El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha rebut hui cartes d’onze menors tutelats per la Generalitat Valenciana que resideixen actualment en centres o pisos de l’Associació Emaús, en les quals demanen la seua mediació davant del que consideren una vulneració dels seus drets.

Tots ells tenen un denominador comú: son xiquetes i xiquets que han experimentat situacions molt dures al llarg de les seues curtes vides i que, ara, davant els nous canvis que s’acosten, aliens a la seua voluntat, se senten enormement angoixats i espantats. També tenen clar que volen exercir el seu dret a opinar i decidir sobre el seu futur i consideren que s’està jugant amb les seues vides sense comptar amb ells.

Aquests onze menors han traslladat al Síndic que els educadors, amb els quals la majoria porten vivint diversos anys, han esdevingut els seus únics referents que, juntament amb els seus companys de centre, han passat a ser allo més semblant a una família. Són persones que és preocupen per ells, els donen afecte i en qui poden confiar, i per això seria molt dolorós haver de separar-se de tots ells. Així mateix, alguns menors han manifestat la seua por davant de la possibilitat que els separen dels seus germans amb qui actualment conviuen.

El Síndic s’ha pronunciat recentment, en relació amb una resolució sobre els centres de menors amb problemes de conducta, sobre les conseqüències del recorregut que fan els xiquets i les xiquetes per diverses mesures, recursos i centres de protecció. Es tracta d’una situació que el defensor qualifica com “maltractament institucional”.  “No oblidem que són xiquets i xiquetes molt danyats en l’àmbit emocional i psicològic, que han passat per vivències familiars molt dures fins a finalment trobar-se en desemparament. Quan passen a ser tutelats per l’Administració, aquests menors comencen una altra odissea, el pelegrinatge per les distintes mesures, recursos i centres de protecció. Tot aquest vaivé i incertesa mantinguda sobre el seu futur té conseqüències irreversibles en el seu desenvolupament emocional i cognitiu.”

Acompanyats pels professors del Màster, Vicente Pascual i Antonio Prats (degà de l’il·lustre Col·legi d’Advocats d’Elx i diputat de la Junta de Govern de l’ICAE respectivament), els estudiants que han participat en la visita s’han interessat pel funcionament i per les competències del defensor del poble de la Comunitat Valenciana, com també per la utilitat d’aquesta institució en l’exercici de la seua futura professió d’advocats i advocades.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit tant a l’Ajuntament d’Orihuela com a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per a instar-los a prendre mesures amb urgència per a solucionar tots els desperfectes i les deficiències actuals que arrosseguen les instal·lacions provisionals del CEIP Platges d’Orihuela, un centre compost exclusivament per barracons des de fa més de catorze anys.

Segons s’ha assabentat el defensor del poble valencià, el centre està obligat a suspendre les classes cada vegada que es produeixen pluges, ja que, segons sembla, els desperfectes impedeixen l’entrada al col·legi tant de l’alumnat com del professorat. Tot a causa de les goteres i les filtracions d’aigua per les finestres. Segons sembla, la manca de manteniment i conservació d’aquestes instal·lacions al llarg de tots aquests anys es troba darrere d’aquestes incidències lamentables que es repeteixen amb cada episodi de pluja i que no sols afecten el material escolar, sinó també ordinadors i els quadres de llum, amb el consegüent risc per a la seguretat de tota la comunitat escolar.

Després de les investigacions dutes a terme per aquesta institució, el Síndic ha conclòs que les instal·lacions «no reuneixen els requisits mínims que la legislació exigeix als centres educatius i l’absència dels quals determina que no s’hi puga exercir, amb eficàcia, l’activitat docent». Així mateix, Cholbi adverteix que, si bé és legítim l’ús de mòduls prefabricats en centres educatius, aquests han de tindre un caràcter residual i provisional durant el temps imprescindible de reforma, condicionament o construcció de les instal·lacions definitives.

Finalment, li preocupa que les xiquetes i els xiquets hagen de passar tota l’etapa d’educació infantil i primària en unes instal·lacions no aptes, fet que els col·loca en una situació de desigualtat respecte d’altre alumnat que sí que disposa d’aules amb tots els requisits materials i humans per a impartir-hi un ensenyament de qualitat.

La resolució del Síndic sobre aquest assumpte es pot onsultar i descarregar en lanostra pàgina web.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, acaba de fer pública una resolució sobre menors amb problemes de conducta internats en centres específics a la Comunitat Valenciana. Aquesta modalitat de centre ja va ser objecte d’estudi per part del Síndic i del Defensor del Poble espanyol.

Durant la investigació, el Síndic ha visitat els cinc centres de protecció específics de menors amb problemes de conducta que hi ha a la Comunitat Valenciana. En conjunt sumen 86 places, ocupades al 100% en l’actualitat, les quals estan destinades a l’atenció de xiques i xics d’entre 12 i 17 anys subjectes a guarda o tutela de la Generalitat, amb conductes disruptives o dissocials recurrents que transgredeixen les normes socials i de convivència, com també els drets de terceres persones. El 70,5% de menors internats/des al centre es troben sota de la tutela de la Generalitat.

En el cas d’aquests menors tutelats per la Generalitat el Síndic ho té clar: massa sovint les conductes que provoquen els ingressos de menors tutelats en aquests centres específics són fruit de les situacions de desprotecció a què han estat exposats al llarg de les seues vides. «No hem d’oblidar que són xiquets i xiquetes molt danyats emocionalment i psicològicament, que han passat per vivències familiars molt dures fins a acabar en el desemparament».

Una vegada passen a ser tutelats per l’Administració, aquests menors comencen una altra odissea: el pelegrinatge per diversos recursos, mesures i centres de protecció. Tot aquest vaivé i la incertesa mantinguda sobre el seu futur provoquen conseqüències irreversibles en el seu desenvolupament emocional i cognitiu.

L’altre 29,5% de menors internats estan sota la guarda de la Generalitat. En molts d’aquests casos les famílies, davant de la falta de recursos intermedis sanitaris i/o educatius per a atendre situacions greus d’inadaptació familiar i social del menor (com ara conductes agressives dins i fora de la família, violència filioparental o consum de tòxics) i desbordades per la situació sol·liciten a l’Administració mesures temporals de separació familiar, fet que es tradueix en l’internament del menor en aquest tipus de centre.

Una altra de les anomalies que ha detectat el Síndic en el seu informe és que un nombre important de menors atesos/es en aquests centres no té el perfil previst legalment per a ingressar-hi. Cholbi es refereix a menors amb discapacitat o malaltia mental diagnosticada que romanen interns en aquests centres, tot i que la llei ho prohibeix expressament i indica que cal garantir-los un tractament específic per part dels servicis competents en matèria de salut mental i discapacitat. «No hem d’oblidar que en aquest tipus de centres està prevista la utilització de mesures de contenció i restricció de llibertats o drets fonamentals».

Així mateix, el Síndic adverteix que la deficient dotació de recursos de salut mental infantojuvenil (ambulatoris, centres de dia, suport a les famílies, etc.) i l’absència de recursos residencials específics per a atendre menors (no necessàriament en situació de desprotecció) amb problemes de salut mental o diversitat funcional estan provocant que l’única Administració que de fet atén aquest tipus de problemàtiques siga la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

En aquest sentit, considera “escassa” la implicació d’altres administracions, especialment les de sanitat i educació, cosa que de vegades provoca un efecte pervers quan considera com a desprotecció situacions que es podrien haver resolt des de la xarxa sanitària o educativa si tinguera la dotació adequada.

En tot cas, per al Síndic la solució no és augmentar el nombre de places residencials específiques per a atendre menors amb problemes de conducta, sinó establir un sistema de protecció sòlid, amb recursos coordinats i molt especialitzats, que siga capaç d’intervindre de manera primerenca i eficaç sobre aquests menors per a no haver de recórrer en el futur a mesures més dràstiques. L’Administració ha d’avaluar en profunditat el sistema actual de protecció integral a la infància i l’adolescència i, a partir d’aquest punt, fixar un pla estratègic que millore l’atenció a menors amb problemes de conducta, salut mental i atenció integral a la diversitat funcional. Un pla que, indubtablement, ha d’anar lligat a una dotació adequada de mitjans econòmics i personals necessaris.

La resolució del Síndic sobre aquest assumpte està disponible en la nostra pàgina web.

L’Observatori del Menor del Síndic de Greuges, amb representació de vint-i-dues entitats de Castelló, València i Alacant, ha dut a terme hui, per primera vegada, la reunió del ple a Castelló. Es tracta d’un observatori que porta funcionant any i mig amb un objectiu molt clar: vetlar pels drets de la infància i l’adolescència. Per a això, els seus membres mantenen reunions trimestrals en què traslladen possibles situacions de vulneració dels drets dels menors que han detectat des de les seues respectives perspectives i àmbits d’actuació professional. Aquests assumptes són abordats i analitzats en profunditat pels experts d’aquest òrgan a fi d’elaborar propostes de millores dirigides a les administracions públiques competents. 

L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha sigut l’encarregada de donar la benvinguda als membres de l’Observatori i ha mostrat la seua satisfacció per acollir aquesta reunió en l’Ajuntament de la ciutat. Per la seua banda, Marco ha manifestat que “la protecció de la infància és un principi que hauria de ser transversal en totes les administracions i en totes les àrees de gestió.” I, en aquest sentit, ha fet públic el seu compromís de prioritzar les polítiques d’inclusió social i modificar aquelles actuacions que puguen situar els menors en situació de risc de desprotecció.  

A LA COMUNITAT VALENCIANA HI HA 3.848 MENORS AMB MESURES DE PROTECCIÓ FORA DE LES SEUES LLARS

Justament hui, l’Observatori del Menor ha presentat davant dels mitjans de comunicació el seu últim informe amb el títol L’exercici de la tutela de menors per l’Administració valenciana. El document, elaborat per tècnics de servicis socials de l’Administració, professionals de centres de menors, famílies acollidores i tècnics del Síndic, posa de manifest la necessitat imperiosa de definir un Pla Estratègic d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, una recomanació recurrent del defensor valencià des que en 2010 prescriguera el II Pla Integral de Família i Infància de la Comunitat Valenciana.

D’acord amb la informació a què ha tingut accés l’Observatori, en data 31 de desembre de 2015, el nombre de menors sota mesura de protecció jurídica per part de l’Administració autonòmica pujava a 3.848, i 3.128 d’aquests menors havien sigut declarats en situació de desemparament (tutelats per la Generalitat).

Dels 3.848 menors que es trobaven amb mesura jurídica de protecció, 1.083 estaven en acolliment residencial i 2.765 en acolliment familiar. D’aquests últims (acolliment familiar), 2.060 es trobaven en acolliment en família extensa i 705 en família educadora.

Al defensor del poble valencià, li preocupa especialment la situació d’alguns/es menors que ja han sigut declarats en situació de desemparament i que, a pesar d’això continuen romanent en els seus domicilis (la Conselleria va informar de 42 menors en aquesta situació). Aquestes incidències es produeixen, unes vegades per la falta de recursos per a poder atendre’ls (places d’acolliment residencial o familiar) i unes altres vegades per intents frustrats de retirar el menor, perquè no ha estat localitzat, a causa de desestimació judicial d’entrada al domicili, etc. Siga quina en siga la raó, el que està clar per al Síndic és que amb la prolongació de l’estada del menor al seu domicili s’està augmentant el temps que es troba desprotegit.

ACOLLIMENTS FAMILIARS DE MENORS

Igualment, el Síndic considera preocupant el nombre de menors de 0 a 6 anys que es troben en acolliment residencial, un total de 83, com també les seues prolongades estades en els centres, molt superiors als tres mesos previstos en la llei. L’informe de l’Observatori del Menor destaca la necessitat de no acordar els acolliments residencials de xiquetes i xiquets d’edats compreses entre els 0-3 anys i progressivament els d’edats compreses entre els 3-6 anys.

El defensor del poble valencià també destaca el valuós i inestimable paper de les famílies d’acollida en els procediments de protecció. Unes famílies mereixedores de tota la consideració i respecte per part de l’Administració pública, ja que “coneixen les necessitats emocionals i psicològiques de les xiquetes i xiquets que acullen a casa seua.” No obstant això i d’acord amb aquestes famílies, sovint no es té en compte la seua opinió a l’hora de prendre decisions per a la protecció dels menors que han tingut acollits. 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut una queixa presentada per un grup de pares i mares acompanyada de més d’un miler de signatures que sol·liciten la mediació del defensor del poble valencià perquè l’existència de desfibril·ladors i l’assistència sanitària a les instal·lacions esportives siguen obligatòries per llei.

Els diversos i greus accidents esportius que ocorren al camp de joc han fet saltar les alarmes de mares i pares, que s’estan mobilitzant perquè practicar esport, en aquest cas futbol, deixe de ser una activitat de risc. I és que les caigudes de jugadores i jugadors menors d’edat, les topades i els colps en zones sensibles com ara el cap o el pit no són tan excepcionals. Els pares afirmen que «tots els caps de setmana ocorren casos semblants. Està en joc la salut i la vida de les nostres filles i fills i s’ha de respectar el dret a practicar l’esport en unes condicions mínimes de seguretat».

Els autors de la queixa van comunicar al defensor del poble valencià que havien aconseguit “avanços puntuals” en alguns municipis com a resultat de les seues mobilitzacions. No obstant això, consideren que cal que totes les instal·lacions esportives de la Comunitat Valenciana on juguen milers de xiquetes i xiquets, adolescents i adults compten amb unes condicions adequades de seguretat que permeten donar una atenció acurada i necessària en cas d’accident esportiu. Entre les mesures que reivindiquen aquests pares destaca l’existència de desfibril·ladors a totes les instal·lacions esportives. Al·leguen que hi ha «una nombrosa quantitat de camps on no hi ha i no es podria fer res per a salvar la vida dels menors davant d’incidents greus», i entenen que no es pot deixar a l’arbitri dels municipis atendre o no aquestes necessitats.

L’actual Llei de l’esport de la Comunitat Valenciana disposa en el seu article 86 la aprovació, mitjançant Decret del Consell, de la normativa bàsica d’instal·lacions i equipaments esportius, un document concebut per a regular, entre altres aspectes, l’existència d’equips d’atenció a urgències sanitàries, com també la formació del personal de les instal·lacions esportives en la atenció a situacions d’urgències mèdiques.

De moment, el Síndic espera que tant la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport com la Conselleria de Sanitat i Salut Pública responguen a la petició d’informe que els va dirigir el passat 21 de febrer. En concret, Cholbi vol conéixer les actuacions que estan duent a terme o preveuen realitzar pel que fa a la dotació de desfibril·ladors a  les instal·lacions esportives de la Comunitat Valenciana. El Síndic també s’ha interessat pels protocols o mecanismes de coordinació entre les dues conselleries i amb les entitats locals, que són les titulars de les instal·lacions esportives, pel que fa l’assistència sanitària per a les persones que en són usuàries.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, està esperant que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives es pronuncie sobre les recomanacions que el passat mes de gener li va fer arribar en relació amb el funcionament dels punts de trobada de tota la Comunitat.

En concret, el defensor del poble valencià instava la Conselleria a verificar, dins de les seues competències de control i supervisió, si la modificació de les condicions laborals del personal que presta servicis en l’empresa adjudicatària que gestiona els punts de trobada familiar havia afectat o podria afectar la prestació del servici públic i, en cas afirmatiu, que adoptara les mesures corresponents per a corregir aquesta deficiència.

En la seua resolució el defensor recorda que l’Administració ha de vetlar sempre per l’interés superior del menor, per la seua integració familiar i social, com també per la prevenció i la detecció precoç de totes aquelles situacions que poden perjudicar el seu desenvolupament personal. Per a aquesta finalitat, el defensor recomana a la Conselleria que faça un esforç organitzatiu i pressupostari que permeta un xarxa de punts de trobada familiar digna i adequada arreu de la Comunitat Valenciana.

Els punts de trobada familiar són un recurs gratuït, universal i especialitzat que depén de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, amb un objectiu clar: facilitar el compliment del règim de visites establit en situacions de crisi o ruptura familiar. Es tracta d’espais neutrals en què els menors poden exercir el seu dret a relacionar-se amb tots dos progenitors i/o altres parents mitjançant la intervenció temporal d’un equip multidisciplinari de professionals adequadament formats.

No entra dins de les competències del Síndic de Greuges decidir sobre les fórmules d’organització administrativa que ha d’emprar l’Administració per a gestionar els servicis públics. Per això, aquesta institució no entra a valorar si la gestió d’aquest servici ha de ser directa o indirecta, ni les diferents modalitats que podria adoptar (concessió, concert, creació d’entitats o fundacions, etc.). Ara bé, siga quina siga l’opció emprada per l’Administració, el Síndic entén que el servici oferit ha de ser digne i de qualitat, i encara més si tenim en compte que allò que està en joc és el benestar de xiquetes i xiquets, com també l’exercici dels seus drets a mantindre una relació adequada amb els seus familiars i/o proparents més directes.

La resolució del Síndic sobre aquesta qüestió está disponible en la nostra web.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Elx per a recomanar-li que facilite a un veí la informació urbanística que sol·licitava en relació amb les obres d’un hotel als Arenals del Sol. En concret, l’afectat volia accedir, consultar i visualitzar l’expedient de disciplina urbanística, com també els informes tècnics dels servicis municipals respecte d’aquest assumpte.

El defensor del poble valencià recorda en la resolució que la normativa vigent sobre accés a la informació urbanística i ambiental és contundent a l’hora de reconéixer el dret a la ciutadania de ser informats per l’Administració competent de manera completa, per escrit i dins d’un termini raonable, com també el dret a participar en els procediments d’elaboració i aprovació d’instruments d’ordenació del territori, execució urbanística o avaluació ambiental. Els mecanismes previstos per a exercir aquesta participació ciutadana van des de la formulació d’al·legacions i propostes fins a la presentació de reclamacions i queixes. En tot cas, el ciutadà o la ciutadana haurà d’obtindre una resposta motivada per part de l’Administració competent, la qual, a més a més, haurà de facilitar quan se li sol·licite l’obtenció de còpies o certificats de disposicions o actes administratius adoptats.

El Síndic recorda que el Tribunal Suprem també s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió i ha exigit el compliment de la llei i la no-privació dels mitjans necessaris per a exercir amb ple coneixement l’acció pública en matèria urbanística.

La resolució del Síndic sobre aquest assumpte pot ser consultada en la nostra pàgina web. 

El Síndic de Greuges ha signat hui el Codi de Bon Govern de la Generalitat Valenciana. Es tracta d’un instrument aprovat al maig de 2016 , que marca uns criteris de conducta, el valors democràtics i principis ètics com ara la integritat, la sobrietat, l’exemplaritat o la responsabilitat que han de guiar l’actuació dels representants públics en l’exercici de les seues obligacions.

El Codi de Bon Govern és de compliment obligatori per als alts càrrecs del Consell i de “manera individual i voluntària” s’hi poden adherir els membres dels òrgans estatutaris, tal com ho han fet el síndic, José Cholbi , i els dos adjunts, Ángel Luna i Carlos Morenilla.

El Síndic de Comptes, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurídic Consultiu i el Comité Econòmic i Social han sigut les altres institucions que s’han adherit públicament als principis ètics recollits en el Codi, en l’acte que ha tingut lloc aquest matí al Palau de la Generalitat i que ha estat presidit per Ximo Puig i el conseller de Transparència i impulsor d’aquesta iniciativa, Manuel Alcaraz.