Fa uns mesos, un ciutadà de Santa Pola va acudir al Síndic per a sol·licitar la nostra mediació davant de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. De la informació facilitada es desprén el següent:

Al febrer del 2013 va ser intervingut quirúrgicament a causa d’una malaltia greu. Després de l’operació, va continuar dues setmanes ingressat i va prosseguir amb un postoperatori complicat en el domicili, amb algun ingrés en el centre hospitalari. Durant este mateix període havia d’haver renovat la targeta de transport d’un camió propietat seua, però se li va oblidar. En este sentit, l’afectat va estar més preocupat pel seu estat de salut que pels tràmits burocràtics de renovació de la targeta. Quan a l’abril del 2014 va presentar la sol·licitud, l’Administració li la va denegar per «extemporània», i s’havia exhaurit també el termini per a la rehabilitació de l’autorització.

Efectivament, l’autor de la queixa va presentar la sol·licitud fora de temps, concretament un mes; però segons sembla no va ser per desídia, sinó per les múltiples molèsties i el malestar que li va provocar el seu pas per l’hospital, i algunes complicacions que van ocórrer en el període postoperatori.

L’autor de la queixa ens comunicava que es trobava en un atzucac, sense cap alternativa potencialment viable. D’una banda, per a adquirir una nova autorització, el seu vehicle no podia sobrepassar l’antiguitat màxima de cinc mesos, una premissa que no complia ni tampoc se la podia permetre. D’una altra banda, no podia regularitzar el seu vehicle que es troba en perfectes condicions i estava al corrent de les inspeccions periòdiques que la Conselleria establix per al seu funcionament correcte. Per la seua banda, el ciutadà reconeixia la seua equivocació vaig cometre un error, ho assumisc, si m’han de sancionar que ho facen, però implorava una solució: no em lleven una cosa que és imprescindible i vital per a poder continuar treballant.

El defensor valencià també recalcava en la seua resolució que l’autor de la queixa, durant els 38 anys d’activitat professional, sempre havia renovat la seua targeta de transport dins del termini i en la forma escaient, llevat d’esta vegada a causa de les circumstàncies descrites més amunt.

Així mateix, el Síndic tampoc no va passar per alt que el vehicle és el seu únic mitjà de vida amb què duu a terme l’activitat que li permet subsistir i mantindre la seua família. Per tot això va demanar a la Conselleria que, atenent a les circumstàncies excepcionals i justificades que havien provocat este incident, i amb la possibilitat d’imposar una sanció, facilitara l’autorització de la targeta de transport a este ciutadà. Esta petició ha estat correctament atesa, segons ens ha informat el ciutadà.

Vegeu el contingut íntegre de la recomanació del Síndic sobre este assumpte.

Fa uns mesos, es va dirigir a esta institució una veïna per a comunicar-nos que la recomanació que el Síndic va dirigir a l’Ajuntament de Castelló al juliol del 2013 i que este va acceptar, en què demanava restablir la legalitat urbanística a causa d’unes obres il·legals, no s’havia complit. D’acord amb la interessada, ni s’hi havien imposat les multes ni s’havien executat de manera subsidiària els treballs de demolició de les obres. Esta situació va motivar l’obertura d’un nou expedient.

D’acord amb la informació facilitada al Síndic, l’afectada va presentar la primera denúncia a l’Ajuntament de Castelló l’any 2010 i, segons reconeix el mateix consistori, el procediment de restauració de la legalitat urbanística iniciat a petició de l’afectada va caducar, per la qual cosa es va haver d’iniciar un nou expedient. En total, han transcorregut més de quatre anys sense que este assumpte s’haja resolt.

L’Ajuntament de Castelló, per la seua banda, ha informat el defensor que el negociat administratiu que s’encarrega d’estos assumptes està actualment atenent més de 400 expedients i que els va tramitant d’acord amb els mitjans disponibles i de la gravetat dels fets.

En este sentit, el Síndic entén que no és sempre fàcil reaccionar amb promptitud davant de totes les infraccions urbanístiques que es cometen en un terme municipal. Però en este cas concret, en el qual s’ha detectat i s’ha denunciat un incompliment de la norma urbanística, les autoritats locals tenen l’obligació de restablir la legalitat urbanística vulnerada en el termini màxim de quatre anys des de la total terminació de les obres, ja que, en cas contrari, les obres il·legals acaben consolidant-se sense poder ordenar-ne la demolició. Així mateix, el defensor insistix en el fet que l’Administració local ha de respectar la pròpia normativa urbanística i exercir un control preventiu i repressiu de les activitats constructives que es realitzen en el terme municipal.

D’acord amb el defensor del poble valencià, la disciplina urbanística va més enllà del que poguera considerar-se un mer problema de construccions i llicències; l’urbanisme engloba, ni més ni menys, que l’equilibri de les ciutats i del territori en general. Per tot això, Cholbi considera que és un acte molt greu que les normes que s’han establit pensant en la justícia, la certesa i el bé comú, després, mitjançant actes injustos, s’incomplisquen; una vegada generalitzat l’incompliment és difícil saber fins on es pot arribar.

Per tot això, el Síndic ha recomanat a l’Ajuntament de Castelló que, tenint en compte el temps transcorregut des de la primera denúncia presentada, s’impulse la tramitació de l’expedient per a restablir la legalitat urbanística conculcada i així evitar que prescriga l’acció per a demolir les obres il·legalitzables, i que es resolga el recurs de reposició pendent i es permeta la continuïtat en la tramitació de l’expedient de referència.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una investigació d’ofici per a conéixer l’actuació de la Conselleria d’Educació en relació amb els desperfectes constructius del CEIP Nou Sant Gabriel a Alacant, denunciats pels mitjans de comunicació.

D’acord amb les notícies publicades, l’AMPA i el professorat del centre educatiu han denunciat que hi ha clivells cada vegada més grans al gimnàs, fet que ha obligat a clausurar-lo per raons de seguretat. Així mateix, els afectats també han avisat d’altres desperfectes relacionats amb el sòl del gimnàs i el pati d’este col·legi de construcció recent.

En conseqüència, el defensor del poble d’esta comunitat ha obert una queixa d’ofici per a estar al corrent, tant de l’estat de les instal·lacions escolars, com de l’accions empreses per la Conselleria per a garantir, en tot cas, la seguretat de l’alumnat i de la comunitat docent.

En este sentit, Cholbi ha recordat la constant preocupació d’esta institució per l’estat de les instal·lacions escolars, tal com es reflectix en les resolucions que, any rere any, dirigix a l’Administració educativa.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb gran satisfacció la resposta de la Conselleria d’Educació en què accepta les recomanacions del defensor en matèria d’accés a les ajudes per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

L’actuació del Síndic es va iniciar després de rebre la queixa d’un pare, que denunciava que s’havien denegat estes ajudes al seu fill sobre la base d’un informe, que no estava motivat ni raonat, del Servici Psicopedagògic Escolar (SPE). Es tracta d’un menor amb necessitats de reeducació pedagògica i de llenguatge per culpa d’una alteració per trastorn general de desenvoupament (TGD) del 40%.

El pare manifestava la seua disconformitat amb l’informe, emés per l’orientadora educativa del gabinet psicopedagògic i avalat pel director del Servici Psicopedagògic Escolar del sector, en el qual es proposava denegar l’ajuda sol·licitada en declarar que l’alumne en qüestió només necessitava rebre dues hores setmanals de reeducació pedagògica i llenguatge, i que ja rebia este servici en el mateix centre (un CEIP d’Ontinyent).

Després d’una anàlisi minuciosa dels fets i documents facilitats tant per l’interessat com per l’Administració, el Síndic entenia que la decisió de l’Administració no va ser prou transparent, ja que no estava ni motivada ni raonada; i tampoc va ser participativa ja que no hi donava concurrència a la part afectada, ni tampoc es va dur a terme un reconeixement presencial per a contradir la decisió adoptada.

En este sentit, el Síndic assenyalava en la seua resolució que, d’acord amb la normativa vigent, els actes que limiten els drets subjectius o interessos legítims hauran de ser motivats amb referència de fets i fonaments de dret. Sens dubte, l’acte administratiu que impedix la participació en la convocatòria d’ajuda a l’alumne interessat amb necessitat específica de suport educatiu limita el seu lliure desenvolupament de la personalitat.

Encara que esta institució no està capacitada per a entrar a valorar el contingut dels informes realitzats pels especialistes sobre la idoneïtat de rebre més o menys hores de reeducació pedagògica i reeducació del llenguatge, sí que pot reconéixer, sens dubte, que en la documentació aportada i en l’informe traslladat és evident la falta de motivació de les conclusions.

Per tot això, Cholbi va remetre les següents recomanacions a la Conselleria d’Educació: quant a l’elaboració d’estos informes, que tenen caràcter vinculant i comporten la impossibilitat d’accedir a les ajudes per a l’alumnat amb necessitat específica, el síndic reivindicava que, d’ara endavant, es motiven raonadament, i que calga un reconeixement presencial per part dels seus autors; en este cas concret del menor d’Ontinyent, el defensor invitava Educació a revisar les hores correctores atorgades per al present curs per si fóra convenient ampliar-les.

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la seua banda, ha acceptat i ha agraït tots els suggeriments realitzats pel Síndic a fi de millorar este servici públic.

Podeu consultar el contingut íntegre de la recomanació del Síndic en la nostra pàgina web.

L’adjunt primer del Síndic de Greuges, Ángel Luna, ha mantingut avui una reunió de treball amb els representants de salut i servicis sociosanitaris d’UGT FSP de la Comunitat Valenciana a la seu del Síndic. Prèviament a la trobada, els membres d’UGT han presentat en el registre de la institució un elevat nombre de queixes relacionades amb els drets dels usuaris i treballadors dels centres residencials de persones majors.

La delegació sindical, formada per Miguel Usó, Eugenio Negrete, Noelia Martín, Antonio J. Valcárcel i Javier A. Moreno-Vassart, ha transmés a Luna la seua preocupació per la rebaixa en el preu de licitació que està aplicant la Conselleria de Benestar Social en les últimes adjudicacions per a la gestió de centres residencials. D’acord amb UGT, estes rebaixes podrien tindre conseqüències, ja siga en pèrdues econòmiques per a les empreses, ja siga en la minva en la qualitat dels servicis, o en pèrdues de les condicions retributives dels empleats.

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana va rebre una queixa d’un ciutadà que havia sol·licitat a l’Ajuntament d’Alcoi, sense resultat satisfactori, una còpia de l’informe tècnic de valoració pel qual es fixa el preu just del seu terreny.

Segons l’interessat, l’informe de juny del 2014, redactat pel tècnic d’administració general de patrimoni que fixa el preu just del seu terreny, és arbitrari i injustificat. D’acord amb el seu escrit de queixa, les parcel·les del projecte d’expropiació del pont de Trencacaps van ser valorades per l’arquitecte tècnic municipal, en el seu informe de data 22 de gener del 2010, a un preu unitari de 5.20 €/m2, i es consideraven oliveres de secà sense part improductiva, mentre que ara, en l’ocupació per via de fet del clavegueram es fixa un preu d’1,60 €/m2, i es considera tot el terreny un llit improductiu, en contra de la pròpia valoració del mateix Ajuntament en el procés expropiatori del pont de Trencacaps.

Després de l’anàlisi de tota la informació remesa per les parts, el Síndic ha recomanat a l’Ajuntament que, davant de l’absència d’un informe de l’arquitecte tècnic municipal que sostinga el preu just fixat en 1.60 €/m2, i tenint en compte que el terreny es va ocupar per via de fet en 1982, s’abone a l’autor de la queixa el preu just a raó de 5.20 €/m2, de conformitat amb l’informe emés per l’arquitecte tècnic municipal amb data 22 de gener del 2010.

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha recomanat a la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que adopte totes les mesures necessàries perquè una dona maltractada, que té adjudicat un habitatge de lloguer, no siga desnonada i puga pagar, a poc a poc, el deute que ha contret.

La intervenció del defensor valencià es va iniciar quan va rebre un escrit de la interessada, en què demanava que mitjançara amb l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE), davant de la impossibilitat de pagar el deute derivat del lloguer de l’habitatge de protecció pública, que pujava a 15.624 €.

Segons la informació facilitada, la interessada, que és víctima de violència de gènere i es troba en una situació d’extrema gravetat: paralítica de coll i amb malaltia greu medul·lar a causa dels maltractaments causats pel seu marit; mare de dos fills que viuen amb ella i amb una pensió de 900 € mensuals, dels quals quasi 800 € els gasta en medicaments.

Per la seua banda, la Conselleria comunica al Síndic que, a causa de les «especialíssimes circumstàncies personals» de la interessada, no s’ha iniciat anteriorment l’expedient judicial de desnonament i que ha estat atesa totes les voltes que ho ha sol·licitat. Tanmateix reconeixen que, a hores d’ara, atesa l’acumulació de deute, tant pel nombre de mensualitats degudes com pel volum econòmic, i tenint en compte l’obligació de gestió eficient que té EIGE, han hagut d’adoptar les mesures legals corresponents.

En este cas, el Síndic considera que, atesa la situació excepcional d’esta persona, s’haurien d’extremar els esforços per a aconseguir que no fóra desnonada de l’habitatge. En este sentit, Cholbi recorda que, d’acord amb la Llei valenciana 9/2003, de 2 d’abril, per a la igualtat entre dones i homes, les dones víctimes de maltractaments que hagen hagut d’abandonar el seu domicili tindran accés preferent als habitatges socials o, si s’escau, tindran preferència a l’hora de percebre una prestació econòmica específica per al lloguer d’una casa, quan no disposen de recursos propis suficients.

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha participat avui en la presentació de l’estudi Les urgències hospitalàries en el Sistema Nacional de Salut: drets i garanties dels pacients, que ha tingut lloc a la seu del Defensor del Poble, a Madrid. L’informe ha estat elaborat conjuntament per les institucions espanyoles de defensors del poble: el Defensor del Poble; el Defensor del Poble Andalús; el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana; el Valedor do Pobo de Galícia; el Diputat del Comú de Canàries; l’Ararteko del País Basc; el Justícia d’Aragó; el Síndic de Greuges de Catalunya; el Procurador del Comú de Castella i Lleó, i el Defensor del Poble de Navarra.

Actualment, els servicis d’urgències representen la principal via d’hospitalització. En este sentit, el nombre més gran de queixes que arriben als defensors està vinculat amb la saturació dels servicis i les conseqüències que això té en l’atenció als pacients. Es tracta d’una àrea assistencial que viu en un escenari de pressió assistencial constant.

L’estudi s’ocupa de tres objectius generals: la identificació dels drets i de les garanties implicats en l’assistència sanitària d’urgències i els estàndards d’aplicació; l’especial consideració de l’atenció a persones en situació vulnerable; i les reclamacions i els suggeriments de la ciutadania com a baròmetre del servici i com a eina per a millorar-lo.

Per a dur a terme este projecte, es va constituir un equip de treball integrat per personal de totes les institucions de defensors participants, la primera comesa del qual va ser completar un mapa de les queixes rebudes en el conjunt de les institucions. El format adoptat per a les reunions va ser de caràcter sectorial. Les persones i entitats invitades a participar en les reunions responen a principis de representativitat i pluralitat de totes les comunitats autònomes que, en tot cas, representen: professionals sanitaris d’urgències i emergències, gestors dels servicis de salut, i associacions i entitats de suport als pacients i usuaris.

L’estudi culmina amb 40 conclusions, i del contingut de cadascuna els defensors extrauran aquelles recomanacions que consideren oportú traslladar a les administracions corresponents, amb el propòsit de millorar allò que calga millorar.

Quant als recursos materials i humans, l’informe incidix en la necessitat de reconéixer l’especialitat mèdica i d’infermeria d’urgències i emergència, fet que ajudaria a millorar la qualitat assistencial, el funcionament dels servicis i l’eficàcia organitzativa hospitalària.

Així mateix, s’hi ha observat una dotació insuficient de plantilles titulars, que molt sovint és suplida amb metges residents que assumixen un excessiu grau de responsabilitat en l’activitat assistencial, sobretot en algunes franges horàries de la vesprada i la nit.

En relació amb els mitjans materials, l’estudi evidencia que la implantació de la història clínica electrònica i la compatibilitat entre les plataformes TIC dels diversos servicis de salut està encara incompleta, fet que afecta negativament els servicis d’urgències. De la mateixa manera, insta a millorar els procediments per a tramitar les queixes i els suggeriments dels pacients.

A més a més, els defensors consideren un fracàs del sistema l’atenció que es presta als pacients en fase terminal en els servicis hospitalaris d’urgència, atés que estes àrees no garantixen una mort digna, ni preserven el dol dels familiars i propparents.

Quant a l’assistència a persones immigrants en situació irregular, l’informe advertix que el dret a rebre una atenció sanitària d’urgència es troba dificultat, de vegades, per pràctiques administratives que generen inquietud i tenen efectes dissuasoris. A més, recorda que este dret no finalitza amb l’alta d’urgències sinó amb l’alta mèdica, és a dir, quan es resol el problema de salut que va donar lloc a la urgència.

Quant a l’atenció a les persones especialment fràgils (persones menors, majors, amb malaltia mental, en risc social, etc.), els defensors recomanen, com a mesura més eficaç, que estiguen acompanyades per familiars o propparents.

L’estudi invita a millorar els mètodes de triatge, com també a introduir programes de qualitat en l’àmbit dels servicis hospitalaris d’urgències, cosa que avui dia és una exigència legal i, alhora, una garantia del funcionament adequat d’estos servicis.

El contingut íntegre de l’informe es pot consultar en la nostra pàgina web: http://www.elsindic.com/documentos/408_Urgencias_definitivo.pdf