El síndic censura que no hi haja dades del nombre de menors de 14 anys que cometen delictes ni protocols de prevenció

Luna insta la Conselleria de Serveis Socials a arreplegar estadístiques i a prestar especial atenció a la prevenció de conductes de violència intrafamiliar, contra la llibertat sexual i l’assetjament escolar

(04/04/2024). El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, manifesta que s’està desatenent l’atenció socioeducativa dels menors de 14 anys que cometen accions delictives, i són inimputables atesa la seua edat. Així conclou el Síndic la investigació d’ofici sobre l’atenció que rep aquest col·lectiu, en què assenyala que no s’està prioritzant la prevenció amb aquests menors en conflicte amb la llei i que són escasses les intervencions amb ells, amb la finalitat de la seua adequada socialització.

Luna insta la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge a arreplegar dades estadístiques sobre la incidència (i reincidència) dels casos de menors de 14 anys amb conductes delictives que estiguen sent atesos pels equips d’atenció primària bàsica municipals, pels equips específics de la Conselleria i pel Servei d’atenció a abusos a xiquets, xiquetes i adolescents, després de la notificació per part de Fiscalia. Un pas previ imprescindible per a poder planificar i organitzar recursos i protocols específics d’actuació amb aquests xics i xiques.

La mateixa Conselleria de Serveis Socials, ha informat el Síndic durant la tramitació d’aquesta queixa d’ofici que no disposa d’un registre específic del nombre de menors de 14 anys que cometen accions delictives derivats pel Ministeri Fiscal a les direccions territorials en els últims tres anys.

Així mateix, el Síndic exigeix que es potencien les actuacions preventives i que s’incidisca en els factors de risc que originen l’exclusió i els conflictes amb la llei, les dificultats d’adaptació i els problemes de conducta de les persones menors d’edat. A més, planteja que, en aquesta mena d’actuacions, es preste especial atenció a la prevenció de la violència intrafamiliar, les conductes contra la llibertat sexual i en el camp de l’assetjament escolar.

Per a potenciar aquestes mesures, Luna planteja que s’elabore un Pla de prevenció de la delinqüència juvenil amb la participació d’unes altres conselleries amb competències en infància i adolescència com ara Educació, o Sanitat, i també dels cossos especialitzats de la Policia (Grup de menors).

D’altra banda, el Síndic suggereix que s’intensifique el finançament d’actuacions/programes dirigits específicament a xiquets i xiquetes menors de 14 anys que cometen accions delictives i a les seues famílies. De la mateixa manera, també proposa augmentar la formació dirigida als professionals dels serveis socials dels ajuntaments, que estiga enfocada a la intervenció amb xiquets, xiquetes i adolescents menors de 14 anys que cometen accions delictives, i amb les seues famílies, com també a la prevenció d’aquesta mena de conductes.

Finalment, cal destacar que la Conselleria es va comprometre amb el Síndic de Greuges a preparar un protocol per a la intervenció de les entitats locals amb xiquets, xiquetes i adolescents davant de situacions de risc, en resposta a una Resolució d’una queixa d’ofici anterior. Aquesta institució insisteix que, en aquest document, haurien de reflectir-se igualment les actuacions que cal dur a terme en el cas de menors de 14 anys que cometen conductes considerades com a delictes. Per això, considera necessari que l’administració competent en la protecció a la infància i l’adolescència a la Comunitat Valenciana impulse les actuacions que s’han d’implementar des de l’àmbit comunitari per a intervindre amb els menors de 14 anys que cometen accions delictives i la seua prevenció. I que això es faça en coordinació amb unes altres administracions.

Vegeu resolució: 12074158.pdf (elsindic.com)

INFORME ANUAL 2023 – Luna qualifica d’“inacceptables” les excuses de l’Administració per a no resoldre els drets dels ciutadans dins d’un termini raonable

El síndic de Greuges, Ángel Luna, acompanyat de l’adjunta primera, Concha Bru, i del segon, Carlos Castillo, ha presentat aquest matí el seu Informe anual 2023, en el qual denuncia que les excuses de l’Administració per a no atendre dins d’un termini raonable els drets de la ciutadania són “inacceptables”.

En el marc de la defensa al dret a una bona administració, el defensor fa una reflexió per a advertir els poders públics que quan es posa en marxa una iniciativa o nova norma s’ha d’acompanyar de la corresponent dotació pressupostària. D’aquesta manera, queda invalidat el reiterat argument de falta de mitjans i de personal, que esgrimeix l’Administració al Síndic per a incomplir la seua obligació de resoldre les peticions dels ciutadans en el temps establit.

Així mateix, Luna destaca com a “preocupants” les limitacions de l’accés a documents que pateixen els regidors dels grups de l’oposició. “Aquestes limitacions s’han ampliat de diverses maneres a partir de les eleccions locals de 2023”, assenyala el síndic, que afig que “aquesta institució ha denunciat aquesta realitat durant anys i ha reclamat canvis legislatius sobre el tema”.

Falta de voluntat política

No obstant això, cap grup polític ha arreplegat aquestes reclamacions del defensor. “Ara assistim a excuses de tota mena, des de problemes d’aplicacions informàtiques, passant per les socorregudes referències a la protecció de dades i acabant per interpretacions artificioses dels reglaments locals”, explica Luna. Totes aquestes excuses tenen la finalitat de limitar, pels qui manen, el contingut i la quantitat d’informació que se subministra a les persones que tenen com a missió constitucional exercir d’oposició. Facilitar l’accés a la informació als càrrecs públics de l’oposició no exigeix ni mitjans, ni esforç. Simplement és una qüestió de voluntat política.

Situacions com les que s’han produït a Benidorm, Sant Joan d’Alacant, Cheste, Moncada o València, i que arreplega exhaustivament l’Informe anual del Síndic de Greuges 2023, posen en relleu el deteriorament de regles essencials de funcionament en una democràcia consolidada. Lamentablement, no són els únics exemples i no s’albiren indicis de millora.

Increment de la llista d’espera de la dependència

Així mateix, en el balanç de les seues actuacions en l’exercici passat, Luna també insisteix en la necessitat de simplificar els procediments administratius que afecten la ciutadania, especialment per a obtindre les prestacions de la renda valenciana d’inclusió i de la dependència. Precisament, en matèria de dependència, el Síndic destaca l’inquietant increment en les dades relatives a la llista d’espera de sol·licituds de declaració de dependència, que fa públiques la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge mensualment. De 13.342 persones sol·licitants el 3 de juliol de 2023 a 18.580 persones el 2 de gener de 2024.

Luna manifesta que aquest increment és exagerat i injustificat, i obliga la Conselleria, encara més si cap, a analitzar en profunditat les causes de la ineficàcia del procediment de declaració de dependència i d’aprovació del Programa Individual d’Atenció corresponent (PIA), i a adoptar mesures urgents per a la seua solució.

A més, cal ressenyar l’elevat nombre de queixes per deficiències en el procediment de valoració de la discapacitat i per les demores a emetre les corresponents resolucions de reconeixement de grau.

El procediment d’emergència ciutadana “cau en sac foradat”

Aquesta situació, que es remunta a més d’una dècada arrere, ha provocat que aquesta institució investigara el tema d’ofici, a més de les nombroses queixes i consultes que hem rebut a instàncies de part. El problema no sols no s’ha reduït, sinó que la seua incidència s’ha incrementat en els últims mesos.

Els recordatoris legals del Síndic per a les sol·licituds de reconeixement de grau de discapacitat, que la Administració està obligada a resoldre en un termini de tres mesos per tractar-se d’un procediment declarat d’emergència ciutadana, cauen reiteradament en sac foradat.

A més, continuen sense dotar-se dels recursos materials, econòmics i personals els Centres de Valoració i Orientació de la Discapacitat. Especialment, destaca la situació extraordinària que pateix el Centre de Valoració d’Alacant, amb una demora mitjana superior a l’any. Des d’aquesta institució, en reiterades ocasions, hem urgit perquè s’incremente el nombre de Centres de Valoració. De la mateixa manera, hem assenyalat la necessitat d’establir procediments de coordinació entre els diferents serveis públics sectorials implicats en els processos de valoració, i hem urgit també perquè es prenguen mesures que solucionen la falta de cobertura de llocs professionals.

D’altra banda, resulta inaudit que continuen les dificultats de les aplicacions informàtiques que la Conselleria argumenta com a excusa, transcorreguts anys des de l’entrada en vigor de la Llei de renda valenciana d’inclusió.

Serveis Socials renuncia a liderar la declaració del risc dels menors

La realitat en què es troben els recursos materials i humans de la majoria dels centres de xiquets, xiquetes i adolescents; l’impagament a les entitats que els gestionen; l’amuntegament dels menors migrants; les mancances en el sistema de salut mental o en les places disponibles per a l’acolliment familiar en les diferents modalitats; així com la gestió de les necessitats i expectatives de les famílies adoptives i acollidores constitueixen una mostra de fins a quin punt estan sent omesos drets, principis i garanties de la infància.

Aquest estat de coses només pot ser qualificat d’alarmant i exigeix la immediata posada en marxa de mesures urgents i eficaces.

Per tot això, resulta encara més decebedor comprovar que l’informe d’impacte en la infància i adolescència que acompanya la Llei 8/2023, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2024, no quantifica ni precisa solucions tangibles a les mancances de mitjans materials i humans o a “l’acumulació de tasques”, amb les quals tantes vegades ens respon l’Administració per a justificar les negligències que li advertim.

En la tramitació de la queixa d’ofici sobre “Les situacions de risc en la infància i adolescència a la Comunitat Valenciana” aquesta institució va retraure a la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge que renunciara a l’exercici del lideratge que li correspon en la valoració i declaració de risc dels menors. El Síndic va concloure que la distribució competencial assumida per les diferents administracions autonòmiques i locals no pot servir d’excusa per a assumir aquesta responsabilitat última en les polítiques d’infància i adolescència.

En matèria d’habitatge, les reduïdes dimensions del parc públic continuen sent el principal obstacle per a aconseguir de manera efectiva el dret al gaudi d’aquest. L’habitatge constitueix un bé de primera necessitat que permet la satisfacció dels drets fonamentals de la persona (salut, intimitat, dignitat, lliure desenvolupament de la personalitat…). Igualment, la pèrdua d’un allotjament estable i digne es converteix, moltes vegades, en la porta d’entrada a situacions d’exclusió social que, com malauradament ens mostra la realitat, són difícils de revertir.

L’Administració es limita a ser mera gestora d’habitatges públics

No obstant això, l’experiència ens demostra que el que preveu la legislació continua xocant amb la pràctica administrativa. La realitat és que la intervenció de les administracions públiques en aquest àmbit es redueix a meres gestores dels habitatges públics que no estan ocupats, estan disponibles i són susceptibles d’adjudicar-se a una unitat de convivència.

El Síndic insisteix que la Llei de funció social de l’habitatge estableix un sistema de gestió integral de les necessitats d’habitatge de la ciutadania més necessitada i vulnerable, que implica l’atribució efectiva i real d’un recurs residencial a qui el necessita; ja siga un habitatge, si n’hi ha un de disponible per a adjudicar, o -en cas contrari- qualsevol dels altres mecanismes previstos en la llei, com ara una ajuda al lloguer.

Finalment, hem de recordar que el 2023 ha sigut un any singular, en què les relacions entre l’Administració i la ciutadania s’han vist afectades per les eleccions autonòmiques i locals, amb un canvi en el govern del Consell i en nombrosos ajuntaments. Per això, des d’aquesta institució hem entés com a prudent no recarregar l’ús de les queixes d’ofici mentre no acabara l’aterratge dels nous equips gestors i les hem limitades als assumptes de major rellevància.

Les actuacions del Síndic de Greuges a la Comunitat Valenciana durant 2023 pugen a 18.561, d’elles, 3.933 queixes a instàncies de la ciutadania. El gruix d’aquestes, el 41,66%, correspon a problemes relacionats amb Serveis Socials, especialment a la dependència. Altres qüestions que han causat nombroses queixes, encara que amb molta distància pel que fa a la seua quantitat, han sigut les relatives a Serveis Públics i Medi Ambient (11,44% del total); Transparència i Participació (9,92%); Procediments Administratius (8,4%); Ocupació (6,86%); i Habitatge (4,35%).

_________________________________________________________________________

Documents adjunts:

El Síndic insta a facilitar els tràmits per a aconseguir l’acreditació de víctima de violència de gènere

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, insta la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge a facilitar i simplificar els tràmits per a aconseguir l’acreditació de víctima de violència de gènere, amb el que s’evitaria també revictimitzar la dona maltractada.

En la seua resolució, Luna demana que s’amplien els organismes amb capacitat d’emetre informes per a aconseguir l’acreditació de víctima de violència de gènere. Fins ara, només tenen capacitat per a això els Centres Dona 24h, però el defensor recomana que també puguen fer-ho els serveis socials municipals i les oficines d’Atenció a Víctimes del Delicte (OAVD). En aquest últim cas, com les OAVD depenen de la de Justícia i Interior, el defensor recomana que es coordinen les conselleries de Serveis Socials i la de Justícia i Interior.

Així mateix, el Síndic requereix a Serveis Socials que complisca amb la seua funció inspectora i comprove l’adequada prestació dels serveis dels Centres Dona 24h, dels d’Atenció residencial a les persones adultes o a la infància i l’adolescència, i també dels centres residencials integrats en la Xarxa de la Generalitat d’Assistència Social Integral a les Víctimes de Violència sobre la Dona.

A més, aquesta institució demana al govern de la Generalitat que avalue el funcionament del sistema d’acreditació/informació del títol de víctima de violència de gènere des de la seua implantació i la seua posterior actualització a novembre de 2021.

El Síndic va iniciar el 9/05/2023 aquesta investigació d’ofici arran de les queixes presentades per particulars i per associacions que treballen en l’àmbit de l’erradicació de la violència de gènere de la Comunitat Valenciana, en les quals denunciaven les demores a donar cites en els Centres Dona 24h, la revictimització que patien les dones i les dificultats per a obtindre l’acreditació de víctima de violència de gènere.

En les conclusions de la seua investigació, Luna manifesta que les administracions públiques tenen l’obligació de proporcionar a les víctimes, sobretot a les de violència de gènere, un estatus de protecció i atenció que evite que es puga provocar una victimització secundària; és a dir, que genere a la víctima un mal o un perjudici addicional als ja derivats de patir la situació de violència. No és admissible que el contacte de la víctima amb el procés administratiu li supose un nou front addicional a més del que ja ha patit, siga físic i/o psíquic.

La victimització secundària sol entendre’s com les conseqüències psicològiques, socials, jurídiques i econòmiques negatives que deixen les relacions de la víctima amb el sistema institucional, en el cas que ens ocupa d’informació i protecció. Tot això, suposa un xoc frustrant entre les legítimes expectatives de la víctima i la realitat institucional, involucrant una pèrdua de comprensió sobre el patiment psicològic i físic que ha causat la violència i el maltractament, que deixa la víctima desolada i insegura i genera una pèrdua de fe en l’habilitat de la comunitat, els professionals i les institucions per a donar resposta a les seues necessitats.

Si obliguem la dona a acudir primer als serveis socials municipals o a les oficines d’Atenció a Víctimes del Delicte on conta la seua dura experiència, a haver de repetir-ho davant d’un Centre Dona 24h, l’Administració transmet a la dona una desconfiança “de facto” sobre la veracitat del seu relat. Una desconfiança que s’estén també a les professionals dels dispositius d’atenció a què ha acudit en primera instància i als mateixos organismes.

És per això que l’obligatorietat que les dones i menors víctimes de violència de gènere que són ateses en altres dispositius especialitzats (serveis socials i/o OAVD), hagen de passar pels Centres Dona 24 h podria emmarcar-se en la definició de victimització secundària.

Consulta la Resolució completa del Síndic sobre aquest assumpte

El Síndic retrau a l’Ajuntament de la Font de la Figuera la falta de publicitat i transparència en un procés selectiu

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, insta l’Ajuntament de la Font de la Figuera a garantir que els processos selectius per a accedir a llocs de treball es regisquen pels principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat. De manera que es detallen en les ofertes d’ocupació els criteris objectius amb els quals se seleccionaran les persones candidates preseleccionades per LABORA.

El defensor també ha recordat al consistori el seu deure legal de facilitar a les persones interessades a participar en els processos de selecció de contractacions temporals, informació sobre tots aquells aspectes i fets que poden interferir o condicionar la seua participació. I li ha requerit perquè garantisca el dret dels interessats en un procés administratiu a accedir i a obtindre còpia dels documents continguts en aquest.

La intervenció del Síndic en aquest assumpte s’origina després de la queixa que va presentar una afectada a la fi de gener, en la qual manifestava que l’Ajuntament de la Font de la Figuera va aprovar una oferta d’ocupació que havia d’estar publicada per un termini mínim de deu dies i va encarregar a LABORA que arreplegara les sol·licituds. Tot i això, LABORA va retirar l’oferta al cap de pocs minuts de publicar-la perquè ja comptava amb deu inscripcions, i no s’hi podia apuntar cap candidat més. Així li ho van indicar des de l’empresa pública quan va demanar explicacions per telèfon, raó per la qual la persona afectada va sol·licitar, sense èxit, còpia de l’acta de resolució d’al·legacions i d’aspirants definitius.

En l’informe remés al Síndic durant la tramitació de la queixa, l’Ajuntament de la Font de la Figuera s’escudava en el fet que, per a agilitzar el procés, va delegar en LABORA la potestat de selecció del llistat de possibles candidats al lloc de treball i que no es tractava d’una plaça de funcionari de carrera, sinó d’una contractació temporal.

No obstant això, el Síndic considera que l’actuació de l’Ajuntament no ha sigut conforme als principis de publicitat i transparència que han de regir tots els procediments selectius. D’una banda, Luna recorda que, segons la normativa vigent, encara que delegue aquesta competència municipal, el seu titular continua sent l’Ajuntament. Així mateix, subratlla que l’acord municipal era molt clar: l’oferta havia d’estar oberta durant un termini mínim de deu dies i no consta que l’Ajuntament haja autoritzat LABORA per a reduir una cosa tan important com el termini de presentació de candidatures.

La urgència per part de l’Ajuntament de la Font de la Figuera a proveir places de funcionari interí, delegant en LABORA la intermediació laboral, no justifica vulneració dels drets dels possibles aspirants. Per això, el Síndic recomana al consistori resoldre la sol·licitud presentada per la interessada i que li indique com pot reclamar i el termini que té per a fer-ho.

Ací es poden consultar la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

El Síndic urgeix una solució al problema de transport dels usuaris del Centre Ocupacional Reina Sofia de Massamagrell

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit al Consorci Comarcal de Serveis Socials de l’Horta Nord perquè prenga mesures que faciliten el transport a les persones usuàries del Centre Ocupacional Reina Sofia. En aquest sentit, Luna suggereix que aquest consorci dispose de la subvenció atorgada per la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge per al transport d’aquest centre i que explique com té previst que aquesta subvenció repercutisca directament en el transport, mitjà i cost, dels usuaris.

La intervenció del Síndic en aquest assumpte es va originar després de rebre la queixa d’una dona de 75 anys que es veia obligada a portar diàriament la seua filla, de 40 anys i amb una discapacitat del 80%, des del seu domicili a Rafelbunyol al Centre Ocupacional Reina Sofia a Massamagrell.

La Conselleria va informar aquesta institució que en 2023 va aprovar una subvenció a nom del Consorci Comarcal de Serveis Socials de l’Horta Nord de 402.660 euros per a manteniment del Centre Ocupacional Reina Sofia, i una altra, de 33.000 euros per a transport dels usuaris. Per la seua part, des del citat consorci van indicar al Síndic que la contractació del servei de transport era deficitària en relació amb el mòdul calculat per la Conselleria, per la qual cosa estaven considerant, com a alternativa, la signatura d’acords singulars amb els ajuntaments on residien els usuaris.

En la seua resolució, el síndic manifesta «desconéixer a què s’ha dedicat aquesta quantia, si no s’ha destinat a pagar el trasllat dels usuaris o no s’ha utilitzat», però insisteix en el fet que el que resulta sens dubte incorrecte és «deixar recaure el cost, l’esforç i la responsabilitat del transport de les persones amb discapacitat, usuàries de centres ocupacionals, en els seus familiars, quan està prevista i assignada una ajuda per a aquesta finalitat».

El defensor conclou que el Consorci comarcal ha d’assumir la part subvencionada i els ajuntaments implicats la resta, sense descartar, si fora necessari, un possible copagament concretat a través de les associacions de pares i mares d’usuaris.

Finalment, el defensor del poble valencià també suggereix a la Conselleria de Serveis Socials que valore la possibilitat d’incrementar l’ajuda assignada per a transports d’usuaris.

Consulta la nostra resolució.

El Síndic recorda als ajuntaments d’Albaida i de Benissa les seues obligacions de neteja, conservació i manteniment dels col·legis públics

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat als ajuntaments d’Albaida i Benissa, en dos expedients de queixa diferents, que adopten les mesures necessàries per a mantindre en adequades condicions de seguretat, salubritat, higiene i habitabilitat tant el CEIP Elías Tormo (Albaida) com el CEIP Pare Melchor (Benissa) per a, d’aquesta manera, garantir la seguretat de l’alumnat que hi estudia.

En aquest sentit, el defensor del poble valencià ha insistit en el dret de tots els xiquets, xiquetes i adolescents que el seu interés superior siga valorat i considerat com a primordial en totes les accions i decisions que els afecten, tant en l’àmbit públic com privat.

Igualment, Luna ha advertit de l’obligació legal de les corporacions locals de mantindre les instal·lacions educatives en adequades condicions de seguretat, salubritat, ornament i habitabilitat. Pel que fa al seu manteniment, el síndic indica que «els ajuntaments hauran de realitzar el conjunt d’operacions i intervencions necessàries perquè els espais educatius puguen continuar funcionant adequadament».

Ací es poden consultar les respectives actuacions del Síndic sobre aquest assumpte:
Resolució de consideracions a l’Ajuntament d’Albaida.
Resolució de consideracions a l’Ajuntament de Benissa.

El Síndic celebra una Jornada dedicada a la Defensa del Dret a una Bona Administració

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha organitzat una Jornada amb el títol “La Defensa del Dret Fonamental a una Bona Administració”, que s’ha celebrat hui en el Museu Arqueològic d’Alacant, en què experts en la matèria han analitzat el canvi de paradigma en les relacions entre la ciutadania i l’Administració.

El síndic de Greuges, Ángel Luna, i la vicepresidenta segona del Consell i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, han sigut els encarregats d’inaugurar aquesta trobada a la qual han assistit prop de 200 persones.

En la seua intervenció, Luna ha mostrat la preocupació per les queixes que rep aquesta institució relacionades amb la falta de resposta, les demores a resoldre o la petició de documentació que ja té l’Administració, entre altres coses. En moltes ocasions, aquestes deficiències en la tramitació d’expedients afecten les persones més vulnerables.

El síndic ha lamentat que en aquestes actuacions recurrents «moltes vegades només es requereix un esforç mínim per part de l’empleat públic». Per això, ha insistit en la importància de positivitzar, amb normes ètiques i de conducta, les obligacions dels empleats públics, no sols dels alts càrrecs i dirigents polítics. Així mateix, s’ha mostrat partidari d’aprovar una llei autonòmica que garantisca el compliment real i efectiu del dret a una bona administració.

Per la seua part, la vicepresidenta segona ha assenyalat durant la seua intervenció que el dret a una bona administració engloba, entre altres, el dret a “un tractament equitatiu i imparcial dels assumptes administratius i a una resposta dins d’un termini raonable, així com a rebre serveis públics de qualitat”. A més, ha posat en valor la labor del Síndic de Greuges com a garant d’aquests drets i també el seu treball en la prevenció d’una mala administració a la Comunitat Valenciana.

La construcció del dret a una bona administració

La primera ponència ha sigut a càrrec del catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, Juli Ponce Solé, que ha alertat de «la falta de qualitat institucional i de l’ampli marge de millora de les administracions públiques». Ponce ha assenyalat que «la bona gestió pública ens permet tindre resultats que es tradueixen en valor públic, en impactes positius per al benestar de la societat. En definitiva, en la garantia dels drets i les llibertats de la ciutadania».

La jutgessa del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, María Lourdes Arastey, ha indicat durant la seua intervenció que la bona administració és un precepte inclòs en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que qualifica de dret subjectiu, «un principi general del dret i un valor de la Unió Europea». També ha reclamat el dret de la ciutadania a no haver de veure’s obligada a litigar per a poder satisfer els seus drets.

L’última ponència del matí ha sigut a càrrec del magistrat del Tribunal Suprem Dimitry Teodoro Berberoff, que ha incidit en el fet que el valor afegit de la bona administració és ser un principi d’interpretació i un criteri orientador de les normes jurídiques.

Taula redona: S’aplica el dret a una bona administració?

Durant la sessió vespertina, ha tingut lloc una taula redona en què els ponents, moderats per l’adjunt segon del Síndic, Carlos Castillo, han compartit les seues experiències sobre l’aplicació del dret a una bona administració des de les seues respectives organitzacions. Hi han participat: Bàrbara Aranda Carles, cap adjunta en el Servei Jurídic de l’Agència Tributària; Álvaro Martínez Ávila, advocat general de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana; Eva Gutiérrez Casbas, directora de l’Àrea Contenciosa de la Diputació Provincial d’Alacant; i Ignacio Gally, degà del Col·legi d’Advocats d’Alacant.

Finalment, el síndic, Ángel Luna, s’ha encarregat de clausurar la jornada i exposar les conclusions més importants de tot el que han dit els experts.

El Síndic urgeix l’Ajuntament del Campello a mantindre la xarxa de clavegueram en la urbanització Alkabir

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit a l’Ajuntament del Campello per a recomanar-li que pose en marxa les mesures necessàries per a fer un «manteniment ordinari i periòdic» de la xarxa de clavegueram en el tram de la urbanització Alkabir i així eliminar les molèsties que estan patint els veïns. Així mateix, també l’urgeix a iniciar procediments sancionadors a aquells que aboquen productes prohibits a la xarxa de clavegueram.

La intervenció del defensor del poble valencià en aquest assumpte es va iniciar després de rebre la queixa d’una ciutadana que denunciava la falta de resposta del consistori a les seues reclamacions pels problemes de manteniment i neteja del clavegueram municipal en la zona de la urbanització Alkabir. L’afectada sol·licitava a l’Ajuntament una inspecció dels fets i una actuació efectiva per a evitar abocaments d’aigües residuals en els garatges de la comunitat.

Durant la tramitació de l’expedient de queixa, l’Administració local finalment va contestar a la ciutadana (amb retard). Un mes més tard, va remetre informe al Síndic en els mateixos termes que a la interessada. L’Ajuntament reconeixia que, encara que és una competència municipal, no s’estava duent a terme de manera adequada el manteniment del clavegueram de la zona.

Igualment, informava que, tot i la prohibició municipal d’abocar en la xarxa de clavegueram qualsevol producte que no siguen aigües residuals, s’havia detectat a vegades que algunes de les empreses situades en el polígon industrial el Mesell duien a terme aquest tipus de pràctica. L’Ajuntament també afegia que no sempre s’aconsegueix identificar l’infractor, però que s’adopten mesures sancionadores per a evitar, en la mesura del possible, l’abocament de qualsevol producte prohibit a la xarxa de clavegueram.

En la resolució, el Síndic insisteix en la responsabilitat de l’Ajuntament de garantir una gestió eficient del sistema de clavegueram de manera que els residents tinguen accés a serveis de sanejament públics de qualitat i a un entorn saludable.

En aquest sentit, Luna recomanava la implementació de les mesures següents:

Desenvolupar un pla integral de manteniment per a la xarxa de clavegueram amb avaluacions periòdiques.
Implementar un programa de manteniment preventiu.
Proporcionar capacitació al personal i disponibilitat de recursos adequats.
Implementar mesures per a previndre la introducció de materials no adequats en la xarxa de clavegueram.
Mantindre una comunicació eficaç amb les empreses i els veïns afectats.
Assignar recursos financers adequats per al manteniment regular.

Consulta el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre aquest assumpte: 12059455.pdf (elsindic.com)

El Síndic insta Benicàssim a incloure una tarifa especial per a casos de fugues d’aigua

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a l’Ajuntament de Benicàssim que modifique el Reglament de subministrament domiciliari d’aigua potable per a introduir una tarifa especial que minore la facturació en els casos de pèrdues, fugues o avaries ocultes en les instal·lacions interiors.

La intervenció del defensor del poble valencià es va originar arran de la queixa presentada per un afectat que denunciava que, a conseqüència d’una fuga d’aigua que no s’havia detectat, la seua factura d’aigua potable del tercer trimestre de 2023 va pujar a 2.795 euros. Davant aquesta situació, tant l’empresa subministradora com l’Ajuntament de Benicàssim es van negar a una minoració en la factura, ja que no hi ha cap tarifa aplicable en cas d’avaries en la xarxa.

Efectivament, el Síndic va constatar que el Reglament del subministrament domiciliari d’aigua potable de Benicàssim no contempla una tarifa especial per als casos de fugues ocultes d’aigua. Una tarifa que, segons ha comprovat aquesta institució, sí que és habitual en els reglaments de prestació del servei de subministrament d’aigua potable de les corporacions locals de la Comunitat Valenciana.

Així mateix, Luna adverteix en la seua resolució que la competència per a regular el servei de subministrament d’aigua potable és de l’Ajuntament de Benicàssim: «La corporació local, com a titular i responsable últim del servei, pot modificar la normativa reguladora per a introduir-hi tarifes especials en cas de fuga oculta en què no intervé voluntarietat en el consum per part dels abonats, i millorar al màxim possible el servei que es presta als ciutadans».

Finalment, el Síndic critica la conducta de l’Ajuntament de Benicàsim en la tramitació d’aquest expedient per no haver facilitat l’informe sol·licitat i li recorda el deure legal de col·laborar amb el Síndic, facilitar la informació sol·licitada i respondre les recomanacions, els suggeriments o els recordatoris de deures legals efectuats.

Consulta el contingut íntegre d’aquesta resolució: 12052550.pdf (elsindic.com)

Luna reprova la Conselleria per eludir la seua responsabilitat de liderar el sistema de protecció dels XXA en situació de risc

La Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge rebutja coordinar la labor dels ajuntaments i unificar models de recopilació de dades, encara que accepta altres recomanacions del Síndic

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha tancat la investigació realitzada per aquesta institució per a diagnosticar la realitat social i administrativa sobre les situacions de risc en la infància i l’adolescència a la Comunitat Valenciana i com l’aborden els serveis socials, tant a nivell autonòmic com des de les entitats locals.

En l’informe remés per la llavors Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives durant la tramitació de la queixa s’assenyalava que l’Administració autonòmica només compta amb les dades aportades des dels Equips Específics d’Atenció a la Intervenció amb Infància i Adolescència (EEIIA), però no amb els dels equips d’atenció bàsica municipals.

En aquest sentit, Luna va recomanar a la Conselleria que assumira la seua responsabilitat de coordinació i d’obtenció de dades no sols dels equips autonòmics (EEIIA), sinó també dels municipals (Atenció Primària Bàsica). Una recomanació que l’actual Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, en resposta remesa en data 18 d’octubre de 2023, no accepta, ja que entén que no té competències per a obligar les entitats locals a utilitzar un model unificat d’informació per a atenció primària bàsica.

No obstant això, el Síndic argumenta que la Conselleria no pot eludir la responsabilitat d’obtindre les dades necessàries per a avançar en el disseny unificat d’accions per a previndre i atendre xiquets, xiquetes i adolescents (XXA) que puguen trobar-se en situació de risc, al·legant que la competència en aquesta intervenció correspon a les entitats locals; perquè només així podria conéixer el grau d’eficàcia d’aquestes intervencions i si hi ha necessitats que no estan cobertes en les entitats locals i que impedeixen millorar la seua eficàcia.

“És la facultat de coordinació de l’activitat de les corporacions locals per part de la comunitat autònoma la que permetrà previndre les possibles disfuncions en el sistema. Aquesta coordinació ha de desenvolupar-se tant en el disseny dels criteris i la planificació dels programes que cal realitzar per a l’atenció a la infància i l’adolescència, com en el suport financer  a aquests, en l’aportació de protocols d’actuació, en la recopilació de dades sobre la seua implementació, i en la supervisió i avaluació de la qualitat dels serveis prestats”, assenyala el Síndic en la resolució amb què tanca aquesta queixa d’ofici.

D’altra banda, aquesta institució entén que una de les tasques bàsiques de la Conselleria és establir processos de recopilació de dades unificades i desagregades que permeten el disseny de polítiques de protecció a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, cosa que no té per què afectar l’autonomia competencial que corresponga a altres administracions locals o autonòmiques.

Així mateix, el Síndic de Greuges va dirigir una altra sèrie de recomanacions, en la seua resolució de consideracions de l’11 de setembre de 2023, que han sigut acceptades per la Conselleria.

Adjuntem la resolució de tancament d’aquest expedient, que conté tant totes les nostres recomanacions com la resposta de la Conselleria a aquestes.

12029382.pdf (elsindic.com)