’acord amb les seues característiques i circumstàncies específiques. No es pot obviar, en este sentit, que la posada en marxa d’accions educatives que afavorisquen la formació integral de l’alumnat i que siguen efectives passa, sovint, per dotar adequadament els centres amb els mitjans materials necessaris (biblioteca, aules de suport, aules d’informàtica, gimnàs, menjador, etc.).

 

Vegeu les dues resolucions del Síndic sobre este assumpte:

• Resolució 1/12/2015
• Resolució 28/10/2014