Durant els dies 26 i 27 de juny s’ha celebrat a Alacant un taller titulat «La labor de les defensories en la promoció de la bona administració», organitzat pel Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, en què participen representants de totes les defensories autonòmiques i del Defensor del Poble d’Espanya. Les propostes arreplegades en estes jornades de treball es presentaran, per a la seua aprovació, en les XXXVII Jornades de Coordinació de Defensories del Poble, que enguany tindran lloc al País Basc.

La defensa del dret a una bona administració s’ha convertit en un dels eixos centrals de l’actuació del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana. Dret de nou encuny (reconegut als valencians i valencianes de manera expressa en els articles 8 i 9 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l’article 41 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea), ha adquirit la categoria de dret fonamental de nova generació, com ha assenyalat el Tribunal Suprem.

La decisió de dedicar les Jornades de Coordinació a esta qüestió naix de l’experiència diària que acumulen les defensories, com a receptores de les queixes dels ciutadans, i la creixent percepció de l’existència d’una mala administració sistèmica, que ha de ser corregida. “No tenim una bona administració”, assenyala Luna, i això “s’estén” a tots els territoris.

La preocupació per la qualitat institucional de la gestió pública i la crucial importància d’adoptar mesures que reforcen la confiança dels ciutadans en el funcionament correcte de les institucions públiques és una raó que explica este renovat interés per la bona administració, i les seues conseqüències.

I és que, en efecte, l’absència d’una bona administració i les actuacions de mala administració que la vulneren impliquen una trava al correcte gaudi dels drets que corresponen a les persones, i els imposa indegudament la càrrega de litigar (primer en via administrativa, més tard en seu judicial) per a obtindre allò a què tenen dret.

Això resulta particularment limitant per a aquells sectors de la població que són més vulnerables i desfavorits, on la falta de mitjans o coneixements per a reclamar i/o accedir a la Justícia acaba determinant la pèrdua de drets.

La bona administració no és només complir estrictament les normes i el procediment; sinó també satisfer les necessitats dels ciutadans i complir la funció de servir amb la màxima diligència, que és pròpia de l’Administració i de les persones que la integren.

Este concepte de bona administració eleva a la categoria de requisit central de l’activitat dels empleats públics la plena i constant empatia amb el problema que patix la persona; és a dir, la labor de posar-se constantment en el lloc de l’administrat a l’hora d’analitzar el que este planteja i oferir-li una solució. Es tracta, en definitiva, de maximitzar la vinculació ètica i la sensibilitat social. Uns servicis públics de qualitat suposen “una resposta eficaç a la ciutadania en un temps raonable”. Els funcionaris, “als quals paguen els ciutadans”, i amb ells els sindicats han d’implicar-se per a donar a la ciutadania “eixa resposta eficaç”, manifesta el síndic de Greuges.

El fet que les defensories, a través de les seues resolucions, posen de manifest l’existència d’un cas de mala administració, més enllà del fet que s’haja complit la literalitat de la llei, és un element decisiu per a crear, en el si de les administracions públiques, una cultura de bona administració que acabe impregnant l’actuació de totes i cada una de les persones que les integren.

 

 

 

​