El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha investigat la situació denunciada per la direcció d’un institut en relació amb les baixes de maternitat i les baixes per embaràs de risc del personal directiu dels centres educatius. I és que, quan aquesta situació s’hi produeix, les professionals que demanen la baixa per a exercir els seus drets de maternitat es troben en la situació d’haver de renunciar al seu càrrec directiu, amb la conseqüent pèrdua retributiva i professional, per a així facilitar el nomenament dels seus “suplents” i que aquests puguen ser degudament retribuïts.
La Conselleria mateixa reconeix en el seu informe remés al defensor que en aquests casos es podria produir una situació de desigualtat de gènere, ja que, principalment, són les dones qui agafen la baixa de maternitat i el cent per cent de qui pateix embarassos de risc. No obstant això, l’Administració educativa manté que “les persones membres de l’equip directiu dels centres públics i direccions de departament són càrrecs unipersonals, per la qual cosa el complement retributiu que comporta el càrrec només pot percebre’l una persona”.
El Síndic es va interessar pels arguments jurídics i organitzatius que motiven i fonamenten la pràctica admesa per la Conselleria, i no va trobar en el decret al·ludit per l’Administració (Decret 234/1997, de 2 de setembre) cap precepte que impedisca, en els supòsits de maternitat o embaràs de risc, aplicar les normes que regulen el règim de funció pública i que permeten nomenaments provisionals, interins, comissions de servici, etc., de manera que es permet el reconeixement retributiu i professional tant de la persona que causa la baixa com de qui la substitueix.
Segons el parer del Síndic, la maternitat no pot ser un obstacle per al desenvolupament professional de les dones ni un factor que contribuïsca a augmentar la bretxa salarial de gènere existent en els sectors més feminitzats com ara l’ensenyament i els servicis socials. És per això que Cholbi considera que la pràctica descrita contribueix a l’anomenada “penalització de la maternitat”, i arriba a qualificar-la com “poc respectuosa” amb els drets de les persones afectades, tant econòmicament com professionalment.
En situacions com aquesta, exercir els drets de la maternitat esdevé un obstacle als drets econòmics i professionals de les persones afectades, que han d’optar entre mantindre el seu nomenament i retribució –tot obligant els seus companys a assumir les seues funcions obligatòriament i gratuïtament- o “en un exercici unilateral del deure de companyonia”, cessar voluntàriament del càrrec per a cedir-lo a un company que assumisca la seua labor i puga ser retribuït. D’aquesta manera s’està desplaçant, indegudament, el deure de l’Administració d’instrumentar l’adequat exercici dels drets envers els funcionaris, en implicar per a la renunciant una pèrdua de drets econòmics i de vinculació amb l’equip directiu.
Per tot això, el síndic de greuges ha recomanat a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport que en els casos de baixa de maternitat o per embaràs de risc del personal directiu de centres educatius, eradique la praxi descrita i assumisca directament el nomenament –amb tots els drets i deures- de personal en règim d’interinitat, substitució o el que escaiga per als llocs directius afectats per les baixes, i que no resulte exigible el cessament de les titulars que formen part de l’equip directiu de centres docents.
Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre aquesta qüestió.
