La VIII Jornada d’Infància i Adolescència del Síndic se centra en el dret dels menors a viure en família

Amb motiu del Dia Internacional del Xiquet, el 14 de novembre hem celebrat la nostra VIII Jornada d’Infància i Adolescència en la Sala d’Actes de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant. En aquesta edició, el tema principal a debatre ha sigut el dret dels menors a viure en família i, al llarg de la jornada, els ponents i participants han analitzat els actuals programes d’acolliment familiar i d’adopció.

La conferència inaugural, sota el títol “Ningún menor de seis años en acogimiento residencial”, ha sigut a càrrec de Jorge Cardona, catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de València i exmembre del Comité de Drets del Xiquet de les Nacions Unides.

La psicòloga i traumaterapeuta Concepción Martínez va aprofundir en la seua ponència sobre el paper reparador que tenen les famílies en els xiquets, xiquetes i adolescents acollits o adoptats. Seguidament, va ser el torn de Paula Borruel, de l’Ajuntament d’Aldaia, que va centrar la seua ponència en la intervenció dels serveis socials municipals en els programes d’acolliment en família extensa.

La segona part de la jornada estava dedicada a conéixer de primera mà les experiències de les famílies al llarg de tot el procés d’acolliment familiar. Per a això, es va dissenyar una taula redona, moderada pel professor de Psicologia de la Universitat d’Alacant Ignasi Navarro, que va comptar amb la participació de María Ferrandis (FADES), Irene Escalada (GAIA) i Ricardo Casadó (ACARONAR).

L’última part de la jornada va estar dedicada a l’adopció oberta. Una mesura reconeguda legalment des de 2015, però amb escàs desenvolupament a la Comunitat Valenciana. El cap de Servei d’Adopció Nacional i Internacional de la Comunitat de Madrid, Antonio Ferrandis, va traslladar la seua experiència i valoració de resultats d’aquesta mesura.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, va ser l’encarregat de tancar la jornada amb un agraïment als professionals i les famílies d’acolliment per haver assistit i participat en l’esdeveniment, que va congregar més de 300 persones (entre assistents presencials i “virtuals”).

Pròximament, publicarem les ponències i el vídeo en la nostra pàgina web per a totes aquelles persones que desitgen accedir als continguts.

L’Ajuntament de València accepta les recomanacions del Síndic per a millorar el funcionament del padró municipal

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, dona per conclosa la investigació sobre el funcionament de l’oficina d’empadronament de València, després de rebre la resposta de l’Ajuntament en què accepta totes les seues recomanacions.

El defensor del poble valencià va iniciar l’expedient per la falta de recursos humans i de mitjans necessaris de l’Administració local per a atendre els tràmits relacionats amb el padró municipal, així com per la ineficàcia i insuficiència del sistema de cita prèvia per a atendre les necessitats de la ciutadania. Una situació que era especialment onerosa en el cas de les persones majors o amb alguna discapacitat, i que dificultava directament l’accés a determinats serveis i prestacions públics.

En l’informe remés al Síndic, l’Ajuntament de València reconeixia la impossibilitat d’atendre la demanda en la prestació dels serveis derivats del padró municipal amb el personal de què disposava. Quant a la cita prèvia, també confirmava que la demanda era superior a l’oferta de cites, per la qual cosa desapareixia ràpidament, independentment del dia o el moment en què s’oferiren.

A la fi de setembre, Luna va recomanar al consistori que, a més de mantindre i assegurar l’atenció presencial, revisara el sistema d’atenció ciutadana mitjançant cita prèvia, de manera que resultara adequat i suficient a la demanda. Així mateix, aquesta institució instava que els procediments telemàtics del padró municipal foren més eficaços i que hi haguera major interconnexió entre les sol·licituds de la seu electrònica i l’aplicació de gestió del padró.

Les consideracions del Síndic han sigut expressament acceptades per l’Ajuntament de València, que ha concretat minuciosament l’increment de personal per a atendre la ciutadania, així com les mesures organitzatives i de caràcter tecnològic que ha implementat per a millorar el servei.

Consula la nostra actuació: 12024395.pdf (elsindic.com)

El Síndic insta Educació a fer possible la matriculació electrònica en les escoles d’idiomes de la Comunitat Valenciana

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, insta la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació a dictar les instruccions oportunes per a fer possible que els ciutadans puguen formalitzar de manera electrònica la matriculació en totes les escoles oficials d’idiomes (EOI) de la nostra Comunitat.

A més, a fi de complir amb el dret de la ciutadania a relacionar-se amb les administracions tant de manera presencial com per mitjans electrònics, el Síndic recorda a Educació que té l’obligació de disposar dels recursos i les eines electròniques necessàries perquè aquest dret puga exercir-se. Així doncs, demana a la citada Conselleria que s’habilite un registre electrònic en totes les seus de les EOI de la Comunitat Valenciana, a través del qual la ciutadania puga realitzar tràmits que garantisquen l’enviament i la recepció electrònica de documents.

Aquesta resolució deriva d’una queixa anterior. Al desembre de 2022, Educació acceptava les recomanacions d’aquesta institució i es comprometia a solucionar aquesta incidència en la tramitació electrònica de la matrícula, un compromís que ha incomplit. I és que, a hores d’ara, encara no és possible formalitzar la matrícula en les escoles oficials d’idiomes de la Comunitat Valenciana de manera telemàtica, la qual cosa obliga el ciutadà a aportar presencialment la documentació requerida.

El dret de les persones a relacionar-se amb l’Administració pública a través de mitjans presencials o electrònics està reconegut en la legislació bàsica des de 2015 i és aplicable a qualsevol tipus de tràmit i procediment per a l’exercici de qualsevol dret o obligació. En aquest sentit, el dret a l’administració electrònica comporta una obligació correlativa: el deure que recau en totes les entitats públiques de disposar de les eines i els recursos electrònics necessaris per a fer-ho efectiu. Una obligació que les escoles oficials d’idiomes estan incomplint des de fa més de huit anys.

Consulta la nostra actuació.

El Síndic insta l’Ajuntament d’Alacant a posar fi a la cita prèvia obligatòria i a la bretxa digital

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit a l’Ajuntament d’Alacant per a sol·licitar-li que atenga les persones en les oficines d’atenció i registre sense limitació ni subjecció a l’obtenció de cita prèvia. En aquest sentit, Luna insta que es donen les ordres oportunes per a assegurar l’atenció presencial dels ciutadans, dins dels paràmetres de normalitat i en compliment del principi de servei als interessos generals que ha de regir l’actuació de les administracions públiques.

El Síndic també insisteix en la necessitat de prestar una especial atenció als ciutadans afectats per la bretxa digital i en situació de vulnerabilitat social. Sobre això, demana a l’Ajuntament d’Alacant que dote les oficines municipals de punts autònoms que disposen d’ordinadors per a realitzar els corresponents tràmits administratius, i de funcionaris destinats a assessorar i ajudar els ciutadans que ho necessiten.

La intervenció del defensor del poble valencià es va originar després de rebre la queixa d’un ciutadà que no havia pogut registrar, de manera presencial, un recurs contra l’actuació de la grua municipal en el Registre de l’Ajuntament d’Alacant. En lloc d’això, li van donar cita prèvia per a poder fer-ho en una data posterior al termini legal que tenia per a realitzar aquest tràmit.

En la seua resolució, el síndic considera que, a hores d’ara, la cita prèvia ha de tindre un caràcter voluntari i entén que és una bona opció que beneficia el ciutadà, ja que li estalvia temps, i també l’Administració, que pot organitzar millor el servei. No obstant això, Luna insisteix que «no cap la imposició d’una cita prèvia de manera obligatòria per a registres i oficines d’atenció ciutadana perquè no té empara legal».

A més, el defensor argumenta que si el ciutadà disposa d’un termini taxat per a exercitar un dret, tan vàlid és el primer com l’últim dels dies que té per a acudir al registre a exercir-lo. «Si se li veta l’accés dins de tal termini, perquè se li exigeix la cita prèvia obligatòria, que se li concedirà una vegada vençut aquest període, es podrien vulnerar diversos drets reconeguts en la Constitució, siguen fonamentals o no, atés que es restringeixen, limiten o lesionen i, per descomptat, es posen traves al seu lliure exercici».

Així mateix, Luna recorda que la Constitució obliga l’Administració a servir amb objectivitat els interessos generals, la qual cosa impedeix el manteniment d’un sistema que, en lloc de considerar l’Administració com un ens instrumental per a servir els ciutadans, fa que aquests s’hagen de sotmetre al seu arbitri i designi.

Consulta la nostra actuació.

L’Ajuntament d’Elda accepta les recomanacions del Síndic i inspecciona un local que estava funcionant sense llicència

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha rebut la resposta de l’Ajuntament d’Elda en què accepta totes les recomanacions que li havia dirigit aquesta institució arran de les queixes per sorolls d’un local de culte religiós situat en els baixos d’un immoble. Entre altres coses, el defensor va instar l’Administració local a comprovar els fets denunciats, a inspeccionar l’activitat del local i a prendre mesures per tal que cessaren les molèsties acústiques.

D’acord amb l’escrit de queixa de l’interessat, tant l’administrador de la comunitat de veïns com ell s’havien dirigit, sense èxit, en diverses ocasions a l’Ajuntament per a denunciar els sorolls excessius del local; a més, al·legaven que no tenia llicència ni mesures de seguretat i que incomplia la normativa en matèria de sorolls. També havia sol·licitat una cita amb l’alcalde i tampoc havia obtingut contestació.

En la resposta municipal a les recomanacions del Síndic, la Regidora d’Urbanisme i Activitats Qualificades va confirmar al Síndic que l’esmentat local funcionava sense declaració responsable ambiental o comunicació d’activitat innòcua. Així mateix, li traslladava al defensor que havien realitzat inspeccions per a verificar els fets denunciats i que havien iniciat el procediment per a adoptar les mesures necessàries per a posar fi a les molèsties acústiques. Finalment, informava que s’havien reunit amb la persona denunciant per a explicar-li totes les actuacions realitzades.

Consulta la nostra actuació: 12012723.pdf (elsindic.com)

El Síndic recomana a l’Ajuntament de Finestrat que inspeccione una planta de residus de construcció

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, insta l’Ajuntament de Finestrat a comprovar la denúncia de l’Associació d’Afectats per la Planta de Residus de la Construcció en el Bulevard Comercial de Finestrat. Aquest col·lectiu, segons la queixa remesa al Síndic, fa anys que reclama a l’Ajuntament, sense èxit, que adopte mesures de control i vigilància de la mercantil que explota la planta de residus, i afig que aquesta instal·lació no compleix amb les mesures correctores per a evitar els núvols de pols i la contaminació atmosfèrica que s‘estableixen en la llicència mediambiental concedida en el seu moment.

L’Ajuntament de Finestrat no ha contestat la petició de l’informe del defensor del poble valencià, per la qual cosa aquesta institució no ha pogut contrastar els fets denunciats per l’associació i, per tant, part de la veracitat d’aquests i de la passivitat municipal a l’hora de resoldre les sol·licituds presentades.

En la seua resolució, Luna recorda l’obligació legal de l’Ajuntament de contestar els veïns “dins del termini, de manera expressa i motivada”, així com el deure legal de col·laborar amb el Síndic de Greuges, facilitar-li la informació sol·licitada i contestar les recomanacions, els suggeriments o els recordatoris de deures legals efectuats.

El Síndic també indica en la seua resolució que l’obtenció de la llicència ambiental per a l’exercici d’una activitat no pot ser entesa com una autorització genèrica per a realitzar l’activitat sense sotmetre’s a obligacions posteriors. Aquesta llicència imposa al titular de l’activitat l’obligació d’exercir-la acatant plenament les condicions i obligacions legals establides.

Finalment, el Síndic adverteix l’Ajuntament que, per a evitar les molèsties causades injustament als veïns afectats, la llei estableix que, amb audiència prèvia de l’interessat, es podrà declarar la clausura i el tancament del local, així com requerir l’adopció de mesures correctores que eviten les molèsties. I li recomana que, arribat el cas, adopte les mesures oportunes perquè es complisquen les condicions d’atorgament de la llicència ambiental concedida.

Consulta la nostra actuació: 11997711.pdf (elsindic.com)

Luna insta el Consell a crear en els registres oficines d’assistència a la ciutadania per a evitar la bretxa digital

“La utilització per part de l’Administració dels mitjans telemàtics no pot suposar una pèrdua de drets, ni constituir-se com una nova forma de desigualtat, discriminació i exclusió per a determinats col·lectius socials i persones que no disposen de mitjans electrònics suficients, ni de coneixements específics o recursos necessaris per a relacionar-se electrònicament amb les diferents administracions públiques”, assenyala el síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna.

En aquest sentit, i fruit de la investigació d’ofici iniciada per aquesta institució per a conéixer què està fent l’Administració autonòmica per a eliminar la bretxa digital, el Síndic reclama al Consell que elimine definitivament la cita prèvia obligatòria com a requisit en les relacions presencials dels ciutadans amb l’Administració. De la mateixa manera, sol·licita que es donen les ordres oportunes per a assegurar l’atenció presencial dels ciutadans dins dels paràmetres de normalitat que aquests requereixen.

Així mateix, el Síndic insta a impulsar en el termini legal més breu possible, la tramitació del projecte de Decret del Consell, pel qual es regula l’atenció a la ciutadania en els registres i les oficines d’assistència de l’Administració i el Sector Públic Instrumental de la Generalitat, que ja existeix en altres comunitats autònomes. Així s’esmenarà la “inactivitat reglamentària” que genera desigualtats.

A més, Luna demana que es procedisca a crear el Registre de funcionaris habilitats de la Generalitat, per tal d’assistir aquelles persones que ho necessiten a realitzar tràmits electrònics d’identificació, autenticació i signatura en el seu nom. Sobre això, aquesta institució ha comprovat que en el Portal de Transparència de la Generalitat no consta que s’haja iniciat cap projecte normatiu relacionat amb el registre de funcionaris habilitats.

En la seua resolució, Luna posa l’accent en el fet que es pare atenció especial a la ciutadania afectada per la bretxa digital i en situació de vulnerabilitat social: persones que, per la seua edat, diversitat funcional, situació d’exclusió personal, cultural o econòmica no tenen les eines necessàries o els coneixements informàtics suficients.

Finalment, cal assenyalar que les conselleries consultades (les que a l’inici d’aquest procediment de queixa es denominaven d’Igualtat i Polítiques Inclusives; Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic; d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball; i Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica), mantenen o recomanen la cita prèvia.

Consulta la nostra actuació: 12007864.pdf (elsindic.com)

El Síndic urgeix a Sanitat a garantir l’accés a la història clínica electrònica entre centres sanitaris del Sistema Valencià de Salut

La queixa d’un pacient davant el Síndic per la impossibilitat de l’Hospital General d’Elx d’accedir a la història clínica d’un pacient de l’Hospital del Vinalopó destapa la descoordinació entre els centres

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a la Conselleria de Sanitat que garantisca l’accés a les històries clíniques electròniques dels pacients entre els centres que componen el Sistema Valencià de Salut (siguen de gestió pública o privada). Tot això a fi d’evitar demores innecessàries en la prestació de l’assistència sanitària dels usuaris.

La intervenció del defensor del poble valencià es va iniciar després de la queixa d’un pacient de l’Hospital del Vinalopó (centre públic de gestió privada) al qual se li va aprovar el trasllat d’especialista (Traumatologia) a l’Hospital General Universitari d’Elx. Quan va acudir a la seua cita va descobrir, amb sorpresa, que els facultatius de l’Hospital General d’Elx no podien accedir a la seua història clínica. Una descoordinació que es va traduir en una demora en l’assistència sanitària de l’interessat.

Després de sol·licitar informació, l’Administració sanitària va comunicar al Síndic que l’empresa Ribera Salut -que gestiona l’Hospital Universitari del Vinalopó- utilitza programes de gestió diferents dels utilitzats en els hospitals de gestió pública, la qual cosa fa impossible accedir a les històries clíniques dels pacients atesos per aquest hospital.

L’única opció disponible per a aquests pacients és sol·licitar la seua història clínica mitjançant un formulari que tramita el Servei de Documentació Clínica que, finalment, li la lliura al pacient; un procediment que (segons l’interessat) tarda aproximadament uns 30 dies.

El Síndic considera fonamental la coordinació i l’accés a les dades de la història clínica electrònica en tots els centres que componen el Sistema Valencià de Salut. Només d’aquesta manera, els professionals sanitaris podran tindre un coneixement ple de la situació clínica actualitzada dels pacients, a més de reduir el temps d’espera per a establir els diagnòstics i tractaments, així com evitar la repetició de proves mèdiques.

Finalment, Luna també recorda en la seua resolució que les dades contingudes en la història clínica del pacient tenen un alt component d’intimitat. «Es tracta d’unes dades sensibles que mereixen una protecció reforçada i només es podran tractar amb unes certes condicions, límits i amb determinades garanties», ha matisat Luna.

Consulta la nostra actuació: 11992733.pdf (elsindic.com)

El Síndic demana a Sanitat que incloga en els programes de cribratge de càncer de mama totes les dones, sense excepció, entre 45 i 74 anys

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha plantejat a la Conselleria de Sanitat que incloga en els programes de cribratge de càncer de mama totes les dones entre els 45 i 74 anys, sense excloure les nascudes abans de l’any 1953. El Síndic recorda que l’edat és un factor de risc d’aquesta malaltia i que el Consell d’Europa va recomanar al novembre de 2022 ampliar l’edat en els cribratges de càncer de mama fins als 74 anys sense matisos ni excepcions

La resolució del Síndic té l’origen en la queixa presentada per una dona de 71 anys davant d’aquesta institució, en la qual denunciava que en el seu centre de salut li van indicar que no podrien realitzar-li aquesta prova per raó de la seua edat.

El defensor del poble valencià es va dirigir a la llavors Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a sol·licitar un informe sobre aquest tema. Sanitat va comunicar al Síndic que havien aprovat recentment una ordre per a incorporar de manera progressiva les dones fins als 74 anys al programa de prevenció de càncer de mama. És a dir, que per a l’any 2027 totes les dones compreses entre 45 i 74 anys estaran incloses en el programa de prevenció de càncer de mama de la Comunitat Valenciana.

En aquest sentit, l’afectada considerava injust que les dones que actualment tenen 71, 72 i 73 anys queden fora del programa de prevenció pel mer fet d’haver nascut en els anys 1950, 1951 i 1952.

Consulta el contingut de la nostra resolució: 12002304.pdf (elsindic.com)

El Síndic urgeix a crear un protocol d’intervenció unificat i comú per a menors en situacions de risc

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, acaba de fer públic el resultat de la primera investigació realitzada per aquesta institució per a diagnosticar la realitat social i administrativa sobre les situacions de risc en la infància i adolescència en la Comunitat Valenciana, i com ho aborden els serveis socials, tant en l’àmbit autonòmic com des de les entitats locals.

Entre les conclusions d’aquesta queixa d’ofici, que es va obrir a juny de 2022, cal destacar que no existeix un protocol d’actuació comú ni consens o coordinació tècnica sobre com cal procedir en cada pas de la intervenció de menors en risc, per la qual cosa a hores d’ara el treball dels serveis socials municipals és poc homogeni i existeix varietat de maneres de definir i abordar la declaració de situació de risc.

Segons el defensor del poble valencià, la conselleria competent en matèria d’infància i adolescència té l’obligació legal de posar a disposició de les entitats locals un protocol per a la detecció, valoració i intervenció en situacions de risc amb la finalitat de garantir la unitat de criteri en l’exercici de l’acció protectora de menors en tot el territori. I així ho recomana en la seua resolució.

A la Comunitat Valenciana, la competència per a detectar, valorar, intervindre, declarar i determinar el cessament de la situació de risc correspon als ajuntaments. No obstant això, la Conselleria hauria de disposar de dades que permeten el disseny de polítiques integrals de prevenció i atenció a situacions de risc.

L’informe remés per l’antiga Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives assenyala que només compta amb les dades aportades des dels Equips Específics d’Atenció a la Intervenció amb Infància i Adolescència (EEIIA), però no amb els dels equips d’atenció bàsica municipals. Així doncs, també desconeix el grau d’eficàcia d’aquestes intervencions i si hi ha necessitats que no estan cobertes per les entitats locals i que, pot ser, impedisquen millorar la seua eficàcia.

El Síndic considera que la Conselleria no pot eludir la responsabilitat d’obtindre les dades necessàries per a avançar en el disseny unificat d’accions per a previndre i atendre els xiquets, xiquetes i adolescents (NNA) que puguen trobar-se en situació de risc, tot argumentant que la competència en aquesta intervenció correspon a les entitats locals. Per això, Luna recomana a la Conselleria que assumisca la responsabilitat d’aconseguir també les dades de les intervencions dels serveis socials municipals.

D’acord amb les xifres aportades per la aleshores Conselleria d’Igualtat, el número de total de NNA atesos pels EEIIA (Equip Específic d’Atenció a la Intervenció amb Infància i Adolescència) en la Comunitat Valenciana (2021) ascendeix a 12.885 (6.607 són homes i 6.278 dones). Per províncies, 1.916 a Castelló; 3.550 a Alacant i 7.419 a València. Dels 12.885 NNA valorats en situació de risc i derivats als EEIIA, 616 menors d’edat havien sigut declarats en situació de risc, de les quals 328 són homes i 288 dones. Per províncies, 86 a Castelló; 134 a Alacant; i 396 a València.

El Síndic també demana a la Conselleria que implante programes de formació de manera que s’assegure l’accés dels professionals dels diferents àmbits (serveis socials municipals i autonòmics, sanitat, educació, etc.) i es desenvolupe la formació especialitzada. A més, que es reduïsca la interinitat i la mobilitat en les plantilles dels EAPB (Equips Atenció Primària Bàsica) municipal.

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives si que indica en el seu informe que els principals motius d’intervenció en els EEIIA en 2021 van ser els següents:

Negligència: 3.673 casos.
Separació/divorci: 3.609 casos.
Salut mental/addiccions: 3.076 casos.
Maltractament emocional: 1.938 casos.
Violència de gènere: 1.518 casos.

En aquesta investigació ha participat el Departament de Sociologia I de la Universitat d’Alacant; 109 Ajuntaments i 11 Mancomunitats que representen a altres 87 Ajuntaments contestant qüestionaris. A més, també van respondre als informes sol·licitats per aquesta institució les conselleries d’Educació, Cultura i Esport, Igualtat i Polítiques Inclusives i Sanitat Pública i Salut Universal.

Taula elaborada a partir de les dades recopilades per la Universitat d’Alacant sobre la base dels qüestionaris que han contestat els serveis d’atenció primària bàsica.

Motius principals de la intervenció en situacions de risc

Consulta la resolució de consideracions completa: 11983208.pdf (elsindic.com)

Archives: Noticias