El Síndic de Greuges demana llibres de text accessibles per a alumnes amb discapacitat visual greu

El síndic de greuges de la Comunitat, José Cholbi, ha sol·licitat a la Conselleria d’Educació que done instruccions als centres docents perquè, a l’hora de seleccionar editorials de llibres de text, es tinga en compte la disponibilitat de materials accessibles per a l’alumnat amb discapacitat visual.

Aquesta és una de les recomanacions dictades pel defensor del poble valencià en relació amb la queixa presentada per mares i pares de fills amb deficiència visual greu. Les persones interessades demanaven la mediació d’aquesta institució perquè aquests menors pogueren disposar, des de l’inici de curs, de llibres de text accessibles en format pdf d’alta definició (format d’arxiu més accessible a les necessitats funcionals relacionades amb la baixa visió). Segons les persones afectades, fins a hores d’ara l’accés a aquest tipus de format depén de la bona voluntat de les editorials: “unes el subministren sense cap problema, d’altres ho fan tard i algunes no ho fan”.

D’acord amb la informació a què ha tingut accés el Síndic, les necessitats dels estudiants amb discapacitat visual no solen estar relacionades amb els continguts de la programació curricular, sinó amb els mitjans tècnics que necessiten per a fer accessibles aquests continguts educatius. És per això que el Síndic considera oportú que l’Administració valenciana els facilite, amb immediatesa, aquells recursos i materials tecnològics de suport (tauletes digitals) que siguen necessaris per a garantir-los una educació inclusiva de qualitat, tal com recull el Decret del Consell 104/2018.

Vegeu la resolució del Síndic de Greuges sobre aquest assumpte.

El Síndic adverteix que hi ha 42 xiquets de 0 a 3 anys tutelats en centres de menors de la Comunitat Valenciana a pesar del que s’ha estipulat en la llei

El Síndic de Greuges de la Comunitat valenciana, José Cholbi, acaba de fer pública una investigació sobre l’acolliment familiar de menors de 0 a 6 anys a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una qüestió que aquesta institució examina de manera constant, amb l’objectiu de fer un seguiment de l’atenció que el Consell presta a aquest grup de menors especialment vulnerables.

Des de la seua entrada en vigor en 2015, la Llei de protecció del menor s’oposa a l’ingrés de menors de 0-6 anys en centres residencials llevat de casos molt excepcionals, per als quals la llei preveu estades màximes de tres mesos. No obstant això, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha informat el Síndic que dels 508 menors d’entre 0 i 6 anys que té sota la seua tutela, 76 es troben en acolliment residencial. Aquesta situació no pot ser acceptada pel Síndic, tot i reconéixer l’avanç respecte de la realitat analitzada per aquesta institució en 2017 (quan hi havia 96 menors de 0 a 6 anys en residència).

Si ens centrem en els menors de 0 a 3 anys, quan les xiquetes i els xiquets tenen més necessitat d’un ambient familiar per a un adequat desenvolupament físic, psicològic i emocional, en la data d’emissió de l’informe (novembre 2018), la Conselleria comunicava que hi havia 42 menors acollits en residències, 25 a la província d’Alacant i 17 a la de València. I el que més preocupa el Síndic: el 100% d’aquests acolliments residencials sobrepassava el període màxim legal de tres mesos.

D’acord amb la Conselleria, entre els motius d’aquests ingressos es trobaria: la diversitat funcional o física del menor, l’estada amb la resta de germans, l’estudi i la valoració de retorn a la família o la permanència amb la progenitora en pis d’adolescents, en aquesta última situació es trobarien 7 dels 42 menors.

MÉS FAMÍLIES D’ACOLLIDA I IMPLANTACIÓ DE l’ACOLLIMENT FAMILIAR PROFESSIONALITZAT

Tanmateix, per al Síndic la solució passa per intensificar les accions de captació, selecció i formació de noves famílies d’acollida. Cholbi insisteix en la necessitat d’implantar l’acolliment familiar professionalitzat. És una modalitat que funciona ja en altres comunitats, en què s’entaula una relació laboral amb la persona acollidora, que obligatòriament ha de tindre una qualificació, experiència i formació específica per a atendre adequadament els menors amb diversitat funcional o un altre tipus de necessitat especial.

FALTA DE FAMÍLIES D’URGÈNCIA I DIAGNÒSTIC

Una altra de les demandes del Síndic per a evitar els ingressos en centres residencials passa per garantir que la durada dels acolliments familiars d’urgència-diagnòstic no supere els sis mesos previstos per la llei, període durant el qual l’Administració ha de resoldre una mesura de protecció més estable per a la persona menor d’edat.

En l’actualitat, la permanència de menors en aquest tipus d’acolliment es prolonga durant un any o fins i tot any i mig. Aquesta dilació agreuja encara més la falta de famílies d’urgència-diagnòstic, la finalitat de les quals és intervindre de manera immediata en el moment en què un menor (especialment de 0-6 anys) és separat dels seus pares.

Accediu a la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

La Clínica Jurídica de la Universitat d’Alacant visita la institució del Síndic de Greuges

Hui hem rebem la visita d’un grup d’estudiants de la Clínica Jurídica d’Estrangeria i Internacional i de la Clínica Jurídica d’Interés públic, ambdues de la Universitat d’Alacant. Els participants han vingut acompanyats per Lydia Esteve González, coordinadora d’una de les clíniques jurídiques i professora titular de Dret Internacional Privat de la Universitat d’Alacant.

La Clínica Jurídica de la UA és una iniciativa que es va posar en marxa fa dos anys, que impulsa el compromís solidari i de col·laboració entre l’alumnat i que ofereix un assessorament jurídic gratuït i altruista (sota la supervisió de un professor) a les persones sense recursos o en situació de vulnerabilitat.

Des del Síndic volem agrair l’interés de la Clínica Jurídica per a conéixer de primera mà la nostra labor i reconéixer el seu compromís a l’hora de formar juristes en la responsabilitat social i sensibilització davant de les desigualtats.

El Síndic investiga les acumulacions de plàstics i abocaments en la desembocadura del riu Segura

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una investigació per a conéixer les mesures que adoptaran les administracions implicades per a impedir nous abocaments de residus a les assarbs i la conca del riu Segura.

D’acord amb la informació a què ha tingut accés el defensor del poble valencià, aquests abocaments estarien causant, de manera reincident, el depòsit incontrolat d’una gran quantitat de residus d’envasos de plàstic en la zona pròxima a la desembocadura del riu Segura, concretament en la pantalla de retenció de sòlids flotants, en el terme municipal de Guardamar. Un problema afegit i igualment preocupant seria el dels abocaments al riu de les substàncies contingudes en aquests envasos de plàstic.

Davant d’aquestes notícies, el Síndic ha sol·licitat informació a deu ajuntaments del Baix Segura, concretament a: Orihuela, Dolores, Callosa de Segura, Almoradí, Algorfa, Benejúzar, Benijófar, Formentera del Segura, San Fulgencio i Guardamar del Segura. També s’ha dirigit a la Diputació d’Alacant, la Conselleria de Medi Ambient i la Confederació Hidrogràfica del Segura (a aquesta última a efectes informatius), per a sol·licitar-los informació sobre les actuacions que cal realitzar de manera coordinada i també sobre els acords i convenis impulsats a aquests efectes.

El Síndic de Greuges investiga les deficiències de la urbanització Montepinar d’Orihuela

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici a fi d’investigar els problemes que pateixen els veïns de la urbanització Montepinar d’Orihuela, com a conseqüència de la falta de recepció de les obres.

Segons ha pogut conéixer el Síndic a través dels mitjans de comunicació, a banda de la falta d’infraestructures i serveis, hi ha habitatges sense cèdula d’habitabilitat, cosa que impossibilita la contractació de subministraments bàsics.

A la fi de la setmana passada, el síndic es va dirigir a l’Ajuntament d’Orihuela per a sol·licitar-li informació sobre la situació descrita. Entre altres qüestions, Cholbi vol conéixer l’estat d’execució de les obres d’urbanització, com també el nombre d’habitatges existents sense la corresponent autorització i aquells que no tenen llicència de primera ocupació.

8M- Dia Internacional de la Dona

Malgrat els avanços inqüestionables per a assolir una igualtat real i efectiva entre dones i homes, encara ens queda molt per fer, són moltes les barreres que hem de véncer.
La violència de gènere continua sent una autèntica xacra social que adopta diferents formes i comprén multitud d’actes: des dels més evidents, com ara la violència física i sexual, fins a d’altres més subtils i fins i tot més normalitzats, com són l’assetjament i el control econòmic o emocional. Totes aquestes actituds són violacions dels drets humans més bàsics que comporten greus conseqüències per a la integritat física i mental de les víctimes, i en alguns casos fins i tot la mort. Sobre aquest greu problema, destaquem la Declaració de les Defensories del Poble autonòmiques i nacional amb motiu de les Jornades de Coordinació que va organitzar el Síndic a Alacant el passat mes d’octubre.

L’accés al mercat laboral, la diferència salarial i conseqüentment la bretxa en les pensions entre dones i homes continua reflectint la discriminació i la desigualtat que suporta la meitat de la societat. Sens dubte, la independència econòmica és clau per a aconseguir que les dones exercisquen un control real sobre les seues vides, siguen plenament lliures i puguen acostar-se a la tan desitjada igualtat. Així mateix, l’educació és un mitjà imprescindible per a promoure la igualtat de gènere i l’apoderament de dones i xiquetes; elles han de participar de forma plena i eficaç en tots els nivells de presa de decisions, tant en la vida política, com en l’econòmica i social.

Per tot això, des del Síndic considerem necessari un compromís ferm i coordinat per part de les diverses administracions públiques a l’hora de desenvolupar polítiques transversals d’igualtat i també més implicació de tota la societat per a denunciar vulneracions de drets i exigir respostes eficaces davant d’això.

Demanem la convalidació de l’A2 de valencià per a alumnes de l’escola d’adults sempre que aquests estudis foren anteriors al 2017

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha plantejat a la Conselleria d’Educació que homologue els estudis de valencià realitzats en els centres formatius per a persones adultes amb el certificat de nivell A2 de coneixement de valencià, sempre que aquests estudis foren anteriors a l’entrada en vigor de l’Ordre 7/2017/ de 2 de març i s’haguera superat l’assignatura de Valencià.

Aquesta és la resposta del defensor del poble valencià a la queixa presentada per un ciutadà que va finalitzar els seus estudis per a l’obtenció del Graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO) l’any 2012, en l’escola d’adults del municipi de Catral. L’afectat havia superat l’assignatura de Valencià en el II nivell del 2n Cicle de Formació Bàsica Permanent d’Adults i manifestava que se sentia discriminat perquè no havia pogut obtindre cap convalidació amb els nivells més bàsics- A1/A2 d’aquest idioma, una situació que el perjudicava a l’hora de presentar-se als processos selectius d’ocupació pública a la Comunitat Valenciana.

Efectivament, el Síndic considera que el coneixement i la certificació dels nivells de coneixement del valencià serveixen com a mèrits en un concurs i com a mèrits per a valorar en les borses de treball temporal de la Generalitat, i que aquests coneixements s’han d’acreditar mitjançant certificats o títols homologats per la Generalitat.

L’actual Ordre de la Conselleria, que va entrar en vigor l’any 2017, regula els certificats oficials de coneixement de valencià de la Junta Qualificadora, com també l’homologació i la validació de títols i certificats. Tanmateix, res no s’hi diu sobre la situació d’alumnes que van cursar estudis en centres de formació d’adults abans de l’entrada en vigor de l’esmentada ordre, com és el cas del ciutadà que va acudir al Síndic. És per això que Cholbi considera que s’ha produït un buit legal reglamentari, el qual, segons el seu parer, caldria esmenar.

La Conselleria, per la seua banda, ha contestat al Síndic i s’ha mostrat predisposada a estudiar la situació i incloure-la en una futura actualització normativa.

Accediu al contingut íntegre de la resolució.

El Síndic investiga el funcionament dels centres d’atenció primerenca de la Comunitat Valenciana

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha demanat informació a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives sobre el funcionament i les llistes d’espera en els centres d’atenció primerenca (CAT) a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’uns recursos que presten tractament assistencial i/o preventiu a menors de 0 a 6 anys amb problemes de desenvolupament o risc de patir-los per causa d’origen prenatal, perinatal o postnatal.

El defensor del poble valencià ha obert aquesta actuació d’ofici després de tindre coneixement que, arran d’una instrucció interna de la Conselleria, els centres d’atenció primerenca estan obligats a atendre dos menors per cada una de les places que tenen concertades, cosa que podria repercutir en la qualitat del servei que s’ha de prestar tant als menors com a les seues famílies.

D’acord amb la informació a què ha tingut accés el Síndic, tot i que ha augmentat el nombre de menors atesos (dos per cada plaça), l’Administració no ha augmentat la ràtio de professionals d’aquests recursos. Tampoc hauria reflectit aquesta situació en la convocatòria de concert de diversitat funcional ni en les resolucions individuals de concert dels centres d’atenció primerenca.

Davant d’aquesta situació, el Síndic ha requerit un informe exhaustiu que detalle el nombre de xiquetes i xiquets que es troben en llista d’espera per a ser atesos en els CAT, la seua edat, la data de sol·licitud i l’avaluació de la patologia. Igualment, s’ha interessat pel nombre de places concertades, la plantilla de personal i el nombre de xiquets. Finalment, Cholbi també ha sol·licitat còpia de l’esmentada instrucció en què s’indica que cal atendre dos menors per cada plaça concertada i els criteris de prioritat en la llista d’espera, en el cas que n’hi haguera.

Li atorguen la beca de menjador que li havia estat denegada

Al començament del novembre de 2018, vam rebre en el Síndic de Greuges la queixa d’una ciutadana que relatava el seu periple per a aconseguir la beca de menjador per a la seua filla. La seua situació personal era, si més no, complicada: estava a l’atur des de feia anys i cobrava un subsidi de 430 euros, dels quals li havien descomptat 153 euros com a pagament del menjador de la seua filla corresponent als mesos de setembre i octubre, mentre esperava que li concediren la beca a la qual tenia dret.

Tot va començar a la primeria del passat mes de juliol, quan l’autora de la queixa va presentar una sol·licitud perquè la seua filla poguera optar a la beca menjador en el seu col·legi. La ciutadana autoritzava en l’imprés emplenat, de forma expressa, que la Conselleria obtinguera tota la informació necessària sobre la seua persona (grau de minusvalidesa, declaració de la renda, etc.).

Al setembre, la seua filla va resultar “exclosa” en la llista provisional dels becats, i des del col·legi li van comunicar que el motiu de l’exclusió era que no havien pogut consultar les seues dades fiscals. Contrariada per aquesta resposta, atés que havia autoritzat l’Administració per a obtindre la informació, la interessada va presentar en el col·legi el certificat d’IRPF perquè l’adjuntaren a la seua sol·licitud i ho va fer dins de termini de fer reclamacions.

No obstant això, al començament del mes d’octubre es van publicar les llistes definitives i la seua filla continuava “exclosa” d’aquesta beca, fet que la va obligar a presentar un recurs de reposició. Un mes més tard, en no tindre cap resposta per part de l’Administració, va presentar una queixa davant del Síndic, el qual es va dirigir a l’Administració educativa dues vegades per a sol·licitar la informació escaient sobre aquest tema.

Finalment, la Conselleria va comunicar al Síndic que el recurs es va revisar i es va comprovar que, efectivament, la filla de la interessada tenia 20 punts i, per tant, li corresponia el 100% de la beca de menjador, per la qual cosa vam donar per conclosa la nostra actuació.

Demanem a Benejúzar que solucione les molèsties provocades per una porta d’eixida de vehicles que envaeix la via pública

A la fi d’octubre de 2018, el Síndic de Greuges va rebre una queixa d’un ciutadà per la falta de resposta de l’Ajuntament de Benejúzar a tres escrits presentats durant els anys 2016 i 2017 en els quals denunciava l’existència d’una porta d’eixida de vehicles que envaïa la via pública.

Una vegada admesa la queixa a tràmit, l’Ajuntament ens va comunicar les actuacions realitzades fins a l’actualitat, i l’última era un Decret d’Alcaldia de data 29 de novembre de 2018 mitjançant el qual s’havia requerit el propietari i se li havia exigit que solucionara el problema a la major brevetat. No obstant això, el promotor de la queixa va al·legar que la deficiència no havia sigut esmenada.

D’una banda, el Síndic considera que quan s’incompleix una ordre d’execució, com la dictada mitjançant la Resolució de l’Alcaldia de 29 de novembre, l’Ajuntament, a més del corresponent procediment sancionador, podria acordar-ne l’execució forçosa mitjançant multes coercitives fins a aconseguir que es complisca o acordar-ne l’execució subsidiària a costa de la propietat.

D’altra banda, el defensor del poble valencià recorda que el termini per a resoldre les sol·licituds presentades pels ciutadans, d’acord amb la normativa vigent, és d’un mes. És molt important respectar aquest termini, ja que, en cas contrari, la informació pública sol·licitada pot perdre interés o utilitat.

Per al Síndic, el silenci administratiu és una pràctica que genera en els ciutadans una autèntica inseguretat jurídica i indefensió material. En el mateix sentit també es va pronunciar el Tribunal Constitucional, que en una sentència de 2001 afirmava que “l’Administració no pot veure’s beneficiada per l’incompliment de la seua obligació de resoldre expressament dins de termini les sol·licituds i els recursos dels ciutadans.”

Per tot això, el Síndic ha demanat a l’Ajuntament de Benejúzar que, amb audiència prèvia als interessats, adopte totes les mesures que siguen necessàries per a aconseguir el compliment efectiu de la Resolució d’Alcaldia de 29 de novembre, i que conteste dins del termini i en la forma escaient als escrits presentats per l’autor de la queixa.

Consulta la resolució del síndic sobre aquest assumpte: http://www.elsindic.com/Resoluciones/11006938.pdf

Archives: Noticias