Guia de recursos en línia perquè xiquetes i xiquets ucraïnesos puguen seguir amb el seu currículum educatiu

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha unit a la iniciativa de la Xarxa Europea de Defensors de la Infància per a facilitar que els xiquets, xiquetes i adolescents ucraïnesos desplaçats puguen seguir la seua educació –formal– des de la distància.

En aquest sentit, i des de hui, el Síndic de Greuges publica en el seu web una guia elaborada per l’oficina del Defensor del Poble ucraïnés, que conté informació per a xiquets, pares i mestres sobre recursos educatius en línia, de lliure difusió. També hi incorpora un calendari interactiu de tutories i classes ateses per professorat, dirigides a l’alumnat ucraïnés que cursa estudis entre els graus 1 (equivalent a 1r de primària) i 11 (equivalent a 2n BAT).

Així mateix, la guia ofereix suport metodològic per a mestres i materials d’autoaprenentatge sobre matèries bàsiques, a banda d’activitats audiovisuals dirigides a xiquets i xiquetes d’educació infantil (de 3 a 6 anys).

Més informació: Guia per a xiquets, pares i mestres sobre recursos educatius ucraïnesos – Sindic de greuges (elsindic.com)

 

Sant Vicent del Raspeig es compromet amb el Síndic a pal·liar les molèsties acústiques en les seues instal·lacions esportives

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha rebut recentment el compromís de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig de solucionar les molèsties acústiques originades a la zona “coberta nord” de la ciutat esportiva municipal. Es tracta d’una superfície semicoberta utilitzada per escoles esportives, col·legis, associacions i clubs esportius que consta d’una pista central –dedicada a futbol sala, bàsquet i handbol– i unes altres dues pistes transversals de bàsquet.

Al febrer d’enguany, i arran de la queixa presentada per una comunitat de propietaris, el defensor del poble valencià recomanava al consistori que efectuara un nou mesurament dels nivells de sorolls que suporten els veïns. També li demanava que, mentre s’elaborava i s’executava el projecte de tancament de la pista semicoberta, adoptara un altre tipus de mesures per a compatibilitzar el desenvolupament de les activitats esportives i el dret al descans dels veïns. Unes recomanacions que el consistori ha acceptat.

Entre les mesures detallades per l’Administració local per a alleujar les molèsties destaquen: el trasllat d’esdeveniments esportius a unes altres ubicacions o la limitació de l’horari d’ús de la instal·lació durant els caps de setmana (retard de l’inici i avançament del tancament). Així mateix, l’Ajuntament es compromet a no utilitzar aquesta instal·lació durant els mesos que no hi ha competicions esportives federades, és a dir: juliol, agost i setembre.

Consulteu la nostra actuació: 11829460.pdf (elsindic.com)

El Síndic urgeix a cobrir les vacants de personal d’administració i serveis d’un IES a Benicarló

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit tant a la Conselleria d’Educació com a la d’Administracions Públiques per a demanar-los que «cobrisquen, al més aviat possible, les vacants de personal subaltern i auxiliar de gestió en l’IES Ramón Cid de Benicarló», a la província de Castelló.

Cal recordar que el personal d’administració i serveis (PAS) que treballa en els instituts no depén únicament d’Educació, sinó també de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques. Una particularitat que, igual que passa amb els educadors, retarda la incorporació dels treballadors als seus llocs de treball. Per aquest motiu el defensor del poble valencià ha sol·licitat a les dues administracions implicades que aproven un procediment més àgil i flexible, tant en la creació de places com en la gestió de borses, per a acurtar els temps en la cobertura d’aquests llocs de personal no docent adscrits als centres públics. La finalitat és clara: cobrir les baixes i vacants en el menor temps possible.

La intervenció del Síndic en aquest assumpte es va iniciar a la fi del mes de desembre de 2021, després de rebre una queixa que denunciava que de les quatre places PAS assignades a aquest institut solament una estava ocupada (una altra està deserta des del 2019, i les altres dues des del maig i el setembre de 2021).

D’acord amb l’escrit de queixa, aquestes mancances havien sigut comunicades a l’Administració educativa, sense èxit. Per al Síndic, el personal administratiu i de serveis dels instituts és un suport imprescindible per a tota la comunitat educativa: famílies, alumnat, docents i equips directius. En aquest sentit, considera que la demora a cobrir les vacants existents d’aquests professionals en aquest moment del curs escolar genera una «situació insostenible» i causa una «sobrecàrrega de treball» tant als equips directius com a la resta del personal.

Tot i que Luna reconeix l’esforç de l’Administració Pública Valenciana en la dotació de PAS, considera que és «necessari i urgent» cercar alternatives que responguen millor a la problemàtica plantejada. «Estem davant d’un “problema de temps” i per tant caldrà generar processos més àgils i d’equitat per a evitar les conseqüències negatives de tota índole que la demora tant a cobrir la baixes com a cobrir les vacants del personal dels centres docents públics produeixen a la comunitat educativa, i entenem que cal afrontar aquesta situació donant cobertura diàriament a les baixes que s’hi generen».

Consulteu la nostra actuació.

15 de març. Dia Mundial dels Drets del Consumidor

Hui volem recordar el paper del Síndic a l’hora de defensar els drets de les persones consumidores en les seues relacions amb les administracions públiques. En aquest sentit, subratllem les queixes rebudes per consumidors en relació amb l’adequada prestació del servei de subministrament d’aigua potable, com també els problemes dels usuaris per a contractar aquest servei a causa de les demores dels ajuntaments a l’hora de concedir la llicència de primera ocupació. Últimament, el defensor valencià està rebent nombroses queixes relacionades amb el pagament del bo social tèrmic, un programa d’ajudes dirigit precisament als consumidors més vulnerables.

En relació amb els drets dels consumidors, també destaquen les queixes que ens arriben per la falta de resposta a les reclamacions que els consumidors presenten davant les direccions territorials d’Indústria i Energia. La majoria d’aquestes reclamacions fan referència a les factures desmesurades emeses per l’empresa subministradora –d’aigua o elèctrica- sobre la base d’una suposada manipulació del comptador per part de l’usuari.

El Síndic de Greuges s’ha pronunciat recentment sobre aquesta problemàtica en una resolució. Aquesta institució entén que es perseguisca el frau elèctric, sempre que els drets dels consumidors queden garantits durant el procés. No obstant això, en la majoria dels casos el consumidor no rep cap avís sobre les actuacions d’inspecció realitzades per la companyia elèctrica i es troba que aquesta ha canviat o ha substituït l’equip de mesura sense avisar-lo, i per tant no existeix la prova o manera de verificar la situació i l’estat del comptador.

Segons el Síndic, «aquesta manera d’actuar deixa el consumidor en completa indefensió». Per aquest motiu ha recomanat a la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball que, davant d’una possible manipulació del comptador –en aquest cas de llum-, sol·licite proves contundents i oportunes.

Ací podeu consultar la nostra resolució.

8 de març. Dia Internacional de la Dona

La igualtat real de dones i homes és un principi jurídic universal reconegut en diversos textos internacionals sobre drets humans, com també en l’article 14 de la Constitució Espanyola. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides impulsa el compromís de la comunitat internacional per a aconseguir la igualtat de gènere i l’empoderament de totes les dones i xiquetes a través d’un objectiu específic i de manera transversal amb d’altres. Es tracta de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 5, “Igualtat de gènere”.

Malgrat els significatius progressos socials i avanços legislatius assolits en els últims anys, la nostra societat continua havent d’afrontar reptes fonamentals per a assolir la igualtat real i efectiva. Malauradament, es continuen vulnerant drets. Des dels més bàsics i fonamentals, com ara el dret a la vida i la dignitat de la persona, que són colpejats cada vegada que s’exerceix la violència contra les dones, fins a altres formes més subtils de discriminació que es produeixen en el nostre dia a dia. Parlem, per exemple, de les dificultats per a conciliar, la precarietat laboral, la desigualtat salarial i conseqüentment de la bretxa en les pensions entre dones i homes.

Aquestes i altres problemàtiques són un reflex de la desigualtat que pateixen les dones i que des del Síndic observem a través de les queixes que ens fan arribar. A continuació, indiquem algunes de les nostres actuacions en relació amb això:

Des del Síndic considerem necessari un compromís ferm i coordinat per part de les diverses administracions públiques a l’hora de desenvolupar polítiques transversals d’igualtat, i alhora més implicació de tota la societat per a denunciar vulneracions de drets i exigir respostes eficaces

El Síndic insta Educació a pagar triennis i sexennis als funcionaris docents en pràctiques

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha suggerit a la Conselleria d’Educació que adopte sense dilació les mesures necessàries per a fer efectiu el dret reconegut al personal docent en pràctiques a percebre els triennis que tinguera reconeguts fins al moment del seu nomenament com a funcionariat en pràctiques.

Així resol el defensor del poble valencià la queixa presentada per una professora de secundària que, després d’aprovar les oposicions, va passar a ser nomenada funcionària en pràctiques. Com a conseqüència de la nova situació administrativa, va deixar de cobrar els triennis i el sexenni que estava percebent com a funcionària interina.

La Conselleria d’Educació justificava davant del Síndic la denegació d’aquests complements retributius per la falta de desenvolupament reglamentari de la norma vigent per a funcionariat en pràctiques. Aquest plantejament no és compartit pel defensor, qui, a més, atribueix la situació actual a la inactivitat de l’Administració autonòmica a l’hora de desenvolupar aquest reglament.

Així mateix, Luna destaca en la seua resolució la sentència d’un jutjat d’Alacant sobre un supòsit idèntic a l’analitzat, en què es reconeix el dret de l’interessat a percebre les retribucions que estava rebent com a funcionari interí, durant el període que ha sigut funcionari en pràctiques.

Consulteu la nostra resolució.

El defensor valencià investiga les llistes d’espera en els tractaments de reproducció assistida

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha obert una queixa d’ofici per a investigar i supervisar les demores existents a l’hora d’accedir a les tècniques de reproducció assistida en la sanitat pública valenciana. I és que, durant els últims anys, aquesta institució ha vist com s’ha incrementat el nombre de queixes relacionades amb aquesta problemàtica. Aquestes queixes són un reflex de l’actual taxa de natalitat a la Comunitat Valenciana, on es continua retardant l’edat de la maternitat i creix el nombre de dones de més de 35 anys que volen concebre el seu primer fill.

D’acord amb la normativa estatal sanitària, tant el diagnòstic com el tractament de la infertilitat es troben inclosos en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut. Actualment, per a accedir a aquesta prestació l’Administració exigeix una sèrie de requisits, un dels quals és l’edat. En el cas de la dona, l’edat límit per a sotmetre’s a aquests tractaments és de 40 anys. Per tant, aquestes demores poden arribar a comportar l’exclusió de la pacient del seu dret a rebre el tractament.

Per part seua, Luna ha requerit a la Conselleria de Sanitat que l’informe sobre el nombre d’unitats de reproducció assistida de què disposa la xarxa pública valenciana i que detalle els departaments de salut i la població a la qual atenen. També vol conéixer l’organització d’aquestes unitats: el nombre de personal sanitari que hi treballa i la seua categoria professional. Així mateix, ha preguntat pel volum de les llistes d’espera en aquestes unitats, les mesures dutes a terme per a reduir-les o la possibilitat de derivar casos a la sanitat privada.

Ara, la Conselleria disposa d’un mes per a remetre la informació. Aquest termini es podria ampliar un altre mes si l’Administració sanitària ho sol·licita i ho justifica.

22 de febrer. Dia Europeu de la Igualtat Salarial

El 22 de febrer commemorem el Dia Europeu de la Igualtat Salarial. Un dia per a visibilitzar que la bretxa salarial continua existint en la nostra societat i conscienciar que hem de continuar treballant per a erradicar-la. La no implementació d’aquest dret fonamental afecta la independència econòmica de les dones, no sols durant la seua vida laboral, sinó també en la jubilació.

Fins aquest moment, la falta de transparència salarial ha impedit a treballadors i treballadores conéixer les diferències retributives per la realització del mateix treball i, per tant, resultava més difícil per a les possibles víctimes acudir a la justícia. L’any 2019, el Comité Europeu de Drets Socials va identificar la falta de transparència salarial com un dels principals obstacles per a l’aplicació del principi d’igualtat salarial.

Afortunadament, sembla que les coses comencen a canviar. Al març de 2021, la Comissió Europa va proposar una directiva per a reforçar l’aplicació del principi d’igualtat retributiva entre homes i dones. El document inclou una sèrie de mecanismes de transparència retributiva en els centres de treball, preveu sancions per a qui els incomplisquen i millora l’accés a la justícia per a les víctimes de discriminació salarial.

A Espanya, a l’abril de 2021 va entrar en vigor el Reial decret 902/2020 d’igualtat retributiva entre homes i dones, i obligà a totes les empreses a tenir un registre salarial de tota la seua plantilla, inclòs el personal directiu i els alts càrrecs. L’objectiu: garantir la transparència i el dret a la igualtat de tracte i no discriminació entre homes i dones en matèria retributiva.

Sens dubte, falta molt de camí per recórrer. La igualtat de gènere, i concretament la igualtat salarial, continua sent, hui dia, un desafiament ineludible a què es van comprometre els estats membres de Nacions Unides quan van aprovar el 2015 els Objectius de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. L’objectiu 5 és assolir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i xiquetes.

El Síndic investiga la implantació de l’«assistent personal» en el sistema de la dependència 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha obert una queixa d’ofici per a conéixer la situació real de la figura de l’«assistent personal» en el sistema de la dependència a la Comunitat Valenciana, com també la perspectiva de futur d’aquest recurs davant de la pròxima reforma del Decret 62/2017, del Consell, que estableix el procediment per a reconéixer el grau de dependència a les persones i l’accés al sistema de serveis i prestacions.

La prestació econòmica destinada a la contractació d’un assistent personal ha sigut, sens dubte, la de menor implantació d’aquelles que preveu el sistema de la dependència. Segons dades facilitades pel CERMI CV, encara que aquesta prestació ha millorat quantitativament en els dos últims anys, continua sent residual perquè implica solament el 0,07% de les prestacions i recursos oferits a la Comunitat Valenciana, de manera que és sensiblement inferior a la mitjana a Espanya (0,54%).

Al síndic, li preocupa que el desconeixement de la figura d’«assistent personal» per part de la població i fins i tot per part dels professionals dels serveis socials puga ser la causa de la seua mínima demanda o oferiment.  Així mateix, les dades evidencien que la demanda d’aquesta figura és mínima, atesa la complexitat burocràtica de la tramitació i la seua tardança a concretar-se, mentre existeixen recursos més instaurats com ara el centre de dia ocupacional, més visibles i tangibles. Luna recorda que per a la prestació d’«assistent personal» cal contractar una persona de manera privada i aportar la documentació pertinent o recórrer a una empresa acreditada, i que s’ha d’avançar una quantia elevada de diners durant uns mesos mentre no es reconega la prestació, una situació que no és fàcil de suportar per a moltes persones.

Per això, el síndic s’ha dirigit a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a requerir-li informació. Una de les dades que sol·licita és el nombre d’assistents personals que hi ha dins del sistema de dependència a cada província de la Comunitat (amb distinció d’aquells que són personal d’assistència terapèutica infantil). Igualment, s’ha interessat per la quantitat de sol·licituds d’aquesta prestació sense atendre i si hi ha sol·licituds de canvi des d’altres prestacions cap a la d’«assistent personal».

Quant al perfil de l’«assistent personal», aquesta institució ha demanat informació sobre la seua formació, edat, sexe i relació laboral. També li interessa el càlcul de la prestació econòmica (imports per a Grau II i Grau III de dependència) i la previsió del règim de compatibilitats d’aquesta figura d’«assistent personal» amb altres prestacions o recursos.

A partir d’ara, la Conselleria ha de contestar al síndic en el termini d’un mes, que podria ser ampliat un altre mes, amb caràcter excepcional i a instàncies de l’Administració.

El Síndic demana que es faça accessible la cita prèvia electrònica per a les persones en situació irregular

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha instat la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic que flexibilitzen l’actual sistema de cita prèvia per a tota la ciutadania en general i per a les persones immigrants en particular, de manera que no siga requisit obligatori la identificació única mitjançant DNI/NIE.

Així respon el defensor del poble valencià a la queixa presentada per València Acull, que manifestava la seua disconformitat amb el servei de cita prèvia telemàtic de la Generalitat Valenciana perquè exigeix la identificació de les persones amb DNI/NIE. Des de l’ONG entenien que aquest requisit era «discriminatori» per a aquelles persones que es troben en situació irregular o que només tenen el passaport, perquè amb aquest document no poden obtenir cites prèvies per via electrònica amb la Generalitat.

Per la seua banda, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica va justificar davant del Síndic que aquestes vies de sol·licitud ─amb identificació de DNI/NIE─ es basen en la identificació de les persones mitjançant un mecanisme automatitzat de verificació que s’empra tant per motius de seguretat informàtica, com de prevenció d’usos fraudulents. No obstant això, reconeixia «la problemàtica que implica l’accés als serveis i l’heterogeneïtat de les situacions de les persones que necessiten relacionar-se amb l’Administració» i mostrava la seua disposició a estudiar les possibles vies per a donar una atenció tan inclusiva com fora possible.

En la seua resolució Luna considera que aquestes limitacions estarien afectant el dret de les persones en general i dels immigrants en particular a relacionar-se per mitjans electrònics amb les administracions públiques valencianes. Així mateix, recorda que, a Espanya, les persones estrangeres tenen dret, entre altres coses, a relacionar-se per mitjans electrònics amb l’Administració, a obtenir i utilitzar els mitjans d’identificació i signatura electrònica, i al fet que les autoritats i empleats públics els faciliten l’exercici d’aquests drets.

El defensor del poble valencià també destaca en la seua resolució la seua funció de prestar una «una atenció preferent i prioritària a aquells supòsits en els quals puga detectar-se l’existència de persones o col·lectius en situacions de risc d’exclusió o d’especial vulnerabilitat», tal com seria la situació descrita.

Per això, tot i compartir la preocupació de la Generalitat quant a establir sistemes segurs, considera oportú estudiar mesures que, sota els principis de simplicitat i proximitat a la ciutadania, tinguen el menor impacte possible en l’exercici dels seus drets, tenint present que, en sentit estricte, la reserva de cita prèvia no forma part del procediment administratiu, sinó que és un acte previ i preparatori que pot donar lloc a aquest procediment o no fer-ho.