Avui, 25 de novembre, celebrem el Dia Internacional de l’Eliminació dela Violència contra la Dona. Des del Síndic de Greuges, volem unir-nos a totes aquelles persones, associacions i administracions compromeses amb la conscienciació i eradicació d’esta xacra social.

És veritat que durant els últims anys hem aconseguit avanços legislatius. Sense anar més lluny, l’1 d’agost d’enguany va entrar en vigor a Espanya el Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, conegut com el Conveni d’Istanbul. Este instrument definix les distintes formes de violència contra la dona i exigix que siguen tipificades.

I és que la violència contra la dona comprén multitud d’actes, des de l’assetjament fins a la violència sexual, física i psicològica a mans de parelles i exparelles, sense oblidar el matrimoni forçat, la mutilació genital femenina o el tràfic de dones i xiquetes amb finalitats d’explotació sexual. Tots estos actes constituïxen violacions dels drets humans més bàsics, amb greus conseqüències per a la integritat física i mental de les víctimes.

Malgrat tots els esforços realitzats i els avanços aconseguits, encara ens falta molt de camí per recórrer. Tots, en la mesura de les nostres possibilitats, tenim responsabilitat a l’hora de combatre la violència contra les dones i, especialment, les administracions públiques, que han d’adoptar polítiques i mesures transversals de gènere, dotades de suficient pressupost i que siguen capaces de proporcionar una solució eficaç a este problema.

Actualment, em preocupen especialment els graus de violència que suporten les nostres adolescents i joves. Les noves tecnologies i xarxes socials han esdevingut un instrument habitual per a perpetrar noves conductes violentes i de control entre la gent més jove. De la mateixa manera que ocorre amb altres pautes violentes, la detecció precoç de comportaments agressius, les estratègies de prevenció i l’educació són imprescindibles per a atallar el problema actual.

D’altra banda, fa uns dies, amb motiu de la Jornada que organitzàrem sobre drets dels menors, vam tindre l’honor de poder escoltar la inquietant experiència d’Helena Maleno, investigadora especialista en processos migratoris. Amb gran valentia, Maleno denunciava que les xarxes de tràfic s’han postulat en els països d’origen com una oportunitat per a moltes dones i xiquetes de poder migrar. I, pitjor encara, que el tràfic per a finalitats sexuals no existiria si no hi haguera una demanda de mercat sexual. La falta de visibilitat d’este problema, com també l’absència d’una llei específica contra el tràfic i comerç de persones, fa encara més difícil combatre esta classe d’esclavitud.

Per acabar, ens agradaria recordar una cita de Kofi Annan, que diu:

La violència contra la dona és potser la més violació més vergonyosa dels drets humans. No coneix límits geogràfics, culturals o de riqueses. Mentre continue, no podrem afirmar que hem avançat realment envers la igualtat, el desenvolupament i la pau.

 

  

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha tramitat la queixa d’una ciutadana que denunciava el retard de l’Ajuntament de València a resoldre una sol·licitud d’exhumació i trasllat de les restes cadavèriques de son pare, presentada al juliol del 2009.

Per la seua banda, al maig del 2014, la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de València acorda “aprovar preliminarment l’inici de l’expedient d’obertura de fossa comuna”, condicionat al fet que les despeses meritades per esta actuació exhumatòria siguen a càrrec dels interessats.

D’acord amb la promotora de la queixa, les despeses pugen a 44.322,27€. En este sentit, considera injust que, a causa de la demora en la resolució de l’expedient administratiu iniciat en 2009, la família haja perdut la subvenció atorgada pel Ministeri de Presidència al novembre del 2009 per a dur a terme el projecte d’“Exhumació i identificació de represaliats i dignificació posterior de la fossa comuna de l’antic cementeri civil de Valencia”.

El Síndic recorda en la seua resolució que la coneguda “Llei de la memòria històrica” assenyala que les administracions públiques hauran de facilitar als ciutadans que demanen les tasques de localització i identificació dels desapareguts com a “última prova de respecte envers ells”. En este sentit, Cholbi destaca que esta norma preveu l’eliminació de traves burocràtiques i obliga les administracions públiques a facilitar esta tasca.

Finalment, el defensor del poble de la Comunitat Valenciana també es fa ressò d’un informe de l’Assemblea General de Nacions Unides sobre Desaparicions Forçades i Involuntàries. El document, que es va fer públic al juliol del 2014, recomana a l’Estat espanyol actuar amb la urgència i celeritat necessàries en matèria de desaparicions forçades, ja que són essencials atesa l’edat avançada de molts dels familiars i testimonis que van veure per última vegada amb vida les persones desaparegudes durant la Guerra Civil Espanyola i la dictadura.

Per tot això, el Síndic ha recomanat a l’Ajuntament de València que “agilitze la resolució del procediment administratiu (…) tot valorant, en la resolució que s’hi adopte, els efectes que la demora a resoldre l’expedient iniciat l’any 2009 (…) va tindre en la pèrdua de la subvenció obtinguda de la Subsecretaria del Ministeri de la Presidència l’any 2009”.

 

 

 

El síndic de Greuges dela Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha clausurat avuila Jornadasobre els Drets dela Infànciaque ha tingut lloc a Alacant. Cholbi ha posat en relleu la repercussió de l’actual situació econòmica en els sectors de la població més vulnerable i especialment en els xiquets i xiquetes. En este sentit, s’ha referit als informes elaborats per institucions públiques i organitzacions socials que confirmen l’empobriment de moltes famílies espanyoles, amb la conseqüent aparició de problemes que consideràvem eradicats i de dificultats per a cobrir adequadament les necessitats més bàsiques, com ara la vivenda o l’alimentació. D’acord amb el defensor del poble dela Comunitat Valenciana, estos canvis s’han produït amb una gran intensitat i rapidesa, i necessiten una resposta ràpida i adequada per part dels poders públics.

Per la seua banda, Carlos Morenilla, adjunt del Síndic encarregat de l’àrea del menor, ha insistit en la necessitat d’invertir més en polítiques d’infància i família. D’esta manera, Morenilla advoca per blindar els drets dels menors, ja que són un col·lectiu especialment sensible i necessitat protecció.

Durant la seua intervenció, Lydia Esteve, professora de Dret Internacional Privat de la UA, ha manifestat quela Convenciódels Drets del Xiquet que avui commemorem és la primera llei internacional sobre drets del xiquet arreu del món, la qual va tardar més de 10 anys a ser signada i que avui dia està ratificada per 193 estats. Igualment, ha subratllat que esta Convenció ha comportat un canvi en la consideració del xiquet com a subjecte de drets i que, des de la seua ratificació, Espanya ha avançat significativament en canvis normatius i en les polítiques socials, sanitàries i educatives.

Durant la seua exposició, el fiscal de menors Carlos Ferreirós ha analitzat l’Avantprojecte de llei de protecció a la infància, que actualment es troba en tràmit. D’acord amb el fiscal, este document aposta per potenciar l’acolliment familiar en detriment del residencial. Així mateix, Ferreirós ha remarcat l’augment de casos d’assetjament escolar amb l’ús de les noves tecnologies per part dels adolescents i també el preocupant increment dels casos de violència dels fills envers els pares, els quals s’estan produint en famílies estructurades amb una absència d’autoritat dels pares.

La problemàtica del tràfic de dones i menors durant el trànsit migratori ha estat abordada per Helena Maleno, investigadora experta en migracions. Maleno ha denunciat que avui dia les xarxes de tràfic s’han postulat en els països d’origen com una oportunitat de migrar. En este sentit la ponent ha afirmat que el tràfic amb finalitats sexuals no existiria si no hi haguera una demanda de mercat sexual, i ha destacat la necessitat que hi haja una llei específica que regule esta problemàtica, com també la poca visibilitat que té esta qüestió en la nostra societat.

 

 

Si voleu més informació sobre la Jornada, consulteu l’apartat “Altres documents” en el menú de “Publicacions i Descàrregues” de la nostra web.  

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, clausura la jornada sobre els drets i desafiaments dels menors, organitzada per l’oficina del defensor del poble d’esta Comunitat. L’acte, que tindrà lloc demà dia 20 de novembre, amb motiu del XXV Aniversari de la Convenció sobre els Drets del Xiquet, es durà a terme a la Seu Ciutat d’Alacant de la Universitat d’Alacant.

En la trobada participaran com a ponents experts reconeguts, com ara: Helena Maleno, investigadora especialista en migracions, que ens parlarà del tràfic de dones i xiquets durant els trànsits migratoris; Carlos Ferreirós, fiscal coordinador de menors de l’Audiència d’Alacant, que analitzarà l’Avantprojecte de llei de protecció a la infància; i Lidia Esteve, professora de Dret Internacional Privat de la Universitat d’Alacant, que aprofundirà sobre la Convenció dels Drets de la Infància.

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut la resposta de l’Ajuntament de Cullera en què accepta la recomanació del Síndic perquè la facturació del subministrament d’aigua potable siga individual per a cada propietari, segons la lectura del consum marcada pel seu comptador. 

L’actuació del Síndic es va iniciar quan una comunitat de propietaris va denunciar davant d’esta institució la seua disconformitat amb el tall de subministrament d’aigua en la urbanització Far del Mediterrani, i van sol·licitar a l’Ajuntament de Cullera que el restablira de manera immediata.

Tot i que l’empresa encarregada del servici municipal d’aigües va reposar el subministrament l’endemà, les persones afectades insistien en el fet que l’Ajuntament no havia dut a terme les obres i connexions necessàries perquè els veïns de la zona disposaren de comptadors per a abonar el consum d’aigua de manera individualitzada, a la qual cosa el consistori s’havia compromés verbalment en una reunió duta a terme el passat mes d’abril.

Esta setmana, l’Ajuntament de Cullera ha comunicat al defensor del poble de la Comunitat Valenciana que el Ple ha acordat assumir la gestió directa d’esta zona per a resoldre els problemes hidràulics i, així, garantir els subministraments i servicis a tots els veïns. Així mateix, el consistori ha anunciat al Síndic que ja ha començat a requerir els usuaris perquè contracten els seus subministraments d’aigua potable individualment.

 Vegeu el contingut íntegre de la Resolució del Síndic sobre este assumpte.

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha recomanat a l’Ajuntament de Benicarló que anul·le una sanció imposada a una persona amb mobilitat reduïda per estacionar el seu cotxe en zona reservada. Així mateix, el defensor insta el consistori a tornar l’import abonat per l’interessat.

Esta ha sigut la resposta del defensor del poble de la Comunitat Valenciana a la queixa presentada per un ciutadà que va aparcar en un lloc reservat per a efectuar tràmits amb la policia durant uns minuts. A l’eixida, un agent de la policia el va denunciar per estacionar en zona reservada per a persones amb discapacitat i no portar en el vehicle l’original de la targeta de mobilitat reduïda, sinó una fotocòpia compulsada d’esta. Tanmateix, segons l’interessat, als 20 minuts es va presentar en comissaria amb la targeta original. 

D’acord amb la resolució del Síndic, la infracció imputada (estacionar en zona reservada per a persones amb discapacitat) no s’hauria comés en este cas, ja que el sancionat és una persona amb discapacitat que té concedida una targeta que li permet aparcar en llocs reservats a estos efectes. En este sentit, el consistori tracta de sancionar el fet de portar en el vehicle una còpia compulsada de la targeta en lloc de l’original, quan no hi ha cap norma amb rang de llei que tipifique esta conducta.

Així mateix, el defensor insistix en la improcedència de la multa, ja que el lloc on es trobava estacionat el vehicle no és un espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda, tal com assenyala el comunicat de la Policia Local de Benicarló, sinó que, com demostra l’interessat mitjançant una prova fotogràfica i a través d’una diligència ocular de la Guàrdia Civil, el senyal vertical que hi ha al costat de l’estacionament indica clarament “Excepte tràmits de policia”. 

És per això que el Síndic conclou que, ni la conducta denunciada en el butlletí de la Policia Local i que va ser objecte de sanció (estacionar en lloc reservat per a persones amb discapacitat), ni la conducta en què efectivament va incórrer l’interessat (estacionar en espai reservat per a gestions amb la policia), pot ser objecte de cap sanció administrativa. Per tot això, el defensor recomana a l’Ajuntament de Benicarló que anul·le la sanció i que torne l’import abonat per l’interessat.

Vegeu el contingut íntegre de la Resolució del Síndic sobre este assumpte.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut amb satisfacció la resposta de l’Ajuntament de Torrevieja a la seua recomanació per a solucionar les molèsties causades pel mercat ambulant municipal. En concret, el defensor del poble valencià instava el consistori a impulsar i accelerar la tramitació de l’expedient per a traslladar el mercadet municipal al nou recinte. Fins que tinga lloc el canvi d’ubicació, Cholbi insistia que s’adoptaren totes les mesures necessàries per a minimitzar-hi les molèsties i garantir la seguretat durant el temps que el mercat exercix la seua activitat.

Fa uns pocs mesos, uns veïns van denunciar davant del Síndic les molèsties que experimentaven per culpa del funcionament del mercat ambulant municipal. Estes molèsties es concretaven en els sorolls que suportaven durant les hores d’activitat del mercat, els problemes de salubritat, els problemes d’accés a garatges o les molèsties acústiques provocades pels vehicles emprats pels responsables dels llocs del mercadet, com també per possibles problemes d’accés d’ambulàncies o vehicles d’emergència a la zona en cas de necessitat.

Per la seua banda, l’Ajuntament de Torrevieja ha comunicat al Síndic que és conscient dels problemes denunciats i que, en este sentit, han adoptat les mesures necessàries per a traslladar en breu el mercadet a les noves instal·lacions, les quals es troben fora del centre urbà i s’estan condicionant a este efecte.

Mentre este trasllat es produïx, el consistori s’ha compromés, tal com li demanava el Síndic, a aplicar totes les mesures que estiguen al seu abast per a minimitzar les molèsties generades als veïns. En este sentit, s’hi establix un horari estricte de muntatge i desmuntatge, i s’hi intensifica el control policial per a garantir les adequades condicions de seguretat i l’ordre públic durant el temps que té lloc el mercat.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic sobre este assumpte.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha rebut la resposta de l’Ajuntament d’Elx a la recomanació que el defensor li va remetre a fi que eliminara les molèsties generades per l’activitat d’una escola de natació que feia ús d’una piscina d’esta localitat.

L’actuació del Síndic té l’origen en la queixa presentada per una veïna, que denunciava les insuportables molèsties que injustament suportava la seua família per culpa dels sorolls i de les vibracions dels motors de la turbina i depuradora, situada justament al costat dels seu habitatge, com també per l’activitat musical que s’hi duia a terme.

D’acord amb el defensor del poble valencià, estos fets ja van ser objecte de queixa davant d’esta institució. Tanmateix, tot i que l’Ajuntament il·licità, durant este interval de temps, ha adoptat resolucions i decrets municipals amb l’objectiu que el titular de l’activitat corregira les deficiències detectades, la veritat és que les molèsties persistixen.

A la fi de juny d’enguany, l’Ajuntament va comunicar al Síndic que havia requerit el titular de l’activitat perquè corregira estes deficiències, ja que es va realitzar un mesurament sonomètric des de l’interior de l’habitatge de l’autora de la queixa i el resultat va ser positiu. L’inspector va aportar constància d’obertures que sense equip de mesurament sonomètric es percebia perfectament la música.

Per la seua banda, la recomanació del Síndic de Greuges assenyala algunes mesures provisionals recollides en la normativa vigent sobre contaminació acústica i qualitat ambiental que el consistori podria adoptar, com ara: la clausura temporal, parcial o total, de les instal·lacions o el precintament d’aparells o equips.

Recentment, el Síndic ha rebut la resposta del consistori il·licità en la qual comunica, tant l’acceptació de la recomanació d’esta institució, com l’adopció de la resolució de revocar la llicència per a l’amenització musical, a causa de l’incompliment de les condicions tècniques sota les quals es va atorgar. En conseqüència, el titular de l’activitat haurà d’abstenir-se immediatament d’utilitzar l’equip de música. Així mateix, l’Ajuntament l’avisa que, si incomplix la resolució, es produirà l’execució forçosa d’allò que s’ha ordenat, mitjançant la desconnexió i el precintament de l’equip musical pels agents de la Policia local.

 Si voleu, podeu consultar el contingut íntegre de la Resolució del Síndic sobre este assumpte.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha emés esta setmana dues recomanacions en matèria d’accés a la informació; una està dirigida a l’Ajuntament de Castellnovo i l’altra al d’Albocàsser.

En ambdós casos, la situació és bàsicament la mateixa, ja que es tracta de regidors que han sol·licitat accedir a informació dels seus respectius ajuntaments i que han acudit al Síndic perquè les corporacions no els l’han atorgada. 

En este sentit, el defensor del poble de la Comunitat Valenciana els ha recomanat que, d’acord amb la normativa vigent, facilite als regidors de l’ajuntament l’accés a la documentació necessària per a l’exercici dels seus càrrecs.

La resolució del Síndic està fonamentada en les decisions dels tribunals de justícia, que interpreten que entre els drets dels membres de la corporació mereix una especial atenció el dret d’accés a la informació, ja que es tracta d’un instrument necessari perquè aquells puguen dur a terme amb coneixement suficient l’exercici de les seues funcions, entre les quals es troben el control i la fiscalització del govern local. 

Ara bé, segons es deriva de l’anàlisi de la jurisprudència, el dret dels regidors no pot ser indiscriminat, a través de peticions genèriques que causen conductes abusives que paralitzen l’activitat municipal. Així mateix, el síndic recorda que els membres de la corporació hauran de respectar la confidencialitat de la informació a què tinguen accés en virtut del seu càrrec, i no fer-ne una publicitat que puga perjudicar els interessos de l’entitat local o de tercers, de la qual cosa serien directament responsables. 

Finalment, el síndic indica que, en cas de denegar la informació, s’haurà de fer de forma expressa i sota l’empara de les causes legalment previstes en la llei.

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha tramitat la queixa presentada per un veí de l’Alcúdia que denunciava que, després de perdre el seu habitatge a causa d’un procediment d’execució hipotecària, l’Ajuntament li estava cobrant l’IBI corresponent als anys 2013 i 2014 d’una casa que ja no era propietat seua, sinó d’una entitat bancària.

Per la seua banda, l’Ajuntament de l’Alcúdia contestava al Síndic que l’afectat era propietari de la casa en data 1 de gener de 2013 i, en este sentit, era el subjecte passiu per a la liquidació de l’any 2013. Pel que fa a l’IBI del 2014, el consistori comunicava al defensor que anul·laria el rebut pendent de pagament, ja que el procediment d’execució hipotecària va tindre lloc el 22 de gener de 2013 i, per tant, l’1 de gener de 2014 l’afectat no era propietari de l’habitatge en qüestió. 

En este sentit, el defensor del poble valencià és plenament conscient de les circumstàncies econòmiques actuals que especialment suporten les persones en situació d’exclusió social. Per això, demana a les administracions públiques que se sensibilitzen amb les persones que, a causa de la seua situació socioeconòmica, professional o laboral, no han pogut afrontar els compromisos de pagament de les hipoteques per a l’adquisició del seu habitatge habitual i han sol·licitat la dació com a pagament d’aquelles.

Pel que fa a este cas concret, de la informació rebuda es desprén que l’autor de la queixa era propietari de la casa en data 1 de gener de 2013 i, en este sentit, d’acord amb la normativa vigent, li correspon la liquidació de l’any 2013. No obstant això, el síndic considera un fet insolidari esta situació en particular, és a dir, que per 22 dies de titularitat de l’habitatge el ciutadà haja d’afrontar el pagament total de l’IBI. Per això, recomana a l’Ajuntament de l’Alcúdia que, o paralitze les mesures aplicades respecte de la repercussió de l’IBI d’este ciutadà, o que, com a mínim, prorratege l’impost, tot basant-se en els 22 dies de titularitat de l’autor de la queixa, ja que tributar per la totalitat del període impositiu és incrementar l’endeutament del seu nucli familiar.