El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha obert una queixa d’ofici per a conéixer i analitzar les actuacions que s’estan duent a terme i aquelles que té previstes l’Ajuntament d’Alacant per a garantir l’atenció integral de les persones que residixen a la zona del cementeri d’esta localitat.

La intervenció del defensor del poble valencià es produïx després de tenir constància a través dels mitjans de comunicació i per denúncies veïnals de les condicions de marginació en què es troba la ciutadania que viu en esta àrea del municipi alacantí.

Les informacions recollides descriuen un escenari d’extrema pobresa, falta de condicions mínimes de salubritat i habitabilitat, i inseguretat física, ja que hi ha edificis en estat de ruïna i una quantitat de menors en situació de risc. Així mateix, el Síndic també s’ha assabentat de les dificultats de les persones que viuen a la zona per a accedir amb normalitat a recursos de salut, escolars, socials i fins i tot de transport públic a determinades hores del dia.

Per tot això, el Síndic s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Alacant per a demanar-li informació sobre esta realitat, quina intervenció municipal s’hi està fent actualment, com també aquelles actuacions que tinga previstes dur-hi a terme a fi de donar resposta a les necessitats del veïnat d’esta zona.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb satisfacció l’acceptació per part de l’Ajuntament d’Elx de la seua recomanació, en què instava el consistori a dirigir els treballs de conservació i manteniment del Pantà d’Elx i de la Séquia Major.

L’actuació del Síndic es va originar en rebre una queixa del representant de la Comunitat de la Séquia Major del Pantà d’Elx, en la qual denunciava la situació “d’abandó i deterioració” que experimentava la presa, i comunicava els seus nombrosos i infructuosos intents de mantenir reunions amb les autoritats municipals il·licitanes per a acabar amb esta situació.

D’acord amb la informació aportada per l’interessat, la comunitat d’esta Séquia va signar convenis amb l’Ajuntament d’Elx i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en 2004 i 2006 respectivament, i per un període de 30 anys. A través d’estos convenis s’havien canalitzat i obtingut les subvencions destinades al manteniment de la Séquia Major. No obstant això, i tot i la vigència de l’acord, els interessats es lamentaven del cessament de col·laboració del llavors consistori il·licità, tant a l’hora d’abonar l’esmentada subvenció com a l’hora de contribuir al manteniment i la promoció cultural d’estos béns de la ciutat d’Elx.

Després d’un estudi detallat de tota la documentació aportada per ambdues parts, el defensor del poble valencià va instar l’Ajuntament d’Elx a mantenir les reunions de treball necessàries per a determinar les mesures que hi calia adoptar i emprendre les actuacions adequades per a la correcta conservació del Pantà d’Elx i el seu entorn.

Per la seua banda, l’Ajuntament d’Elx ha comunicat recentment al Síndic que ja han mantingut estes trobades, tant amb els tècnics municipals i els de la Conselleria com amb els representants de les séquies, per a tractar els problemes de manteniment del Pantà, de la Séquia Major i del canal de desviament. En este nou context de col·laboració, ambdues parts s’han compromés a treballar i participar activament en la protecció i conservació d’estos béns patrimonials.

Consulteu la recomanació del Síndic sobre este assumpte.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici relacionada amb la cura i protecció de les persones majors a la Comunitat Valenciana. Esta institució s’ha assabentat, a través de queixes particulars davant el Síndic i dels mitjans de comunicació, d’algunes situacions lamentables en les quals persones majors i/o amb algun grau de dependència han estat agredides físicament per les persones que en tenien cura o s’han produït abusos de confiança o enganys que han provocat l’expoli econòmic de les persones ateses, tot aprofitant la seua debilitat física i/o mental i solitud. Davant la situació descrita, el defensor del poble valencià ha obert una investigació amb la finalitat de conéixer l’actuació i les mesures que s’estan adoptant per part dels servicis socials municipals i autonòmics, com també la coordinació entre ambdós en la supervisió d’esta assistència en l’àmbit domèstic. D’acord amb l’opinió del defensor valencià, l’Administració ha d’assumir un nou repte: la supervisió de les relacions entre persona la persona que atén i la persona atesa, en un moment en què l’esperança de vida augmenta sensiblement i cada vegada és més elevat el nombre de persones ancianes que recorren a esta ajuda assistencial al seu domicili. Per tant, hem de garantir que la persona necessitada de cures no es trobe exposada a la voluntat de la persona curadora, quan no hi haja un entorn familiar o social pròxim que vigile esta relació.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb molta satisfacció la resposta de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, en què accepta una reivindicació que, de manera recurrent, havia plantejat el defensor del poble valencià a l’Administració a fi que eliminara la taxa per a poder exercir el seu dret a reclamar.

Durant els últims anys han estat nombroses les queixes presentades davant el Síndic, tant per ciutadans com per associacions de consumidors, per manifestar la seua disconformitat amb la taxa que, com a usuaris, estaven obligats a pagar a la bestreta per a poder efectuar una reclamació sobre el subministrament de gas i/o d’electricitat. En tots els expedients estudiats sobre esta qüestió, esta institució ha considerat que “la relació entre el consumidor i el subministrador del servici es troba en desequilibri, i que el consumidor és la part més feble, per la qual cosa l’Administració té l’obligació ineludible de garantir la seua protecció”. Així doncs, segons el Síndic, “amb la imposició d’una taxa per a poder formular reclamacions s’estan violant els drets dels consumidors i se’ls genera una situació de total indefensió (sobretot aquells amb escassos recursos econòmics) davant les empreses distribuïdores”.

En les nombroses queixes presentades pels ciutadans davant el Síndic s’observa que les empreses energètiques eviten respondre als consumidors per a resoldre estes reclamacions i obliguen el ciutadà a dirigir-se a la Direcció General d’Energia, amb la imposició d’una taxa de 20 euros per a poder exercir el seu dret a reclamar. El Síndic entén que difícilment es pot aconseguir una adequada protecció dels drets de la ciutadania en matèria energètica si els impedim reclamar mitjançant la imposició d’una barrera dissuasòria a manera de taxa.

Per tot això, el defensor valencià es va dirigir a la llavors Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació i li va requerir una defensa efectiva dels consumidors i usuaris. Igualment, li tornava a proposar l’eliminació de la taxa imposada al ciutadà per a poder exercir el seu dret a reclamar. Finalment, en el cas concret de l’expedient en qüestió, sol·licitava la devolució de la taxa que va pagar el ciutadà, davant la falta de competència que havia manifestat l’Administració en l’assumpte.

En la seua resposta, l’actual Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball fa seus els plantejaments del Síndic de Greuges i compartix la necessitat de dotar els consumidors de servicis i subministraments bàsics d’una protecció eficaç. En este sentit, exposa que “amb l’eliminació d’esta taxa el consumidor torna a la situació anterior a l’1 de gener de 2011, de la qual no hauria hagut d’eixir, segons el nostre parer”. Així mateix, l’Administració informa el Síndic que s’han iniciat els tràmits oportuns per a retornar la taxa al promotor de la queixa.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre esta qüestió.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, va obrir una investigació després de rebre la queixa d’una ciutadana sobre la falta de resposta, tant de l’Ajuntament de Mutxamel com de la llavors Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, a la seua denúncia sobre l’existència d’un abocador al terme municipal de Mutxamel.

Segons l’afectada, l’abocament de brossa i d’escombraries és continu, i per això la situació empitjora amb el pas dels dies. A més, hi ha la circumstància que este abocador il·legal es troba a escassos metres d’un depòsit d’aigua potable i d’uns hivernacles.

El defensor del poble valencià, després de sol·licitar informació a les respectives administracions i fer un estudi de la situació denunciada, va recomanar al consistori de Mutxamel que exercira les seues competències en matèria d’inspecció i sanció, i que requerira als propietaris la neteja dels terrenys o, si escau, als responsables dels abocaments.

Així mateix, Cholbi es va dirigir a la Conselleria perquè, en el cas que els propietaris no portaren a terme la reposició dels terrenys i la gestió dels residus dins del termini atorgat, fóra la pròpia Administració qui ho executara i repercutira el cost a l’obligat “sense perjudici d’instruir el corresponent expedient d’infracció administrativa”, tal com establix la normativa vigent.

En relació amb la situació d’este abocador il·legal, tant l’Ajuntament de Mutxamel com la Conselleria s’han compromés amb el Síndic a intervenir amb la màxima urgència dins de les seues respectives competències i, així, acomplir les recomanacions d’esta institució.

Consulteu el contingut íntegre de la nostra resolució sobre este assumpte.

La Junta de Coordinació del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha aprovat avui la creació de l’Observatori per a la Defensa dels Drets de les Persones en Situació de Vulnerabilitat. Es tracta d’un espai comú en el qual es mantindrà un contacte permanent amb professionals i entitats que desenvolupen la seua labor en l’àmbit de la discapacitat, la dependència, l’atenció a persones majors i a altres col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat, com poden ser les persones en risc d’exclusió social.

L’objectiu principal de l’Observatori serà conéixer, analitzar i valorar els problemes que, diàriament, afecten els grups socials esmentats més amunt, i motivar l’actuació del defensor quan la situació ho requerisca. Serà, per tant, un instrument de suport a la labor del Síndic a l’hora de vigilar els escenaris de risc que poden derivar en situacions de vulneració de drets, com també d’elaborar recordatoris de deures legals, recomanacions i suggeriments dirigits a les administracions públiques valencianes.

Així mateix, este òrgan de participació està concebut com un espai en el qual analitzar les tendències de futur que puguen condicionar els drets i les llibertats d’estes persones, de manera que siga factible proposar a l’Administració actuacions preventives. Igualment, també és un objectiu de l’Observatori fer la institució del Síndic més visible i accessible per a estos col·lectius, alhora que dur a terme una labor de sensibilització i conscienciació sobre la defensa de la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació.

L’Observatori de la Vulnerabilitat del Síndic funcionarà en ple i en comissions de treball. El ple tindrà una representació plural dels diversos sectors de la societat civil interessats en la promoció i protecció dels drets de les persones majors, les persones amb discapacitat, les persones amb dependència i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat. Per tant, hi estaran representades les organitzacions socials i professionals (de la medicina, advocacia, psicologia, treball social, educació social, etc.), les ONG de defensa dels drets dels col·lectius indicats, les organitzacions sindicals, les universitats i les persones expertes en la matèria. Les seues reunions tindran caràcter trimestral i romandrà oberta la possibilitat de dur-hi a terme sessions extraordinàries a petició de qualsevol persona que en siga integrant, atenent a la urgència de l’assumpte que s’haja de tractar. També s’hi preveu la creació de comissions de treball quan les característiques dels assumptes que calga tractar ho requerisquen.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb satisfacció la resposta de la Conselleria d’Educació, Investigació i Cultura en la qual accepta la recomanació d’esta institució perquè, amb caràcter general, els centres d’educació especial siguen dotats amb personal d’infermeria que done cobertura sanitària a l’alumnat amb necessitats educatives especials en el propi centre escolar i durant tota la jornada lectiva.

La intervenció del defensor del poble valencià es va iniciar després de rebre diverses queixes, tant de les AMPA com de mares i pares a títol individual, sobre l’atenció sanitària que reben els seus fills i filles amb necessitats educatives especials en els següents centres educatius: CP d’Educació Especial Tomás Llàcer d’Alcoi, el CEIP Gargassindi de Calp, CEIP Lo Morant d’Alacant, CEE Verge de la Llum d’Elx, CEE Sant Àngel de la Guarda d’Alacant, CEE Raquel Payá de Denia, CEIP Antonio Sequeros d’Oriola, CPEE Tamarit d’Elx, CPEE Secanet de la Vila Joiosa, CPEE Sanchís Banús d’Ibi, CEE Miguel de Cervantes d’Elda.

D’acord amb els interessats, actualment sols alguns centres d’educació especial compten amb personal d’infermeria a l’escola i sovint no donen una cobertura completa durant tota la jornada escolar. Tots coincidixen a l’hora d’assenyalar que les actuacions puntuals són completament insuficients, ja que les seues necessitats són sovint impredictibles i la falta d’una assistència sanitària ràpida i adequada pot tenir conseqüències irreversibles que poden costar la vida a estos alumnes.

Indubtablement, el Síndic compartix amb les famílies la convicció que és imprescindible oferir una atenció sanitària contínua i en el propi centre d’educació especial, ja que estes persones tenen importants discapacitats, moltes vegades associades a problemes greus i/o crònics de salut, com ara paràlisi cerebral, enteropaties, distròfies musculars metabòliques, etc. Per tant, es tracta d’alumnat que necessita cures sanitàries constants, les quals han de ser dispensades per personal qualificat.

Des d’esta institució han estat constants les resolucions dirigides a l’Administració Pública Valenciana perquè dispose els recursos materials i humans necessaris, amb la finalitat que l’alumnat amb necessitats educatives especials (temporals o permanents) puga assolir els objectius establits i reba una atenció especialitzada, d’acord amb els principis de normalització educativa i no-discriminació.

És per això que el Síndic de Greuges ha valorat positivament el compromís que ha adquirit la Conselleria d’Educació de dotar, amb caràcter general, els centres d’educació especial amb personal d’infermeria en el propi centre i durant tota la jornada lectiva.

El síndic de greuges, José Cholbi, s’ha dirigit esta setmana a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a fer-li arribar un total de nou recomanacions amb l’objectiu de millorar la situació actual en què es troben les famílies d’acollida a la Comunitat Valenciana i, per extensió, les persones menors que viuen amb elles.

Les famílies d’acollida atenen menors que prèviament han estat declarats en situació de desemparament. És molt important remarcar que, tot i que estes famílies exercixen la guarda i custòdia del o de la menor, la tutela continua sent exercida per la Generalitat Valenciana, la qual ha d’assumir tots els deures i drets que li atorga el Codi Civil.

Per al Síndic, estes famílies, tant les extenses com les alienes, són un exemple de solidaritat i compromís amb la societat i, concretament amb els nostres menors, ja que presten un servici voluntari i els atenen a la seua pròpia llar, tot assumint les obligacions de vetlar per ells, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral. Així mateix, el defensor recorda que les famílies, per tal de poder inscriure’s en el Registre de Famílies Educadores de la Comunitat Valenciana, han de participar abans en sessions de formació i acreditar la seua idoneïtat mitjançant un informe tècnic.

Segons el defensor valencià, l’acollida d’un menor o una menor en un nucli familiar no solament té unes conseqüències econòmiques per a les famílies, sinó que també comporta un conjunt d’incidències en la dinàmica relacional i en la seua estabilitat. “Ni la quantia de les ajudes, ni la sistematicitat de la seua percepció fan que n’esdevinguen la motivació principal; per contra, la falta de rigor en el pagament i la seua baixa quantia esdevé un problema per a les famílies” afirma el síndic en la seua resolució.

A tot el que ja hem exposat cal afegir un altre obstacle, les traves administratives que generen perjudicis, no només materials, sinó també de temps i dedicació. I és que les famílies d’acollida s’han de dirigir a diverses administracions (educació, sanitat, etc.) per a poder fer efectives les ajudes que haurien de percebre més àgilment pel simple fet de prestar la seua col·laboració a la Generalitat en l’acompliment del seu càrrec com a tutora dels menors declarats en desemparament.

Per tant, el Síndic entén que la Generalitat està obligada a prestar tots els suports necessaris (econòmics, tècnics, formatius, etc.) per a garantir l’èxit d’esta mesura de protecció i així donar resposta eficaç a l’interés superior del menor, que a més està sota la seua tutela. En conseqüència, el Síndic ha recomanat a la Conselleria que regule l’obligatorietat de compensar les despeses produïdes per l’acolliment familiar de menors tant a la família extensa com a aliena, i que es reflectisca en la mateixa resolució administrativa d’acolliment la quantia i durada d’esta compensació econòmica.

Així mateix, insta a eliminar les traves burocràtiques, de manera que la resolució administrativa d’acolliment familiar siga suficient per a accedir a les ajudes i prestacions gestionades per les diverses administracions. Esta institució també aposta per equiparar les quanties assignades a la família aliena i l’extensa, a fi d’establir criteris de qualitat en els processos de seguiment i suport tècnic, com també per a implantar mecanismes de col·laboració per a crear una relació fluïda entre l’Administració i les entitats i els col·lectius representatius de les famílies d’acollida.

DEUTES TRIBUTARIS DE LES FAMÍLIES ACOLLIDORES

Un altre problema del qual també ens hem assabentat en esta institució és la denegació de les ajudes a les famílies d’acollida que contrauen deutes tributaris. Sobre este assumpte, el defensor valencià no té dubtes “el principal perjudicat és el menor, que de cap manera és responsable del deute contret”. I és que petits deutes tributàries d’uns 300 euros impedixen rebre ajudes d’uns 3000 euros anuals que reportarien més beneficis a la persona menor acollida. Per això, el Síndic ha demanat a la Conselleria que excloga els deutes tributaris de les famílies acollidores com a criteri de denegació de les ajudes previstes en benefici del o de la menor.

Amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, la institució del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana vol unir-se a totes aquelles persones, associacions i administracions compromeses amb la conscienciació i eradicació d’esta xacra social. Així, el defensor del poble valencià s’adherix enguany a la campanya promoguda pel Secretariat General de Nacions Unides: UNIX-TE “Pinta el món de taronja: posa fi a la violència contra dones i xiquetes” i, seguint este eslògan, la seu del Síndic s’il·luminarà d’este color del 25 de novembre al 10 de desembre.

La violència de gènere és una pandèmia mundial que adopta moltes formes i abasta multitud d’actes: des dels més evidents, com ara el matrimoni forçat, la mutilació genital, el tràfic de dones i xiquetes, la violència sexual i física, fins a altres formes més subtils i fins i tot naturalitzades com és l’assetjament i el control emocional o econòmic. Es tracta en tots els casos de violacions dels drets humans més bàsics, amb conseqüències molt greus per a la integritat física i mental de les víctimes. És una violència que, malauradament, es continua emportant la vida de moltes dones.

És cert que al llarg dels darrers anys hem assolit avanços en esta lluita. Sense haver d’anar més lluny, el 12 d’agost d’enguany va entrar en vigor la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència, que establix per primera vegada el reconeixement dels menors que viuen en un entorn familiar en què està present la violència de gènere com a víctimes directes del maltractament. Este reconeixement comporta la modificació, a través de la disposició final tercera, de la llei integral contra la violència de gènere, que ara estén les mesures de protecció integral (la finalitat de la qual és prevenir, sancionar i eradicar esta violència i prestar-hi assistència) als menors víctimes d’esta violència. Amb els nous canvis legislatius, els jutges poden adoptar mesures, com ara la suspensió de la pàtria potestat o la custòdia de menors, destinades a garantir la seguretat, integritat i recuperació dels menors i de les dones.

No obstant això, malgrat els esforços realitzats i els avanços assolits, encara falta molt de camí per fer. Tota la societat, en la mesura de les nostres possibilitats i responsabilitats, hem de comprometre’ns en la lluita per a eliminar la violència contra les dones i, especialment, les administracions públiques, que han d’adoptar polítiques i mesures transversals de gènere de manera coordinada, dotades de suficient pressupost i que siguen capaces d’oferir una solució eficaç i integral a este problema.