El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana acaba de dirigir a l’Administració una sèrie de recomanacions per a avançar en matèria d’igualtat, en concret sobre els drets sexuals i reproductius de les dones. En este sentit, la primera proposta del defensor és optimitzar la coordinació entre les diverses administracions afectades perquè els projectes i les accions empreses es duguen a terme de la manera més eficaç i efectiva possible.

Esta investigació es va iniciar a petició de la Plataforma Feminista, la qual denunciava mancances per part dels poders públics quant a la protecció de la maternitat, la planificació familiar per a previndre embarassos no desitjats, com també l’accés a les tècniques de reproducció assistida.

Quan parlem de drets sexuals i reproductius ens referim al dret de totes les persones a assolir els més elevats estàndards de salut sexual, incloent-hi l’accés als servicis de salut sexual i reproductiva. En este sentit, d’acord amb el Síndic, l’assoliment d’estos drets permet a les persones prendre decisions lliurement i sense coacció respecte de la seua orientació sexual, l’elecció lliure de parella, decidir tindre una vida sexual activa o no activa, o decidir responsablement si es vol o no tindre descendència i aconseguir una vida sexual satisfactòria, plaent i segura.

Després d’analitzar tota la informació remesa per l’Administració, el defensor valencià ha proposat una sèrie de mesures, algunes dirigides a vetlar pels drets i per les oportunitats de les dones més vulnerables, entre les quals destaquem la promoció d’accions específiques de suport a la inserció laboral amb especial atenció a les dones amb discapacitat.

Esta institució està convençuda que l’educació és un dels mitjans més valuosos per a arribar a la igualtat entre dones i homes, com també per a eliminar els persistents estereotips sexistes. Per això, el síndic ha sol·licitat a la Conselleria d’Educació que elabore plans anuals de coeducació en cada nivell del sistema educatiu valencià. També ha recomanat ampliar la cobertura del Programa d’Intervenció en Educació Sexual (PIES).

Igualment, el Síndic és partidari de garantir l’oferta d’ensenyament no reglat, especialment per a les dones en zones rurals, amb l’objectiu que desenvolupen les seues capacitats en relació amb la seua salut, les microempreses, l’agricultura i els seus drets legals.

Finalment, el Síndic considera oportú, i així ho recull en una de les seues recomanacions dirigides a la Conselleria de Sanitat, garantir l’accés a les tècniques de reproducció assistida a les dones, independentment de la seua orientació sexual o de l’estat civil, com també l’accés universal a les pràctiques clíniques efectives de planificació de la reproducció a través de la incorporació d’anticonceptius d’última generació.

Arribats a este punt, el defensor recorda que des d’esta institució s’han tramitat diverses queixes relacionades amb esta matèria. En una d’estes queixes, presentada pel col·lectiu Lambda, relativa a la cirurgia de canvi de sexe, el Síndic plantejava la gratuïtat d’esta cirurgia. En una altra presentada per Compromís, sobre l’exclusió de lesbianes i dones soles dels tractaments de reproducció assistida, el defensor va recomanar que es garantira el dret a les tècniques de reproducció assistida, independentment del seu estat civil i de la seua orientació sexual. Així mateix, destaquem també la queixa presentada pels col·lectius LGBT, Lambda València, Diversament i GALEHI sobre l’assetjament escolar homofòbic i transfòbic, en la qual instàvem la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports que actualitzara la normativa reguladora d’elaboració dels plans de convivència i els seus protocols en els centres educatius de la Comunitat Valenciana.

Adjuntem l’enllaç a les recomanacions del Síndic sobre drets sexuals i reproductius de les dones.

 

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert avui una queixa d’ofici per investigar l’actuació de l’Administració en relació amb els abocaments que s’han efectuat al barranc del Portixol d’Ontinyent i que han estat denunciats esta setmana pels mitjans de comunicació.

Segons estos mitjans, dissabte passat el barranc del Portixol va aparéixer cobert d’una capa de quitrà, a causa de l’abocament d’un derivat del petroli utilitzat per a l’asfaltat de carrers procedent d’una pedrera pròxima. La Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida, per la seua banda, ha denunciat la falta de seguretat de la pedrera a l’hora d’operar amb este tipus de material. Així mateix, ha manifestat que el producte presenta un caràcter viscós, fa olor de quitrà, impregna el llit del barranc al llarg de centenars de metres i degrada tot el que troba al seu pas.

Davant de tot el que s’ha publicat, el Síndic vol conéixer de primera mà les mesures adoptades, tant per l’Ajuntament d’Ontinyent com per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Habitatge, a fi d’instar l’empresa que presumptament va originar l’abocament que netege urgentment el barranc.

Igualment, Cholbi sol·licitarà informació a les administracions afectades sobre les accions que emprendran per a investigar els motius que han originat este abocament i, en especial, per a inspeccionar i acreditar si esta empresa complix les exigències mediambientals establides en la normativa vigent.

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a la Conselleria de Benestar Social per a recomanar-li que estudie i valore incloure en els certificats de discapacitat un text que permeta identificar el portador d’un certificat d’incapacitat total o absoluta com a persona que té, com a mínim, un 33% de discapacitat (…).

Esta ha sigut la resposta del defensor del poble valencià a la queixa plantejada per un representant de COCEMFE, que assenyalava que algunes administracions estan exigint que s’acredite el grau de discapacitat igual o superior al 33% amb el corresponent certificat de discapacitat, i que no consideren vàlid el document d’incapacitat permanent total (IPT) o el d’incapacitat permanent absoluta (IPA) emesos per la Seguretat Social, que inclouen este grau de discapacitat.

A més, segons el promotor de la queixa, la Conselleria es nega a valorar novament estes persones, que tenen reconeguda la incapacitat permanent total o absoluta, perquè considera que esta condició ja implica un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

En esta situació tan paradoxal es troben moltes persones amb discapacitat que posseïxen l’IPT o l’IPA però que no tenen reconegut en un certificat de discapacitat el 33%. D’esta manera, els resulta complicat accedir a ajudes o subvencions que els corresponen, ja que hi ha administracions, especialment en l’àmbit local, que semblen ignorar esta equiparació.

La Conselleria, per la seua banda, va presentar un informe al Síndic en què manté que no cal homologar reconeixements ja que la normativa actual és molt clara respecte d’això. En esta s’enumeren els documents que acrediten el grau de minusvalidesa del 33%, entre els quals es troba tant la resolució d’incapacitat permanent total com l’absoluta.

En este sentit, el Síndic reconeix els arguments esgrimits per la Conselleria quant al fet que no s’inferix una actuació negligent, però considera que esta postura està causant un perjudici a moltes persones amb discapacitat. Per això, apel·la a la necessitat de continuar afavorint la inclusió d’estes persones i evitar situacions difícils i malentesos. Així mateix, el Síndic advertix que l’article 8 del RDL 1/2013 disposa que els poders públics podran adoptar mesures d’acció positiva destinades a previndre o compensar els desavantatges o les especials dificultats que tenen les persones amb discapacitat en la incorporació i participació plena en tots els àmbits de la vida.

D’esta manera, el Síndic considera que, ateses les contínues traves quant a la validesa dels documents acreditatius de la discapacitat, la Conselleria hauria de fer un esforç per implementar una mesura d’acció positiva i incloure en els certificats de discapacitat un text informatiu que permeta identificar el portador d’un certificat d’incapacitat total o absoluta com una persona que té, com a mínim, un 33% de discapacitat.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

La institució del Síndic de Greuges vol mostrar la seua més enèrgica repulsa i condemna pels assassinats de dues dones que s’han produït entre ahir i avui, suposadament, a mans de les respectives parelles.

Un dels assassinats va tenir lloc a Xàbia fa poc més d’una setmana, on un home, davant dels seus fills, va colpejar la seua dona al cap amb una paella, de manera que va romandre nou dies a la UCI. Ahir la dona va morir en no poder superar els traumatismes que li va causar la brutal pallissa.

El segon assassinat s’ha sabut avui: una dona de nacionalitat britànica, que estava desapareguda des del setembre, ha estat trobada avui en avançat estat de descomposició. La seua parella ha confessat que la va colpejar amb un bastó i la va matar.

Justament fa només dos dies, esta institució donava a conéixer l’actualització de l’informe especial sobre violència de gènere. Avui ens reafirmem en el nostre compromís de continuar treballant amb contundència i fermesa per a acabar amb esta plaga. La violència de gènere és un greu problema de la nostra societat, el qual exigix una resposta global i coordinada per part de totes les persones que assumim responsabilitats dins de l’Administració.

Des d’esta institució volem recordar la importància de denunciar les situacions de maltractament. Sobretot, però, insistim en la necessitat d’implantar noves polítiques en matèria de prevenció, perfeccionar els mecanismes legals corresponents i fer un esforç més gran a l’hora de dotar de recursos la xarxa de servicis que ha de protegir les víctimes del maltractament. 

 

El Síndic de Greuges ha decidit actualitzar l’informe especial sobre la resposta institucional a la violència de gènere contra la dona en les relacions de parella a la Comunitat Valenciana. Ara fa 10 anys, esta institució va fer públic el primer informe en què s’analitzava esta problemàtica i oferia una sèrie de recomanacions a les mancances detectades. Durant este temps, els avanços en instruments per a eradicar la violència de gènere han sigut molts i diversos, però les xifres en general i el nombre de víctimes en particular obliguen a continuar treballant sobre el tema.

Des de llavors, han sorgit noves realitats vinculades a esta violència que necessiten noves respostes i accions. Així mateix, s’han aprovat noves lleis específiques en matèria d’igualtat i protecció contra la violència de gènere tant a escala estatal com autonòmica.

Este nou informe monogràfic del Síndic prestarà una atenció especial a la detecció i l’atenció a les víctimes indirectes o «invisibles», principalment filles i fills que presencien esta violència en l’entorn familiar. També s’ocuparà de les noves conductes violentes i les noves formes de sexisme que s’estan produint de manera creixent entre la població més jove a causa de l’ús de les noves tecnologies —Internet i xarxes socials.

D’acord amb el Síndic, resulten alarmants algunes dades procedents de l’enquesta realitzada per la Delegació de Govern per a la Violència de Gènere en 2013, de les quals es desprén que l’acceptació de la violència de control arriba a un 31% de la població. En conjunt, més d’un terç de la població (36%) es mostra tolerant amb alguna de les formes típiques de maltractament, una proporció que s’eleva a més de la meitat (54%) si considerem les agressions verbals derivades de la tolerància envers les discussions contínues en les relacions de parella o la violència verbal envers els fills.

Dels resultats es desprén que s’ha avançat molt en la sensibilització de la població sobre la violència de gènere, però que no ha calat de la mateixa manera en els comportaments més sibil·lins que comporten el maltractament psicològic, com ara la desvaloració, el control de la parella o les agressions verbals que també constituïxen una manera de violència de gènere.

A més, segons l’Observatori de Violència del Consell General del Poder Judicial, les denúncies per violència de gènere a la Comunitat Valenciana van ser 17.070 en 2013, una xifra molt elevada encara. De la mateixa manera, el nombre de dones víctimes mortals per maltractament continua sent actualment una xifra difícil d’assumir per una societat democràtica com la nostra (6 víctimes durant 2014 a la Comunitat Valenciana).

Per tot això, el Síndic de Greuges es dirigirà a totes les administracions implicades (autonòmiques, provincials i locals), les associacions de dones, els agents socials, els professionals dels equips d’atenció, com també a les dones que en són usuàries, per a demanar informació relativa als dispositius, les mesures i propostes que existixen o haurien d’existir per a acabar amb este flagell, amb l’objectiu de contribuir a eradicar la violència contra les dones en la nostra societat.

Els drets humans de les dones i les xiquetes són una part inalienable, integrant i indivisible dels drets humans universals

Conferència Mundial de Drets Humans, Viena 1993

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona que celebrem el 8 de març, la institució del Síndic de Greuges vol commemorar el ferm propòsit de les dones al llarg de la història per a conquerir els seus drets i assolir la igualtat. La situació d’estos drets ha avançat en molts aspectes importants al llarg de les últimes dècades; lamentablement, però, actualment continua existint desigualtat entre els sexes.

La plena participació en condicions d’igualtat de les dones en totes i cadascuna de les esferes de la societat, recollida en la Declaració de la Conferència Mundial de la Dona de Beijing, és un objectiu que hem de tindre sempre molt present tots les persones que assumim responsabilitats dins de l’Administració i, molt especialment, aquelles que exercim les nostres funcions en institucions tan sensibles com el Síndic, que són garants dels drets de les persones.

Certament, són múltiples els reptes que encara hem d’assolir. Des de l’àmbit de les nostres competències respectives, hem de treballar i col·laborar per a fer realitat l’autonomia econòmica de les dones, la conciliació de la vida laboral i familiar, l’eliminació de la bretxa i la precarietat laboral, i la violència de gènere.

Avui més que mai, no podem passar per alt la dramàtica realitat de moltes dones en situació d’exclusió social al nostre país. Malauradament, la crisi no ha afectat homes i dones de la mateixa manera, i així ho evidencien les dades que han fet públiques esta setmana Creu Roja i Càritas. Lluny d’acostumar-nos-hi i tolerar este context de pobresa, hem de redoblar tots els nostres esforços per a promoure la igualtat entre els sexes i la inserció de la dona en el mercat laboral, com a mesures eficaces per a combatre la pobresa.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, i els dos adjunts, Ángel Luna i Carlos Morenilla, han rebut avui la visita de Carlos Constenla, president de l’Institut Llatinoamericà de l’Ombudsman (ILO).

Al llarg de la trobada els defensors han intercanviat opinions i experiències sobre assumptes relatius a la defensa dels drets de la ciutadania, i la labor d’estes institucions a l’hora de supervisar l’activitat de l’Administració.

En este sentit, Constenla ha traslladat al síndic la seua inquietud a causa de la situació actual de les defensories en els països llatinoamericans, i la necessitat de continuar enfortint aquelles institucions per a garantir la defensa dels drets humans en estes regions.

Cholbi, per la seua banda, ha destacat la trajectòria de l’actual president dels defensors llatinoamericans, que també és membre de l’Associació Argentina de Dret Administratiu; ha sigut defensor del poble de Vicente López, Buenos Aires, del 1999 al 2009, i president de l’Associació de Defensors del Poble d’Argentina, entre altres càrrecs que també ha exercit.

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per verificar les informacions rebudes respecte de l’actuació de la Generalitat en el cobrament de la taxa per la prestació de servicis d’atenció social, ja siga atenció en residència, centre de dia i de nit, habitatge tutelat, etc.

Esta nova taxa substituïx el copagament que s’hi aplicava i que ha estat declarat nul pel TSJCV en considerar, entre altres qüestions, que la participació econòmica de les persones usuàries en el cost dels servicis hauria de ser regulada com a taxa i no com a preu públic. La mesura afecta de ple les persones majors i les que tenen discapacitat, que són les usuàries d’estos recursos.

Durant la reunió duta a terme esta setmana a la seu del Síndic, representants de la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència van traslladar a l’adjunt primer, Ángel Luna, la seua preocupació a causa de la manera de procedir de l’Administració autonòmica per a fer efectiu el cobrament d’esta taxa.

Esta institució s’ha assabentat que les persones afectades estan rebent notificacions en què els són requerides les dades bancàries per a domiciliar-hi l’import de la taxa, sense que se n’haja concretat la quantitat. A més, en ser considerada una taxa, són informades sobre els possibles recàrrecs que es podrien derivar de les demores a l’hora de pagar-la.

De la mateixa manera, el Síndic ha conegut la denúncia de la utilització de dades bancàries per a cobrar la taxa, sense que les persones usuàries dels centres de discapacitat ho hagen autoritzat prèviament.

Davant d’esta nova situació, el defensor del poble valencià ha considerat ineludible iniciar una investigació que ajude a entreveure i resoldre les possibles vulneracions dels drets d’este col·lectiu tan sensible.

L’adjunt primer del Síndic de Greuges, Ángel Luna, ha mantingut avui la seua primera reunió de treball amb els nous representants de la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència d’Alacant.

Durant la trobada, el portaveu de la plataforma, Jaume Martorell, ha mostrat la seua preocupació per les actuacions que s’estan duent a terme des de l’Administració autonòmica per a fer efectiu el cobrament de les taxes que han de pagar les persones dependents usuàries de centres i servicis.

Així mateix, els representants d’este col·lectiu li han traslladat la seua inquietud per les comunicacions que estan rebent les persones amb dependència, en les quals se’ls requerix que comuniquen a la Conselleria les dades del compte bancari en què ha de carregar-se l’import de la taxa, sense concretar l’import d’esta, alhora que els informen dels possibles recàrrecs que es poden derivar de les demores en el pagament.

A esta nova problemàtica cal afegir les dificultats originades per les demores en la tramitació d’expedients i el reconeixement dels drets dels hereus. Sobre estes últimes qüestions, el Síndic no es cansa d’insistir en les seues recomanacions que s’agilitzen els temps de resolució dels expedients, que es reconega el dret de percepció de prestacions als hereus de persones dependents difuntes sense PIA, i que es doten de pressupost les partides destinades a l’atenció a la dependència.

 

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha recomanat a l’Ajuntament d’Elx que preste el servici de transport públic als veïns de la zona de les Vallongues. En este sentit, ha instat el consistori il·licità a donar prioritat als servicis mínims municipals abans de destinar recursos econòmics a altres activitats i servicis secundaris i no obligatoris.

El defensor del poble valencià va iniciar esta investigació després de rebre més de 400 escrits, en què demanaven la mediació d’esta institució perquè l’Ajuntament d’Elx ampliara el recorregut de la línia d’autobusos R1 per a, així, poder oferir servici a la pedania de les Vallongues.

En els seus escrits de queixa, els veïns denunciaven la situació d’incomunicació en què es trobaven i les molèsties que els causava, ja que estan obligats a recórrer una llarga distància per carretera per a accedir a la parada d’autobús més pròxima.

En relació amb esta qüestió, el consistori ens va contestar que, després de fer un estudi sobre la possibilitat de prestar este servici, ho havien desestimat perquè la prolongació de la línia implicaria un excés de recorregut i de temps de la línia actual, i un augment en el cost econòmic del servici d’uns 31.000 euros. No obstant això, ens comunicaven que tindrien en compte esta demanda a l’hora de dissenyar futures actuacions.

Davant dels arguments de l’Ajuntament, el síndic exposa que, d’acord amb la normativa vigent, els municipis amb població superior a 50.000 habitants han de prestar transport col·lectiu urbà de viatgers i que estos servicis públics es financen substancialment mitjançant els impostos que abonen els residents del municipi.

Així mateix, el defensor també té en compte que els ajuntaments tenen reconeguda la potestat d’organització per a l’ordenació dels mitjans personals, materials i reals a fi d’aconseguir una millor prestació dels servicis públics. De la mateixa manera, tenen reconeguda la potestat discrecional en alguns aspectes o la possibilitat de triar una alternativa entre diverses legalment indiferents sobre la base de criteris extrajurídics.

Tanmateix, Cholbi argumenta que l’escassetat de mitjans econòmics no pot ser una justificació total perquè encara no haja arribat el torn de millorar el transport a la zona en qüestió. És per això que recomana a l’Ajuntament d’Elx que, d’acord amb les prioritats establides per l’Ajuntament per a la prestació de servicis de transport col·lectiu de viatgers, es preste servici als veïns de la zona de les Vallongues (…) en compliment de l’obligació d’atendre els servicis mínims municipals i abans que es destinen recursos econòmics locals a altres servicis i activitats que són secundaris i no obligatoris.