L’adjunt primer del Síndic de Greuges, Ángel Luna, ha manifestat avui que l’accés a l’habitatge ha de ser configurat com un dret subjectiu exigible per tots els ciutadans. D’acord amb la seua opinió, l’habitatge a Espanya ha estat tradicionalment fora de la concepció de l’estat de benestar, i s’ha deixat a mans del sector privat per la seua estreta vinculació amb els interessos econòmics. En este sentit «s’ha donat prioritat a la visió economicista, la de l’habitatge com a bé econòmic, com a mercaderia, davant del dret fonamental que entén l’habitatge com una necessitat bàsica».

Així mateix, Luna ha insistit durant la seua intervenció en el fet que cal garantir al ciutadà el dret a l’habitatge: «no podem permetre que hi haja un llançament sense tenir abans una alternativa habitacional», i a més ha puntualitzat que el dret a l’habitatge no significa tenir-lo en propietat. Si bé fins ara els poders públics han prioritzat la propietat com a model d’accés a l’habitatge, Luna ha apostat avui per potenciar el lloguer com a alternativa a este patró.

L’adjunt primer del Síndic ha fet estes consideracions durant el transcurs de la jornada: Construint el Dret a l’Habitatge, organitzada per l’Associació Espanyola de Promotors Públics d’Habitatge i Sòl (AVS), el Patronat de l’Habitatge d’Alacant i la Direcció General de Rehabilitació i Regeneració Urbana de la Generalitat.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit per tercera vegada a l’Ajuntament d’Elx per a sol·licitar-li que adopte totes les mesures necessàries, entre estes, la clausura i el tancament de local per a solucionar les molèsties de sorolls i vibracions que estan afectant greument la salut de l’autora de la queixa des de fa més de vuit anys.

L’actuació del Síndic té l’origen en la queixa presentada per una veïna que denunciava les insuportables molèsties que injustament patia ella i la seua família pels sorolls i vibracions dels motors de la turbina i depuradora situada justament al costat de la seua casa, com també per l’activitat musical que s’hi desenvolupava.

Estos fets ja van ser objecte de queixa en esta institució l’any 2008 i 2014, però el problema real no s’ha solucionat. Malgrat que l’Ajuntament il·licità, durant este interval de temps, ha adoptat algunes mesures i actuacions per a revocar l’ampliació de la llicència d’obertura concedida per a utilitzar l’equip musical, el problema de fons, que és el soroll i sobretot les vibracions generades pels motors de turbina i depuradora de la piscina, seguix sense estar resolt.

Respecte de la contaminació acústica, esta institució no es cansa de repetir que els tribunals de justícia han declarat reiteradament que els sorolls incidixen perniciosament sobre el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili i els drets constitucionals a la protecció de la salut, un medi ambient adequat i un habitatge digne, per la qual cosa resulta ineludible la seua ferma protecció per part dels poders públics.

Amb l’objecte d’evitar les molèsties acústiques causades injustament als veïns afectats, la legislació vigent, tant a escala autonòmica com estatal, habilita l’Administració, en este cas l’Ajuntament d’Elx, a adoptar mesures correctores que eviten les molèsties als veïns; des de l’ordre de clausura i tancament del local, fins a la suspensió immediata del funcionament de la font pertorbadora (en este cas la turbina i la depuradora), a fi que es corregisquen les deficiències existents.

 

 

L’Observatori del Menor del Síndic ha dut a terme avui una reunió del Plenari a la Seu Ciutat d’Alacant de la UA. Hi han participat representants de l’Observatori del Dret Universal a la Salut de la Comunitat Valenciana (ODUSALUD), COVAPA-FAPA Gabriel Miró, Creu Roja, Fundació Diagrama, Pares 2.0, Associació de Directores i Directors dels Instituts d’Educació Secundària del País Valencià (ADIESPV), Departament de Servicis Socials d’UGT-PV, Àrea del Menor de FECCOOPV, la Plataforma en Defensa de l’Acolliment Familiar a la Comunitat Valenciana (PDACV), l’Associació per a l’Atenció del Xiquet i Adolescent amb Problemes de Salut Mental i Discapacitat (EDUCATEA), el Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d’Alacant; CÀRITAS DIOCESANA Orihuela-Alacant, UNICEF Comunitat Valenciana, com també persones professionals i expertes vinculades al món de la infància.

Esta és la primera trobada de les persones integrants de l’Observatori del Menor, després de la seua posada en marxa el passat 10 de juny. Les reunions tindran caràcter trimestral, tot i que també hi podrà haver sessions extraordinàries a petició d’alguna persona integrant del l’Observatori, atenent a la urgència d’algun assumpte que calga tractar.

El principal objectiu de l’Observatori del Menor és crear un espai de reflexió, en què tots i totes les professionals, des de les seues respectives perspectives i àmbits d’actuació, puguen detectar i traslladar possibles vulneracions en els drets de la infància, a fi d’elaborar propostes de millora dirigides a les administracions competents. Alhora, es pretén fer més visible i accessible la institució del Síndic per a este col·lectiu, com també promoure el coneixement dels seus drets.

En la pàgina web del Síndic hi ha un apartat dedicat a l’Observatori del Menor, en què es pot consultar tota la informació relativa a les actuacions dutes a terme i altres documents d’interés, com ara: les actes, el reglament, els grups de treball que constituïts, les normes, els protocols, els convenis convenis internacionals relatius als drets del menor, etc.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Alacant per a buscar una solució a la queixa plantejada per nombrosos veïns i usuaris del Centre de Salut de Sant Blai.

Les persones afectades van presentar una queixa a esta institució, en què comunicaven que la parcel·la contigua a este centre de salut és de propietat municipal i que, des que aquell es va inaugurar l’any 2002, està sent utilitzada com a pàrquing. D’acord amb els escrits presentats, des de llavors estan suportant molèsties com a conseqüència de la pols, el fang i l’accés per les voreres dels vehicles a este solar, que no està asfaltat. Van comunicar esta situació al consistori alacantí, però no van obtenir cap contestació.

De tota la informació demanada, el defensor valencià conclou que es tracta d’una dotació que és utilitzada pels usuaris del centre de salut, de manera que si es tancara seria impossible seguir usant-la, cosa que podria complicar a l’excés l’estacionament de vehicles per la zona, ja que no hi aparcament públic ni privat.

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha tornat a insistir davant de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública perquè incremente els seus mitjans personals i materials que permeten atendre les demandes existents en el capítol de reproducció assistida. José Cholbi subratlla la complexitat de les llistes d’espera que, en relació amb les pacients en el límit d’edat però dins del termini legal, dificulten l’atenció a les persones que demanen tècniques de reproducció humana assistida.

La intervenció de José Cholbi en este assumpte es justifica per les queixes rebudes de pacients que van demanar els servicis de la Conselleria quan es trobaven dins del límit d’edat, però van estar un temps en llistes d’espera i quan van analitzar el seu cas ja superaven este límit.

En este sentit, el defensor valencià cita en concret el cas d’una pacient que va fer una primera visita a l’Hospital La Fe, de València, on li van comunicar que entrava en llista d’espera. Mesos després va sol·licitar visita pel fet que al maig del 2015 (any i mig després de la seua primera petició) complia 40 anys. Després de la realització del primer tractament i amb resultat negatiu, va sol·licitar un segon tractament però li’l van negar i li notificaren que a causa de la seua edat ja no la podrien atendre.

En la resolució enviada pel Síndic de Greuges a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública es remarca que el límit d’edat per a sotmetre’s a tècniques de reproducció humana assistida és una qüestió que ja ha sigut objecte d’estudi per part d’esta institució i que, sobre la base d’eixos estudis, convé recordar que en l’article 43 de la Constitució espanyola, en el seu títol I, reconeix el dret a la protecció de la salut i establix que competix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i dels servicis necessaris.

Per tot això, José Cholbi insistix davant de les autoritats sanitàries de la Generalitat Valenciana perquè incrementen amb qualsevol classe de mitjans (tant materials com humans) la dotació de les àrees de reproducció assistida que posen fi als llargs períodes d’espera de les pacients que sol·liciten este servici.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha admés a tràmit les queixes presentades per l’Associació d’Interins Docents per un Acord Just i quasi un miler de persones que a títol individual han presentat queixa davant d’este institució en veure’s perjudicades pel nou sistema de baremació en la borsa de treball de docents.

Els afectats manifesten que, després de l’anul·lació de l’Acord que ordena les borses d’interins docents subscrit el 3 d’abril del 2013 per un defecte en el seu temps d’execució, les borses d’interins han tornat a ser reordenades segons l’acord anterior (de novembre del 2010) en el qual es dóna prioritat a l’experiència per damunt de la superació d’un procés d’oposicions. D’esta manera, denuncien els interessats, les actuals llistes d’interins integren persones que van entrar a través de l’obertura de borses extraordinàries, fins i tot quan no tenen superada la fase d’oposició.

Així mateix, els afectats es lamenten que els interins que entren a formar part de la borsa i han demostrat la seua capacitat en haver aprovat una oposició i els seus mèrits, apareixen al final de les llistes sense cap possibilitat d’accedir a un lloc en la funció pública docent.

Per tot això, demanen la mediació del Síndic per a “aconseguir un acord que no vulnere el dret a accedir a la funció pública d’acord amb els principis de mèrit i capacitat; i que tinga en compte, a l’hora de baremar les llistes, tant l’experiència com el fet d’haver superat un procés d’oposicions i els mèrits”.

 

El Defensor del Poble, el Defensor del Poble Andalús, el Síndic de Greuges de Catalunya, el Valedor do Pobo de Galícia, el Diputat del Comú de Canàries, l’Ararteko del País Basc, el Justícia d’Aragó, el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, el Procurador del Comú de Castella i Lleó i el Defensor del Poble de Navarra s’han reunit a Santander en les XXX Jornades de Coordinació dels Defensors del Poble, que han tingut com a objecte “L’habitatge públic a Espanya”, i volen difondre la següent

DECLARACIÓ

1a. Cal que els poders públics donen resposta a un dels principals problemes que afligixen els ciutadans al nostre país, com és la situació de les persones que no poden disposar d’un habitatge digne i adequat, un problema que s’ha fet més visible amb la situació de crisi econòmica que ha travessat el nostre país.

Els defensors del poble recordem que la Constitució considera l’accés al gaudi d’un habitatge digne i adequat un dret constitucional en el títol I dels drets i deures dels ciutadans (article 47), i que correspon als poders públics de l’Estat social (article 1) assegurar este dret a través de la legislació positiva (tant estatal com autonòmica) i dotar-lo d’un contingut concret i exigible davant de l’Administració i dels tribunals de justícia, com també disposar dels recursos suficients per a fer efectiu este dret dels ciutadans per consideració a les seues circumstàncies familiars, personals i econòmiques (article 53 de la Constitució).

Per això, instem l’Estat i les comunitats autònomes que impulsen la legislació suficient que garantisca este dret constitucional i que, a través dels pressupostos respectius, doten de recursos les administracions competents per a materialitzar-lo a favor dels ciutadans que ho necessiten.

2a. Demanem a les administracions públiques que augmenten i reforcen el parc d’habitatge públic en lloguer.

3a. Caldria disposar d’informació i dades fiables de cada territori sobre la seua necessitat real d’habitatge, l’evolució dels preus dels habitatges protegits en comparació amb els preus dels habitatges lliures, el parc públic d’habitatges de lloguer i, en general, sobre els instruments bàsics que permeten una estadística útil per al disseny de les polítiques públiques d’habitatge.

4a. Cal reservar un percentatge d’habitatges per als col·lectius vulnerables i les persones amb especial necessitat d’habitatge.

5a. Considerem més just que l’adjudicació dels habitatges de protecció pública es faça d’acord amb un sistema de baremació prèviament establit i no per sorteig. S’ha de reforçar la publicitat, transparència, celeritat i eficàcia dels procediments d’adjudicació d’habitatges.

6a. Cal definir i regular el concepte d’habitatge buit, i impulsar-ne un inventari correcte, dinamitzar la posada a disposició en el mercat de lloguer dels habitatges protegits deshabitats i, en cas contrari, adoptar mesures d’intervenció pública.

7a. Cal implantar registres d’habitatges protegits o millorar els existents i inscriure-hi tots els que hi ha. Estos registres han de contindre dades suficients per a permetre un control fiable del nombre d’habitatges i, a més, s’han de dissenyar de manera homogènia en les diverses comunitats autònomes.

8a. Pel que fa a les ajudes a l’habitatge, proposem que es revise i es millore la seua gestió, a fi d’evitar el retard en la resolució de les que hi ha convocades i el pagament de les que han estat reconegudes.

S’ha de fer efectiu el sistema d’ajudes per a fomentar el lloguer i la rehabilitació edificatòria, i la regeneració i renovació urbanes.

Cal millorar la fiscalitat de l’habitatge i alleujar l’esforç perquè les persones amb circumstàncies sobrevingudes no imputables a elles i que no puguen afrontar les seues obligacions s’hi puguen mantindre.

9a. S’han de fer efectius els patrimonis públics de sòl, com també estudiar la creació per part de les comunitats autònomes de patrimonis o bancs de sòl públic destinats a la construcció d’habitatges de protecció oficial o promoció pública.

10a. La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) i el Fons Social d’Habitatges (FSH) són actors qualificats del mercat d’habitatge. Considerem que, en política d’habitatge, cal tindre en compte les borses d’habitatge, entre estes les de la SAREB, les entitats financeres i el FSH.

Cal ampliar els supòsits i flexibilitzar els requisits perquè les persones i famílies que han perdut els seus habitatges puguen accedir a aquells que nodrixen el Fons Social d’Habitatge.