El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb satisfacció la resposta de l’Ajuntament de Benicarló en la qual li comunica que, a la fi d’estes mes, es reuniran els responsables de la policia local i els servicis socials a fi d’adaptar i millorar l’ordenança que regula l’estacionament de vehicles d’ús privat que transporten o siguen conduïts per persones amb mobilitat reduïda.

D’esta manera, considera conclosa la investigació duta a terme per esta institució després de rebre la queixa d’un veí d’este municipi qui denunciava que sa mare, persona amb discapacitat reconeguda i titular d’una targeta de discapacitat que li permet aparcar en les places reservades per a persones amb mobilitat reduïda, havia sol·licitat una plaça personalitzada i no havia obtingut una resposta satisfactòria sobre això.

L’ajuntament justificava la seua negativa en la proximitat del seu domicili a sis places d’aparcament en la via pública reservades per a persones amb discapacitat. No obstant això, d’acord amb l’interessat, sa mare no pot fer ús amb normalitat d’estes places perquè la normativa municipal limita a solament dues hores el temps per a usar-les.

El simple estudi de la normativa que ha sorgit sobre les persones amb discapacitat a l’empara de la Constitució posa de manifest l’obligació ineludible dels poders públics de perseguir i garantir la millora de la qualitat de vida d’este grup heterogeni de persones. Un col·lectiu que, en major o menor mesura, necessita garanties suplementàries per a viure amb plenitud de drets o participar en igualtat de condicions en la vida econòmica, social i cultural.

Per tot això, el Síndic va sol·licitar a l’Ajuntament de Benicarló que aprovara una ordenança (reguladora de l’estacionament de vehicles d’ús privat que transporten o siguen conduïts per persones amb mobilitat reduïda) que facilitara l’accés als domicilis de les persones que acrediten la discapacitat necessària. A més, esta institució va considerar necessari ampliar el temps d’ús d’estes places, que actualment és de dues hores. Finalment, el defensor invitava a valorar la dotació de més places en les zones de gran afluència de vehicles, sobretot en èpoques estivals, per a atendre la demanda que es genere.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha manifestat avui la seua preocupació davant del fenomen dels habitatges públics buits, ja que implica que hi ha un recurs que no està sent destinat a la finalitat social per a la qual es va crear i, com que és visible i conegut per la ciutadania, soscava la seua confiança en el funcionament correcte de les administracions públiques.

Segons el defensor del poble valencià, que està participant en les Jornades de Coordinació de defensors que s’estan duent a terme a Santander, el moment en què sol originar-se esta situació és quan es produïx el canvi de titular i cal condicionar l’habitatge per a un nou inquilí. El temps d’execució és massa prolongat. La demora en esta rehabilitació conduïx al fet que un percentatge important del parc d’habitatge públic estiga inutilitzat. A més, ha destacat que l’habitatge públic, a causa de la seua naturalesa i finalitat, hauria d’estar sempre mobilitzat. És a dir, cap habitatge del parc públic hauria d’estar desocupat.

Així mateix, Cholbi ha posat de manifest els problemes de control, inspecció i sanció per part de l’Administració sobre el parc d’habitatge protegit, especialment en compravenda. Malgrat que totes les normatives autonòmiques preveuen clàusules destinades a garantir l’ús de l’habitatge per la persona adjudicada i sancionen l’incompliment de les obligacions d’ocupació, l’experiència demostra que de vegades no és suficient, ja que l’Administració, en la gran majoria de casos, no s’assabenta d’estes conductes llevat de quan es produïx una denúncia per part d’una tercera persona.

Per això, Cholbi considera més eficaç la gestió de l’habitatge públic en règim de lloguer, ja que hi ha un control més pròxim, directe i efectiu dels recursos, tant per part del departament que hi tinga competències, com per part dels servicis socials.

Un altre origen d’habitatges buits detectats pel Síndic són aquells que han estat promoguts a l’empara de plans d’habitatge, però que no han pogut ser adjudicats als col·lectius a què anaven dirigits i actualment estan desocupats per culpa de les elevades i inassumibles condicions econòmiques. Sobre esta qüestió, Cholbi proposa que els requisits inicials de les promocions d’habitatges puguen variar d’acord amb les condicions econòmiques i socials dels destinataris, i que es permeta canviar-ne el preu o el règim de compravenda a lloguer.

Finalment, el defensor valencià també ha subratllat la importància de les polítiques de rehabilitació, que eviten que aquells que ja tenen un habitatge (sovint protegit) el perden. Per a això, cal programar plans d’intervenció en barris desfavorits, dirigits a rehabilitar les cases a fi que no signifique una angoixa econòmica per als seus propietaris.

El síndic, José Cholbi, i els adjunts Ángel Luna i Carlos Morenilla estan participant durant els dies 17 i 18 de setembre, en les XXX Jornades de Coordinació de Defensors del Poble que tenen lloc al Parlament de Cantàbria (Santander) i que estan dedicades a l’habitatge. 

 

Ponència del síndic L’habitatge públic buit.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, i els adjunts Ángel Luna i Carlos Morenilla participaran, durant els dies 17 i 18 de setembre, en les XXX Jornades de Coordinació de Defensors del Poble que es duen a terme en el Parlament de Cantàbria (Santander).

La trobada d’enguany estarà dedicada a analitzar el dret constitucional a l’habitatge, com també la funció de l’habitatge públic en la societat actual. Durant la sessió de treball del dijous 17, José Cholbi intervindrà en una taula per a parlar sobre l’habitatge públic buit.

Les jornades de coordinació són reunions de caràcter anual que congreguen els titulars i representants de les institucions de defensors del poble, tant les autonòmiques com l’estatal. El principal objectiu d’estes reunions de treball és facilitar l’intercanvi d’experiències i la reflexió sobre qüestions relacionades amb la problemàtica de les queixes que presenta la ciutadania.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit recentment a l’Ajuntament de València per recomanar-li que extreme els seus esforços per a aconseguir que s’acaben, al més aviat possible, les obres d’urbanització del Pla d’Actuació Integrada conegut com Camí Fondo del Grau.

L’actuació del defensor valencià ha estat motivada per les queixes presentades per algunes associacions de veïns que manifestaven que s’havien dirigit diverses vegades a l’Ajuntament per a demanar que reobrira i condicionara els accessos al cementeri del Grau, però no havien obtingut una solució efectiva al seu problema.

D’acord amb els afectats, l’accés a este cementeri es feia pel carrer Poeta Sant Martí i Aguirre. Tanmateix, a partir del 2007, com a conseqüència de la tramitació del PAI Camí Fondo del Grau i la construcció a la zona del circuit de Fórmula 1, esta via va ser tancada i l’accés al cementeri va resultar totalment dificultat.

D’altra banda, l’Ajuntament de València ha confirmat al Síndic que part dels esmentats accessos al cementeri municipal estan inclosos en l’àmbit del PAI Camí Fondo del Grau i, per això, calgué desviar-hi l’accés. Este pla d’actuació va ser aprovat pel consistori el 30 de juliol del 2004, però, tot i el temps que ha transcorregut, els treballs encara no han acabat. Tanmateix, és cert que l’Ajuntament de València va comunicar al Síndic que havia requerit diverses vegades l’agent urbanitzador perquè concloguera les obres.

Igualment, de la informació facilitada pel consistori valencià es deduïx que el cementeri municipal en qüestió és accessible actualment per als veïns de la ciutat. No obstant això, els mateixos informes municipals fan constar l’existència a les vies de determinades deficiències (relacionades amb l’enllumenat, clavegueram i risc d’inundacions) que haurien de ser objecte d’esmena i de millora.

En tot cas, el fet clar és que han passat ja molts anys des que es va aprovar el PAI (2004) en què s’emmarquen estes obres d’urbanització i encara no s’han acabat. Esta demora en l’execució i finalització de les obres està provocant un perjudici als veïns de València.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre esta qüestó.

 

Davant de la crisi humanitària que estem vivint i que està provocant la mort i el patiment de milers de persones que estan buscant una vida digna, la institució del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana fa seua la declaració emesa recentment per l’oficina del Defensor del Poble, que diu el següent:

“Espanya no hauria de romandre en silenci davant dels dramàtics intents de milers de persones per a arribar a països de la UE.

La cancellera alemanya i el president de la República francesa han afirmat que és urgent una actuació comuna, amb assistència suficient a les persones que fugen. I Espanya hauria de sumar-se a esta iniciativa.

Sabem que la situació és, a més, molt complicada a causa dels diversos requisits necessaris per a demanar asil o obtenir residència als distints països, però la UE no pot estar observant impassiblement les llargues marxes inhumanes.

Si hi ha uns fets que demanen decisions conjuntes i urgents que, d’una banda, permeten prestar atenció humanitària a les persones i actuar resolutivament amb els traficants, i d’una altra banda, permeten exigir que els països candidats a la UE duguen a terme actuacions de caràcter social que reduïsquen les necessitats de fugir, són els fets que tenim davant de nosaltres ara mateix.

El president de la Comissió Europea faria molt bé si tornara a proposar als membres de la UE una distribució del nombre de sol·licitants d’asil i que estos reconsideraren les seues respostes discrepants.”

 

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Alacant per a recomanar-li que torne a incloure en el pla de reallotjament una família que n’havia estat exclosa perquè estaven esperant el permís de residència definitiu. Així mateix, el defensor del poble valencià insta que els adjudiquen un habitatge en arrendament.

L’interessat, que va presentar la queixa en el Síndic fa uns mesos, és propietari d’un dels habitatges de l’edifici desallotjat al març d’enguany (perquè va ser declarat en ruïna), al barri d’Alcoleja. Ell i la seua esposa són pares de quatre xiquets, que estan degudament escolaritzats, i tenen el certificat d’empadronament, la targeta sanitària, l’escriptura de propietat de la casa i fins i tot el permís de circulació.

En un principi, l’Ajuntament d’Alacant, a través del Patronat d’Habitatge, va incloure la família en el pla de reallotjament de l’esmentat edifici i els va assignar un habitatge de lloguer social. No obstant això, quan van anar a signar el corresponent contracte d’arrendament, van constatar que ni ell ni la seua esposa disposaven de permís de residència, per la qual cosa van ser automàticament exclosos del procés.

Davant d’esta situació, el Síndic considera injusta l’exclusió d’esta família del pla de reallotjament disposat per a les persones afectades pel desallotjament de l’edifici situat al carrer Diputat Josep Lluís Barceló núm. 10. Una família amb quatre menors a càrrec seu, que té un gran arrelament social, i que actualment es troba a l’espera que els concedisquen el permís de residència definitiu.

Per tot això, i de conformitat amb la proposta realitzada al seu dia pel comité tècnic d’avaluació de l’Ajuntament, el Síndic sol·licita una solució per a la situació d’esta família que preveja el seu reingrés en el pla de reallotjament i l’adjudicació d’un habitatge de lloguer social.

Consulteu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este tema.

L’actuació del defensor del poble valencià es va originar quan va rebre la queixa d’una veïna, qui manifestava que s’havia dirigit diverses vegades al consistori per sol·licitar informació relativa a este PAI industrial II, en què estan situats els seus terrenys, i que no havia obtingut resposta. En concret demanava que li facilitaren la carta de pagament de cada quota liquidada pel desenvolupament del programa. Així mateix, sol·licitava una explicació pel retard de més de quatre anys a finalitzar les obres.

El Síndic, per la seua banda, recorda al consistori que, d’acord amb la LOTUP (Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana), els propietaris dels terrenys d’un PAI tenen dret, entre altres coses, a obtenir de l’urbanitzador i l’Administració informació verídica i concreta sobre qualsevol aspecte de l’execució del PAI. Per tant, en el cas que ens ocupa la interessada té dret que, tant l’empresa urbanitzadora com l’Ajuntament de la Granja de la Costera la informen sobre tots els aspectes relatius a l’execució del programa i les causes dels retards en la seua execució.

Per tot això, el defensor del poble valencià recomana a l’Ajuntament de la Granja de la Costera que facilite a la interessada tota la informació requerida, com també les factures, juntament amb els certificats d’obra corresponents, que fins a hores d’ara no se li han facilitat.

 

Des de fa temps, Europa està sent testimoni directe de l’enorme drama que acompanya la guerra, la fam, la intolerància i la insolidaritat d’alguns pobles. El patiment que observem en els rostres de les persones que, desesperadament, intenten arribar a les nostres fronteres, com també en els cossos inerts d’aquelles altres les esperances de les quals es van quedar al camí.

Esta situació, lluny de ser superada, ha empitjorat moltíssim per culpa de l’esclat de diversos conflictes bèl·lics, els quals han provocat el que ja s’identifica com la crisi de refugiats més gran que s’ha viscut a Europa des de la II Guerra Mundial.

En este context, el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana no pot romandre impassible davant d’este atemptat contra els drets humans de centenars de milers de persones. És per això que considerem necessari i un deure:

1. Expressar la nostra màxima solidaritat i el nostre ferm compromís amb estos col·lectius, posar esta institució al seu servici i oferir-nos a servir de via eficaç per a la defensa dels drets que els assistixen i garantir la seua adequada acollida, tot insistint especialment en l’atenció dels menors.

2. Subscriure plenament la Declaració de l’alt comissionat de les Nacions Unides per als refugiats sobre la crisi de refugiats d’Europa, i així sumar-nos a la crida feta per este organisme internacional.

3. Recordar a les autoritats públiques europees i espanyoles les previsions contingudes en els articles 3.5 i 21 del Tractat de la Unió Europea sobre les relacions d’esta amb la resta del món i la seua acció en l’escena internacional, en les quals es definixen els principis que han d’inspirar les polítiques i les accions comunes, i que es traduïxen, entre d’altres, en el foment de la universalitat i indivisibilitat dels drets humans i de les llibertats fonamentals, el respecte de la dignitat humana, els principis d’igualtat i solidaritat, i el respecte dels principis de la Carta de les Nacions Unides i del dret internacional.

Així mateix, els compromisos assumits per la Unió de definir i dur a terme polítiques comunes que tinguen com a objectiu mantindre la pau, previndre els conflictes i enfortir la seguretat internacional; promoure un sistema internacional basat en una cooperació multilateral sòlida i en una bona governança mundial; i ajudar les poblacions, països i regions que s’enfronten a catàstrofes naturals o d’origen humà.

Això, a fi d’atendre les demandes plantejades per les persones refugiades i, en particular, les sol·licituds d’asil cursades a l’empara del que disposa l’article 14 de la Declaració Universal de Drets Humans.

4. Fer un crida al Govern d’Espanya, la Generalitat i els ajuntaments de la Comunitat Valenciana perquè, amb la màxima urgència:

• Assumisquen els màxims nivells de compromís i solidaritat per a acollir, amb plena garantia, el nombre més gran possible de persones que fugen de la guerra i la pobresa.
• Coordinen entre si, amb les institucions internacionals i europees, i amb les organitzacions i els col·lectius ciutadans, les accions que respecte d’això calga dur a terme, a fi de propiciar actuacions conjuntes dotades de la màxima efectivitat.
• Insten les institucions internacionals i europees a desenvolupar immediatament polítiques comunes que contribuïsquen eficaçment a pal·liar els problemes que se susciten en els estats d’origen de les persones refugiades, causants de la crisi migratòria.

5. Mostrar el seu màxim reconeixement a les múltiples iniciatives solidàries que s’estan duent a terme des de distints sectors socials i, alhora, animar la societat en general i, especialment, els col·lectius empresarials i aquells que tenen més recursos, perquè, en la mesura de la capacitat que ostenten, col·laboren coordinadament en l’atenció de les ingents i urgents necessitats que presenten estos col·lectius ciutadans, especialment en els àmbits d’habitatge, sanitari i alimentari.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha recomanat a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, i a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que prenguen totes les mesures necessàries per a dotar, amb caràcter general, els centres d’educació especial de personal d’infermeria que done cobertura sanitària a l’alumnat amb necessitats educatives especials en el propi centre escolar i durant tota la jornada lectiva.

Esta actuació del defensor del poble valencià es va iniciar després de rebre diversos escrits de queixa de les AMPA i de pares a títol individual, en què mostraven la seua inquietud davant de l’atenció sanitària que reben els seus fills i filles amb necessitats educatives especials en els seus centres escolars. D’acord amb els afectats, actualment només alguns centres d’educació especial compten amb infermers escolars i sovint no hi donen una cobertura completa durant tota la jornada escolar. Estos consideraven que les actuacions puntuals són completament insuficients, ja que les seues necessitats són moltes vegades impredictibles, i la falta d’una assistència sanitària ràpida i adequada pot tindre conseqüències irreversibles que poden costar la vida a estos alumnes.

Indubtablement, el Síndic compartix amb estes famílies la convicció que és imprescindible oferir una atenció sanitària contínua i en el propi centre d’educació especial, ja que estes persones tenen importants discapacitats, que sovint estan associades amb problemes greus i/o crònics de salut, com ara paràlisi cerebral, enteropaties, distròfies musculars metabòliques, etc. Per tant, es tracta d’alumnat que necessita cures sanitàries constants les quals han de ser proporcionades per personal qualificat.

Des d’esta institució, són constants les resolucions dirigides a l’Administració Pública Valenciana perquè dispose els recursos materials i humans necessaris a fi que l’alumnat amb necessitats educatives especials (temporals o permanents) puga assolir els objectius establits, i perquè reba una atenció especialitzada d’acord amb els principis de no-discriminació i normalització educativa. Òbviament, per a garantir la plena escolarització i la promoció de programes destinats a eliminar qualsevol barrera o obstacle que impedisca la seua normalització educativa és indispensable comptar amb el personal especialitzat i els recursos necessaris.

Per tot això, el Síndic ha fet seues les reivindicacions de les associacions de pares i mares de xiquets amb necessitats educatives especials, o de pares individualment, que han demanat al defensor la seua mediació perquè l’Administració pública cree i dote de personal d’infermeria escolar amb presència permanent els centres d’educació especial per a atendre este alumnat.