El síndic de greuges dela Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit recentment a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a demanar-li que “articule un sistema d’informació que permeta conéixer a cada moment el nombre de places disponibles en cada centre residencial, com també la prevalença de cada usuari i les seues circumstàncies”, això sí, respectant sempre la intimitat i confidencialitat de les persones.

Esta és la resposta del defensor del poble valencià a la queixa presentada per la mare d’una jove de 22 anys que patix paràlisi cerebral, valorada amb un grau 2, nivell 2, de dependència. Segons l’autora de la queixa, va presentar una sol·licitud perquè la seua filla obtinguera plaça en un determinat centre ocupacional fa uns quatre anys, quan la jove estava en edat escolar, i a hores d’ara encara no ha pogut obtenir-la. D’acord amb l’opinió de la interessada, atés el temps transcorregut des de la sol·licitud, ja haurien d’haver-li oferit una plaça, doncs tenia constància que hi havien entrat persones que la van sol·licitar més tard. Per tot això, i a fi de conéixer la situació de la llista d’espera en el centre sol·licitat i els criteris de preferència establits, va sol·licitar la mediació del Síndic.

El defensor del poble valencià considera que esta situació denunciada no és excepcional i que genera nombrosos problemes al si de moltes famílies, com també desconfiança envers l’Administració. Esta institució entén que és raonable que l’Administració prioritze els tràmits per als ingressos en les residències o els centres residencials, i que els qualifique d’urgència en els casos de les persones valorades de dependència i les persones tutelades per la Generalitat. En este cas concret, la persona afectada és una jove amb grau de dependència 2, nivell 2, i malgrat la gravetat, el Síndic assumix que els criteris professionals decidisquen avançar en la llista d’espera persones amb el mateix grau i nivell de dependència que havien sol·licitat ingressar-hi posteriorment, però que acumulen altres circumstàncies les quals determinen que el seu ingrés siga prioritari. Ara bé, el defensor puntualitza en la seua resolució que és important detallar i explicar els motius d’esta priorització.

Com a resposta a la sol·licitud d’informació del Síndic, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives va informar oportunament sobre la situació de la interessada en la llista d’espera i també dels criteris establits per a ingressar-hi. Tanmateix, el Síndic fa un pas més enllà en considerar que la Conselleria ha d’actuar amb la màxima transparència i fer possible que els afectats coneguen en tot moment la seua posició en la llista d’espera en el centre en què han sol·licitat plaça. Així mateix, també creu necessari que s’amplien els recursos socials destinats a les persones en situació de dependència per a evitar les llistes d’espera, que de vegades retarda anys l’adjudicació d’una plaça en estos recursos específics.

 

Podeu consultar el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha estat l’encarregat de tancar la Jornada sobre Protecció a la Infància que s’ha dut a terme avui, a l’Aula de Cultura de la CAM, amb motiu del Dia Internacional dels Drets del Xiquet que se celebrarà divendres pròxim. Cholbi ha agraït la seua participació a tots i totes les ponents que hi han intervingut, com també a la vicepresidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat i Políticas Inclusives, Mónica Oltra, la seua predisposició i voluntat d’assistir-hi i inaugurar la Jornada, malgrat els problemes d’agenda. 

Mónica Oltra ha començat la seua intervenció remarcant la labor fonamental que duu a terme la institució del Síndic de Greuges a l’hora de canalitzar les possibles vulneracions dels drets de la ciutadania per part de l’Administració. Així mateix, Oltra ha parlat de l’actual invisibilitat dels xiquets i les xiquetes en la nostra societat i ha apostat per donar-los veu i oferir-los la possibilitat de col·laborar en les polítiques de la infància.  D’acord amb la vicepresidenta “el nostre compromís amb els xiquets i xiquetes és que tots tinguen l’oportunitat d’afrontar el futur amb les màximes garanties”. Per a aconseguir-ho, Oltra ha indicat que els pressupostos per a l’any que ve preveuen, entre altres coses, millores en el sistema de protecció de menors i l’augment de prestacions econòmiques per acolliment familiar. A més, la consellera s’ha mostrat partidària de l’acolliment familiar davant el model residencial, tal com estem aconsellant des de la institució del Síndic ja fa molts anys.

Després de la inauguració, Jorge Cardona, catedràtic de Dret Internacional Públic de la UV i membre del Comité de Drets del Xiquet de l’ONU, ha intervingut per a explicar la labor que es duu a terme des d’este òrgan de les Nacions Unides, i més concretament el protocol facultatiu a la Convenció dels Drets del Xiquet relatiu a un procediment de comunicacions. Cardona ha aplaudit la reforma legal del menor en allò relatiu al concepte de “l’interés superior del menor”. En este sentit, ha indicat que amb la nova llei que modifica el sistema de protecció a la infància, l’interés superior del xiquet esdevé un dret i deixa de ser un “principi interpretatiu”.

Per la seua banda, Teresa Gisbert, la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de València, ha fet una anàlisi exhaustiva de totes les novetats i millores que han introduït tant la Llei 26/2015, de 28 de juliol, com la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol. Gisbert ha prestat una atenció especial al reconeixement del menor com a víctima en els casos de violència de gènere, de manera que el maltractador no podrà assumir la custòdia del menor. Així mateix, ha destacat també les novetats que recull la llei en allò referen al tràfic d’éssers humans, ja que s’amplia de trenta a noranta dies el període de reflexió que es dóna a les víctimes de tràfic d’éssers humans, perquè decidisquen si volen cooperar amb les autoritats en la investigació del delicte i, si escau, en el procediment penal.

Per acabar, Mercé Martínez i Llopis, directora general de Servicis Socials, ha anunciat les principals mesures que s’adoptaran des de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, com ara potenciar i fomentar l’acolliment familiar, ja que es considera el recurs més efectiu. També ha anunciat la implantació dels servicis d’atenció primària (SEAFI SSEAD) dins dels servicis socials municipals i l’aposta decidida per les noves tecnologies en la xarxa pública de servicis socials generals i especialitzats. També ha inclòs entre els objectius marcats per la seua Conselleria crear recursos d’emancipació dels menors quan fan els 18 anys.

 

A les 12.00 h, el síndic, els dos adjunts i totes les persones que treballen en el Síndic de Greuges s’han congregat a la porta de la institució per a guardar un minut de silenci en memòria de les víctimes de París. 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana rep esta setmana una delegació d’onze funcionaris del Defensor del Poble turc, una institució que va començar a funcionar en 2013. L’activitat s’emmarca en el projecte europeu d’ajuda a la posada en marxa del Defensor del Poble de Turquia, finançat íntegrament per la Unió Europea. Al llarg d’esta setmana, la delegació turca tindrà l’oportunitat d’analitzar casos pràctics d’expedients de queixes tramitats pel Síndic en matèria d’educació, sanitat, servicis socials, ocupació pública, menors, igualtat, medi ambient, servicis locals, urbanisme i habitatge. L’objectiu d’esta activitat és donar als participants l’oportunitat d’observar els diversos nivells d’organització i treball, les accions i el procediment que es porten a terme durant la tramitació dels expedients de queixes, com  també intervenir directament en casos específics. A més, l’activitat té com a objectiu oferir l’oportunitat per a ambdues defensories d’intercanviar experiències en casos pràctics. Les sessions de treball, que tindran lloc a la seu del Síndic, s’intercalaran amb visites institucionals a l’Ajuntament i la Diputació d’Alacant, a més d’una activitat que es desenvoluparà a la Casa del Mediterrani i una trobada al Centre de Menors Natzaret. El projecte europeu de suport al Defensor del Poble de Turquia està encapçalat pel Defensor del Poble d’Espanya, Le Défenseur des Droits de França, en col·laboració amb la Fundació Internacional i per a Iberoamèrica d’Administració i Polítiques Públiques (FIIAPP).

 

El síndic de greuges dela Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha sol·licitat a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport que impulse una modificació normativa que permeta incloure-hi expressament l’alumnat que opte per la Formació Professional Bàsica, entre els beneficiaris de les ajudes de transport escolar en els centres que depenen de la Generalitat.

Així respon el defensor del poble valencià a la queixa presentada per la mare d’un alumne de Formació Professional Bàsica que va sol·licitar l’ajuda individual de transport escolar per al curs 2014/15. D’acord amb la mare de l’afectat, tant ella com el mateix IES en què cursava els estudis el seu fill van contactar per telèfon amb la Conselleria d’Educació per a informar-se sobre les condicions exigides per a la concessió d’estes ajudes als alumnes de Formació Professional Bàsica, i ambdós van rebre una resposta favorable a la qüestió plantejada.

Inicialment, la Conselleria va emetre una resolució provisional, en què reconeixia al seu fill l’ajuda sol·licitada i el seu import, i de la qual la promotora de la queixa es va assabentar després de ser publicada en el tauler d’anuncis de l’IES. No obstant això, posteriorment va rebre una telefonada del centre educatiu per a informar-la que la resolució definitiva denegava esta ajuda al seu fill perquè no complia els requisits exigits, però no especificava en cap moment quins eren els requisits que no complia. Quan la mare de l’afectat es va posar en contacte amb l’Àrea de Beques de l’Administració educativa, li van comunicar que els alumnes de Formació Professional Bàsica no estan inclosos en les normes (Ordre 49/2014 i Resolució de 17 de juny de 2014) que establixen els requisits per a poder ser beneficiari d’estes beques.

Efectivament, estes normes no esmenten l’alumnat de Formació Professional Bàsica, i susciten el dubte plantejat per la interessada, ja que estos cicles formatius tenen una durada de dos anys acadèmics i estan destinats a persones que no han finalitzat l’ESO i que volen prosseguir els seus estudis cap al camp de la formació professional, per la qual cosa, en principi, caldria considerar-los com a part de l’educació obligatòria i gratuïta. 

El defensor del poble valencià també fa constar en la seua resolució que la mateixa Direcció Territorial d’Educació va haver d’elevar consulta a la Direcció Generalde Centres i Personal Docent de la Conselleria d’Educació perquè esta indicara, per escrit, com actuar amb els alumnes d’esta opció educativa, però no havia rebut cap instrucció escrita, sinó una instrucció verbal que indicava la inclusió dels alumnes de Formació Professional Bàsica en una ruta de transport col·lectiva sempre que no generara increment de despesa. Tanmateix, totes les ajudes individuals de transport escolar sol·licitades per estos alumnes van ser denegades perquè este grau d’ensenyament no apareixia citat expressament en les normes en qüestió. 

D’acord amb el Síndic, esta institució no pot emparar la inseguretat jurídica creada per la situació descrita, i per això considera convenient que l’Administració educativa revise la legislació aplicable al cas, i que hi incloga com a beneficiaris de les ajudes regulades l’alumnat de Formació Professional Bàsica.

 

Consulteu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre esta qüestió.

El síndic de greuges dela Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha demanat a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport que promoga les actuacions necessàries per a garantir en totes les localitats una escolarització equilibrada de l’alumnat amb necessitats de compensació educativa i que mantinga la reserva de places fins que concloga el període de preinscripció i matrícula, tal com exigix la llei, a fi de garantir una adequada i equilibrada escolarització d’este alumnat. 

Així respon el defensor del poble de la Comunitat Valenciana a la queixa presentada a través de l’Ajuntament de Vila-real pel Consell Escolar del CEIP Concepción Arenal, en la qual mostraven el seu “desacord amb el procés d’escolarització que es porta a terme al municipi de Vila-real i que provoca, any rere any, la concentració d’alumnes amb necessitats de compensació educativa en uns centres determinats de la localitat”. D’acord amb la informació facilitada pel Consell, hi ha aules en què el nombre d’alumnes amb necessitats educatives compensatòries supera el 50%, mentre que hi ha classes d’altres centres en què és el 0%. De la mateixa manera, les persones afectades mostraven la seua preocupació pels greuges comparatius que es poden crear en els centres escolars de Vila-real, i per les dificultats per a avançar cap a un sistema educatiu inclusiu en què tot l’alumnat puga integrar-se educativament i socialment de manera adequada i sense discriminació, per la qual cosa van sol·licitar la mediació del Síndic de Greuges. 

Des d’esta institució es va demanar a la Conselleria que facilitara el nombre exacte d’alumnes amb necessitats de compensació educativa matriculats en cadascun dels centres públics i concertats de Vila-real, i que, si s’esqueia, en detallara els nivells educatius. De les dades aportades en l’informe que la Conselleria va remetre al Síndic es pot deduir que l’alumnat amb necessitats de compensació educativa es concentrava, efectivament, al voltant de determinats centres: CEIP Concepción Arenal, CEIP Carlos Sarthou i CEIP Pascual Nacher. Uns centres que, segons la Conselleria, no accepten esdevenir CAES (centres d’atenció educativa singular). Estes dades confirmen la vulneració de la normativa sobre distribució de llocs escolars reservats.

Per la seua banda, l’Administració educativa argumenta que la situació a Vila-real no té una solució fàcil, atés que la població amb alumnat d’estes característiques es concentra al voltant d’estos centres, a la qual cosa cal afegir el dret de la mare, pare o tutor a triar un centre diferent del de reserva (per proximitat del domicili o per ideologia religiosa). A més, assenyala que es tracta d’un procediment confús que caldria aclarir quant a la detecció, documentació, reserva, distribució i assignació de places per a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa.

No obstant això, el Síndic no compartix estos arguments i considera que la normativa actual que regula el procés d’admissió establix clarament el procediment que cal seguir, i preveu l’equilibri en l’admissió d’alumnes amb estes característiques, que han de ser escolaritzats en cadascun dels centres públics i privats concertats.

Consulteu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

Es considera alumnat amb necessitats de compensació educativa aquell que presenta dificultats d’inserció escolar perquè es troba en situació desfavorable, derivada de circumstàncies socials, econòmiques, culturals, ètniques o personals; incorporació tardana, desconeixement d’idiomes oficials, escolarització irregular, hospitalització de llarga durada, inadaptacions al medi escolar, etc. 

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana vol manifestar la seua condemna i repulsa per l’assassinat d’una dona a la partida il·licitana de l’Altet, presumptament a les mans de la seua parella sentimental.

Des del Síndic, una vegada més, volem reiterar el nostre compromís per a posar fi a esta xacra i insistim en la importància de perfeccionar la xarxa de servicis especialitzats en l’atenció a la víctima, com també les mesures de protecció per a garantir els drets més bàsics d’estes dones en situació de màxima vulnerabilitat.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb satisfacció la resposta de l’Ajuntament de València en la qual accepta la recomanació del defensor valencià sobre el problema del soroll generat durant les Falles. En concret, el Síndic recomanava al consistori valencià que adoptara totes les mesures necessàries per a “compatibilitzar al màxim possible la celebració de les festes falleres amb el dret al descans nocturn”.

La intervenció del Síndic es va originar quan va rebre la queixa d’un veí del barri de Russafa, en la qual denunciava les enormes molèsties que havien de suportar en el seu veïnat com a conseqüència de l’activitat promoguda per les agrupacions falleres. En este cas, l’afectat es lamentava dels concerts celebrats a la via pública durant les Falles fins a les 4.00h de la matinada i que no respectaven el límit màxim de decibels establit per la llei valenciana contra la contaminació acústica.

No és la primera vegada que el Síndic es pronuncia sobre problemes de contaminació acústica generats durant la celebració de les festes locals a diversos municipis de la Comunitat Valenciana. Pel que fa a este problema, esta institució considera que la celebració de les festes locals s’ha de compatibilitzar amb el respecte del dret de les persones al descans nocturn, ja que l’ampliació de l’horari durant les festes no es pot entendre com una autorització per a generar sorolls fins a altes hores de la matinada sense cap límit d’intensitat o amb un límit de decibels molt alt.

De la mateixa manera, el defensor valencià recorda que els efectes nocius del soroll afecten en major grau els xiquets, les persones majors i els malalts. En este sentit, exposa que “a ningú se li escapa que no genera les mateixes molèsties una activitat musical que s’estén fins a les 4.00h de la matinada amb un límit de 90 decibels, que la mateixa activitat amb un límit de decibels més reduït i que siga més raonable”.

Consulteu el contingut de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

L’adjunt primer del Síndic de Greuges, Ángel Luna, ha mantingut avui una reunió de treball, a la Seu Ciutat d’Alacant de la UA, amb professionals de la xarxa assistencial i unitats de salut mental de tota la Comunitat Valenciana. L’objectiu de la trobada és que estos professionals puguen col·laborar amb la seua experiència i coneixements en l’informe que actualment està elaborant el defensor del poble valencià sobre l’atenció residencial que reben les persones amb malaltia mental a la nostra Comunitat.

La malaltia mental comprén un ampli ventall de patologies, moltes de les quals són difícils de tipificar i requerixen una atenció integral diferenciada. A causa de l’especial idiosincràsia d’esta malaltia, la majoria de pacients són persones usuàries dels diversos centres d’atenció en les seues diferents modalitats. Estos centres són, per tant, un recurs fonamental a l’hora d’abordar problemes relacionats amb la salut mental, i és per això que esta institució ha volgut dedicar-los un informe especial monogràfic.

Per a elaborar l’informe, personal tècnic del Síndic ha dut a terme una sèrie de visites a algunes unitats de salut mental que depenen de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, com també a diversos centres de Castelló, València i Alacant de la xarxa assistencial que depén de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Sobre la base de les dades que han aportat professionals dels centres que s’han visitat, el defensor valencià ha elaborat ja un informe inicial. A partir d’este document, les persones que han participat en la reunió d’avui han pogut confrontar i contrastar la informació exposada, com també fer-hi noves aportacions i suggeriments a fi de millorar el resultat final de l’informe.

Des de la posada en marxa del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana l’any 1993, els problemes relacionats amb la salut mental i la situació de les persones que hi estan afectades, i també dels seus familiars, ha estat una preocupació constant d’esta institució. En l’any 1994, el Síndic ja va dur a terme un primer estudi sobre la problemàtica de la salut mental a la nostra Comunitat. L’any 2000, es va signar a la seu del Síndic de Greuges el Protocol d’Internament de la ciutat d’Alacant, i el defensor valencià fou l’encarregat de custodiar-lo i acomplir-lo. Una mica més endavant, a la fi del 2003, esta institució va elaborar i va publicar l’Informe especial sobre la situació de les persones que tenen malaltia mental i dels seus familiars, un document que va tindre una gran repercussió entre els col·lectius afectats. Quan havien transcorregut nou anys des de la publicació d’aquell informe, el Síndic va obrir una investigació a fi d’avaluar el grau d’acompliment de les recomanacions que esta institució va fer en aquell document.

A més dels informes monogràfics esmentats més amunt, al llarg de tots estos anys el Síndic ha investigat i ha tramitat nombroses queixes presentades tant per persones usuàries dels servicis de salut mental com pels seus familiars, i també per professionals a títol individual. Tant els informes com les recomanacions dictades per esta institució sobre esta matèria tenen com a principal objectiu oferir a l’Administració una radiografia de l’estat de l’atenció a la salut mental a la nostra Comunitat, a més de suggerir mesures que ajuden a pal·liar les dificultats associades a esta malaltia, i també que este col·lectiu reba una atenció sociosanitària adequada i de qualitat.

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori per a demanar que considere la possibilitat d’incloure canvis normatius que regulen les clàusules indemnitzatòries en els contractes de compravenda. Així, en aquells casos en què el contracte es resolga per alguna de les causes següents: no-conformitat de l’entitat financera amb la subrogació del préstec hipotecari; no-concessió del que s’ha sol·licitat; o causes sobrevingudes derivades de la precarietat laboral del comprador, recomana que es tornen totes les quantitats lliurades a compte, especialment en els casos d’habitatge en règim de protecció.

Esta ha sigut la resposta del Síndic arran de la queixa presentada per un ciutadà que demanava la mediació del defensor valencià davant del seu ajuntament, després de rescindir el contracte d’habitatge de promoció pública. L’afectat manifestava que havia signat un contracte de compravenda d’un habitatge de protecció oficial en règim especial, i havia abonat més de dèsset mil euros en concepte de lliurament a compte i IVA. Posteriorment, i com a conseqüència de la pèrdua del seu lloc de treball, va presentar davant del seu ajuntament un escrit en què comunicava la impossibilitat de dur a terme la compra de la casa i demanava que li tornaren les quantitats que havia pagat, però no havia obtingut una resposta oficial del consistori fins aquell moment.

En esta situació de crisi econòmica que travessa el nostre país, les dificultats per a accedir a una casa i els problemes que se’n deriven, sobretot aquells relacionats amb l’habitatge públic, són especialment palpables en el Síndic de Greuges. Els retards a abonar les ajudes a l’habitatge, la denegació de les pròrrogues de subsidiació de préstecs per a l’adquisició d’habitatges protegits, els desnonaments, l’escassetat de recursos habitacionales públics, etc., són les principals raons per les quals molts ciutadans acudixen a esta institució.

En este cas concret, i atés que la Conselleria ha anunciat la seua voluntat d’aprovar una nova normativa en matèria d’habitatge, el Síndic li ha suggerit que hi incloga una regulació de clàusules indemnitzatòries que, sens dubte, implicaria una millora en la protecció de les persones que compren habitatge públic. A més, el Síndic recorda en la seua resolució que la Comissió Assessora de Clàusules Abusives, que depén del Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat, ja va informar l’any 2001 a favor d’un contracte de compravenda que recollira estes previsions.