El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana valora molt positivament la proposta de les Corts d’incloure en la cartera de servicis de la sanitat pública valenciana l’accés a les tècniques de reproducció assistida a les dones majors de quaranta anys.

Al llarg de l’última dècada, en aquesta institució hem tramitat un nombre prou elevat de queixes per temes relacionats amb els tractaments de reproducció assistida en els hospitals públics de la Comunitat Valenciana, sobretot a causa de la demora en els tractaments, els límits d’edat (40 anys) per a poder sotmetre’s a aquestes tècniques i el fet de ser-ne excloses perquè ja tenen un fill sa. En totes les queixes tramitades, aquesta institució urgia l’Administració sanitària a incloure millores en la dotació de mitjans personals i materials per a atendre la creixent demanda d’utilització d’aquests tractaments per part de la ciutadania, agilitzar les llistes d’espera per a accedir-hi, com també abreujar els temps entre els cicles practicats.

Així mateix, fa uns anys el Síndic es va pronunciar sobre l’exclusió de lesbianes i dones soles dels tractaments de reproducció assistida, i instava la Conselleria a garantir el dret de les dones a les tècniques de reproducció assistida, independentment del seu estat civil i de la seua orientació sexual, atenent en primer lloc al principi d’igualtat reconegut en la nostra Constitució.

Fa poc de temps, el defensor del poble valencià ha rebut diverses queixes perquè els hospitals públics valencians no duen a terme la fecundació in vitro mitjançant ovodonació o donació d’òvuls. Es tracta d’un tractament que es practica actualment en clíniques privades i que permet a nombroses dones ser mares quan això no és possible a partir dels seus propis òvuls.

L’evolució de la ciència ha afavorit l’aparició de tractaments per a combatre els problemes d’infertilitat. Aquesta institució entén que l’Administració ha de valorar les noves necessitats de la societat en el context actual -l’augment de parelles i dones amb problemes per a concebre, el retard de la maternitat, el descens de la natalitat- i ampliar l’ús de tècniques i nous tractaments que garantisquen el drets de les persones a veure satisfeta la seua il·lusió d’una maternitat/paternitat responsable i desitjada.  

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana s’ha dirigit a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori per a recomanar-li que resolga el procediment, ja iniciat, de licitació de concessió de transport de viatgers entre Agost i Alacant, i atenga les necessitats de totes les persones, especialment les d’aquelles amb mobilitat reduïda.

D’aquesta manera, el defensor del poble valencià es pronuncia després d’estudiar la queixa presentada per una ciutadana, amb una discapacitat del 75%, que utilitza cadira de rodes per a tots els seus desplaçaments i activitats de la vida diària. L’afectada viu a Agost, estudia a la Universitat d’Alacant, i utilitza diàriament el servici de transport adaptat que proporciona aquesta universitat a l’alumnat amb mobilitat reduïda entre els mesos d’octubre a juny. No obstant això, es lamenta que l’única línia de transport públic que cobreix el trajecte Agost-Alacant no té vehicles adaptats i que aquesta circumstància limita inevitablement les seues relacions socials, les seues possibilitats de formació i laborals, com també el seu dret a accedir a l’entorn econòmic, sanitari i/o cultural en igualtat de condicions.

De la informació que, tant l’Administració com l’empresa que presta el servici, han facilitat al Síndic en el transcurs de la investigació, es desprén que el plec de condicions de la concessió de transport públic per a aquest trajecte es va aprovar en 2001 i no especifica la necessitat ni l’obligació de disposar de vehicles adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. A més, la concessió en qüestió es troba caducada des de 2007 i s’ha prorrogat successivament i extraordinàriament, fins que a l’octubre de 2013 es va resoldre prolongar la gestió fins que finalitze el procediment de nova licitació.

La qüestió és que, en l’actualitat, la referida conselleria està elaborant un nou mapa de concessions que pretén donar resposta a les noves demandes i necessitats de la ciutadania, i l’empresa concessionària, segons el seu informe, està prestant l’esmentat servici «absolutament en precari en un limbe jurídic administratiu».

En tot cas, el defensor del poble valencià manté que el transport públic és un servici bàsic a l’hora de garantir l’autonomia personal i la plena integració socioprofessional de la ciutadania. A l’empara de les distintes lleis i normatives vigents, el Síndic insisteix en el fet que l’Administració ha de garantir l’accessibilitat al sistema de transport de totes les persones, tenint en compte les necessitats de mobilitat de tota la població i, amb caràcter preferent, les de les persones que hagen de desplaçar-se temporalment o permanentment amb cadira de rodes o amb un altre tipus d’ajudes.

Per tot això, el Síndic ha demanat a l’Administració que no dilate més aquest nou procés de licitació que està provocant greus perjudicis a les persones amb mobilitat reduïda a l’hora de participar activament i en condicions d’igualtat en la vida de la comunitat.

El contingut íntegre de la resolució del Síndic es pot consultar en la nostra pàgina web.

Un grup d’estudiants del cicle formatiu de grau mitjà en Gestió Administrativa de l’IES Leonardo da Vinci d’Alacant han visitat hui la seu del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana. Aquesta activitat respon a l’interés de l’alumnat per conéixer el treball que es du a terme en aquesta institució.

Durant el transcurs de l’activitat, els estudiants s’han entrevistat amb el síndic, José Cholbi. Tot seguit, la responsable del Servici d’Atenció Ciutadana els ha explicat les competències del defensor del poble valencià i en què consisteix la seua tasca. Les persones que han participat en aquesta activitat han tingut l’oportunitat de plantejar als responsables del defensor del poble valencià tots els dubtes que tenien sobre els tipus de queixes i les matèries que tramitem ací.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament de Dénia per a recomanar-li que «inicie i dirigisca el procés per a connectar l’edifici Laguna Beach a la xarxa de clavegueram.

Aquesta ha estat la resposta del defensor del poble valencià a la queixa presentada per una representant veïnal en la qual manifestava que havia sol·licitat al consistori la connexió del seu immoble a la xarxa general de clavegueram i no havia rebut cap resposta fins al moment. L’afectada posava de manifest que, actualment, els residus s’evacuen a una fossa sèptica «amb els molt greus riscos» tant per a la salut pública com per al medi ambient que pot provocar aquesta pràctica, a causa de les possibles filtracions en la xarxa d’aigua potable i la proximitat a la mar.

Per la seua banda, el Síndic de Greuges entén que, segons la normativa vigent, els municipis estan obligats a oferir, entre d’altres, el servici de clavegueram, i que els veïns tenen dret a exigir aquest servici. El clavegueram és un servici de prestació obligatòria als habitatges afectats i la seua dotació no pot prolongar-se en el temps, sense perjudici que l’Ajuntament puga establir les corresponents contribucions especials per a sufragar les despeses d’execució.

 

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

 http://www.elsindic.com/Resoluciones/10818155.pdf

 

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit als ajuntaments de Rojales i Benijófar perquè, de manera coordinada, eliminen els obstacles físics que impedeixen la comunicació entre dos vials que separen els termes d’aquests municipis. El defensor valencià pretén garantir així les condicions de seguretat i especialment l’accés dels vehicles d’emergència (bombers, ambulàncies, policia, etc.) a la zona afectada.

La intervenció del Síndic en aquest assumpte es va iniciar en rebre la queixa d’una veïna de la zona que s’havia dirigit diverses vegades al seu ajuntament per a sol·licitar l’obertura de l’accés a l’avinguda del Riu Tajo des del carrer de València. Es tracta de dos vials que conflueixen en una cruïlla però que estan separats per una vorera que divideix els termes municipals de Rojales i Benijófar. Segons la veïna afectada, aquesta incomunicació ha provocat ja algun accident en obligar els vehicles d’emergència —en aquest cas l’ambulància — a recórrer un trajecte molt més llarg per a atendre situacions d’urgència en les quals el temps és un factor decisiu.

Després de l’estudi dels informes remesos pels servicis municipals afectats, el Síndic entén que no existeix cap dificultat insalvable per a connectar aquests carrers, amb la qual cosa considera factible eliminar els elements físics —la vorera— i millorar així les condicions d’accés i comunicació a les zones urbanes afectades, com també reduir els riscos que, segons l’afectada, hi ha actualment.

Vegeu la resolució d’aquesta queixa.

 

Ara fa 10 anys es va aprovar la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat. L’objectiu és assolir una millor consciència respecte de les persones amb discapacitat, fomentar el respecte pels seus drets i la seua dignitat, lluitar contra els estereotips, els prejudicis, i fer visibles les seues capacitats i aportacions a la societat.

Hui és un dia per a commemorar els seus drets i recordar que encara tenim un llarg camí per recórrer a fi que les persones amb diversitat funcional puguen viure de manera independent i estiguen completament integrades en la societat.

La Convenció també posa el punt de mira en la importància que xiquets, xiquetes i joves amb discapacitat no resulten exclosos del sistema educatiu i de l’accés a la salut, una cosa tan bàsica que de vegades ens sembla òbvia. I a fi que aquestes persones, com també aquelles altres a qui puga sobrevindre una discapacitat, quan arriben a l’edat adulta tinguen l’oportunitat de guanyar-se la vida amb el seu treball en entorns laborals inclusius i accessibles per a totes les persones.

Des del Síndic de Greuges i el nostre Observatori de la Vulnerabilitat treballem estretament amb col·lectius que defensen els drets d’aquestes persones ─“la minoria més àmplia del món” (ONU)─ amb un mateix objectiu: aconseguir que l’Administració adopte les mesures adequades per a assolir el gaudi efectiu dels seus drets i l’eliminació d’obstacles per a la seua integració completa en la societat.

 

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana i la Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana han organitzat hui una Jornada sobre el Paper del Síndic en la Defensa dels Drets dels Ciutadans com a Consumidors i Usuaris. L’acte ha tingut lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de València i hi han col·laborat l’esmentada universitat, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, l’Advocacia General de la Generalitat i la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. 

Al llarg de la Jornada s’han abordat diversos aspectes sobre la defensa dels drets dels consumidors i la necessitat que els diversos estaments (Síndic, Administració Pública, Tribunals de Justícia o Fiscalia) donen una resposta quan aquests drets són vulnerats. 

 

Consulteu el programa de la Jornada

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha dirigit a l’Ajuntament de Quart de Poblet per a demanar-li que solucione el problema d’accessibilitat que impossibilita creuar el pont que uneix aquesta població amb Mislata a molts ciutadans i ciutadanes.

A la fi d’aquest pont hi ha una barrera arquitectònica especialment limitadora, no solament per a les persones amb problemes de mobilitat, sinó també per a altres veïns que puguen tindre limitacions com aquestes o similars, com ara les persones majors o aquelles que porten els seus bebés o xiquets xicotets en un carret, les qui arrosseguen algun tipus de càrrega (com ara un carret de la compra) o les qui es desplacen amb bicicleta. I és que tota persona que necessite passar pel pont ha de superar 20 escalons molt inclinats que representen un obstacle insalvable per a molts veïns i veïnes.

Aquesta institució és especialment sensible amb els problemes de discriminació que poden patir alguns col·lectius a causa de les seues limitacions físiques. Tot partint d’aquesta premissa, el Síndic entén que la falta d’accessibilitat és una forma subtil de discriminació, ja que limita les possibilitats d’un grup heterogeni de persones a l’hora de desplaçar-se d’una manera autònoma.

En relació amb aquesta qüestió, el Síndic recorda l’obligació dels poders públics de garantir el dret a la dignitat i l’accessibilitat de les persones amb discapacitat. Uns drets que apareixen reflectits i articulats en diverses normes estatals i autonòmiques, amb el principal objectiu de millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.

Per tot això, i com ja és habitual en els pronunciaments del defensor del poble valencià sobre barreres arquitectòniques, Cholbi opta per l’adopció de mesures per a convertir els nostres municipis en espais inclusius i l’aplicació de criteris d’accessibilitat universal perquè qualsevol persona, sense tenir en compte la seua capacitat o discapacitat, puga accedir a una via o espai públic urbà en condicions d’igualtat.

Al llarg de la investigació duta a terme pel Síndic, s’han recollit informes de l’Ajuntament de Quart de Poblet i de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, i insta totes les administracions implicades a assolir la plena accessibilitat d’aquest lloc bastant freqüentat pels veïns d’aquests municipis. 

Resolució.

Els adjunts del Síndic de Greuges, Ángel Luna i Carlos Morenilla, han participat del 22 al 24 de novembre en el XXI Congrés de la Federació Iberoamericana de l’Ombudsman (FIO) que enguany s’ha dut a terme a Tenerife. El tema central de la trobada ha estat el fenomen de la pobresa en relació amb els drets humans.

 

D’aquesta manera, les persones que hi han participat han analitzat: el dret a l’habitatge i als serveis bàsics; el paper dels defensors del poble per a assolir l’objectiu número 1 de l’agenda 2030 de Nacions Unides, que és posar fi a la pobresa en totes les seues formes arreu del món; i a més a més, l’educació inclusiva i la igualtat d’oportunitats com a eina per a trencar el cicle de la pobresa, que ha estat també un dels assumptes debatuts pels defensors en la taula redona.

 

De manera paral·lela al congrés i a l’assemblea general, també s’han reunit les diverses xarxes temàtiques que desenvolupen el seu treball en el marc de la FIO: la Defensoria de les Dones, la de Comunicadors, la de Migrants i la de la Infantesa i l’Adolescència. Justament esta última va acordar per unanimitat nomenar el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, i en representació seua l’adjunt segon, Carlos Morenilla, coordinador per a la regió europea de la Xarxa de la Infantesa i l’Adolescència de la FIO.

L’assetjament escolar no és cap novetat, però l’increment progressiu del nombre de casos i la seua gravetat ha convertit este tipus de violència en un dels problemes més delicats als quals s’enfronten els i les menors, les famílies i les escoles hui dia.

A més, amb el desenvolupament imparable de les noves tecnologies i una generació de xiquets, xiquetes i adolescents que podem considerar nadius digitals, han sorgit noves possibilitats de comunicació i alhora nous perills. El telèfon mòbil, les xarxes socials i usuaris i usuàries que desconeixen les conseqüències dels seus propis actes són els ingredients habituals en les situacions de ciberassetjament escolar, i això facilita que les agressions i les coaccions entre iguals vagen més enllà de la porta del col·legi.

Amb la jornada que hem dut a terme hui, hem volgut donar a conéixer alguns dels programes i bones pràctiques que estan funcionant amb èxit per a combatre la violència entre iguals i, en concret, el programa finlandés KiVa o el programa TEI (Tutoria entre Iguals). Es tracta d’unes pràctiques i experiències que poden ser ben útils per a les administracions públiques a l’hora de promoure les actuacions necessàries perquè els xiquets, les xiquetes i el jovent puguen gaudir d’entorns més segurs i lliures de violència en les seues escoles i instituts.

Des d’ací volem agrair a tots i totes les ponents les seues aportacions sobre este problema, i molt especialment a l’alumnat, pares, mares i equip directiu de l’IES La Foia d’Elx per haver compartit amb totes les persones assistents, tant les seues experiències, com les bones pràctiques dutes a terme per a millorar la convivència al seu centre.

 

En breu publicarem en la pàgina web el vídeo de la jornada amb les intervencions dels i les ponents.